IN FERNEM LAND

LICEU 2017/2018: DEMON


De tota la temporada 2017/2018, i a banda del Tristan und Isolde que és la meva òpera, el que m’interessava més eren les representacions d’aquest Dimoni de Rubinstein, una raresa que sigui una raresa perquè té una partitura gloriosa i uns números de lluïment per a tots els solistes que bé mereixen esdevenir àries tan reconegudes com ho poden ser les de Txaikovski, amb qui Rubinstein s’emmiralla, entre d’altres compositors, russos o no.

Que les representacions estiguessin pensades per a Dmitri Hvorostovsky, el gran baríton rus tan dolorosament enyorat abans d’hora, afegia a la representacions liceistes un plus d’excepcionalitat, perquè no hi ha cap dubte que aquest rol del dimoni és ideal per a un cantant d egran personalitat i magnetisme, i Hvorostovski en tenia  per donar i vendre.

Les representacions del Liceu estan dedicades a la seva memòria i és clar no costa gaire imaginar com haguessin pogut ser aquestes magnífiques representacions de la temporada 2017/2018 si el càncer no se l’hagués endut de manera tan abrupte i cruel. Quan va interpretar aquest rol en versió semi-escenificada a Moscou a IFL me’n vaig fer ressò i va ser magnífic. Una veritable llàstima.

L’estrena al Liceu s’ha fet amb una coproducció escènica amb el teatre Helikon de Moscou, el Staatstheater de Nürnberg i l’Opéra National Bordeaux. No són teatres de primera però la producció de Dmitry Bertman, que ja va fer la idea escènica de les representacions a la sala Txaikovsky de Moscou, ara amb una imponent escenografia de Hartmut Schörghofer i un disseny de llums de gran qualitat de Thomas C.Hasse, si ho és i representa un embolcall bell i eficient per explicar intel·ligentment aquest enfrontament tòpic dels dos mons més antagònics traspassant les convencionalismes dramàtics  d’un relat passat de moda de manera eficaç i estèticament suggeridora, gràcies a la potent proposta visual que ajuda molt i que en cap cas anul·la al cantant. Hem d’acceptar que dramàticament estem davant d’uns “pastorets”, però a Rubinstein el va inspirar per escriure una música que l’apropa als grans, ja sigui Wagner, Listz, Gounod o Txaikovski.

Em va agradar a Moscou la direcció de Mikhail Tatarnikov i ara m’ha tornat a agradar, ja que va galvanitzar l’orquestra, oferint moments magnífics de so, color i intensitat. No és Gergiev però no em faria res que tornés al Liceu a fer més òpera eslava. Després de les sorolloses respostes del públic amb les direccions de Chénier i Attila, per a mi excessives, m’ha sorprès que Tatarnikov no hagi rebut tants aplaudiments com jo creia que mereixia. Bé l’orquestra i compacte el cor, amb un so de decibels massa crescut, segurament també potenciat per una caixa escenogràfica que actuava com un megàfon.

La primera vegada que vaig escoltar aquesta òpera va ser amb Silins com a dimoni, curiosament aquesta gravació que si no recordo malament prové del festival de Bregenz, no figura en el discografia del poc ambiciós programa de ma. Al cap de tants anys ha estat el baix baríton Egils Silins qui ha substituït a Hvorostovsky. L’any passat no em va agradar massa com a holandès, però en aquesta ocasió sense tenir la presència i personalitat abassegadora que ha de tenir qui interpreti aquest personatge, m’ha convençut molt més i això que al principi la lleugera oscil·lació de la seva veu cansada, em va neguitejar una mica, però és va saber imposar i resistir amb convicció, i fermesa.

La gran sorpresa va ser sense cap mena de dubte la Tamara de Asmik Grigorian, que ja interpretava el rol amb Hvorostovsky a Moscou. Aleshores no em va agradar gaire i ara és qui m’ha agradat més. La veu és molt potent i omple quan i com vol un espai tan gran com el del Liceu. Va estar segura, controlada i molt intensa. Va fer viure el seu personatge de manera convincent i m’agradaria veure.la una altra vegada en un altre rol eslau ja que la seva veu, el seu cant i la intensitat que atorga bé mereixen aquest privilegi.

El tenor Igor Morozov cantava amb veu i timbre ingrat el rol de l’enamorat Príncep Sinodal. Segurament si el timbre i el color fossin més agradables m’hagués agradat més. A la seva ària li va mancar misteri i seducció.

Encara hi ha qui es pregunta si l’àngel el canta un home o una dona, i és que el contratenor Yuriy Mynenko posseeix una veu natural de mezzosoprano magnífica. Em va agradar molt.

També em van agradar el Príncep Gudal d’Alexander Tsymbalyuk, amb una poderosa veu de baix, la mainadera de Larisa Kostyuk de sonoritats acontraltades, molt adients i servent de Sinodal de Roman Ialcic

Em sap greu que un cantant com Antoni Comas després d’una carrera tan extensa i compromesa, al Liceu encara hagi de cantar rols tan petits com el missatger. Tot i així i gràcies a la seva característica sonoritat es va fer notar i per bé.

Com que encara queden 4 representacions (2, 5, 8 i 11 de maig) només puc dir a aquells que encara no hi heu anat que no us deixeu perdre aquesta ocasió. Que el Liceu hagi coproduït la producció no vol dir que la tornem a veure aviat i creieu-me quan us dic que paga la pena. De fet no conec a ningú que m’hagi dit que no li hagi  agradat.

Els liceistes hem de ser els primers en donar suport a títols com aquests perquè aquesta és l’obligació d’un teatre públic i per tant no podem donar l’esquena a una òpera magnífica, que en aquesta ocasió i sense treure la lupa o el microscopi, s’ha servit de manera satisfactòria. Bravo a tots els que ho han fet possible.

Per cert, un títol eslau totes les temporades hauria de ser obligatori.

 

 

27 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de abril 2018 | Beckmesser

  2. dandini

    Em va agradar molt.
    Música magnífica , cast excel·lent i gran director de l’orquestra: Mikhail Tatarnikov
    D’entre els cantants destacaria:
    La soprano Asmik Grigorian que ja l’haviem sentit en una boníssima Rusalka a la KomischeOper de Berlin
    El exce·lent baix Alexander Tsymbalyuk.
    La fabulosa veu del contratenor Yuriy Minenko.
    Unic aspecte negatiu l’obra resulta teatralment una mica estàtica pero de ben segur que repetiré

    M'agrada

  3. Avenir

    Gràcies per l’apunt. Totalment d’acord sobre la part musical. Només un’observació sense ànim de provocació, amb un interrogatiu sincer. El Liceu va censurar el llibret de forma encoberta. En el llibret al Sinodal se li proposa anar a una capella i pregar per alliberar-se “от мусульманского кинжала” (de la espasa musulmana), i aixì va ser cantat en rus. Els sobretituls en catalá posaven el politicament correcte “alliberar-se del perill”. Acabarem sacrificant tota la lliteratura a la correcció política?

    Liked by 1 person

  4. Josep Garcia Devant

    Entre tants títols de repertori no hi ha res més bo que una alenada d’aire fresc. Un títol d’òpera eslava no hi pot faltar mai. L’any que bé es reposa la Katia Kavanova, que ja varem veure, per a quant Desde la casa dels morts? I moltes d’altres de la segona meitat del s XX La médium, Dr. Faust, El Cónsul, T’he rake’s progress…..

    M'agrada

  5. Montserrat

    A mi em va agradar tant que potser repetiré i tot. Música bellíssima, molt ben dirigida i interpretada, cast molt bo, sobretot la Tamara i el príncep Gudal per citar-ne un parell i posada en escena espectacular.

    M'agrada

  6. Olave

    Ver esta ópera ha sido todo un descubrimiento por su escritura musical y por las interpretaciones vocales, sobre todo la de la soprano aunque también las de los demás artistas, la orquesta y el coro. A ver si tenemos otra oportunidad de volver a ver esta obra más bien pronto aunque con otra producción, más en el estilo del último Andrea Chénier…
    Veo que hay muy poca oferta de hacerse con una grabación en cd de calidad.
    Tu análisis pormenorizado de la función es estupendo y muy completo.

    M'agrada

  7. Bocachete

    Sí que és tot un descobriment. A mi, també era l’òpera que em feia més il·lusió de la temporada i no ha decebut. Potser he trobat a faltar una mica més de “contundència” en el cor de la primera escena que, inevitablement, fa recordar la del Mefistofele. Molt bona l’escena on porten el cadàver de Sinodal i el duet al convent. Excel·lents la Tamara i el príncep Gudal; molt ben trobat el contratenor per a l’àngel, amb una veu que traspassava l’orquestra (que no sol passar en aquesta corda, que solen cantar amb orquestres petites) i, la veritat, el paper del Sinodal, també em va agradar. Potser li manca una d’aquelles àries o d’aquelles melodies captivadores que t’arrabassen perquè s’hagi mantingut en el repertori: n’hi ha alguna que comença però que no acaba de quallar per ésser, posem per cas, un Kuda, kuda o una Cançó de la carta. Val la pena, però, i és d’aquelles obres que, si anem sentint més, li anirem trobant més belleses. L’escena ha estat efectista i bastant rodona, encara que poc variada. Algun dels efectes, com el final del rostre i les mans del dimoni desesperat tancats en l’esfera, boníssims. Molt interessant la dualitat del dimoni i l’àngel i no només pel contrast de veu: el vestuari “en negatiu” és una troballa que es reforça amb el contrast del color dels cabells, blancs i negres (llàstima de les sabates: tots dos les porten negres i a l’àngel li tocaria portar-les blanques!).

    En fi: que sembla que l’última part de temporada va remuntant… A veure si es manté en les que queden.

    M'agrada

  8. timamót

    També ens va agradar molt! La música, el text, les veus (Tamara), el muntatge …(dijous 26) Em va saber molt de greu no arribar a temps d’haver sentit en directe el malaguanyat Dmitri Hvorostovsky (l’havia vist cantant-lo al youtube).
    Una de les obres a recordar d’aquesta temporada. Em va saber greu els buits a platea que hi havia… i als pisos superiors. Decididament els que fugen dels títols desconeguts, no saben el que es perden

    M'agrada

  9. colbran

    Mi descubrimiento de esta ópera procede de los años 60, de un disco de la marca “Music for pleasure” comprado en Londres en que se incluía el hermoso ballet del segundo acto, la página más famosa y grabada de de esta ópera, que en estas funciones ha sido suprimido, así como la “Danza Caucasiana” (“Lesginka”). Lamentable. De todas formas he conseguido una grabación de 1986, gracias a una reedición de la marca “Marco Polo”, en que ambas piezas van acompañadas de los ballets de sus otras dos óperas más famosas “Ferramors” y “Nero”.

    Se da la circunstancia de que “Demon” (1875) fue la primera ópera rusa representada en muchos países, entre ellos Gran Bretaña y España, probablemente por problemas de tipo religioso o moral. En principio fue considerada una obra discutible por proceder de un poema de Lermontov que en su momento (1860) fue considerado obsceno.

    La partitura es importantísima y agrada más cuanto más se escucha. En una sesión privada para amigos del cuarto y quinto piso del Liceu pasé hace más de 20 años una magnífica versión escenificada con el propio Egils Silins y la soprano Marina Mescheriakova, la cual nos interpretó en el Liceu en enero de 2005 la Medora de “Il Corsaro”, al lado de José Cura y Susan Neves, en un estado lamentable de voz. Después de ese Verdi su nombre pareció desaparecer del mundo operístico, pero en aquél “Demon” estaba formidable, si bien no a la altura de la sorprendente Asmik Grigorian de estas representaciones actuales, poseedora de una opulenta voz de soprano, bella, potente y expresiva y muy competente como actriz; la cantante que más me ha gustado de todo el reparto.

    Absolutamente recomendable.

    M'agrada

    • Joan

      Quan vaig escoltar el concert de l.enyorat Hvorstovski vaig tenir clar que aquesta òpera m.agradaria i vaig treure directament entrada x a dues funcions. Sé que la va enregistrar en estudi Melik-Pashayev xq figura a una de les caràtules de cd que tinc d.ell però no l.he poguda trobar mai a cap país eslau dels que he pogut visitar. Potser les seves gravacions siguin un xic psicofonies però és el meu director rus de referència i procuro anar comprant tot el que trobo d.ell.Tinc moltes ganes ja de veure.la!

      M'agrada

  10. Fer

    Màgnifica aquesta producció que ajuda a les veus i les projecta cap a la sala, es com el tûnel del temps, una direcció escènica molt encertada amb vesuari i escenogtafia inclòs, llàstima del ballet tatllat però no m’imagino aquests ballarins que van sortir fent l’acte del ballet com la nit de Walpurfis a Faust, la part mes fluixa de l’espectacle, els ballets sempre són de tercera al Liceu eternament oblidats, cantants molt sorprenents bariton amb una vesant més lírica que dramàtica, no te els greus de Chaliapin però dignifica molt un diable folletinesc com es el Faust o el mefistofeles, soprano excel.lent lírica i dramàtica, grata sorpresa amb el contratenor i el baix, no es pot desitjar res mes

    M'agrada

  11. JordiP

    Acabo de sortir de la representacio d’avui, i estic encantat. Una funcio d’aquelles que fan aficio. A banda d’un bon equip vocal crec que l’exit esta en un conjunt galvanitzat: cor, cantants, orquestra, escenografia. Tot ajuda a la resta i el resultat es superior. M’ha agradat molt la direccio, mantenint l’orquestra en un pla que semblava que no hi fos pero alhora tenia el seu protagonisme. I de l’escenografia destacar-ne l’ajut que suposa per tal que arribin les veus dels cantants. Tal vegada el mes fluix es la historia, que es resumeix en allo de “cuando el diablo no tiene quehacer, con el rabo mata moscas”, pero amb un resultat com el d’avui ni aixo es pot recriminar.

    Bonanit

    M'agrada

  12. Salvamolins

    Ahir vaig anar a veure DEMON. Val a dir que qui hagi estat la persona/es responsables de portar-la el Liceu és mereix un fort aplaudiment. Quin gran espectacle. Les veus unes magnífiques i altres en conjunt no desentonaven. Una bona nit, llàstima de un teatre tan vuit. Algú s’ho ha perdut i molt.

    M'agrada

  13. Moltes gràcies per la crònica Joaquim , has aconseguit engrescar-me , també els comentaris de tots els qui heu anat. Ja tinc l’entrada pel divendres. Ja us diré que m’ha semblat, doncs no conec aquesta òpera, pero sembla que l’èxit esta assegurat. Amb moltes ganes d’anar-hi!!!!

    M'agrada

  14. Pere

    Vaig assistir a la funció d’ahir. Preciosa òpera i excel·lent producció. Vaig gaudir moltíssim. Tant de bo la Gregorian i en Tsymbalyuk tornessin per un Oneguin.
    Per cert, una entrada pobríssima. Justet, justet, un 50% d’ocupació.

    M'agrada

  15. Joan

    Em va agradar aquest dimoni, tot i que com s’ha dit aquí el llibret fluixexa. El que no aconsegueixo entendre és que la gent fos tan crítica amb l’holandès de Silins i tant condescendent amb aquest dimoni escuat a qui la Tamara es cruspeix sense guarnició. Ni com a holandès em va semblar tant errant ni com a dimoni tant príncep de les tenebres.Llevat d’error o omissió aquest dimoni em sembla la millor aportació de l’actual direcció artística del teatre. I el fet que estigués tant buit el teatre, dic jo, no serà una mica degut a la tarifa 4? òpera no de repertori i sense estrelles i a la promoció? Ui no! que al liceu és tot sempre excel.lència!

    M'agrada

  16. He anat avui a la darrera funció del Dimoni i m’ha agradat molt, coincideixo en que és un dels grans títols de la temporada. Musicalment em sembla una òpera molt interessant amb moments esplendids. La direcció musical m’ha agradat moltissim , del millor de la temporada i el cor també m’ha agradat molt. La Asmik Grigorian m’ha semblat excel.lent , té una veu esplèndida i amb una grandiosa projecció al teatre .Tambè m’han semblat molt notables Silins, Tysmbalyuk i L’àngel, Mynenko. La dramaturgia també m’ha semblat del millor dels darrers temps, doncs potencia molt l’obra , destacaria molt la il.luminació en aquest sentit .

    Doncs molt content d’haver descobert aquesta opera i de que s’hagin programat al Liceu , bravo !!!!, volem més apostes com aquesta i gràcies Joaquim per acabar d’engrescar-nos a anar-hi😉

    M'agrada

    • alex

      Opino más o menos lo mismo de esta preciosista ópera que ha sido Demon
      De los intérpretes, destacaría por encima de todos a la expansiva y entregada Asmik Grigoriam ( hija por cierto, del tenor Gegam Grigoriam que cantó por el el Liceo en los años 90s )
      A mí Silins, vocalmente me pareció ya una voz algo desgastada

      Liked by 1 person

  17. Joan-Ot Serra

    TMoltes gracies per la recomanació. Ahir dia 11 vaig anar a la darrera representació i vaig sortir encantat de ver-la vist. Realment haguès estat una gran pena haberme-la perdut. Magnifica orquesta i cors i una Tamara impresionant amb un timbre i color super agradable a l’orella, un contratenor impresionant i una possada en escena, llums incloses, que et transportaban a dins l’ escenari. A mès amb la sort d’un seient secret que per 30 euros vaig poder estar centrat al 2on pis. Nit complerta i amb ganes de tornar-la a veure altre cop.Gracies per tot el que fas per nosaltres. Mai t’ho podrem pagar.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: