IN FERNEM LAND

EL MESSIES PARTICIPATIU DEL 2018


 

Abans d’ahir va tenir lloc la cita anual amb l’oratori El Messies de Handel en el format de concert participatiu que feia 23 anys que no faltava a la cita nadalenca organitzat per la Fundació de “de l’Obra Social de La Caixa”, amb la particularitat que aquest any la esponsorització de l’entitat financera ha desaparegut per motius polítics, en aquest càstig indigne disfressat, però càstig i indigne prou evident, per haver-se mostrat en les darreres edicions com una plataforma ciutadana més, dels neguits i anhels de part de la ciutadania catalana. Ells no van creure oportú que el tarannà que havia pres el concert els beneficies i com una entitat privada que són, van decidir donar l’esquena a la iniciativa i traslladar-la a altres ciutats de l’Estat deixant Barcelona, que havia estat la pionera de la iniciativa, i també a Catalunya, al marge. Ara només depèn que la ciutadania respongui a aquest i altres càstigs soferts, de manera responsable i coherent.

La Caixa, desconeixedora com ningú de la identitat i idiosincràsia de la societat civil catalana, malgrat estar fortament arrelada al territori, potser no va preveure que els seu càstig faria agafar el relleu als cantants que any rere any s’apuntaven a la iniciativa, formats com associació cultural sense ànim de lucre i amb poc temps, molta voluntat i esforç, sumats a la complicitat de institucions i empreses que han posat els diners que l’Obra Social de la Caixa els va negar, ho han tornat a fer possible, posant diners de les butxaques particulars i exhaurint les entrades de L’Auditori de Barcelona a les poques hores de posar-se a la venda.

La lliçó i el clatellot és total.

Contra situacions adverses la societat catalana sempre creix i posats a ser solidaris pocs poden fer ombra a Catalunya. El resultat del concert va ser espectacular abans de començar i també al finalitzar perquè més enllà de les qüestions artístiques i purament musicals que cal tenir en compte amb un concert amb 450 membres d’un cort no professional, al front d’una partitura tan ample, extensa i complicada com l’oratori de Handel, hi ha el triomf absolut de la voluntat d’un poble que per sobre de ideologies és capaç d’organitzar-se per fer el millor.

Jo quan veia a l’Auditori a tantes persones cantant a l’hora, vaig pensar que entre totes elles n’hi hauria de pensaments ben distants i potser contraposats però que en canvi la música una vegada més els i ens unia a tots. L’actitud de l’Obra, mal anomenada en aquest cas, Social, de La Caixa està clar que ha estat una altra i han quedat ben retratats.

L’emoció en escoltar “And the glory of the Lord” la primera frase que canta el cor va ser enorme. No és pot demanar que el Messies participatiu sigui un cúmul de perfecció tècnica perquè és impossible, per tant davant del cor i malgrat tots els malgrats que es podien posar, només cal que treure’s el barret i felicitar a tots els participants per la tasca enorme feta i si sempre era complicat en aquesta edició encara més, però de nou han fet possible el miracle.

En aquesta ocasió es va cridar al mestre Edmon Colomer per dirigir-la, ell preciosament que va ser el primer en fer-ho en l’edició inaugural de fa vint-i-tres anys.

Cal ser molt curós en dirigir a una massa coral tan gran repartida entre l’hemicicle i els laterals del primer pis i que mai s’acabi d’escapar el control, i el mestre Colomer ho va aconseguir amb un tempo potser excessivament lent en alguns passatges corals, però  garantint davant el perill que un tempo més lleuger s’emportés per endavant la complicada estructura harmònica dels passatges més ornamentats o les fugues més exigents, un equilibri i una qualitat formal molt més que acceptable..

L’Orquestra de Cambra de Granollers va estar esplèndida en el seu complicat compromís, oferint un so compacte i bonic, proper a les sonoritats amb criteris historicistes, mentre que la Coral Cantiga situada al darrere de l’orquestra ocupant la part central de l’hemicicle garantia en tot moment les intervencions corals amb la professionalitat amateur que la resta de cantaires no tenien. Tot sota control

El quartet solista era un altre luxe, tots de casa i tots excel·lents cantants, llàstima que el contratenor Víctor Jiménez estava visiblement indisposat i per no posar en un compromís als organitzadors va cantar malgrat que el convenient hagués estat no fer-ho o si més no anunciar-ho públicament. La seva professionalitat va ser absoluta i en algun que altre moment sempre s’evidenciava la categoria d’aquest jove i talentós cantant amb una carrera que ja ha agafat una embranzida definitiva.

La soprano Mireia Tarragó, el tenor Roger Padullés i el baix-baríton Josep-Ramón Olivé van estar magnífics i acurats en recitatius i àries, evidenciant el gran avenç que s’ha fet en els darrers anys amb els cantants locals en el terreny de la música barroca, abans només a l’abast de cantants importats.

Àngel Villagrasa al clave i David Malet a l’orgue van completar un equip triomfador que va poder com David, imposar-se al Goliat financer, enlairant el Messies per sobre de la intransigència i la prepotència.   

11 comments

  1. Xavier C.

    Desitjos per 2019: que l’amo del tros, ara que ha decidit no deixar-se engolir per la (maravellosa) bèstia que va crear, abandoni l’autocensura que es va imposar i, peti qui peti, torni a parlar clar i català com avui. Bones festes a tothom, que l’altre dia vaig arribar a misses dites i, veient com tornaven a anar les coses, ja no vaig voler destorbar.

    M'agrada

  2. Josep R. Noy

    Plantofada monumental, sí senyor, a uns personatges porucs, sense ànima i impresentables. M’alegra molt saber que el Messies participatiu ha sigut un èxit; només lamento no haver pogut participar-hi ni assistir-hi! Una tardor plena de viatges em va deixar off-side i quan vaig poder entrar-hi ja era tard. Felicitats als companys de coral que hi eren i al director, que estava al clave. Lliçó bàsica: només el poble salva al poble!

    M'agrada

  3. Jesús G.

    Aquesta lliçó que el poble ha donat a aquells que tan poc l’estima (al poble i a la música també), cal que ens serveixi de mirall en tot i per a tot. Ja sabeu, si ens llevem ben d’hora, ben d’hora i anem tots plegats…

    M'agrada

  4. Joan

    Estic encantat amb aquest gran èxit. Sabia de l’existència del concert perquè conec algun membre del cor però enguany era només una data, en els dies de nadal i som fora. Sempre que puc procuro no perdre-me’l. Tant de bo el tornin a fer com abans la setmana abans de Nadal. Molt bon director i quartet solista i tots de la casa! Braaaaavooooo!!!!

    M'agrada

  5. colbran

    Fue realmente emocionante. El arranque del coro al principio de la obra cantado por 450 coristas te sobrecoge y el resto de la obra fue seguido con mucha atención y devoción. Los comentarios de los participantes durante la pausa eran dignos de ser escuchados porque ellos estaban satisfechísimos del resultado vocal y los unos a los otros se daban ánimos para continuar al mismo nivel. La orquesta muy bien y los solistas adecuados, si bien el contratenor sufría una inoportuna indisposición y no pudo dar de sí cuanto hubiera querido. La locución previa de Edmon Colomer fue muy acertada y comprometida. Una velada exitosa, que se prolongó más allá de lo musical y constituyó una lección de modos ante una postura cobarde e inexplicable de la entidad que subvencionaba desde hace 23 años este emotivo evento para que tuviera lugar en Barcelona y que ha dejado de hacerlo..

    M'agrada

  6. Joan

    Gracies de primer, als organitzadors i als cantants que ho han fet possible,- lo mes entranyable i positiu – i després per tota la força i optimisme que dona llegir els comentaris , primer des de la professionalitat del Quim i després dels seus seguidors. Temps mancats de paraules positives. Be, el poble per el poble. Caldría que els polítics de professió escoltessin millor al poble que governen . Com la Susana, Justícia i amor !!!! La Caixa ja ens ha dit lo social…i lo que ens estima…

    M'agrada

  7. Miguel

    Tuve la ocasión de asistir hace dos semanas al mismo concierto patrocinado por la Caixa en el Auditorio Nacional.
    Al empezar a leer tu post,- lo suelo traducir al inglés directamente-, no podía creer lo que estaba leyendo, lo he tenido que traducir al castellano.
    solamente puedo decir dos cosas:
    Enhorabuena a los participantes en la iniciativa que tuvo lugar en el Auditori, y
    Segundo: ME REPUGNA, ME INDIGNA, LA ACTITUD DE LA CAIXA. ES ABSOLUTAMENTE EXECRABLE Y ASQUEROSA ESA ACTITUD QUE DESCRIBES
    Siento expresarme con esta dureza, pero es lo que creo que merecen
    DE MADRID, PERO YO TAMBIEN SOY CATALAN.
    FELIZ AÑO XIMO Y COMPAÑEROS DEL BLOG.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: