François-Xavier Roth, Tabea Zimmermann i Les Siècles
El proper 8 de març es commemorà el 150è aniversari d ela mort d’Hector Berlioz el grandiós i revolucionari compositor francès i per tant durant aquest any en moltes sales de concert i escenaris operístics es programaran les seves obres, més enllà de la simfonia fantàstica, quelcom que sembla que no succeirà a casa nostra i no cal dir al Liceu, on una vegada més no han sabut estar a l’alçada i han deixat passar l’ocasió d’or per programar per primera vegada a Barcelona Les Troyens, títol cabdal de la història de la música i de l’òpera. Sé que hi havia la intenció de programar un altre Berlioz i quan ja estava tot lligat i concretat s’han tirat enrere. S’estimen més operacions com Butterfly, a preus d’escàndol i casts discrets que esgoten el taquillatge quelcom que diu tant de la poc interès artístic de la programació liceista com l’absurd interès d’un públic musicalment mediocre, poruc i conservador, per els títols de sempre que no li suposin cap esforç.
L’espectacular sala Philharmonie de Paris ha començat l’any commemorant la efemèrides amb un programa simfònic íntegrament dedicat al compositor i és d’aquest concert que encara es pot gaudir a la pàgina web de la sala en un streaming gratuït del que us vull parlar avui.
Es tracta d’un concert magnífic a càrrec de l’orquestra Les Siècles sota la direcció del seu director fundador, François-Xavier Roth, van oferir interpretacions vitalistes, romàntiques, vibrants i refinades de les obertures de i Beatrice et Bénédict, del famós Carnaval Romà, de dos fragments del Roméo et Juliette i l’extraordinari Harold a Itàlia.
Les Siècles és una orquestra fundada l’any 2003 que abraça el repertori simfònic des del segle XVII a l’actualitat sempre utilitzant els instruments originals de l’època del repertori que interpreten.
Aquest monogràfic Berlioz és contagiós, fresc, intens i necessari, perquè una vegada més cal reivindicar l’obra d’aquest revolucionari que es va avançar al seu temps amb un llenguatge innovador que respira una orquestració riquíssima de timbres, colors i dinàmiques, que l’orquestra Le Siècles explora amb brillantor a les ordres d’un director tan esclatant com refinat.
A Harold a Itàlia cal un solista de viola, ja que en realitat estem davant d’un concert per a viola i orquestra en quatre temps i per l’ocasió la part solista corre a càrrec de l’alemanya Tabea Zimmermann que interpreta una versió esplèndida.
La música de Berlioz, encara que no estigui escrita per al teatre té un sentit dramàtic extraordinari i reflecteix gràcies a aquest esplèndid domini de l’orquestració d’una capacitat descriptiva d’evocar escenes i escenaris de manera mestrívola.
Un concert molt recomanable que mentre hi hagi la possibilitat de gaudir-lo amb l’enllaç que us proporciono, no us l’hauríeu de perdre.
Hector Berlioz (1803-1869)
Benvenutto Cellini (Ouverture)
Beatrice et Bénédict (Ouverture)
Le Carnaval romain (Ouverture)
Roméo et Juliette.
Roméo seul – Grande fête chez les Capulets
Harold en Italie
Tabea Zimmermann, viola
Les Siècles
Director: François-Xavier Roth
Sala Philharmonie, Paris 11 de gener de 2019
IN FERNEM LAND 
Quin Berlioz s’havia de fer l’any vinent?
M'agradaM'agrada
Berlioz, qui est? segons el Liceu
M'agradaM'agrada
Un concert extraordinari..
Berlioz, cada dia m’agrada més i amb interpretacions com aquesta ,, amb artistesde de tanta sensibilitat, és un goig.
Gràcies una vegada més, Joaquim, per els regals que ens fas.
M'agradaM'agrada
Maravillosa orquesta. Gracias, Joaquim. Roth no es solo un directorazo, sino también un erudito con mucho sentido común. Un abrazo.
M'agradaM'agrada