IN FERNEM LAND

EL CONCERT DE CAP D’ANY 2021: RICCARDO MUTI ENLLUERNA


gentilesa de © Dieter Nagl

El concert de Cap d’Any de la Filharmònica de Viena és una rutina luxosa que normalment ens desvetlla d’una ressaca de revetlles sovint decebedores, una i dues copes de més i poques hores de descans. Qui més qui menys en reneguem per la repetició fatigant de les mateixes obres i els mateixos rituals, des d’un públic endiumenjat que ha pagat fortunes per ser-hi i picar de mans a ritme de la marxa Radetzky dirigits per les batutes més celebrades, o els altres que amb pijama, pantufles i lleganyes als ulls ens asseiem any rere anys al sofà per admirar els prodigiosos moviments de la càmera televisiva per tots els racons del Musikverein, alternant-se amb les insofribles (per a mi) coreografies entre parcs, jardins i salons daurats del vell imperi Austrohongarès, mentre sonen amb més o menys encert els valsos, polques o obertures d’operetes dels músics al voltant de la família Strauss.

Alguns anys l’ensucrament adotzenant dels bombons habituals queda notòriament alterat per la genialitat d’algun dels directors invitats, ja siguin les aportacions llegendàries de Carlos Kleiber (1989, 1992) o von Karajan (1987), com Prêtre (2008 i sobretot 2010), Jansons (2006, 2012 i sobretot 2016) o el que semblava inicialment impossible Harnoncourt (2001, 2003) van fer que el concert esdevingués quelcom referencial, per sobre de la brillantor o encert dels habituals Metha, Maazel, Muti, Barenboim o els poc encertats Ozawa, Dudamel o per a molts Thielemann. No parlo dels més idiomàtics concerts de Willi Boskovsky perquè ja queden molt lluny però segur que eren els que respectaven més l’essència de la música vienesa d’entreteniment.

Aquest any repetia per sisena vegada, igualant a Maazel, el napolità Riccardo Muti, que amb uns 80 anys immillorablement portats ha fet front al concert amb una imponent sala buida de japonesos enkimonats i que de ben segur motivava a directors i musics a fer història.

Com he llegit a les xarxes la sala buida segur que tenia una influència en l’acústica però avui tothom ho ha escoltat per la ràdio o la televisió i per tant el so que ens arribava no diferia al dels altres anys i en canvi ben aviat ens hem adonat que la sempre esplèndida Filharmònica de Viena exhibia la millor i més imponent de les sonoritats, amb una calidesa, un matis i una subtilesa aclaparadora, certament hi havia la motivació per no fer d’aquest concert un producte més per vendre, si no per romandre referencial fins que arribi un altre director capaç de trasbalsar-nos com ha succeït avui amb Muti.

El director italià s’ha implicat de valent i ha aconseguit que cada peça, per intranscendent que fos, sonés vigorosa, esplèndida, delicada i sobretot vital. Hi havia molta intensitat en la interpretació, molta sapiència i molt rigor, però també hi ha molt talent d’una orquestra i director que volien per sobre de tot deixar més petjada que aquelles impactants imatges de les butaques buides que ens recordaven la tossuda realitat d’una situació sanitària crítica que s’ha acarnissat en tots els sectors, però en el cultural especialment.
El mestre Muti ha aprofitat el moment normalment concís per felicitar l’Any Nou per fer un dels seus parlaments que sempre deixen petjada, i aquest cop amb una claredat sense possible rèplica ens ha dit que la música no és una professió és una missió per a la humanitat. És salut per a l’ànima. Segurament aquest discurs donarà la volta al món i serà deguda i justament celebrat hipòcritament fins i tot per aquells que hi posen traves.
EL PROGRAMA

Franz von Suppè
Fatinitza-Marsch
Johann Strauß II.
Schallwellen. Walzer, op. 148
Niko-Polka, op. 228
Josef Strauß
Ohne Sorgen. Polka schnell, op. 271
Carl Zeller
Grubenlichter, Walzer
Carl Millöcker
In Saus und Braus. Galopp
2ª PART
Franz von Suppè
Ouvertüre zu “Dichter und Bauer”
Karl Komzák
Bad’ner Mad’ln. Walzer, op. 257
Josef Strauß
Margherita-Polka, op. 244
Johann Strauß I.
Venetianer-Galopp, op. 74
Johann Strauß II.
Frühlingsstimmen. Walzer, op. 410
Im Krapfenwaldl. Polka française, op. 336
Johann Strauß II.
Neue Melodien-Quadrille. op. 254
Kaiser-Walzer, op. 437
Johann Strauß II.
Stürmisch in Lieb’ und Tanz. Polka schnell, op. 393

Per a mi els moments gloriosos han estat l’inici de les dues parts amb obres de Franz von Suppè, sobretot a la segona part amb l’imponent obertura de “Dichter und Bauer”, però també en els dos famosos valsos Kaiser-Walzer i Frühlingsstimmen on Muti ha jugat amb rigor però amb inspiració i vitalitat mediterrània amb l’elegància i la dosi justa de decadència imperial que requereixen aquestes musiques tan vitals com sovint melancòliques, amb els seus mesurats “ritardandos”, els silencis milimètricament calculats i d’eficàcia subjugant, això com aquella energia vital dels temps àgils que tant havien caracteritzat a Muti i que feia molt temps que semblaven ja perduts.

Malgrat no comptar amb cap moment vocal, el concert ha tingut el seu toc operístic amb la Neue Melodien-Quadrille. op. 254 on Johann Strauß II. utilitza fragments d’òperes de Verdi i Donizetti per fer un potipoti més simpàtic que inspirat però en el que el mestre Muti ha deixat vigorosa petjada com era d’esperar.

La inclusió en el programa de peces poc o mai sovintejades, malgrat que no us negaré que al cap de mitja hora de concert totes poden arribar a semblar mil cop escoltades, ha acabat per fer d’aquest concert una experiència veritablement revitalitzant.

Els sempieterns Danubi Blau, prodigiosament inspirat en una bellíssima direcció i la marxa Radetzky, gràcies a déu, sense l’acompanyament rítmic del habitual públic encartonat, han servit per tancar el concert o si ho voleu més optimista, per encetar un any musical que esperem malgrat les evidents incerteses que encara ens envolten, que sigui generós i satisfactori d’experiències en directe, els streamings ens han ajudat molt a passar els mals moments, però no hi ha res com la sensació d’escoltar i sentir, viure i veure la música en directe, envoltat de ´públic respectuós que sembla que darrerament ha deixat de tossir, mastegar caramels i quasi diria que deixar els mòbils engegats durant els concerts i representacions.

L’1 de gener de 2022 serà Barenboim qui esperem que ja amb públic enquimonejat, intenti fer-nos oblidar la meravellosa experiència del 2021.

Visca la música i visca la cultura

Bon i feliç Any Nou

16 comments

  1. jordi medallo

    Completament d’acord. Una gran orquestra, no és cap secret, dirigida per un extraordinari Muti, que per a mi a tret tot lo millor de la música vienesa, amb una expresivitat meravellosa. I tot culminat amb un discurs brillant dirigit a molts “politics” qu no entenen quasi res o no volen entendre. BRAVI la OPhV i al mestre Muti. Era trist que no hi hagués públic, però, per a mi, la música ha guanyat.

    Liked by 1 person

  2. Trepit

    A tu Joaquim, i a tots els seguidors del blog us desitjo un MOLT BON ANY 2021. O, millor dit, que puguem tenir un any “normalet”, com els d’abans de la pandèmia, on puguem gaudir de la música i de la vida. No es tracta de demanar massa; però em temo que trigarem una mica.

    Liked by 1 person

  3. Leonor

    Suscribo de pe a pa (salvo lo de los ballets, me encantan las coreografías) pues me ha emocionado profundamente Muti con esa maravillosa orquesta que es la Filarmónica de Viena.
    Aprovecho para desear un feliz y saludable 2021 a todos, infernems.

    M'agrada

  4. Bon any nou, Joaquim. A mi el que m’ha aclaparat han sigut els silencis després de la finalització de cada peça, acostumat a les ovacions del públic. Per cert, he llegit que les entrades més cares pel concert són d’uns 1.000€ aproximadament, la veritat, pensava que eren molt més cares, com bé tu dius,”fortunes”. Suposo que deu haver-hi revenda. com amb gairebé tot.

    M'agrada

  5. Mercè

    Un concert preciós!!
    Les paraules de’n Muti, emocionades i emocionants, són per emmarcar-les i tenir-les sempre presents.
    Tant de bo aquest nou any ens porti, a tots, la necessària salut, la música en directe que tan enyorem, la recuperació econòmica per a tantes famílies i la llibertat per al nostre País.
    Gràcies pels vídeos, Joaquim!!

    M'agrada

  6. Jesús G.

    Molt bon any 2021 a tots els que sovintegeu aquestes pàgines, així com al seu creador. Feia anys que no m’emocionava amb un concert d’any nou. Ha estat sensacional, i la millor manera de començar l’any de l’esperança per a tots aquells que estimem la música, i que tant l’hem trobat a faltar.

    M'agrada

  7. Kàtia

    Ha estat esplèndit,Mutti sabia que aquest any era especial i s’ha lluït de totes totes.Per mi el millor la segona deVon Suppé, magistral.He tingut la sensació que m’arrossegava.
    Aquest nou any ha de ser especial, companys.
    Una abraçada a tutti quanti i com sempre , gràcies,Joaquim

    M'agrada

  8. Xavier Garcia Bou

    Certament avui fluïa uina personalitat en les interpretacions com no recordo en anys en aquest concert d’any nou. Extraordinari Muti i extraordinaris els seus vuitanta anys en plenitud de forma i vigorositat en la direcció. Bon any nou a tothom!! Salut i bona música!!

    M'agrada

  9. JOAN LLOANSI MENDEZ

    Completament d’acord! Només vull afegir que m’ha molestat, repetidament, el moviment de càmara amagant-nos el mestre Muti en moments que hauria estat interessant captar com indicava certes dinàmiques. Al final s’ha arreglat una mica.

    M'agrada

  10. martín

    Ni el maestro Muti ni esta orquesta necesitan la presencia de turistas . ¡Qué maravilla!. Gracias ,Joaquin por sus comentarios que comparto al completo. Gracias por haber evitado las sonrisa bobaliconas de los aplaudidores en la marcha Radezky.

    M'agrada

  11. Jordi M

    Efectivament, només iniciar-se el concert m’he despertat del tot, i per bé! no esperava res d’especial i m’han alegrat el dia. I no és només la set de concerts o les ganes d’agradar de músics i director, per assolir aquests cims el bagatge que es posa damunt de l’escenari ha de ser de primeríssim nivell. Gràcies per compartir impressions i molt bon any per a tothom!

    M'agrada

  12. Josep Quilis

    Quim es oxigenant que al obrir l’ordenador al mati trobi el teu comentari musical, hem recorda temps (recients) pero passats.
    El teu analisis el trobo magnific, el confinament crec que te afavorit, o pot ser que al no tindret diariament ha fet que el trobi millor quant apareixes (escasament) a la pantalla del meu ordinador.
    Gracies
    Josep

    M'agrada

  13. jaumeM

    Bon dia i Bon Any. No soc habitual del Concert vienès, però esperonat pels comentaris i gracies a la generositat del post ho miraré. Especialment les paraules de Muti, encara record el discurs que va fer, ara fa quasi 10 anys, després del va pensiero, i en presencia del inefable Berlusconi.

    M'agrada

  14. miguel

    Como comenta el compañero Jordi Medallo, totalmente de acuerdo con tus comentarios, La Filarmonica y, especialmente Muti, han puesto de manifiesto todas sus dotes artísticas, han trascendido al puro sentimiento de la excepcionalidad del momento, la elección del programa en cuanto a nuevas piezas, la dirección de Muti ha hecho que, por una vez (aunque haya habido otras) hallamos encontrado un contenido adicional a este concierto.
    Feliz año a todos

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: