IN FERNEM LAND

VICTOR GARCÍA DE GOMAR NOU DIRECTOR ARTÍSTIC DEL LICEU


Victor García de Gomar, fotografia gentilesa de la web del GT Liceu

Tothom ho intuïa però no es podia oficialitzar, però ahir a La Vanguardia li van donar permís per esbombar-ho i avui ja s’ha fet oficial, el codirector artístic del Palau de la Música Catalana i responsable artístic de molts altres projectes musicals tant a Barcelona com a Girona i Sevilla, Victor García de Gomar serà  a partir de setembre el nou director artístic del Gran Teatre del Liceu.

L’enhorabona! Ja era hora!

La notícia és excel·lent perquè significa oblidar definitivament l’etapa més grisa i nefasta del teatre des de la seva reobertura després de l’incendi, la liderada per Roger Guasch després de “netejar” l’economia del Liceu i amb aquesta neteja deixar un llegat de mediocritat artística que serà molt difícil de superar. Guasch es va envoltar d’un equip mediocre que òbviament va tenir els resultats esperats, deixant el nivell artístic en un estat lamentable com feia molts anys que el teatre no patia. Amb la marxa de la Sra. Scheppelmann ja no queda ningú d’aquell equip però si les conseqüències i algunes no seran gens fàcils de superar.

No ho tindrà fàcil el Sr García de Gomar malgrat el reconeixement unànime de tots aquells que ja gaudim dels resultats d’una gestió artística de gran nivell al Palau, però compte perquè el projecte és molt diferent i al Liceu no es tracta de tenir només molt bons contactes amb les millors agències per portar a grans formacions, solistes i directors, si no que el que cal és fer un projecte artístic propi, potent amb una orquestra i un cor que necessiten urgentment ser el motor generador d’aquesta nova etapa.

El nou director té tota la meva absoluta confiança i en ell he posat totes les esperances per tal de que em convenci que l’any vinent em torni a abonar, perquè la meva decisió en no fer-ho és ferma, tip del nivell baixíssim d’una oferta cara i mediocre, que maltracta sistemàticament al fidel abonat davant d’ofertes i regateigs dignes del gran Bazar, sense que pràcticament res del que veiem i escoltem sobrepassi un nivell de vergonyant provincianisme.

Se que les properes temporades seran igual o pitjors que aquesta que patim ara, perquè la senyora Scheppelmann ens deixarà un llegat que malauradament no tindrà res a veure amb l’herència que va rebre ella en arribar i que és el que la mantinguda amb un cert prestigi durant uns quant anys. El que ella deixarà al seu successor crec que serà més un llast que no pas un regal, per tant el Sr Victor García de Gomar ens haurà de convèncer ben aviat dient-nos com ho farà per tornar a situar al Liceu a un nivell artístic engrescador i quins projectes a mig i llarg termini preveu per tornar a situar la casa en una posició que ens faci tornar a sentir orgullosos de ser liceistes.

Repeteixo que no es tracta tant de enlluernar-nos amb noms de directors i cantants que puguin venir a fer títols esperats, ja que això amb un talonari sanejat és relativament fàcil, més aviat es tracta de donar contingut a un equipament que ha esdevingut un contenidor d’espectacles en lloc d’una institució de creació musical, en les vessants operística, teatral i de la dansa.

Haurà de tenir el suport total del Sr Alemany i del Sr Oviedo, i no cal dir del mestre Pons, amb qui haurà de treballar colze amb colze per estructurar un projecte musical que situí l’orquestra i el cor, ara tant desvalguts, com l’eix vertebrador de l’activitat de la casa. Quins grans directors voldran venir a dirigir si l’orquestra i el cor no donen la talla? Serà magnífic que a l’escenari del Liceu vinguin grans directors amb les seves orquestres, o cantants de relleu, és clar, però això no fa gran a la institució, el que veritablement la fa gran és que aquests directors i cantants vulguin ser presents a les temporades del Liceu per la rellevància del que es fa a la casa i els resultats que s’obtenen, amb les seves pròpies formacions.

Quina mena de gràcia fa escoltar en la roda de premsa a una figura com Kaufmann dient que el Liceu no figura entre els teatres importants?

Com que el Sr Victor García de Gomar ha situat al Palau en una òrbita de primer nivell, no només portant les formacions que van de gira per tot Europa i que fan el mateix concert avui aquí, demà a Madrid i demà passat a València, si no fent produccions pròpies, amb cicles distingits, després del traumàtic cataclisme de l’espoli Millet que semblava que ensorraria la institució, hem d’esperar que també sigui capaç de fer quelcom similar al Liceu després d’aquesta època tan grisa, recuperant el prestigi perdut i la confiança i il·lusió d’un públic abonat decididament desencisat per una gestió execrable i per una notorietat artística irrisòria.

És clar que d’entrada tindrà tot el meu suport, perquè crec que ell coneix bé el que cal fer i té un posicionament brillant i respectat, tant a nivell local com a nivell internacional, quelcom que ara no teníem, però la feinada que se li gira és enorme i complexa, i recuperar la confiança no només del públic, si no dels treballadors de la casa, amb el projecte artístic que presenta aquesta setmana i que espero que sigui engrescador i il·lusionant després d’una etapa tan estèril, no serà fàcil.

I finalment, li demano algunes coses, com aquell que fa la carta als reis. Li demano que lluiti per fer prevaldre l’interès artístic per sobre de la taquilla en aquest difícil equilibri que només els més hàbils i grans saben fer amb encert, amb temporades farcides de títols que no hem vist mai o fa molts anys que no s’han fet, gran repertori i repertori poc freqüent, també el contemporani amb estrenes de musics catalans, recuperació del patrimoni musical nacional, col·laboració amb els grans centres culturals nacionals, estatals i internacionals, li demanaria també serietat, compromís, risc, respecte i fer-se respectar.

Sé que tot això no ho podrà fer tot sol perquè sense la complicitat de tota la direcció això no és possible, però si veu que no li donen tan aviat ho constati l’aconsello que plegui, perquè si això és així cal posar en evidència que el problema no rau a la Rambla, més aviat caldria mirar a les institucions públiques, als màxims responsables culturals i polítics.

Sort Victor, perquè encara no m’agradi invocar-la, també la necessitaràs.

36 comments

  1. Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de diciembre 2019 | Beckmesser

  2. alex

    Que tenga más suerte y también más independencia y libertad de actuación el Sr. Garcia de Gomar, que la que ha tenido la injustamente atacada casi siempre Christine Schepellmann, buena profesional y con curriculum operístico a nivel internacional que aquí en el Liceu, se ha limitado a cumplir las órdenes recibidas
    Obviamente, la responsabilidad de estos años grises o negruzcos no son responsabilidad de la citada Frau, sino de sus mandamases, empezando por la desgraciada etapa despilfarradora y sin conocimiento del burócrata Joan F. Marco que colmó al Liceu de deudas y siguiendo, por el gestor auditor Roger Guasch para reducir dichas deudas en detrimento de la calidad artística y en su política anti abonados

    M'agrada

    • jordifosal

      Los que menciona Usted son los nefastos directores generales del teatro, responsables de la gestión total. El Sr. García de Gomar substituirá a la directora artística, que es la responsable de los títulos y repartos que se nos ofrecen, por lo tanto claro que es ella a quien debemos lamentar la baja calidad de lo que se presenta, porqué con el mismo presupuesto se puede hacer muchísimo mejor, en cuanto a títulos y también en cuanto a ficha artística.
      El currículum profesional de la Sra. Scheppelmann es cortito y en teatros de poca enjundia, claro que el Sr. García de Gomar no ha estado en ningún otro teatro y ese puede ser un gran handicap, pero lo que ha hecho en el Palau tiene la suficiente credibilidad cómo para esperar que su proyecto para el Liceu sea triunfador.
      Fácil no lo tiene, pero personalidad y prestigio para imponerse y convencer a sus superiores y al público, seguro que mucho más que la directora actual, a la que el cargo le venía grande y no fue más allá de una simple programadora con pocas miras.

      M'agrada

      • alex

        Sé perfectamente la diferencia de director general a director artístico.
        O no me he sabido explicar o no ha leído bien : lo que yo significo que la Sra. Schepellman ( de perfil posiblemente bastante bajo ), se ha limitado a cumplir órdenes del Sr. Guasch y del nefasto Director de marketing del Liceu cuyo nombre no recuerdo, es decir los criterios económicos o de gestión se han impuesto a los criterios artísticos , sin entrar a comentar las relaciones profesionales entre la Sra. Schepellmann y el Sr. Josep Pons que según alguien me ha comentado ( ojo! lo pongo en ???), eran difíciles
        De momento , el Sr. García de Gomar no ha dirigido todavía artísticamente ningún teatro de ópera. Veremos lo que demuestra

        M'agrada

  3. toni

    Muy difícil labor la que se le encomienda a éste Sr.. Mientras en España no haya unos cambios muy sustanciales en cuanto a las leyes fiscales con los Patrocinios, Fundaciones o Mecenazgo, tanto a Empresas o Sociedades o a Personas físicas, como ocurre en países más avanzados que éste, un Teatro de Ópera con su Orquesta , Coros y personal no artístico tiene difícil sostenerse con subvenciones del Estado, Diputación, Govern o Ayuntamiento, con la venta de entradas y abonos.
    La calidad tiene su precio. Además, sería ” recomendable ” hacer un tuneado a la Sala Principal, en cuanto mejorar la acústica y sobre todo, a remodelar a fondo las localidades o asientos, para poder obtener una mejor visión del espectáculo. La remodelación después del incendio, se podría haber hecho muchísimo mejor, y cuanto más tarden en reconocerlo y poner manos a la obra para re-remodelar la Sala, más tiempo vamos a sufrir los espectadores.
    Para que la Orquesta se nutra de buenos músicos, se tienen que convocar entre 30 y 40 nuevas plazas y lógicamente hacer las pertinentes oposiciones o cast, y además que las retribuciones económicas sean equiparables a las de Orquestas de Teatros de similar categoría al Liceu. En cuanto al Coro, también es necesario una renovación de miembros, inferior a músicos, pero sí es muy importante, la contratación de un experto Maestro de Coros.
    Desgraciadamente la economía actual no es boyante, pero si todo tiene que ” depender ” como hasta ahora, de papá Estado( subvenciones ) , cuatro migajas de ¿ amigos ? y la venta de abonos y entradas, la cosa no pinta muy bien.

    M'agrada

  4. MERITXELL Tena

    Totalment d’acord, Joaquim. Ens cal un discurs, una voluntat de compromís, consciència de ser un teatre públic amb una funció que va més enllà de quadrar els números (i aquí incloc recoperació de repertori, foment de la creació catalana, promoció dels músics locals) i renovació dels cossos estables que justifiquin els preus desorbitats. Rectifico: revisar els costos de butaques i abonaments per ajustar-los al nivell del teatre i que compensi ser abonat (com va avançar Oviedo) també seria interessant. Em preocupa una mica això d’anar desventint sants per vestir-ne d’altres però esperem que l’era de la mediocritat i la tecnocràcia vagin passant a la història. Per part meva, esperaré que passi l’era Schepelmann i consideraré abonar-me de nou si veig canvis positius com a mostra de bona voluntat i confiança a García de Gomar

    M'agrada

  5. Juan

    Muy efusivo le veo con un nuevo director artístico que no ha estado ni por casualidad dirigiendo un teatro de ópera nunca. Le deseo la mejor de las suertes, la necesitará.
    La Cenerentola a la que se refiere Joan no tiene ningún mérito. Era un concierto pack “made in Bartoli” que se vendió a diversos Teatros y Salas de Concierto. Es como ir al supermercado y ver qué compro….

    Y sobre su independencia, que queréis que os diga, creo que no la tendrá. Pons y Oviedo quieren mandar y se nota en la manera de articular un concurso que sólo a atraido a 16 candidatos y se convocaba con la clara intención de conseguir el resultado final. Sólo hay que ver la comisión formada a tal efecto. Desde Junio se sabía que sería Gomar el candidato escogido. ¿De verdad no os parece raro y no os da qué pensar? Es todo muy provinciano.

    Santa inocencia….

    M'agrada

  6. felipe

    Ojalá esto sea un cambio de tendencia en este teatro que tanto estimamos. Joaquim me da pena leer que es “firme” tu decisión, espero que esto lo solucione.

    M'agrada

  7. xavier

    Per ser mes precisos el que va dir Jonas Kaufmann a la roda de premsa es que no habia vingut gaire a cantar a Espanya ( no solament es referia al Liceu ) era que ara CAP teatre espanyol estaba a primer nivell mundial. i encara va ser mes concret i va dir que els de primera divisio eran MET, Royal Opera House de Londres, Paris, Scala de Mila, Viena i crec que cap mes. I que cantaba bastant a Alemanya perque ell era alemany. Elemental querido Watson

    M'agrada

  8. Pere

    Darrerament m’he tornat molt esceptic, però confiem que es vegi un canvi i que el Liceu agafi l’embranzida que ens mereixem.

    Joaquim, dius que et vols desabonar. Compte! Jo ho vaig fer i vaig estar 4 o 5 anys sense abonament. Temps després el vaig trobar a faltar hi vaig tornar-hi. La sorpresa és que els 30 anys d’antic abonat no comptaven per res i vaig haver de començar de zero sense dret a les bonificacions per antiguetat. Enlloc de dir-los que es fiquessin l’abonament allí…. Vaig reenganxar-me. Com som els operòfils!!!

    M'agrada

  9. Manu

    L’arquitecte de tot aquest canvi en la direcció artística és el Sr. Pons, que té un gran ascendent en el Sr. Oviedo, que devant de la falta de criteri propi té (i ha tingut siempre) com a gran referencia al director musical. En aquest sentit pot ser un bon coixí per moderar l’intervencionisme del Sr. Oviedo devant de la direcció artística.
    Dit això, crec que el Sr Garcia (per que se l’ha de citar sempre amb el seu segon i aristocràtic cognom???) és un bon gestor, ambiciós i culte, i sobre tot un gran coleccionista de cromos i els fa desfilar de manera esplèndida. Cromos cars per altra banda… la majoria dels artistes joves que es diu ha promogut han passat sempre abans algún filtre d’algun segell discogràfic. Dissabte a la La Vanguardia, s’atribuien com a mèrits la seva programació d’òperes al Palau (Bartoli, Minkowski, Gardiner, Jacobs i altres com les sinfonies de Beethoven de Dudamel). El denominador comú de tots aquests projectes és que el proveidor és el Sr. Enrique Subiela, propietari de Duetto Management. Son projectes de gira que es compren tirant de talonari i a on no es té cap mena d’influència en els castings de cantants. Curiosament, el Sr. Subiela també és el manager del Sr. Pons. Tot això no ha d’esser un problema, només ho exposo porque crida l’atenció i perque en lloc es menciona. La gestió de la Sra. Scheppelmann és millorable (com ho era la del Sr. Matabosch que va perder más de 15 anys sense fer res per millorar l’orquestra, i va generar déficit, per exemple) i en aquest sentit volea albirar un bon futur al Liceu. A mi només em preocupa que el Sr. Pons tingui tan de poder, éssent un director mediocre i d’una musicalitat diguem-ne que escadussera.

    Després un també es pregunta per que es fa un concurs en casos com aquest. Si tens un candidato al que vols, ves a per ell. Aquest seria un altre debat.

    M'agrada

  10. Joan

    De fet molts ens hem anat “desabonant” En el meu cas passant d’un torn de temporada a un popular i complementant la temporada amb entrades soltes per altres òperes i /o repartiments del meu interés. Perquè és clar, computar com abonat a un teatre algú que té un carnet per assistir a 3 òperes no sé jo..

    M'agrada

  11. Salvamolins

    Això vol dir que’l mestre Pons tampoc es aigua neta? Clar els què no estem al “meollo” tot això suposo ho ignorem. Bé, espero que millorarem.

    M'agrada

      • alex

        Como siempre, veo mandan determinadas agencias artísticas y según los intereses de los mandamases de turno
        ( en la época Matabosch, quien mandaba en el Liceu realmente e imponía a casi todos sus agenciados, era Miguel Lerín y su Agencia, actualmente vendida o traspasada a otras personas )

        M'agrada

  12. jordifosal

    Jo si comparo el que ha fet el Sr.García de Gomar al Palau, i no parlo d’òpera, i el que ha fet la Sra Scheppelmann al Liceu, no tinc dubtes respecte a que la tria és beneficiosa per a mi com a espectador, qui sap si les coses van bé podria tornar a pensar en l’abonament, sempre i quan ser abonat sigui un benefici, però això és competència del director general.
    Per altra banda que el binomi director artístic i director musical estiguin ben avinguts em sembla molt més beneficiós que no ho sigui i per tant, ja m’està bé,perquè sigui aquest o siguin un altre, sempre hauran d’acabar negociant amb les agències. El Sr. Manu ho sap perfectament.
    Queda el dubte si el nou director, que mai ha dirigit artísticament un teatre d’òpera, sigui capaç de continuar i millorar la tasca feta per Matabosch, que cal recordar que quan va ser nominat tenia molta menys experiència de gestió que el Sr.García de Gomar, tot i ser l’ajudant, com Scheppelmann, del Albis Hanserot.

    M'agrada

  13. Pep2

    Renoi quines aportacions més sucoses. Això sí que és tranparència,,. I encara en sabem i en diuen al respecte molt poca cosa sobre com funcionen les contractacions… Quanta informació falta sobre el qui, què i com de la despesa dels nostres impostos!!!!.
    El senyor Oviedo en entrevista amb en Radigales ja va parlar de vàries coses: els preus son cars i s’han de revisar; els beneficis dels abonats cal cuidar-los més perquè els descomptes d’avui fan vergonya; i també que costarà veure canvis com a mínim fins els 2021 perquè es planifica a anys vista (quatre, va dir?) i els propers anys, com sempre diu en Joaquim, encara es patirà l’època Schepelman.
    https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/una-tarda-a-lopera/una-tarda-a-lopera/audio/1022163/

    M'agrada

  14. Manu

    També seria interessant saber o pensar qui substituirà a VG al Palau. Com a abonat del Palau ho voldria saber. Tot i que el Sr Oller oficialment és el director artístic del Palau.

    M'agrada

  15. Joan

    Amb el Sr Oller al capdavant no tinc cap dubte de l’excel.lència de la programació la propera temporada. Una altra cosa és la política de preus….

    M'agrada

  16. Oscar V

    Suscric tot el que diu Manu. Res de nou sota el cel. Agents amb poder pressionen per posar la persona que els interessa a canvi de que firmin els xecs. duetto management és una lacra gairebé il.legal que encara no ha sortit a la llum. Al portal de transparencia denla gencat es poden veure es milers d’euros publics redirigits a aquesta i altres empreses privades. https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/awardnotice.pscp?pagingNumberPer=10&lawType=2&reqCode=searchDcan&sortDirection=1&idCap=203904&pagingPage=7&

    M'agrada

    • Juan

      A veure quant triguem a veure productes de Ibercamera i Subiela al Liceu, a la manera Palau i Girona. El Sr. Garcia sembla q els hi té molt de carinyo.
      I sí, el concurs ha estat una farsa i en Pons manega el q vol sense tenir els conèixements adequats per un teatre d’òpera. Només mirin els integrants de la comissió i treguin conclusions.

      M'agrada

      • Alex

        Y uno de los choques con Pons o de Pons, ha sido Schepellmann a la que se critica como presunta causante de determinados despropósitos liceisticos, cuando ella no ha sido ni mucho menos la principal responsable. Como buena y disciplinada germànica, al final se dedicó a cumplir órdenes

        M'agrada

  17. Alex

    Y aunque no sea tema de este hilo pero ya que hablamos de Pons, del pobre nivel de la orquesta del Liceo ( ¿ ha mejorado acaso estos años con el citado director titular ? ), ayer noche y con la Butterfly que retransmitió Catalunya Radio, esa citada y pobre orquesta con un muy buen maestro concertador que sabe lo que es Puccini y supongo, ha trabajado estos días con la orquesta como es Gianpaolo Bisanti, sonó como en sus mejores tiempos

    M'agrada

  18. Fernando S.T.

    Muy interesante este post.
    No entiendo cómo se encarnizan con este señor antes de conocerse exactamente el proyecto que propone. Lo que está claro es que hay una lucha de intereses entre agencias, algo por otra parte habitual en todos los teatros de ópera y salas de conciertos, ya que siempre hay que pasar por el intermediario del artista y eso parece que molesta a unos cuantos.
    Lo que ha hecho hasta ahora en el Palau me parece digno de todo respeto y elogio, aunque lo que tienen ahora entre manos sea distinto. Con creces ha demostrado tener sensibilidad, respeto y conocimiento del mundo musical, los gustos del público y lo que necesita una ciudad como Barcelona para otorgarle como mínimo los 100 días de tregua.
    Los que deben estar más preocupados a partir de ahora son los abonados y asiduos del Palau, entre los que me encuentro, a la espera de saber quien ocupará su lugar.

    Vamos a esperar y tiempo habrá para lanzarlo a los leones cómo acostumbramos si su gestión lo merece.

    M'agrada

  19. elina

    el que és per riure és que el director artístic d’un teatre d’òpera necessiti un assessor artísitic, en aquest cas Àlex Ollé, que a més té previst dirigir quatre òperes

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: