IN FERNEM LAND

L’ÀUDIO DE LA MANON DEL MET (NETREBKO-BECZALA-SZOT-PITTSINGER-LUISI) o l’Instant charmante


Anna Netrebko i Piotr Beczala a la Manon del MET 2012. Foto Ken Howard/Metropolitan Opera

Anna Netrebko i Piotr Beczala a la Manon del MET 2012. Foto Ken Howard/Metropolitan Opera

Com a complement de l’apunt d’ahir, avui us deixo els enllaços de l’excel·lent gravació que va fer la Radio 3 de la BBC de la representació de la Manon de Massenet al Metropolitan de New York.

Jo crec, com ja m’imaginava, que tan sols escoltada guanya i si bé és veritat que s’aprecien coses, petits defectes (a tothom), que al cinema passaven desapercebuts amb tanta opulència, la part musical pren la importància que realment té.

Estic ben convençut que la gaudireu molt més.

Us deixo, mentre aneu baixant els arxius, amb el moment més rellevant, al menys per a mi, de tota la representació, des de una mica abans de “Adieu! notre petite table fins a En fermant les yeux”, amb la Netrebko més expressiva i el Beczala més enlluernador.

MANON
Jules Massenet

Manon….. Anna Netrebko (Soprano)
Chevalier des Grieux….. Piotr Beczala (Tenor)
Lescaut….. Paulo Szot (Baríton)
Comte des Grieux….. David Pittsinger (Baix)
Guillot Morfontaine….. Christoph Mortagne (Baríton)
Monsieur de Bretigny….. Bradley Garvin (Baix)
Poussette….. Anne-Carolyn Bird (Soprano)
Javotte….. Jennifer Black (Soprano)
Rosette….. Ginger Costa-Jackson (Mezzo-soprano)
Innkeeper….. Philip Cokorinos (Tenor)
Maid….. Kathryn Day (Mezzo-soprano)

New York Metropolitan Opera Orchestra
New York Metropolitan Opera Chorus
Director musical…Fabio Luisi

ENLLAÇOS:

Els enllaços es corresponen a l’agrupació feta per el teatre novaiorquès, és a dir, primer i segon acte junts, el tercer, i finalment quart i cinquè junts.

https://rapidshare.com/files/4223827658/Manon_MET_07-04-12_CD1.mp3

https://rapidshare.com/files/3326529581/Manon_MET_07-04-12_CD2.mp3

https://rapidshare.com/files/2803458628/Manon_MET_07-04-12_CD3.mp3

Per llegir l’apunt de la transmissió al cinema premeu AQUÍ

26 comments

  1. Estic segur que aquesta Manon guanya i molt només escoltant-la. La mostra que ens has deixat es una joia, especialment els 9/10 segons que dura el pianíssim del Beczala i que ens va deixar en suspens i amb la pell de gallina.

    M'agrada

  2. dandini

    Doncs sento portar la contrària pero hi han uns quants rêves actuals que m’agraden més.El motius principals són la fonètica i la pronunciació són bastant millorables,l’estil no acava de ser reixit,la impostació en pianíssim(no ho és del tot) és superable i de vegades un xic oscil·lant.Per cert a algú li agrada com diu allo de”chantais avec les oiseaux” 8.39 a 8.47 , a mí no gaire.Piotr Beczala és un gran cantant amb una veu molt bonica al que li escauen millors els moments més expansius. En aquest fragment el superan Roberto Alagna,Rolando Villazón,Vittorio Grigolo(aquell odiós tenor ji jji) i Jonas Kaufmann.

    M'agrada

  3. Bueno, me la perdí, pero al menos puedo escucharla. Creo que la Netrebko es mucha Netrebko para este papel, que requiere bastante elegancia y delicadeza. Debe ser complicado contener ese vozarrón que tiene.
    Y Beczala maravilloso… Eso sí, es como muy “retro”, tanto en su aspecto como en su forma de cantar me pega más en los años cincuenta-sesenta que en el siglo XXI.

    M'agrada

    • Bueno Marga, quizás ser de los años sesenta del siglo pasado asegura una calidad en el canto que ahora escasea, no sé.
      En la transmisión en directo no daba esa sensación de retro, y me refiero al aspecto visual, el canoro no tiene reglas de esas, simplemente la obra se estrenó en 1884 y puestos a escoger añoro voces con la calidad suficiente para aguantar ni que sea quince años de plenitud y no se quemen en el intento. De Beczala me fío y lo disfruto, no hace sufrir y la variedad y belelza en su canto es notable tanto en el repertorio belcantista, mozartiano o francés, tambien algún Verdi. Bienvenido sea lo retro (ahora le llaman vintage) si es de esa calidad.

      M'agrada

  4. SANTI

    Dels considerats per Dandini, tan sols Kaufmann canta el DesGrieux en l’actualitat. Grigolo també, però jo no el considero, ja el vaig sofrir prou a València com per parlar d’ell ara i aquí.
    M’estimo més a Beczala que Kaufmann per cantar el des Grieux, la veu i l’emissió és molt més natural, sense els son guturals i engolats de l’alemany, particularitats que l’allunyen de l’estil francès, i la foscor de la veu que encara l’allunyen més d’un noi de divuit anys.
    Villazón certament cantava un en fermant les yeux preciós, com va poder escoltar el Liceu d’on pertany el vídeo que ens ha deixat Dandini, però després ho espatllava a Je suis seul i en el posterior duo, on va quedar ben palès cada dia que no podia amb l’obra i tan sols a base de desenfrenar-se l’acabava. Si hagués moderat més el seu cant hagués estat un bon des Grieux, però la regularitat mai va ser una de les seves virtuts. Dubto que torni a cantar aquest rol.
    Alagna no sé si el va cantar mai en escena, potser si, però no en tinc constància. El disc que va gravar amb la direcció ideal de Plason i la Gheorghiu és bonic però no pas memorable.
    Vargas podia haver-se dedicat a cantar-lo i quan ho feia Álvarez estava molt millor que cantant Verdi

    M'agrada

    • Segurament tens raó quan dius que la foscor de la veu de Kaufmann l’allunyen d’un jove de 18 anys, però quan canta el repertori francés, m’agrada molt, més com he dit altres vegades, que en la majoria de rols italians.
      Però trobo que la veu de Beczala és més adient a aquest jove de casa bona assenyadet i perdut davant dels encants de la perfide Manon, i mentre que la foscor de Kaufmann el fan un Don José, un Werther o un Faust, tots ells molt tormentats, ideals, el des Grieux és eminentment jove, romàntic, creient i de dretes. per tant, Beczala!

      M'agrada

  5. dandini

    Es pot substituir la paraula actual ,per recent,darrers 5 anys,etc,etc cap problema. El que volia dir principalment és que tots ells són més idiomàtics i que l’espectacular salut vocal de Piotr Beczala no ho fa oblidar.Tanmateix si creieu que aixó és insuperable estic encantat de que os faigi inmensament feliços.Os deixo un enllaç d’un cantant que té menys facultats pero que referent a l’estil i dicció francesa, segons el meu parer, fa diana.

    M'agrada

  6. dandini

    Santi m’agrada molt Kaufmann cantant francès, malgrat el seu so peculiar l’estil hi és,una mica el que passava amb Jon Vickers.Ramon Vargas a pesar del seu registre agut destimbrat está excel·lent en repertori francès i Roberto Alagna sí ha cantat el Des Grieux al menys al costat de Diana Damrau i Anna Netrebko.No sóc massa fan de Marcelo Alvarez ni de Cristina Gallardo-Domâs pero et deixo un enllaç del Saint Sulpice on estan fabulosos,és una passada.(que maco és reconeixer les paraules)

    M'agrada

  7. dandini

    Caram m’entusiasma Georges Thill (i a qui no? )Les seves grans facultats li permeten cantar sense masses precaucions i gairebe el podriem nomenar el Jussi Bjorling francès.Aquí l’estil i la dicció són inquestionables.Gràcies pel regal !

    M'agrada

    • De res dandini, més que res és que m’ha sorprés allò de la diana en la dicció i l’estil.
      Per edat millor dir que Bjorling era el Geors Thill suec, Thill va néixer al 1897 i el suec al 1911. 🙂

      M'agrada

  8. dandini

    Bé quan l’he sentit m’ha passat automàticament per la ment la veu de Bjorling.Tant que em fixo en la cronologia del cantants actuals,en canvi amb els antics no…Qui va neixer abans Rosa Ponselle o Maria Cebotari:ni idea…Per cert que t’han semblat Alvarez-Gallardo ?

    M'agrada

    • Coincidènies?
      Ponselle 1897, Ceborati 1910, quasi coincidents amb Thill i Björling. xulu, no?
      Tots dos estan molt entregats, la Gallardo Domas té dues o tres veus diferents i quan está més controlada i lírica m’agrada moltíssim. Álvarez que també està magnífic, m’agrada més a Paris amb Fleming.

      M'agrada

  9. Josep Olivé

    No puc afegir gairebè res a la molt interessant discussió Dandini-Santi-Joaquim donat que només conec a Des Grieux cantat per Kraus, Villazón i Beczala. Només dir que ahir a la tarda vaig repassar la Manon del Liceu del 2007 i caram, en moltes facetes, sobretot l’actoral, de conjunt i escènica és molt millor que la del MET del passat dissabte.

    L’audició del preciós i etèri fragment que ens proposses, lo millor de la funció, dona que pensar en relació a la qualitat de so de la transmissió i/o dels Yelmo i ens confirma, una vegada més, la grandíssima qualitat de les dues veus.

    M'agrada

  10. dandini

    Uaau aixó és una autèntica delicatessen.Nicolai Gedda tenía unes facultats i una musicalitat per fer-ho gairebé tot:Lohengrin,Arnold,Almaviva,Arrigo,Rodolfo,Arturo,Tamino,German,Nadir ,Werther,Nemorino,Riccardo.Dimtry,Enee,i la llista no s’acabaría mai i potser superaría la de Plácido Domingo ,al menys en varietat.Per mí aquest somni és indiscutible i el seu domini de la mitja veu és mític.En altres moments en el forte i mezzo-forte el seu cant és magnífic pero ja no está al mateix nivell, el seu timbre perd atractiu,l’interpretació esdevé una mica cartró-pedra i aleshores deixa de ser referencial i sempre trovo altres cantants que m’agraden més.

    M'agrada

  11. Montserrat tur

    Moltes gàcies Joaquim, ets un sol, ara mateig en disposo a baiar-me els enllaços i vaig a treure la pols al reclinatori en honor a Beczala,doncs com ja vaig dir , el seu Des Grieux m’agrada molt i molt

    M'agrada

  12. Josep Olivé

    Lo que sons les coses. Massanet és un compositor que poc a poc m’ha anat agradan cada vegada més. Si fa uns anys m’haguessin dit que arribaría el dia que passaria tot un llarg cap de setmana de tres dies immers amb aquest compositor hagués contestat amb un estoic “impossible”! Doncs si. Ha estat posible! A una bona “repassada” a la Manon li he afegit dues visions complertes en DVD de “Don Quixotte” (José Van Dam), una encantadora òpera sobre un personatge tant tendre i proper. Una versió molt lliure de la novela de Cervantes però que té la virtud de deixar la seva ànima intacta, el seu esperit innocent. I em diràs a que ve això, si no és que no em renyes directament, jejeje…doncs vé primer a que tenia ganes de dir-ho, i segon a que la producció és preciosa de dalt a baix, de La Monnaie, amb Minkowski, i…i…i Laurent Pelly!

    M'agrada

  13. Retroenllaç: - Òpera al cinema – MANON (****) de Jules Massenet – Cinemes Yelmo | Voltar i Voltar

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: