Lo Speziale, producció de Eva Buchmann.
Fotografia de Judith Napjus gentilesa del web del TNC

La col·laboració entre dos equipaments tan importants com el TNC i l’OBC per oferir en les seves programacions una òpera de Haydn, sense que el Liceu hi participi és quelcom ben significatiu del desgavell cultural que ens governa.

Sóc molt partidari d’aquestes confluències de col·laboració que cal dir que són molt poc freqüents, però cal dir que del TNC i l’OBC calia esperar molt més.

Comencem per la programació de “Lo Speziale” obreta del pare de la simfonia que malgrat tenir un parell o tres números distingits, sobretot al segon acte, és d’una monotonia formal poc estimulant. És una obra agradable d’escoltar però posats a recuperar òperes poc representades, la llista que  és enorme, podrien haver fet especial atenció en les obres musicals de compositors catalans del passat i del present, tot i que el TNC, com diu Albertí, ha estrenat molt més òperes catalanes de compositors contemporanis que el Liceu, és clar que el Liceu cada vegada és menys referent de res a Catalunya.

I si una obra poc inspirada tot i l’agradable i formal classicisme no compta amb un repartiment notable, l’interès decau.

Per què l’OBC i el TNC, vist la mediocritat del cast, a excepció feta de la soprano russa Marina Zyatkova, no va apostar per a potenciar a les veus del país? No comprenc perquè l’aposta no podia comptar amb les veus dels joves i talentosos cantants que estan a la recerca d’oportunitats impossibles de satisfer amb l’activitat operística del Liceu i les temporades de menys volada que es fan a Catalunya. Tots tenim noms al cap de sopranos, mezzosopranos, tenors i baixos o baixos-barítons que haguessin pogut cantar els 4 rols i segurament molt millor que el cast que ens ha proposat el TNC i l’OBC  Per què ens costa tant fer les coses bé? Per què una vegada que s’aposta en un projecte d’aquesta mena no ho acabem de fer rodó del tot i donem l’oportunitat a cantants d’aquí? Si parléssim que els d’aquesta edició són el bo i millor no us ho diria això, però mezzosopranos més bones que l’holandesa Virpi Räisänen en tenim i només explico la seva aparició si va en el pack de contractació del mestre Jan Willem de Vriend, com tampoc m’explico com no hem pogut veure algun dels joves tenors que tenim a Catalunya per fer el rol de Mengone en lloc d’Álvaro Zembrano o perquè no dir que no n’hi ha prou amb una escena simpàtica i histriònica a sota una dutxa per fer un èxit al baix (ho diu el programa però no ho és) polonès Piotr Micinski, ja que vocalment desapareix tan bon punt passa del centre al greu, per només mencionar la més important de les seves mancances.

Marina Zyatkova que interpreta el rol de Grilleta, és la millor, de llarg, d’aquest senzillet cast. La soprano russa llueix una veu ben projectada i una tècnica solvent en les agilitats i curosa en l’estil, si bé com la resta dels companys, evidencia una manca absoluta del domini del italià, que en el millor dels casos massacren sense pietat.

Una ocasió perduda. sense cap mena de dubte perquè malgrat que la proposta escènica és quasi anecdòtica i hom espera més de la sala gran del TNC, encara que només sigui per tres dies, la producció d’Eva Buchmann pràcticament fonamentada en un vell “cinquecento” de la FIAT aprofitat de manera enginyosa i divertida. La resta de la producció és molt poca cosa i sort que l’orquestra està situada a dalt de l’escenari i omple, perquè de no ser així, el panorama del cotxe i els únics quatre intèrprets seria especialment desolador en un escenari tan immens com el de la sala Gran del TNC.

Pel que fa a l’OBC sota la batuta del mestre holandès, Jan Willem de Wried, habitual col·laborador en les darreres temporades de l’orquestra i properament la dirigirà al mític Concertgebauw, diria que sense ser una direcció dramàtica de la partitura i per tant sent una mica monòton en el tractament dels recitatius, tan importants, ha fet sonar l’OBC de manera àgil i transparent, tot i que l’equilibri no ha estat l’aspecte més aconseguit, sent els metalls en alguns casos, massa presents. Divendres hi va haver alguna manca de coordinació amb els cantants, però penso que això deu ser més un fruit accidental d’una disposició escènica un tant forçada.

La sala gran no presentava un ple absolut, no sé com va anar dijous i tampoc ser com anirà avui, darrera de les representacions, però està clar que el Liceu que hauria de programar rareses com aquesta, hauria de prendre nota que segons quins títols amb 3 o 4 representacions n’hi ha prou i d’aquesta manera no perdre bou i esquelles.

L’ocasió mereixia un tractament més curós. Me n’alegro que el TNC programi òperes que en el Liceu mai veurem. M’agradaria que la col·laboració entre ambdues institucions fos més fluïda i si el TNC cedeix alguna de les seves sales com alternativa i encarrega la producció a algun director d’aquí, coproduint-la i portant-la de gira pel territori em semblaria no tan sols fantàstic, sinó un símptoma extraordinari que la salut de la cultura ja passa de la UVI a planta.

Avui podeu anar a veure-la, és el darrer dia.

Aquí teniu l’enllaç per comprar entrades o consultar detalls i el programa de ma

• https://www.tnc.cat/lo-speziale