Júlia Farrés-Llongueras, Daniel Blanch, David Alegret i Xavier Chavarria. Ateneu Barcelonès 5 de març de 2021 Foto IFL

Abans d’ahir va tenir lloc a l’Ateneu de Barcelona un recital dedicat a les cançons de Joan Manén, el compositor català del que enguany es commemora el cinquantanari de la seva mort i que com tants altres artistes del nostre país són pràcticament desconeguts si no fos per el nomenclàtor d’algun carrer, més que no pas per la seva obra. Injust i força significatiu del grau d’entitat cultural que tenim.

Una figura tan rellevant en el seu temps, com va ser la de Joan Manén, no només com a virtuós del violí, que va mostrar el seu art en les millors sales de concert del món, si no també com a compositor, és insòlit que la seva obra sigui, tret d’alguna peça simfònica que a vegades s’interpreta com a vermut dels programes simfònics d’alguna orquestra catalana per tal de cobrir la vergonyant quota de música autòctona o de les seves dues reconegudes sardanes (El cavaller enamorat i Camprodon), absolutament desconeguda malgrat els intents de la Fundació que porta el seu nom per donar-la a conèixer més enllà dels petits cercles de tossuts defensors del patrimoni cultural català. Ni l’OBC ni molt menys el Liceu. malgrat que l’obra operística de Manén és rellevant, són capaços en la seves programacions de corregir aquest penós oblit. Només a tall de clamorós exemple Té una trilogia sobre Don Joan en vuit actes que va finalitzar l’any 1963 i que va ocupar molts anys de la seva vida, encara a l’espera d’estrena!!!

Aquest l’any 2021, el del cinquantanari de la seva mort, l’associació Joan Manén està disposada a donar-nos a conèixer l’obra del compositor amb un seguit d’actes, concerts, exposicions i conferències que donin a conèixer avui, tot allò que representa la figura i la seva obra. El passat 9 de febrer va tenir lloc la inauguració amb un concert al Petit Palau (potser mereixia la sala gran i una orquestra simfònica) amb 10 cantants i pianistes com a principals protagonistes i va seguir amb el recital que ahir va reunir en l’acollidora però sorollosa i acústicament poc aïllada del xivarri del carrer, sala de l’Ateneu al pianista Daniel Blanch, un dels principals avaladors, coneixedors i impulsors d’aquesta tasca de reconeixement al compositor, acompanyant a la soprano Júlia Farrés-Llongueras i al tenor David Alegret que ens varen donar a conèixer un reguitzell de cançons, ara que finalment s’han pogut recopilar tot l’integral en una magnífic volum que ja està a la venda, juntament amb dos CD. Cançons amb textos propis i d’altri en català, alemany, francès i castellà, que mostren la versatilitat i inspiració del Manén compositor, que va anar molt més enllà del folklorisme tant en voga durant aquells anys per abraçar i absorbir influències i escoles ben diferents i influenciades per les seves estades a Alemanya o França.

El programa presentat per Xavier Xavarria  que aprofitava els blocs per interactuar amb pianista i cantants i així aprofundir i donar a conèixer una mica més en les obres que escoltaríem, va estar format per cançons primerenques quasi d’adolescència més que de joventut, quan el compositor ja va estrenar al Liceu les òperes Giovanna di Napoli (1903) i Acté (1903), és a dir amb 20 anys, i obres posteriors de l’època a Berlín i del seu retorn a Barcelona, més evolucionades i denses. Totes elles interpretades amb especial atenció en la interpretació sensible tant per la soprano com el tenor, reconegut per la seva pulcritud en la dicció i la sensibilitat en saber dir i transmetre amb tècnica i distinció, si bé a vegades la tessitura greu no l’afavoreixen, però va ser especialment reconeguda les interpretacions de la popular els contrabandistes, com la versió que Manén va fer de la cançó popular el Rossinyol que va concloure el recital. Per la seva banda la soprano Júlia Farrés-Llongueras es va fer càrrec de les cançons alemanyes i franceses amb intensitat i sensibilitat, mostrant aquesta interessant  evolució compositiva i aquesta capacitat per sortir de l’àmbit més local per endinsar-se en la cultura centro-europea que allunya a Manén de la música estrictament nacionalista que va caracteritzar als seus contemporanis.

Daniel Blanch va acompanyar de manera exemplar una música que estima, coneix intensament i vol de manera quasi heroica donar a conèixer durant aquest any 2021 en aquest projecte commemoratiu que hauria de merèixer el reconeixement per part de tots els melòmans.

Us deixo l’enllaç de totes les activitats programades.

• http://www.joanmanen.cat/cat/els_teus_classics

Insisteixo tossudament en allò que ja m’heu escoltat dir altres vegades, sense anar gaire lluny no fa gaire en ocasió de la gravació recuperada del Canigó de Massana, mentre el Liceu continuï programant Bohème, Carmen o Traviata insistentment, o fins i tot en un gest interessant volgués recuperar títols oblidats de Meyerbeer, Mercadante o Massenet, entre molts altres possibles, deixant de banda el llegat del músics catalans que van escriure i estrenar al mateix teatre, voldrà dir que no som ni un país ric, ni un país ple, que som acomplexats i mediocres i que ni que sigui per dignitat i orgull nacional, mereixen l’oportunitat que el públic actual conegui aquest repertori que potser fins i tot ens agradaria, a jutjar per la vàlua de les cançons interpretades en aquest deliciós recital

PROGRAMA
Joan Manén (1883-1971)

Tres cançons
· Lo frare
· Lo diví estel
· Lo pastó

Amunt

Chopin op. A-4 núm. 1
Lenz-Tageweis op. A-4 núm. 4
Reife op. A-4 núm. 5
Prinzesschein op. A-10 núm. 4
Capriccioso op. A-9 núm. 3
Mariagneta
Els contrabandistes
Dues cançons ibèriques op. A-26
· Flecha
· Balada