IN FERNEM LAND

BERLIOZ SEGONS LES SIÈCLES I FRANÇOIS-XAVIER ROTH


François-Xavier Roth, Tabea Zimmermann i Les Siècles

El proper 8 de març es commemorà el 150è aniversari d ela mort d’Hector Berlioz el grandiós i revolucionari compositor francès i per tant durant aquest any en moltes sales de concert i escenaris operístics es programaran les seves obres, més enllà de la simfonia fantàstica, quelcom que sembla que no succeirà a casa nostra i no cal dir al Liceu, on una vegada més no han sabut estar a l’alçada i han deixat passar l’ocasió d’or per programar per primera vegada a Barcelona Les Troyens, títol cabdal de la història de la música i de l’òpera. Sé que hi havia la intenció de programar un altre Berlioz i quan ja estava tot lligat i concretat s’han tirat enrere. S’estimen més operacions com Butterfly, a preus d’escàndol i casts discrets que esgoten el taquillatge quelcom que diu tant de la poc interès artístic de la programació liceista com l’absurd interès d’un públic musicalment mediocre, poruc i conservador, per els títols de sempre que no li suposin cap esforç.

L’espectacular sala Philharmonie de Paris ha començat l’any commemorant la efemèrides amb un programa simfònic íntegrament dedicat al compositor i és d’aquest concert que encara es pot gaudir a la pàgina web de la sala en un streaming gratuït del que us vull parlar avui.

Es tracta d’un concert magnífic a càrrec de l’orquestra Les Siècles sota la direcció del seu director fundador, François-Xavier Roth, van oferir interpretacions vitalistes, romàntiques, vibrants i refinades de les obertures de   i Beatrice et Bénédict, del famós Carnaval Romà, de dos fragments del Roméo et Juliette i l’extraordinari Harold a Itàlia.

Les Siècles és una orquestra fundada l’any 2003 que abraça el repertori simfònic des del segle XVII a l’actualitat sempre utilitzant els instruments originals de l’època del repertori que interpreten.

Aquest monogràfic Berlioz és contagiós, fresc, intens i necessari, perquè una vegada més cal reivindicar l’obra d’aquest revolucionari que es va avançar al seu temps amb un llenguatge innovador que respira una orquestració riquíssima de timbres, colors i dinàmiques, que l’orquestra Le Siècles explora amb brillantor a les ordres d’un director tan esclatant com refinat.

A Harold a Itàlia cal un solista de viola, ja que en realitat estem davant d’un concert per a viola i orquestra en quatre temps i per l’ocasió la part solista corre a càrrec de l’alemanya Tabea Zimmermann que interpreta una versió esplèndida.

La música de Berlioz, encara que no estigui escrita per al teatre té un sentit dramàtic extraordinari i reflecteix gràcies a aquest esplèndid domini de l’orquestració d’una capacitat descriptiva d’evocar escenes i escenaris de manera mestrívola.

Un concert molt recomanable que mentre hi hagi la possibilitat de gaudir-lo amb l’enllaç que us proporciono, no us l’hauríeu de perdre.

Hector Berlioz (1803-1869)

Benvenutto Cellini (Ouverture)
Beatrice et Bénédict (Ouverture)
Le Carnaval romain (Ouverture)
Roméo et Juliette.
   Roméo seul – Grande fête chez les Capulets
Harold en Italie

Tabea Zimmermann, viola
Les Siècles
Director: François-Xavier Roth
Sala Philharmonie, Paris 11 de gener de 2019

4 comments

  1. Joaquim

    Un concert extraordinari..
    Berlioz, cada dia m’agrada més i amb interpretacions com aquesta ,, amb artistesde de tanta sensibilitat, és un goig.
    Gràcies una vegada més, Joaquim, per els regals que ens fas.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: