IN FERNEM LAND

ANTONIO PAPPANO DIRIGEIX WEST SIDE STORY A ROMA


Nadine Sierra (Maria) Fotografia gentilesa de la pàgina de Facebook de l’Accademia Nazionale Santa Cecilia

La temporada simfònica a Roma s’ha inaugurat amb una versió electritzant de West Side Story sota la direcció d’Antonio Pappano al capdavant de l’orquestra i cor de l’Accademia Santa Cecilia en ocasió de les celebracions del centenari de Leonard Bernstein. Tota una feliç festa musical.

Tota aproximació al West Side Story sempre passa per la versió cinematogràfica, que malgrat no estar cantada per els meravellosos actors que la van interpretar, ha quedat com un referent absolut. Tot i així a la meravellosa versió de la pel·lícula amb Marni Nixon (Natalie Wood), Jimmy Bryant (Richard Beyme), Betty Wand (Rita Moreno), Tucker Smith (Russ Tamblyn) o a la de l’estrena a Broadway amb Larry Kert (Toni), Mickey Calin (Riff), Carol Lawrence (Maria) i Chita Rivera (Anita), tenen una competidora amb la meravellosa versió operística que va gravar el mateix Bernstein, amb Te Kanawa, Carreras, Troyanos, Ollman i la Horne, que tot i ser una altra cosa i respirar un ambient diferent al de l’escenari de Broadway és extraordinària. També hi han altres gravacions de reposicions posteriors a Broadway, però cap ha superat al meu entendre, aquestes versions inicials.

Ara Pappano, amb un instint Broadway innegable i al capdavant d’una orquestra simfònica de qualitat majúscula, ens ofereix una versió preciosa, enèrgica i molt teatral de la banda sonora, sense la part parlada i amb uns cantants a mig camí entre l’òpera, com la fabulosa Nadine Sierra, reconeguda soprano nord-americana instal·lada al MET on ja ha fet notables intervencions en primer rols; o el tenor Alek Shrader, de carrera menys espectacular però notable en teatres com San Francisco, Seattle, Santa Fe, Washington o Oviedo, amb rols com Candide, Bénédict, Tito, Almaviva, Alfredo, Ernesto…. A la banda de l’estil més Broadway hi ha l’Anita de l’actriu i cantant sud-africana Tia Architto i la resta de Jets i Sharks, tret del baríton Mark Stone que es fa càrrec del rol de Riff.

Per sobre de tot el cast brilla Nadine Sierra amb una veu deliciosa, cantant una Maria menys bleda del que s’acostuma i amb una qualitat vocal que sobrepassa l’excel·lent nivell de qualsevol actriu de Broadway oi e West End.

Alek Shrader és un bon cantant però més anònim o rellevant, com més us estimeu dir-ho. Em costa menys imaginar-lo a Broadway que al MET, però la seva carrera sembla portar-me la contraria.

Anita (Tia Architto) Fotografia gentilesa de la pàgina de Facebook de l’Accademia Nazionale Santa Cecilia

Fantàstica l’Anita de l’actriu i cantant Tia Architto, tot i que quan la partitura es torna dramàticament exigent en la fantàstic duo amb Maria “”I Have A Love” la tessitura l’obliga a unes exigències que semblen sobrepassar les seves capacitats.

Bé també el Riff del baríton Mark Stone que com el tenor Shrader, semblen més apropiats per aquests rols lírics del gènere musical, que no pas pels rols operístics que diu la seva pàgina web.

Excel·lent, per no dir excessiu el cor de l’Accademia Nazzionale Santa Cecilia.

Una festassa per una gran celebració. D’obligat gaudi

Antonio Pappano i l’Orchestra dell’Accademia Nazionale Santa Cecilia di Roma Fotografia gentilesa de la pàgina de Facebook de l’Accademia Nazionale Santa Cecilia

Leonard Bernstein
WEST SIDE STORY
Libretto: Arthur Laurents
Cançons: Stephen Sondheim

Maria: Nadine Sierra
Tony: Alek Shrader
Anita: Tia Architto
Riff: Mark Stone
Bernardo: Andrea D’Amelio
Rosalia: Aigul Akhmetshina
Consuelo: Francesca Calò
Francisca: Marta Vulpi
Action: Andrea Giovannini
Baby John / A-rab / Snowboy / Big Deal / Diesel: Kris Belligh

Orchestra e Coro dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Maestro del coro: Ciro Visco
Director: Antonio Pappano

Parco della Musica, Roma 12 d’octubre de 2018

9 comments

  1. Alex

    Decir que Nadine Sierra es una excelente lírica ligera, màs tirando a lírica y que ya ha destacado en primeros teatros internacionales, sobre todo en roles belcantistas
    Es como Pretty Yende o Lisette Oropesa, ex discípula o ex ganadora del Concurso de Canto Montserrat Caballé de hace unos pocos años. Creo ademàs que Nadine Sierra, fue ganadora uno de estos últimos años del prestigioso y bien dotado premio Richard Tucker award como mejor cantante USA del año
    Ojalà la viéramos pronto a Sierra ( nacida en Florida y de ascendientes cubanos o portorriqueños ), por el Liceo

    M'agrada

  2. Eduardo

    Gracias Joaquim, como siempre digo tus aportes son muy valiosos!!!! Pero en realidad esperaba mas de esta version, por supuesto el Maestro Pappano hace sonar bien bien todo, hasta una lata vacia, y este caso la orquesta de Santa Cecilia es esplendida, pero los cantantes no lograron erizarme, salvo una potente Tía Architto. Es una obra que conozco bien la he visto por lo menos tres veces en Broadway y una en Londres hace mil años, con cantantes desconocidos y siempre he salido del teatro feliz. Pero si hablamos de versiones abreviadas de audio, siempre me quedare con la Kiri y Carreras con su voz meridional.

    M'agrada

  3. colbran

    Leonard Bernstein es un compositor por el que siento predilección, todo lo que compuso me gusta, bueno casi todo porque la famosísima canción “María” la encuentro muy cursi y “I feel pretty” bastante ridícula, especialmente de letra. Pero “West side story” es mucho más que esas dos canciones, es “Somethning’s coming”, “America”, “Cool”, las piezas sinfónicas, los ballets y esa maravilla de texto y música que es “Somewhere”, en mi opinión la gema de la obra.

    En esta versión Nadine Sierra es una cantante deliciosa y saca buen partido de su rol. Del resto no puedo hablar porque sólo presté atención a las intervenciones de Sierra, su Tony me pareció flojito y Pappano más que correcto, pero me quedo con el reaparto original de Broadway de 1957.

    En cuanto a la película debo añadir que Rita Moreno sólo fue doblada en el duo “A boy like that”; su auténtica voz se escucha en “America” y en el fabuloso “Quintet”, por eso le concedieron el Oscar porque si la hubieran doblado en todos sus números no lo hubiera logrado. George Chakiris cantaba con su propia voz en sus dos intervenciones de “America” y el “Quintet” ya citado y también fue oscarizado. Yo creo que alguno de los 10 “oscars” fue regalado y es que a la Hollywood Academy cuando le da por premiar se le va la mano, por ejemplo con los 11 “oscars” de “Ben-Hur” o “Titanic”…

    M'agrada

    • bocachete

      El quintet és, realment, de nota: per a mi, la part musical més assolida. M’agraden especialment “Tonight” (de fet, el quintet és el Tonight concertat) i “Gee, Officer Krupke”, la que li canta la banda al policia: trobo que el text és, dissortadament, tan actual… i l’adequació de la música a la situació dramàtica. Genial. Però, realment, és una obra on tot funciona, fins i tot l’I feel pretty. Aquí teniu una versió “millorada” de la lletra (bé, i de la música, a 1:26):

      M'agrada

  4. JordiP

    Ben sorpres per aquest post, aixi que vaig directe a veure si el puc escoltar. Mai hauria dit que escoltaria un musical, en general em semblen “nyonyos” pero amb el que has comentat, doncs ves, me n’han agafat ganes. Suposo que el gaudiré….

    Gracies!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: