Joyce DiDonato i Alice Coote a Cendrillon de Massenet al Metropolitan Opera. Fotografia: Ken Howard

Fa goig veure al MET una producció que ja has vist al Liceu i amb un repartiment pràcticament calcat, i també fa goig tot i haver sortit dissabte passat enormement satisfet del cinema, recordar com a millors les representacions de Barcelona que les de New York.

Cendrillon és una òpera preciosa de Massenet, una filigrana, una delícia que gràcies a l’enginyosa i sorprenent senzillesa de la posada en escena de Laurent Pelly esdevé pura màgia i si bé és veritat que al cinema perd part de l’encanteri visual que ofereix el teatre, en canvi els primers plans donen la possibilitat de viure intensament una proximitat escènica i per tant una vivència teatral que des de la sala mai serà possible.

L’immens escenari del MET tampoc ajuda a una producció molt més apropiada per a escenaris més petits (el del Liceu també em sembla excessiu) però el treball del director teatral francès és un prodigi d’enginy i d’un finíssim i elegant sentit de l’humor que alterna amb moments de sensibilitat poètica veritablement entranyable. Una joia que ajuda a valorar molt més la partitura, quelcom que sempre hauria de ser la finalitat de la producció escènica. Bravo!

Musicalment la direcció de Bertrand de Billy representa un èxit més en la carrera del director francès, conduint amb brillantor l’estupenda orquestra del MET i creant l’atmosfera refinada tan característica de l’òpera francesa, acompanyant als cantants i recreant de manera elegantíssima la partitura massenetiana. Aquells que sistemàticament el protestaven al Liceu o li perdonaven la vida no sé pas que diran ara.

Joyce DiDonato és Cendrillon. El rol li va com anell al dit i també la seva elegància cantant la fa idònia per aquest repertori. Desprèn sensibilitat, exquisidesa, refinament i innocència.

Alice Coote és una magnífica elecció per fer front al rol, però m’agradaria veure un altre Prince charmant de les múltiples possibilitats que ens ofereix sortosament el panorama de mezzosopranos o sopranos Falcon que poden assolir aquest rol avui. A ella trobo que li manca ser precisament charmant.

Deliciosa Kathleen Kim com a Fada, però em va agradar més Annick Massis al Liceu, allò va ser un somni fet realitat.

El Pandolfe de Laurent Naouri ja és un clàssic i a ell li reserva Massenet el moment més gloriós de la partitura, el duo amb la filla en el tercer acte, del que ell en sap treure tot el suc.

Stepjanoe Blythe està magnífica com a Madame de la Haltière, tant en la seva vessant histriònica amb la que Pelly la vesteix i no només amb l’espectacular encotillament, sinó creant tot un entranyable i odiós personatge que es fa la reina de l’escenari quan intervé, amb una vocalitat encara força sana i de resultats rotunds. No és Podles, d’acord, però poques poden fer aquest rol i no quedar per sota de la polonesa i ella n’és una.

La resta tots francament bé, res grinyola, començant per les germanastres: Ying Fang (Noèmie) i Maya Lahyani (Noémie) i acabant per tot l’equip de figurant i ballarins que fan que teatralment la representació esdevingui un encert total  Tot va resultar un engranatge perfecte que suposa el comiat esplèndid d’una temporada més aviat discreta  la que ens ha ofert en aquesta ocasió el MET al cinema..

Aquesta òpera mai s’havia representat al MEt i les cròmiques podran dir que l’estrena a banda d’arribar tardíssim va resultar ser excel·lent.

Jules Massenent
CENDRILLON
Òpera en 4 actes llibret de Henri Cain basat en el conte de Charles Perrault

Cendrillon (Lucette)….Joyce DiDonato
Prince Charming………Alice Coote
Fairy Godmother………Kathleen Kim
Pandolfe…………….Laurent Naouri
Madame de la Haltière…Stephanie Blythe
Noémie………………Ying Fang
Dorothée…………….Maya Lahyani
The King…………….Bradley Garvin
Prime Minister……….Jeongchoel Cha
Master of Ceremonies……David Leigh
Dean of the Faculty…..Petr Nekoranec
Herald………………Yohan Belmin
Spirits……………..Lianne Coble-Dispensa, Sara Heaton, Anne Nonnemacher, Elizabeth Brooks, Christina Thomson Anderson, Rosalie Sullivan

Chorus and Orchester Metropolitan Opera House
Director musical……………Bertrand de Billy

Direcció d’escena…………..Laurent Pelly
Escenografia…………Barbara de Limburg
Disseny de vestuari……..Laurent Pelly
Disseny de llums…….Duane Schuler
Coreografia………..Laura Scozzi

Metropolitan Opera House de New York, 28 d’abril de 2018.