EL “PUORQUOI ME REVEILLER?” MÉS TRIAT: JONAS KAUFMANN

Werther_Kaufmann_MET5

No ha estat cap sorpresa malgrat que a darrera hora tot semblava que podria donar un tomb. La tria més participada de IFL des de que un dia vaig decidir posar vàries versions de la mateixa ària sense identificar als seus intèrprets, ha estat també la més internacional, amb participació internacional, inclòs un fil obert de debat a ODB-Opéra amb un respectuós respecte a les normes que jo vaig imposar a casa meva i que malauradament no vaig poder aconseguir. Ell sí, han parlat de les versions sense anomenar al cantants. Bravo! per els amics del foro francès que han aconseguit allò que aquí ha estat impossible.

Des d’un bon inici la versió 11 cantada per l’inconfusible Jonas Kaufmann va situar-se a primera línía i a molta distància del segon, que en un principi va ser la versió 12 tot i que aviat el 6 va anar agafant força i en les darreres hores, perquè ha estat una qüestió d’última hora, s’ha apropat fins i tot perillosament a disputar la primera posició, qui sap si amb unes horetes més hagués hagut de desempatar. Continua llegint

HAMBURG INAUGURA SALA DE CONCERTS

El dimecres 11 de gener es va inaugurar l’espectacular sala de concerts Elbphilharmonie de la ciutat de Hamburg després de 10 anys interminables i una desviació pressupostària incomprensible a Alemanya i habitual dels paisos llatins.

L’edifici concebut com un referent arquitectònic i com ja ha succeït en altres edificis similars, a la recerca de esdevenir un nou símbol  de la ciutat, és obra dels arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron.

No us vull atabalar amb números i dades arquitectòniques d’aquest enorme complexa cultural, podeu trobar-ho a la xarxa i si coneixeu l’idioma alemany en el streaming que va oferir l’imprescindible canal Arte, s’explica fil per randa.

El programa televisiu ofereix un munt d’entrevistes, alhora que els inevitables i a vegades interminables discursos que trenquen la continuïtat musical, cal dir que esplèndida, en la seva amplíssima varietat estilística. Continua llegint

LA REACCIÓ NO DESITJADA

emotico-emprenyat

M’ho podria mirar per la banda positiva del assumpte, mai una de les tries havia aconseguit en el primer dia més de 300 vots, serà que doncs que les campanyes organitzades per mobilitzar consciències a la recerca d’imposar un criteri únic utilitzant les xarxes socials, triomfen i per tant mig món ha decidit que el “Puorquoi me reveiller?” número 11 ha de ser sí o sí, el més triat, mentre que uns altres ja no admeten ni la legitimitat de la intranscendent tria, ja que el “maestro” ha de ser l’únic garant de com s’ha de cantar aquesta ària i per tant l’únic en ser mereixedor del “honor” de ser triat, no fos cas que hagués de compartir-lo amb algun que altre trinxeraire que no té dret a ser, ni tan sols a cantar per fer-nos, o intentar fer-nos, més feliços.

A hores d’ara In Fernem Land deu ser una mica més conegut i potser amb una mica de sort en els propers dies hauré aconseguit més  notorietat i potser encara amb una mica més de sort aconseguiré algun fidel seguidor més. Maco, oi? Continua llegint

LA PRIMERA TRIA DEL 2017: “POURQUOI ME REVEILLER?”

werther-gravat

El proper 15 de gener s’inicien al Gran Teatre del Liceu les 14 representacions previstes (un excés) per aquesta temporada de Werther de Jules Massenet. Com ja és tradició a IFL cada nou títol de la temporada liceista i abans de la preparació prèvia o més ben dit, iniciant la preparació prèvia, us proposo una tria que no podia ser una altra que la de l’ària més emblemàtica de l’òpera, la que canta el protagonista en el tercer acte, la meravellosa “Pourquoi me reveiller?“.

Tinc molt material i de qualitat, com per fer una tria llarguíssima, però encara que l’ària no arriba als quatre minuts si s’inclou el recitatiu “Traduire. Ah! Bien souvent mon rêve senviole”, m’ha semblat oportu no posar-ne més de 14, tot i que això m’ha obligat a excloure versions molt estimades per a mi. Hi ha 7 cantants actuals i 7 del passat. Totes les versions, tret d’una que m’ha semblat imprescindible posar, estan cantades en francès, totes són amb orquestra i les actuals totes són de representacions, cap d’estudi discogràfic com ho són quasi totes les del 7 cantants del passat.

Per a mi ha estat un plaer fer aquesta tria, totes les versions tenen interès malgrat que no totes m’agradin. No m’he deixat endur només per l’instint o els meus gustos personals, vull dir que he intentat fer un ampli ventall perquè tothom es trobi en el dilema d’escollir només 4 com a màxim, malgrat que segurament en a tots us agradaran més versions, però per això estem davant d’una tria i les tries mai resulten fàcils, sobretot si en lloc de deixar-nos endur per el que diran, ens deixem endur per el que ens diu el nostre cor. Trieu les que més us agradin, sense por encara que això signifiqui en algun cas triar amb els ulls tancats perquè no heu reconegut el cantant. I què si no el coneixeu? El més important és que trieu les versions (4) que més us agradin i quan es desvetllin els noms tingueu agradabilíssimes sorpreses o constatacions fefaents i inamovibles, tant li fa. Continua llegint

ROBERTO ALAGNA & FRIENDS A VERSAILLES

El dia de Reis a IFL forçosament ha de portar or, encens, mirra i carbó, així ho diu la tradició i després de veure des d’un balco, avui privilegiat, la cavalcada dels Reis Mags de Barcelona, no seré pas jo qui porti la contraria a la tradició, i ves per on ahir em vaig veure aquest concert que el carismàtic tenor Roberto Alagna envoltat d’amics va fer el mes de novembre passat al teatre de Versailles homenatjant a la Sicília dels seus avantpassats.

L’ocasió serveix per mostrar-nos l’Alagna més trempat, proper, distés i entranyable, amb l’afegitó egolatra que caracteritza a tot tenor que n’exerceix i que al voltant de cançons napolitanes, sicilianes o músiques de compositors sicilians i que ens parlen de l’illa italiana o senzillament altres que no hi ha manera de casar-ho  amb aquest leitmotiv s’afegeixen a la festa “alagnesca”, acompanyat-se d’amics que en més d’un cas ofereixen interpretacions extraordinàries i sortosament acaba resultant ser un concert festiu, sense gaires pretensions, però amb algunes perles  valuoses tot i una posada en escena “telecinquera” amb lluminàries una mica estridents i un moviment de càmera incessant que acaba esgotant la paciència del teleespectador i desitjant que la grua que es passeja incessant per sobre la platea “mariantonietana” s’encalli i ens mantingui la càmera fixa durant una estona. Continua llegint

CONCERT DE SANT SILVESTRE 2016 A BADEN-BADEN: SONYA YONCHEVA-PIOTR BECZALA;DOMINGO HINDOYAN

Fotografia Sonya Yoncheva Johannes Ivkovitz Fotografia Piotr Beczala, Gregor Hohenberg

Fotografia Sonya Yoncheva Johannes Ivkovitz
Fotografia Piotr Beczala, Gregor Hohenberg

Si ahir inauguràvem l’any musical amb el tradicional concert al Musikverein de Viena, abans d’ahir moltes sales de concert i teatres acomiadaven l’any 2016 amb concerts i representacions que durant aquesta setmana intentaré portar a IFL, i començo per Beden-Baden ja que en el Festspielhaus de la ciutat/balneari es van citar Sonya Yoncheva i Piotr Beczala (molt aviat esperat Werther al Liceu), per oferir un ampli concert  amb bàsicament obres del repertori francès si bé també inclou aproximacions a les operetes de Lehár i alguna que altra llicència verdiana per fer participar al públic i que s’haguessin pogut estalviar però que ja forma part d’aquesta mena de concerts, com la marxa Radetzky en el de Cap d’Any.

El concert compta amb Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken Kaiserslautern dirigida per el director veneçolà Domingo Hindoyan, marit de la Yoncheva. Continua llegint

Adéu 2016:El sol s’acomiada darrera les muntanyes

Capvespre

maria moncal capvespre a Eina – cerdanya

Acomiadem el 2016 i la seva intolerància, la seva injustícia, la seva repressió, la seva violència, les seves incerteses, pors i incomprensions, girem la pàgina d’un any oblidable si no fos per els moments que ens ha regalat d’amor, amistat, solidaritat, esperança i  bellesa.

El sol s’acomiada, una vegada més, darrera les muntanyes i l’endemà després de la fosca nit tornarà a esclatar i omplir de càlida llum un Nou Any en el que tots hi dipositem totes les esperances per tal de que sigui millor, caldrà per això que tots hi posem una mica de la nostra part.

Us deixo amb Anne Sofie von Otter dirigida per Claudio Abbado en el darrer moviment de “La cançó de la terra” de Gustav Mahler, “Der Abschied” amb la Berliner Philharmoniker en un concert celebrat el 18 de maig de 2011. Bellesa crepuscular per acomiadar el 2016 Continua llegint

1 DE DESEMBRE: WORLD AIDS DAY o LA GALA ANUAL A LA DEUTSCHE OPER DE BERLÍN

 

Any rere any i ja en van 26, la Deutsche Oper de Berlín organitza una gala, sovint esplèndida, per recordar-nos que la lluita contra la SIDA continua necessitant de la generositat de tots.

La gala és pur glamur, amb catifa vermella, “postureig” i tot el que vosaltres vulgueu, però a banda de ser un aparador de famosos que serveixen òbviament de reclam, alhora també serveix per mostrar en aquesta ocasió, tota una jove fornada de cantants joves que en algun cas seran estels rutilants en el firmament operístic dels propers anys. Continua llegint

GREGORY KUNDE I ALICE COOTE CANTEN DAS LIED VON DER ERDE

Els PROMS 2016 ens ha deixat curiositats com les que us presento avui, amb el tenor Gregory Kunde cantant Das Lied von der Erde, és a dir cantant en alemany, quelcom que crec que no havia succeït fins ara, o al menys jo no en tenia constància i Gustav Mahler, un compositor allunyat del repertori italià i francès en el que el tenor nord-americà ha fonamentat la seva sorprenent carrera.

Gràcies al streaming de la BBC podem constatar quelcom que ja fa temps que s’evidencia i en aquest cas encara més perquè Kunde no està còmode cantant l’exigent part del tenor, la veu està mostrant un desgast cada vegada més evident i és lògic perquè a la seva edat temptar la llei de la naturalesa assumint repertoris tan dispars i exigents com els que està assumint, han d’acabar malmeten un instrument que cada dia es mostra més oscil·lant, més problemàtic en l’afinació i més avar en el color i el timbre. Kunde trompeteja amb sorprenent convicció i ataca les mitges veus amb un cert sentit belcantista que encara queda en l’ADN del tenor, però la generositat desbocada del darrers anys ha passat una factura que potser en l’Otello es pot dissimular amb uns recitatius incisius, “quasi parlando” però que en els lieder malherians evidencien la cruesa del desgast i també de la poca afinitat estilística amb un cant més estentori que heroic. Continua llegint

JONAS KAUFMANN CANTA NAPOLITANES AL SAN CARLO

Fotografia Francesco Squeglia

Fotografia Francesco Squeglia

En un estat d’esgotament evident, enmig de promocions, master-class i rodes de premsa, però amb el carisma personal i vocal que el caracteritza, el tenor bavarès Jonas Kaufmann va promocionar el dia 12 de setembre passat, el seu nou disc dedicat a la canzone italiana al Teatro San Carlo de Nàpols, on acompanyat del pianista Stellario Fagone, va interpretar 6 cançons napolitanes (5 més el tema de The Godfather de Nino Rota, per ser més precís) al feu napolità per excel·lència, el Teatro San Carlo.

El mini concert és el que és, tampoc cal posar-se dels nervis. Ell mateix diu que està cansat, en mig del concert per si de cas i quan s’adona que la veu està fràgil a punt de trencar-se, quelcom que no acaba succeint però que hagués pogut passar, al menys de manera molt més notòria del que si s’intueix. Continua llegint

PROMS 2016: THE LAST NIGHT o JUAN DIEGO FLÓREZ FA L’INDI.

La gran cloenda anual dels PROMS és un “dejà vu” que any rere any desplega en un Royal Albert Hall abarrotat tota una sèrie de rituals que amb lleugeres variacions ningú espera que variïn gaire d’un any al següent, preservant la sacrosanta tradició britànica entre himnes, banderes i banderoles de tota mena, pluges de confeti, globets multicolors i molta gatzara patriòtica/musical que no escandalitza a ningú i és l’enveja de tots. Continua llegint

JOHAN BOTHA (1965-2016)

18 dies després de publicar un apunt dedicat a Daniela Dessí arran de la seva injusta i imprevista mort, em dol fer-ne un altre dedicat al tenor sud-africà Johan Botha.

No fa gaires mesos l’amiga Karin de Viena em deia que no tenia bones noticies del tenor Botha, que estava malalt i que semblava que la malaltia era greu. Després va venir la renuncia de l’Otello al Festival de Pasqua de Salzburg  i després masses mesos de silenci, fins avui que les xarxes ens ha escopit la noticia, una d’aquelles noticies que sempre que ens parlen de la mort d’un personatge conegut i estimat, d’un artista, d’un cantant d’òpera ens dol especialment, però que com va ocórrer amb la soprano genovesa que encara no havia complert 60 anys, els 51 anys acabats de fer del tenor la fa més incomprensible i difícilment assumible, no tocava i Botha tenia encara molt i molt bo per oferir, perquè la veu del tenor Botha estava en un moment de plenitud magnífic. Continua llegint

SCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN 2016: MAURO PETER I HELMUT DEUTSCH INTERPRETEN DIE SCHÖNE MÜLLERIN

El 19 de setembre de 2012 us vaig deixar un apunt que deia Mauro Peter un nou tenor a seguir. Doncs bé, aquell jove tenor desconegut que va cantar Die Schöne Müllerin acompanyat de l’eminent Helmut Deutsch a la Schubertíada de Schwarzenberg substituint a Anja Harteros en una de les seves habituals cancel·lacions, ha debutat a Vilabertran amb el mateix programa i acompanyant en una sessió que el concentrat, atent, educat i respectuós públic que no omplia la Canònica de Santa Maria, dubto que oblidem en molt temps, perquè com ja es veia a venir l’any 2012, el tenor suís que encara no ha fet els 30 anys, és un prodigi de sensibilitat, musicalitat i expressivitat que dubto que deixi indiferent a ningú, ni tan sols als lletraferits del lied (alguns dels que conec i que no es van perdre l’esdeveniment, en acabar feien una cara de satisfacció que els delatava). Continua llegint

GALA A BADEN BADEN: HARTEROS-GUBANOVA-KAUFMANN-TERFEL;ARMILIATO

Gubanova-Terfel-Harteros-Terfel-Armiliato- Fotografia © Andrea Kremper

Gubanova-Terfel-Harteros-Terfel-Armiliato- Fotografia © Andrea Kremper

Com aquells sorbets refrescants que serveixen per alleugerir els plats més densos dels àpats més suculents, avui entre Die Walküre i Siegfried, us porto la Gala que va tenir lloc el passat 24 de juliol al Festspielhaus de Baden-Baden i que va reunir un pòquer d’asos: Anja Harteros, Ekaterina Gubanova, Jonas Kaufmann i Bryn Terfel, sota la direcció de Marco Armiliato.

És una gala festiva amb uns cantants que enlluernen i que poc importa algun que altre excés o alguna que altra  relliscada interpretativa, perquè és un entreteniment per a butxaques ben nodrides (entre 280€ i 87€) que són feliços assistint a un concert de grans noms i amb obres mil i una vegades escoltades. Poc risc, glamour, públic nonagenari i una ocasió d’or per comercialitzar un concert de vendes garantides. Continua llegint

Els Wesendonck-Lieder cantats per Jonas Kaufmann i dirigits per Daniele Gatti

Jonas Kaufmann a Peralada, estiu 2014 Foto: Shooting - Miquel Gonzàlez

Jonas Kaufmann a Peralada, estiu 2014 Foto: Shooting – Miquel Gonzàlez

Al cap d’un dia d’escoltar el primer Tristan und Isolde dirigit per Daniele Gatti, avui us porto el cicle de cançons amb poemes de Mathilde Wesendock de Richard Wagner, en aquesta ocasió en la versió orquestral de Felix Mottl i cantades per Jonas Kaufmann.

Per tant poques coses a dir i molt per escoltar i gaudir malgrat la curta durada del cicle.

El preludi perfecte a la gran òpera wagneriana són aquests poemes inspiradors i no hi ha dubte  que la millor manera de fer front a un futur i esperat Tristan del tenor bavarès, és submergir-se en aquest món poètic, sensorial, tràgic i inquietant, habitualment associats a les veus femenines però que sota la sensibilitat de la veu fosca, de bronze viril i el cant expressiu situa el cicle en un alternativa més que possible, necessària. Continua llegint

FEDORA A NÀPOLS: EL DECLIVI DE CEDOLINS I FILIANOTI

Giuseppe Filianoti i Fiorenza Cedolins a Fedora (Teatro San Carlo de Nàpols)

Giuseppe Filianoti i Fiorenza Cedolins a Fedora (Teatro San Carlo de Nàpols)

Ja feia anys que gaudia de l’òpera quan va sorgir un tenor que semblava que havia de fer una gran carrera, Giuseppe Filianoti i una mica més tard, tot i ser deu anys més gran que el tenor, vaig descobrir gràcies a un vídeo VHS d’una Aida al San Carlo de Nàpols, a Fiorenza Cedolins, tota una revelació.

No han passat tants anys i ambdós cantants, joves promeses de la lírica italiana fa 20 anys, amb veus lluminoses, solars i belles, mostren ara un declivi lamentable, fruit segurament de decisions errònies, de consells poc encertats, d’ambicions i pocs escrúpols d’agents i directors artístics que temptaven la glòria dels artistes, amb contractes sucosos i emmetzinats. Malalties mai previstes i sempre implacables, han fet la resta. Continua llegint

Concert d’Ermonela Jaho i Charles Castronovo a París

ermonela-jaho charles-castronovo

Doncs sí, un concert, un bon concert, amb una soprano i un tenor (que no necessàriament han de ser parella fora de l’escenari), cantant àries d’òpera i fins i tot incloent alguns fragments orquestrals poc habituals, és possible.

Només cal agafar dos cantants amb la passió necessària per transmetre emocions, escollir un repertori quasi idoni a les seves vocalitats i amb unes  certes pretensions per incloure obres una mica diferents.

Això és el que la soprano albanesa Ermonela Jaho i el tenor nord-americà Charles Castronovo proposen en un concert celebrat el passat 7 de juny al Théâtre des Champs-Elysées de Paris, acompanyat per l’Orchestre National d’Ile de France sota la direcció de Marco Zambelli. Continua llegint

PRESENTANT A: Janinah Burnett, Deborah Nenstiel, Redzhinald Smit Jr i Isaiah Savage.

Avui la cosa és ben simple.

Un concert operístic a la Sala Txaikovski de Moscou, sala i orquestra que darrerament està esdevenint familiar per la quantitat de  concerts i òperes concertants que es retransmetre en streaming, un director i quatre cantants, tots ells nord-americans i tots ells de raça negre. El públic rus s’ho passa d’allò més bé i acaba de manera exultant i ja sabeu la dita que diu “bé està el que bé acaba”.

Són quatre veus joves, desconegudes per a la immensa majoria de tots nosaltres, que amb encerts i també amb coses per polir, algunes notables, ofereixen amb una matèria prima excel·lent, sobretot en dos dels quatre solistes, més que prometedores esperances d’una possible carrera internacional. Compte perquè hi ha un heldentenor! Continua llegint

PAVAROTTI LI DIU A FRENI QUE ÉS LA SOAVE FANCIULLA MÉS TRIADA

Luciano Pavarotti $Rodolfo) i Mirella Freni (Mimi)

Luciano Pavarotti $Rodolfo) i Mirella Freni (Mimi)

Feia temps que la tria no era tan participada, suposo que la fórmula del duo us ha motivat i mobilitzat, ja se sap que els seguidors incondicionals de sopranos i tenors són molt persistents i si en aquest cas els ajuntem o entrecreuem l’efecte es multiplica.

En aquesta ocasió s’han comptabilitzat 258 opcions triades que s’han repartit d’aquesta manera: Continua llegint

PALAU 100: JONAS KAUFMANN i HELMUT DEUTSCH (a la fi)

Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch Palau de la Música Catalana 09 de juny de 2016. Fotografia gentilesa d'Albert Valero

Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch Palau de la Música Catalana 09 de juny de 2016. Fotografia gentilesa d’Albert Valero

Han hagut de passar 576 dies per tal de recuperar el liederabend que Palau100 va programar a la temporada 2014/2015 amb Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch. L’espera s’ha fet llarga però ha valgut la pena perquè el triomf d’ahir va ser apoteòsic, com també ho va ser al Liceu amb aquell memorable Winterreise, però ahir al Palau el programa va ser generós i va comptar amb 6 propines que van portar al públic al deliri, fins i tot semblaven un país culturalment ric i madur, fent que un Liderabend amb Mahler, Britten i Strauss esdevingués un dels esdeveniments de l’any, és clar que això només és possible si qui ho protagonitza és el tenor alemany , sense cap mena de dubte el cantant líric número 1 de l’actualitat. Continua llegint