IN FERNEM LAND

EL PROPER REPTE DEL COR VIVALDI LA PETITE MESSE SOLENNELLE DE ROSSINI


Petite messe solennelle? Ni petita ni solemne!

Bon Déu:Heus aquí finalment acabada aquesta pobra petita missa. És música sagrada això que he fet? O bé és sagrada música? Jo vaig néixer per a l’òpera bufa, ja ho saps! Una mica de silenci, una mica de cor…tot és aquí. Beneït sigues, Senyor i obre’m les portes del paradís.

Amb aquesta dedicatòria, Rossini presenta la seva darrera obra, el seu darrer pecat de vellesa. Pocs compositors s’han retirat enmig del més gran èxit com ell. El mestre, que sempre havia escrit òpera còmica, tempta la sort i decideix buscar l’èxit en l’òpera dramàtica. Escriu, doncs, Guillem Tell i en obtenir el més ressonant dels èxits, es retira a París, on rodejat dels seus amics es dedicarà, entre d’altres coses, a la  gastronomia, art en el qual deixarà alguns plats més que populars com ara els «Canelons Rossini» o el «Tournedó Rossini». A més de cuinar, seguirà composant, però ho farà amb peces bàsicament breus que ell, amb modèstia franciscana, titularà «pecats de la meva vellesa».

El darrer d’aquests pecats és, justament, la Petite messe solennelle. Ni petita ni solemne!exclamà Napoleó III en escoltar-la. És així? Vejam…és solemne, perquè, a voltes, la música que hi apareix ho és, i és petita, malgrat la seva llarga durada, perquè només hi ha dos pianos i un harmònium ( paper que aquest vespre anirà a càrrec d’un acordió) i poques veus: Dotze cantors dels tres sexes, homes, dones i castrats seran suficients per a la seva execució, deia el compositor.

Malgrat que l’obra es gaudeix plenament en la seva versió instrumental original, el mestre, passat un temps, realitzaria una  orquestració de l’obra, més que res, va dir, per tal d’evitar que algú altre, amb menys talent, s’atrevís a fer-la.

A la Petite messe solennelle no li falta de res. Ho té tot per agradar al públic: belles melodíes, harmoníes elegants i, en ocasions atrevides per a l’època, progressions a dojo i grans contrastos, a més d’una elegant combinació instrumental amb l’harmònium i el piano, que no ens deixa trobar a faltar  l’orquestra.

En aquesta ocasió, farem la versió a dos pianos i, enlloc d’harmònium, orgue, perquè trobar un harmònium en condicions ha esdevingut una feina titànica, fora de les nostres possibilitats . Amb el Cor Vivaldi hi seràn, també:

Daniel Garcia, piano, David Malet, orgue, Lisa Campos i Núria Prats, sopranos, Mercè Bruguera (Mezzo, tornant a casa, per primera vegada des que va deixar el Cor per anar a estudiar a Londres), Beñat Egiarte, tenor i Oriol Mallart, baríton amb Òscar Boada al segon piano i a la direcció.

Com a regal de vacances, perquè això ja s’acaba, us deixem un link d’un fragment de la Petite messe solennelle a càrrec del Cor Vivaldi….de l’any 2003. Va ser banda sonora de la pel.lícula d’ Almodóvar, La mala educación.

Com sempre, els «infernemlandaires» tenen  preu especial de seguidors a 10 euros. Qui dona més per tan poc?

Un bon estiu a tothom!

descompte: seguidors

password: seguidorvivaldi

 

Òscar Boada

Director del Cor Vivaldi

9 comments

  1. No cal dir que dissabte 30 no m’ho perdré perquè els concerts vivaldians sempre són un estímul, perquè la petite Messe Solennelle és una joia absoluta i deixeu-m’ho dir , perquè friso per escoltar a Mercè Bruguera després d’aquest periple formatiu en una de les escoles més prestigioses del món.
    Hi haurà crònica a IFL 😉

    M'agrada

  2. colbran

    Yo estoy deseando volver a ver y escuchar al fantástico cor Vivaldi, máxime interviniendo como solista Mercê Bruguera en la parte que el gran Rossini escribiera para contralto en esta misa, tanto en la primera versión (la estrenó Barbara Marchisio en 1864), como en la segunda versión orquestada por el propio compositor en 1867 (estrenada póstumamente por la más grande contralto del siglo XIX: la legendaria Marietta Alboni en 1869).

    Oscar, Rossini escribió 39 óperas y de ellas bufas o semiserias sólo 13, la tercera parte de su producción operística, las 26 restantes fueron serias. Afortunadamente en la actualidad están todas disponibles en DVD/BluRay o en CD; muchas de ellas las hemos podido ver en vivo, no en el Liceu, claro. Yo he conseguido adquirirlas todas, incluso dos “pasticci” autorizados por Rossini (“Ivanhoé” y “Robert Bruce”). Los otros tres “pasticci” no autorizados por el cisne de Pésaro no han sido grabados. Y misas escribió la tira (di Bolonia, di Ravenna, di Rimini,…) aunque las más famosas son la “Messa di Gloria” y esta preciosa “Petite Messe Solemnelle”, aparte del maravilloso “Stabat Mater”.

    Estoy esperando con ansiedad que llegue el sábado. Os deseo mucho éxito! Os lo merecéis.

    M'agrada

  3. JordiP

    Jo, quan es va fer la primera cronica d’aquest any indicant els concerts previstos, ja vaig reservar el dia, aixi que alli ens hi veurem dissabte. I estic convençut que en gaudirem!!

    Fins llavors

    PS: Fede, tu sempre tan il·lustratiu amb el teu estimat Rossini!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: