IN FERNEM LAND

TOSCA A HELSINKI (STUNDYTE-CARÉ-PURSIO;LOY-FOUNILLIER)


Interessant Floria Tosca la que avui protagonitza l’apunt a IFL. La soprano lituana Ausrinė Stundytė ha estat la sorpresa d’aquesta producció signada per les direccions: musical del correcte sense més, Patrick Fournillier i escènica del sempre sorprenent Christof Loy. La resta del cast és discreta, començant per Andrea Carè que tantes bones impressions em va causar quan va cantar aquest mateix rol al Liceu (2014), però que sembla que hagi fet com els crancs, anar enrere o el nefast Scarpia de Tuomas Pursio, que si no fos per una excel·lent interpretació escènica, seria un autèntic despropòsit. Bon sagristà de Heikki Aalto i bé els altres petits rols.

En canvi Ausrinė Stundytė posseeix la veu i el talent dramàtic per fer una Tosca autènticament convincent en les vessant vocal ( com les Toscas d’abans) i escènica, imprescindible en una òpera on l’acció teatral és essencial. És clar que vista a la televisió no puc valorar exactament la veu, sobretot la projecció, però estem davant d’una veu ben consolidada (té 42 anys), molt sana, de lírica spinto i amb un fraseig intens i uns aguts acerats i  precisos. El seu “Visi d’arte” és molt intens, ajudada per un treball extraordinari de Loy que en tot el segon acte i en aquesta escena en especial ho fa brillant, lluny de l’habitual sentada en el canapé mentre Scarpia mira per la finestra com si tot allò no anés amb ell, en canvi aquí la seva participació és cabdal. Stundytė també sap dotar al seu cant de moments de lirisme i dolçor en el duo del primer acte o a “O dolci mani” del final. En el intens segon acte està incommensurable per temparament vocal i dramàtic.

Mentre que Fourniller no passa de la correcció en una Tosca ben llegida, el director alemany Christof Loy sorprèn amb una producció que es podria titllar d’absolutament clàssica si no fos que té algunes incongruències temporals que no he entès però que no acaben de molestar, i sobretot perquè hi ha un treball teatral molt intel·ligent i és capaç de buscar uns matisos als personatges, tan subtils com inquietants, sobretot amb el personatge de Scarpia del que en fa una lectura molt més elaborada que el malèfic (que també ho és, és clar) habitual. Hi ha en la idea de Loy un punt de feblesa quan Tosca li demana el salconduit per fugir amb Cavaradossi, després que ella cedeix fent-li un petó d’afecte trasbalsador. Scarpia sembla que no tan sols desitgi a Tosca. Hi ha altres detalls que anireu descobrint, així com uns personatges que envolten Cavaradossi, ja sigui un aprenent en el primer acte i el carceller en el tercer, del tot inquietants en la relació amb Cavaradossi, i també és brillant la visió d’una Tosca en miniatura cantant la cançó del pastoret a l’inici del tercer, com una mena d’al·lucinació en un gir intel·ligent a una intervenció sempre dificil de justificar.

L’escenografia i vestuari de Christian Schmidt són esplèndids, així com el disseny de llums de Christian Schmidt, amb una lluminositat nòrdica molt poc romana però bellíssima. No hi ha res trencador en aquesta Tosca, més enllà d’una contemporaneïtat en el primer acte que es trenca amb l’entrada de Scarpia i aleshores no entenc gaire la intenció de Loy, però la continuïtat dramàtica no es veu trasbalsada i tot funciona segons el guió previst si no fos que el cervellet de Loy treballa intensament i ens entreobre algunes portes amb enginy i encert.

No estem davant de la gravació de De Sabata i si no fos per la producció, l’abandonaríeu ben aviat, però us garanteixo una estona de bon teatre amb una de les òperes teatrals per excel·lència.

Giacomo Puccini
Tosca

Ausrinė Stundytė (Floria Tosca)
Andrea Carè (Mario Cavaradossi)
Tuomas Pursio (Scarpia)
Heikki Aalto (Sacristan)
Tapani Plathan (Cesare Angelotti)
Matias Haakana (Spoletta)
Nicholas Söderlund (Sciarrone)
Henri Uusitalo (Carceller)
Kris-Andrea Haav (nena)

Cor i Orquestra de l’Òpera de Helsinki
Director musical: Patrick Fournillier

Director escènic: Christof Loy
Escenografia: Christian Schmidt
Disseny de vestuari: Christian Schmidt
Disseny de llums: Olaf Winter

Opera de Helsinki 6 d’octubre de 2018

11 comments

  1. ANTONI SANS

    Com em costa adaptar-me a l’italià que canten!. No té cap sentit que pugui cantar un baríton com aquest. Sense veure’l m’ha recordat la veu de Lluís Sintes però desafinant molt. Mai havia escoltat tampoc una cantata tan lenta.

    M'agrada

  2. Eduardo

    Gracias Joaquim, tu siempre haciendo aportes buenos. Confieso que solo visto el primer acto sin la uncion debida. Hoy espero verla entera y agregare comentarios. Solo una cosa me interesado,la voz de Señora Ausrinė Stundytė.

    M'agrada

  3. Durante el desastroso consulado de Christoph Dammann al frente del Teatro Nacional de San Carlos (2007-2010), Ausrine Stundyte ha sido una de las pocas voces aprovechables, cantando Mimi en La Bohème (2009), Doña Branca de Alfredo Keil (2010) y Katya Kabanova (ya en 2011).

    M'agrada

  4. JordiP

    La veritat es que amd el teu comentari fare l’esforç de veure u a tosca, que ja de per si em costa, tot i que el vissi d’arte de la Callas es undels moments que mes em trasbalsen quan escolto opera. Em costa per que tal i com diu en Joaquim es una obra molt teatral i la majoria de posades en escena i actors, son poc treballats o dolents directament. Scarpia, un paper que te un gran pes teatral i que generalment esta sobreactuat o vulgaritzat, fet superficial.
    Pel que dius, potser aquesta posada en escena aportara quelcom a aixo que sempre m’ha faltat. No se si podra competir amb aquella tosca de Callas i Gobi de la que se’n pot veure l’acte segon a Youtube, on salten guspires.

    M'agrada

  5. Eduardo

    Bueno ya vista con la uncion debida, debo decir que hubo cosas buenas y otras muy malas, la voz de la Sra. Stundytė es estupenda y entiende rol, el resto no lo puedo soportar, la orquesta suena mas a Sibelius que ha Puccini, imperdonable. La puesta en escena no me ha molestado, dos momentos en especial cuando al fondo se ve el telon de la Opera Garnier, buen recurso la Tosca era una diva. Y el otro en ultimo acto con la cupula de San Pedro. Los detalles de la puesta prefiero omitirlos. Pero dejar tranquilo a nuestro amigo JodiP me he limpiado con esta maravilla que no siempre se va a dar….

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: