Petite messe solennelle? Ni petita ni solemne!

Bon Déu:Heus aquí finalment acabada aquesta pobra petita missa. És música sagrada això que he fet? O bé és sagrada música? Jo vaig néixer per a l’òpera bufa, ja ho saps! Una mica de silenci, una mica de cor…tot és aquí. Beneït sigues, Senyor i obre’m les portes del paradís.

Amb aquesta dedicatòria, Rossini presenta la seva darrera obra, el seu darrer pecat de vellesa. Pocs compositors s’han retirat enmig del més gran èxit com ell. El mestre, que sempre havia escrit òpera còmica, tempta la sort i decideix buscar l’èxit en l’òpera dramàtica. Escriu, doncs, Guillem Tell i en obtenir el més ressonant dels èxits, es retira a París, on rodejat dels seus amics es dedicarà, entre d’altres coses, a la  gastronomia, art en el qual deixarà alguns plats més que populars com ara els «Canelons Rossini» o el «Tournedó Rossini». A més de cuinar, seguirà composant, però ho farà amb peces bàsicament breus que ell, amb modèstia franciscana, titularà «pecats de la meva vellesa».

El darrer d’aquests pecats és, justament, la Petite messe solennelle. Ni petita ni solemne!exclamà Napoleó III en escoltar-la. És així? Vejam…és solemne, perquè, a voltes, la música que hi apareix ho és, i és petita, malgrat la seva llarga durada, perquè només hi ha dos pianos i un harmònium ( paper que aquest vespre anirà a càrrec d’un acordió) i poques veus: Dotze cantors dels tres sexes, homes, dones i castrats seran suficients per a la seva execució, deia el compositor.

Malgrat que l’obra es gaudeix plenament en la seva versió instrumental original, el mestre, passat un temps, realitzaria una  orquestració de l’obra, més que res, va dir, per tal d’evitar que algú altre, amb menys talent, s’atrevís a fer-la.

A la Petite messe solennelle no li falta de res. Ho té tot per agradar al públic: belles melodíes, harmoníes elegants i, en ocasions atrevides per a l’època, progressions a dojo i grans contrastos, a més d’una elegant combinació instrumental amb l’harmònium i el piano, que no ens deixa trobar a faltar  l’orquestra.

En aquesta ocasió, farem la versió a dos pianos i, enlloc d’harmònium, orgue, perquè trobar un harmònium en condicions ha esdevingut una feina titànica, fora de les nostres possibilitats . Amb el Cor Vivaldi hi seràn, també:

Daniel Garcia, piano, David Malet, orgue, Lisa Campos i Núria Prats, sopranos, Mercè Bruguera (Mezzo, tornant a casa, per primera vegada des que va deixar el Cor per anar a estudiar a Londres), Beñat Egiarte, tenor i Oriol Mallart, baríton amb Òscar Boada al segon piano i a la direcció.

Com a regal de vacances, perquè això ja s’acaba, us deixem un link d’un fragment de la Petite messe solennelle a càrrec del Cor Vivaldi….de l’any 2003. Va ser banda sonora de la pel.lícula d’ Almodóvar, La mala educación.

Com sempre, els «infernemlandaires» tenen  preu especial de seguidors a 10 euros. Qui dona més per tan poc?

Un bon estiu a tothom!

• http://www.conservatoriliceu.es/ca/auditori/agenda/cor-vivaldi-petite-messe-solennelle-gioachino-rossini

descompte: seguidors

password: seguidorvivaldi

Òscar Boada

Director del Cor Vivaldi