IN FERNEM LAND

EL WINTERREISE SEGONS ENRIC MARTÍNEZ-CASTIGNANI I ALBERT GUINOVART AL PRINCIPAL DE SABADELL


He tornat a Sabadell després d’uns quants imperdonables oblits, per assistir a un liderabend d’alçada, perquè un Winterreise sempre és una cita obligada i si era amb Enric Martinesz-Castignani i Albert Guinovart (la primera vegada que el feia) no cal dir que la cita era obligada.

Però com ja acostuma a ser habitual darrerament, la proposta volia anar una mica més enllà i proposava un alternança amb la lectura de poesies de Pablo Neruda a càrrec de l’actriu Anna Ponces en una senzilla posada en escena d’Antonio Romero.

Vagi per endavant que per a mi al Winterreise no cal afegir-hi res i que com en tota obra mestra menys és més, per tant en a mi la lectura dramatitzada dels poemes de Neruda em sobrava i tallava el discurs narratiu musical tan potent que té, i per a mi no aportava res de nou, ans al contrari i per tant la pregunta és, per què?

Jo no tinc la resposta, però certament per a mi va ser un intent no reeixit de fer una mirada nova i  assequible per al públic amb la temença que 70 minuts de 24 cançons seguides i sense respir podien arribar a ser letals. i això no els hauria d’espantar mai perquè Schubert amb intèrprets d’alçada mai decep.

Martínez-Casrignani va mostrar des d’un bon inici una solidesa vocal admirable. Veu rotunda i emissió sòlida, homogènia i ben timbrada, cap oscil·lació ni portamentos,  alguna nasalitat i afinació no del tot ajustada aviat corregides, no van ser cap obstacle per escoltar una versió personal, molt intensa i dramàtica, potser en excés pel meu gust, perquè tampoc calia treure tanta veu i de manera tan desbordada, Schubert i el seu Viatge d’hivern son el cim de la introspecció, de la mirada interior i del recolliment, amb brots enèrgics, sense cap mena de dubte, però més luterans que meridionals, si bé és cert que cada artista és un món i el baríton català fa la seva versió, quelcom que s’agreix i que atorga personalitat i caràcter.

En qualsevol cas Martínez-Castignani va anar interioritzant el discurs, acabant com ha de ser, amb una solitud colpidora.

És clar que per fer-ho possible calia un pianista acompanyant d’autèntic luxe i Albert Guinovart no només ho va fer bonic, sinó que ho va fer transcendent, exquisit i desbordant la musicalitat que el caracteritza, en perfecta sintonia amb el baríton, en una interpretació d’exaltat romanticisme.

L’actriu Anna Ponces va interpretar els poemes de Neruda potser de manera massa expressiva i una mica massa teatral, posant massa èmfasi en una emissió excessivament artificiosa que no es corresponia en aquest micro cosmos que semblava cercar la proposta i el muntatge minimalista.

Tanmateix el resultat va ser en el global bo, i hagés pogut ser excel·lent si s’hagués interpretat tot el cicle seguit i amb un sobre-titulat que hagués fet possible la comprensió del que es deia sense recórrer al paper, que amb una il·luminació de sala molt atenuada no feia possible la complerta comprensió, quelcom essencial per gaudir i sentir profundament aquest monument musical.i que de ben segur hagués fet més intensa l’experiència.

La posada en escena deixava entreveure algunes imatges al fons de l’escenari, no hagués estat malament projectat el text.

En definitiva un nou encert del cicle de Cambra de Joventuts Musicals de Sabadell que anuncien pel proper més d’abril el Trio Ludwig, un altre encert garantit, no hi falteu si el dia 13 d’abril el teniu lliure.

 

4 comments

  1. Joana Soler

    Estimat Joaquim, Moltes gràcies pel teu, sempre, encertat comentari del Winterraise. Certament que va ser una gran nit musical. Molts petons i fina ben aviat Joana

    El Ds, 24 Mar., 2018 03:18, IN FERNEM LAND va escriure:

    > Joaquim posted: ” He tornat a Sabadell després d’uns quants imperdonables > oblits, per assistir a un liderabend d’alçada, perquè un Winterreise sempre > és una cita obligada i si era amb Enric Martinesz-Castignani i Albert > Guinovart (la primera vegada que el feia) no cak ” >

    M'agrada

  2. Anna M. Codina

    El teu comentari no em sorprén. Aquesta mania de considerar que el públic és menor d’edat i cal amenitzar una obra com el Winterreise distraient-lo perquè no s’aborreixi, és un error. Aquesta temporada a l’Auditori, vaig assistir a un Requiem de Verdi, amenitzat amb audiovisual. Quina nosa que em va fer!. Deixeu que el públic es faci adult. No necessitem aditius per una obra com el Winterreise, que com diu en Joaquim “Schubert i el seu Viatge d’hivern son el cim de la introspecció, de la mirada interior i del recolliment,”. Només cal gaudir-ho.

    M'agrada

  3. Fernando S.T.

    Cierto cuanto menos más en obras cómo esta que el autor acertó de pleno y a la que cualquier añadido no aporta y estorba.
    Por curiosidad, ¿Qué poemas de Neruda se recitaron?

    M'agrada

  4. Benvolguts Anna i Fernando, gràcies pels vostres comentaris dels quals en prenc nota.
    M’hagués agradat que abans de jutjar els que comenteu i no vàreu assistir, ho haguéssiu vist en directe, com va fer el Quim, i per això respecto la seva opinió i el seu criteri. És un respecte mutu i de dir-nos el que pensem sense problema.
    Vaig estudiar el món del lied a Alemanya (Mannheim-Stuttgart) durant diversos anys amb professor com Schilhawsky, Dalton Baldwin (amb el qual he actuat diverses vegades), Gerard Souzay, Wolfram Rieger, Ulrich Eisenlohr, Fischer Dieskau, Hans Hotter….he creat i dirigit un festival de Lied i en faig conferències per tota la geografia sobre el tema, i us puc assegurar que no hi ha ningú més respectuós que jo amb el gènere.
    El concert d’ahir va ser una proposta, pensada per apropar l’obra al públic. La sala plena. Un intent honest, respectuós i molt cuidat d’unir la música de Schubert amb la meravellosa poesia d’en Neruda, (Premi Nobel, ho recordo), amb una cuidada, delicada, respectuosa i treballada proposta escènica. Et pot agradar o no, però per jutjar has d’assistir, com va fer el Quim. Avui en dia, per molt que diguem que hi ha una comunitat de #liedlovers a les sales de concerts, no es veuen per enlloc. I quan van a veure una figura cantant Wolf o autors Checs com va passar amb Kaufmann-Damrau i Beczala van pel nom i esperant que als bisos després de les “cançonetes” hi hagi òpera, com vaig presenciar personalment al Teatro de la Zarzuela al Cicle de Lied o al Palau. Per molt que vulgueu ser puristes, que ho entenc, arribarà el dia en què ningú hi vagi a veure una liederabend si no podem oferir propostes que ampliïn el ventall de públic al que van dirigides i els hi anem apropant poc a poc, i us haureu de conformar amb els CD o Spotify, per què heu de saber que les liederabend pels teatres i sales de concerts no són rentables. No em serveix que digueu que una obra com el Winterreise no necessita res més i que no aneu a veure la proposta, o que aneu a veure-la sempre cantada per enèsima vegada pels mateixos de sempre que la fan des de fa 20 anys a les nostres contrades. Ho sento, la cultura avui en dia necessita un canvi de mentalitat. Què faríeu si aneu al Heidelberg Frühling i us oferissin un concert de Andreas Scholl amb DJ com van proposar? ells omplen, a casa nostra no hi aniria ningú. Per lo tant vol dir que alguna cosa estem fent malament des de fa anys i els que intentem lluitar per ampliar les audiències com a mínim fem coses pràctiques, no només parlem. I no és tractar o no al públic com adults o deixar que se’n facin. El públic, si tu no li expliques el món del lied des d’aprop i amb carinyo, no l’entén, i això és una realitat. El públic no és beneït, té ganes de saber i sentir que la música forma part de la seva vida i li és d’utilitat. Aquesta és la raó per la que els gimnasos retenen més l’audiència que la cultura, les estadístiques no enganyen. Només demano relax, augment de les mires i ser conseqüents. Si és cert que us agrada el món del lied, ompliu les sales de concerts, si no, deixeu que els altres intentem oferir alguna proposta diferent per ajudar a fer-lo arribar a tothom, i sobretot, sense rebaixar el nivell cultural del que s’ofereix. Potser d’aquesta manera generem públic nou, no us quedareu sense recitals en directe i us en podreu beneficiar.

    Recordo al concert que vaig fer també amb Guinovart fa anys, a l’acabar vaig preguntar a una periodista què li havia semblat el recital, i em va dir que les melodies de Debussy li van semblar difícils de concepció i no li havien arribat. Eren els opus més joves i les cançons més audibles i delicioses com Beau Soir o Romance. Aquest és el nivell senyors i per això no deixaré de lluitar per què la gent estimi aquest gènere com l’estimo jo.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: