IN FERNEM LAND

IL VIAGGIO A REIMS AL MUSIKVEREIN (FLÓREZ-INIESTA-GORYACHOVA-MONZÓ-ROMEU-ANDUAGA-ALBERGHINI-LORENZI;FRANKLIN)


El tenor peruà Juan Diego Flórez s’envolta de joves cantants per fer en una versió de concert de Il viaggio a Reims, sota la poc acurada direcció del nord-americà Christopher Franklin al capdavant de l’orquestra Filarmonica Gioachino Rossini de Pesaro.

El projecte serveix a banda de fruir de la magnífica partitura rossiniana, per recaptar fons pel projecte “Sinfonia por el Perú”, que té com a objectiu formar a joves estudiants d’entorns desprotegits, una mica en la línia del que tant èxit ha tingut a Venezuela, utilitzant la música com a mitjà i per això ja s’està pensant en una segona fase.en la creació d’una acadèmica musical.

L’objectiu necessari i lloable, és imprescindible que l’apadrini una figura de relleu com el tenor peruà, resident a Viena, per tal de que prengui ressò internacional però hagués hagut de comptar amb veus més capacitades. Sobretot em sap greu perquè Flórez, que es reserva el bellíssim rol de Conte di Libenskof malgrat no tenir una nit gaire  espectacular i més aviat sembla que el rol l’esgoti,  aposta per molts cantants espanyols: com el magnífic tenor basc Xabier Anduaga cantant el Cavalier Belfiore, potser el millor de tot el cast masculí, l’acuradíssima Corinna de Ruth Iniesta, potser la millor de tot el cast femení i les més discutibles sopranos,  Marina Monzó una Contessa di Folleville encara per fer però amb espurnes esperançadores i malauradament Carmen Romeu com a una lamentable, i em sap mot greu dir-ho, Madama Cortese. La senyora Romeu s’ha arruïnat la veu abans d’hora assumint rols inadequats (Armida penosa a Pesaro) que ha tingut com a conseqüència un deteriorament vocal prematur que ara la fa incapaç de fer front a Madama Cortese, mostrant unes dificultats tècniques evidents i un estat vocal molt precari.

L’aportació italiana al cast internacional l’encapçala el baix Simone  Alberghini amb un acurat i elegant Lord Sidney (oblideu-vos de Ramey, és clar), un vocalment generós Roberto Lorenzi com a Don Profondo (oblideu-vos de la bis còmica  Raimondi), i els més fluixots Paolo Bordogna com a Barone di Trombonok i Daniele Antonangeli (Don Prudenzio)

El baríton armeni Gurgen Baveyan canta un esperançador Don Alvaro i la mezzosoprano russa (no prou contralt) Anna Goryachova, canta ja la seva coneguda Marchesa Melibea (Àmsterdam i Roma) amb estil i classe.

A la versió li manca sobretot un director musical mes guspirejant, perquè a  Christopher Franklin la partitura sembla que li pesi i no es capaç de fer-la volar amb la transparència “filigranesca” que Abbado ens va redescobrir la partitura després de la llunyaníssima estrena.

Manquen coses, masses, però Rossini sempre reserva genialitats als que saben i poden aprofitar-les, i en aquesta decebedora versió se’n pot trobar alguna.

Podeu visionar la representació mitjançant aquests dos enllaços.

http://klassikundopern.web.tv/embed/wykvtqxncjw

http://klassikundopern.web.tv/embed/kub0rj2ap9m

Gioachino Rossini 
IL VIAGGIO A REIMS, ossia L’albergo del Giglio d’Oro

Ruth Iniesta Soprano (Corinna)
Anna Goryachova Mezzosoprano (Marchesa Melibea)
Marina Monzó Soprano (Contessa di Folleville)
Carmen Romeu Soprano (Madama Cortese)
Xabier Anduaga Tenor (Cavalier Belfiore)
Juan Diego Flórez Tenor (Conte di Libenskof)
Simone Alberghini Baríton (Lord Sidney)
Roberto Lorenzi Baixbariton (Don Profondo)
Paolo Bordogna Baixbariton (Barone di Trombonok)
Gurgen Baveyan Baríton (Don Alvaro)
Daniele Antonangeli Baixbaríton (Don Prudenzio)
Óscar Oré Tenor (Don Luigino, Zefirino, Gelsomino)
Laura Olivia Spengel Mezzosoprano (Delia, Maddalena)
Lorika Ismajli Hainzl Soprano (Modestina)
Stefano Marchisio Baríton (Antonio)

Walter Auer Solo flauta
Robert Palfrader Gast (Karl X., König von Frankreich) 

Filarmonica Gioachino Rossini Orchestra
Chorakademie der Wiener Staatsoper
Direcció musical: Christopher Franklin 

Musikverein, Viena, 16 de juny de 2018  

6 comments

  1. colbran

    Esta versión es una verdadera vergüenza y el culpable principal es Chistopher Franklin, con la dirección más “patosa” que he sentido en mi vida de una obra de Rossini. Carmen Romeu mejor se dedique a otros compositores y Juan Diego Flórez no estuvo a la altura de su fama. Pequeños destellos vocales aquí y allá no dan calidad a un maravilloso producto musical tan mal servido.

    M'agrada

  2. jaumeM

    No se per que però Il Viaggo no es una de les meves operes preferides. Segur que es per no haver enxampat una versió de qualitat. Aquesta tampoc veig que me faria canviar de criteri.
    Gracies.

    M'agrada

    • colbran

      Te aconsejo que localices en YouTube la versión de Pésaro de 1984 dirigida por Claudio Abbado y verás cómo cambias de opinión. Para esta ópera se precisan 14 primeras figuras de la lírica y está pletórica de originalidades. La versión que Zedda dirigió en La Coruña con Ewa Podles y Rockwell Blake en 2002 es muy aconsejable por ellos dos principalmente. Y la versión del Liceu de 2003 es una gozada visual y en líneas generales está bien cantada. La versión de Viena que también dirigió Claudio Abbado en 1988 dispone de un reparto de auténticas primeras figuras de la lírica. Tanto la versión de Pésaro como la de Viena constan de la misma escenografía, pero la del Liceu fue insuperable.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: