Ahir dilluns va tenir lloc a la sala d’assaig de l’Orfeó Català la presentació del CD Nocturne d’Albert Guinovart.
Sabeu que l’obra del compositor català m’entusiasma i que passo molt, com tants d’altres, dels que menystenen a Guinovart, per melòdic, fàcil i gens transgressor, però sobretot perquè li agrada agradar. Ningú millor que ell mateix per explicar en la presentació d’aquest disc magnífic, amb senzillesa, sinceritat i una humanitat que enamora, la importància que té per a ell fer música bella que li surti de les entranyes i sobretot amb la finalitat d’agradar al nombre més gran possible de persones, perquè no entén que la música no vagi lligada a la bellesa i al gaudi.
Aquesta sinceritat que escandalitzarà a més d’un, em sembla revolucionaria i ja va sent hora que després de tanta especulació creativa, de tanta experimentació estèril, un compositor sigui capaç d’escriure música a la manera antiga, per emocionar i agradar a qui l’escolta.
El CD que s’anomena Nocturne, en clar homenatge a un dels referents del compositor, Frederic Chopin, conté 12 peces, entre elles els 5 nocturns que donen nom al disc: a Chloé, al clar de lluna, a Pilar Bayona, a Elisa (dedicat a la mare) i a Peralada. Les altres 7 peces: Arlecchino, Shyshadows, Fantasia-Evocació, Romance, Estampes, Retrats de Barcelona 1 (el 2 sembla ser que excedia del minutatge del CD) i Bressol formen un univers sonor típicament “guinovarià”, per les melodies, per els recursos harmònics i el tractament tímbric, per les variacions dinàmiques i per aquelles atmosferes que no amaguen una mirada franca al passat, una herència que ha deixat petjada i que conforma el pu d’inspiració de la seva obra. Música romàntica sense ambigüitats que connecta perfectament amb l’actualitat perquè sembla poc probable que algú quan escolti aquestes obres no experimenti res, no tingui cap ressort interior que es commogui o activi tots escoltant-les.
La sensibilitat interpretativa i el talent virtuós i tècnic del gran pianista, juguen, com ha de ser, a fer-nos arribar les obres amb l’avantatge privilegiada de tenir al intèrpret i al compositor en perfecte sintonia, sense traïcions i transgressions. En aquest sentit és curiós el que ens va confessar Guinovart quan va dir que ell no fa tècnicament l’obra en funció d eles seves capacitats, sinó que es posa reptes.
L’acte presentat per Mònica Pagès, que va fer una entrevista amable, distesa i va saber treure del tímid però divertir Guinovart el millor de la seva coneguda bonhomia, va comptar també amb la participació de Joan Oller, director general del Palau de la Música catalana, on en el darrer any Guinovart ha estat el músic resident.
A la presentació Guinovart va interpretar 4 peces: més una propina que han fet les delícies del nombrós públic que ens ho hem passat molt bé mentre parlaven i hem gaudit sense reserves quan interpretava al piano la seva pròpia obra. Sensacional!
Podeu escoltar el CD a Spotify i a Yoputube, segur que el gaudireu
IN FERNEM LAND 
Gracies Ximo…!!! Estic d, accord !!
M'agradaM'agrada
Sí, melòdic, fàcil i gens transgressor, m’agrada.
Llegeixo amb satisfacció el que jo voldria haver dit: “i ja va sent hora que després de tanta especulació creativa, de tanta experimentació estèril, un compositor sigui capaç de escriure música a la manera antiga, per emocionar i agradar a qui ho escolta.”
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord, cada cop som més els que dsfrutem i valorem a Guinovart. Un luxe i un orgull tenir un compositor a casa nostre i poder viure les seves estrenes en directe. Esperant que tregui el CD del seu maravellòs Requiem.
M'agradaM'agrada