IN FERNEM LAND

LICEU 2021-2022, LA TEMPORADA DEL 175è ANIVERSARI


He hagut de deixar passar unes quantes hores per pair la nova temporada del Gran Teatre del Liceu, la del 175è aniversari de la seva inauguració real, no com els 200 del Real, flamant i segurament per mèrits treballats i picant molta pedra, millor teatre operístic del món durant el 2019.

És obvi que una temporada operística a gust de tothom és impossible perquè ja sabeu aquella dita que diu que tants caps tants barrets i està clar que en aquesta ocasió els mozartians encara leviten de tanta exuberància, com ho faríem els wagnerians si algun dia aconseguim veure en una mateixa temporada la Tetralogia, cosa que de ben segur molts titllarien d’un monopoli improcedent en una temporada amb 12 títols entre els escenificats i els programats en versió de concert.

També ja fa temps que tinc clar que el wagnerisme liceista forma part d’un passat gloriós que les direccions dels darrers anys s’han encarregat volgudament o no, de neutralitzar com tantes altres tradicions a favor d’altres repertoris o jo diria que interessos. El cas és que per una raó o una altra aquesta serà la tercera temporada sense cap òpera de Wagner, quelcom que fa impossible que malgrat les excel·lències que amaga la proposta presentada no pugui qualificar-la d’excel·lent. Tracatant-se del 175è aniversari esperava una cita wagneriana de gran alçada, si més no per homenatjar aquell passat gloriós de produccions i repartiments envejables arreu, però no ha estat així.

La temporada es farceix amb 232 funcions, compreses en 46 espectacles, 13 d’ells títols operístics sota un titular com ja succeeix aquesta temporada amb “La força de l’òpera” i que per la propera és “Sons del paradís”, en un bon intent, també críptic, de presentar un producte cuidat (excel·lent disseny del programa general i vídeo promocional) que abraça moltes disciplines i formes artístiques i que comença a agafar un cert cos de projecte cultural, més enllà de la programació de títols amb noms que intenten atraure al públic fins a penjar l’esperat cartell de esgotades les localitats. No crec que ho aconsegueixin i que tampoc fos suficient. L’excel·lència del Liceu no recau en oferir productes fàcilment vendibles amb títols fàcils i grans noms per interpretar-los, això no dona prestigi a un teatre ni a una ciutat, ni a un país. El varen deixar caure en picat i ara costarà molt recuperar aquell nivell de fa uns anys i encara més superar-lo, però amb la 2021-2022 si que s’albira una distinció, caràcter i també un cert risc, trets que ens haurien de poratr en futures temporades a superar reptes més alts si pot ser equilibrant la proposta, quelcom que en la propera està clar per a tothom que no s’assoleix

ÒPERES

Ariadne auf Naxos Richard Strauss 9 representacions segle XX

Orpheus (Georg Philipp Thelemann) 1 funció versió de concert segle XVIII

Rigoletto (Giuseppe Verdi) 14 representaciuons segle XIX

Pikovaia Dama (Piotr Ílitx Txaikovski) 11 representacions segle XIX

Partepone (Georg Friedrich Händel) 1 funció en versió de concert segle XVIII

Pélleas et Melisande (Claude Debussy) 7 representacions segle XX

Le Nozze di Figaro (Wolfgang Amadeus Mozart) 4 representacions segle XVIII

Don Giovanni ( Wolfgang Amadeus Mozart) ) 4 representacuions segle XVIII

Cosi fan tutte ( Wolfgang Amadeus Mozart) ) 4 representacions segle XVIII

Wozzeck (Alban Berg) 7 representacions segle XX

Die Zauberflöte ( Wolfgang Amadeus Mozart) 10 representacions segle XVIII

Norma (Vincdnzo Bellini) 12 representacions segle XIX

(Oh!)PERA 4 representacions segle XXI

CONCERTS ESCENIFICATS

War Requiem (Benjamin Britten) 8 representacions segle XX

Winterreise (Franz Schubert) lied/dansa 5 representacions segle XIX

Pierrot Lunaire (Arnold Schönberg) 3 representacions segle XX

RECITALS

Javier Camarena

Piotr Beczala

Winterreise (2)

CONCERTS LÍRICS

Edipo Rex 2 funcions segle XX

Gala 175è aniversari

Sonya Yoncheva canta Puccini

Magdalena Kozena, Simon Rattle & friends

No menciono els concerts simfònics, els ballets, el Petit Liceu i les interessant i necessàries sessions de música de cambra, teniu l’enllaç del programa per poder endinsar-vos amb deteniment en totes les propostes.

Ja era hora que el mestre Josep Pons tingués un protagonisme de pes en la temporada operística. A banda del concerts simfònics dirigeix l’òpera inaugural, com ha de ser, Ariadne auf Naxos i també el War Requiem escenificat, Pélleas et Mélisande i el Wozzeck. És adir, la gran aposta operística del segle XX recau totalment a les seves mans. N’és un especialista i es preveu un gran nivell, no en tinc cap dubte i agraeixo el risc que també suposa aquest tour de force.

M’agrada el llistat d’artistes anunciats, trobo a faltar noms dels que voldria veure per rols de les òperes programades, és clar, voldria un altre tenor a l’Ariadna, voldria un altre tenor al primer cast de la Pikovaia tot i que estic absolutament segur que serà millor Hermann que no pas Manrico, voldria que al menys una de les tres Normes fos una Norma de veritat i si, voldria que pels Mozart/Da Ponte els repartiments no fossin tan correctes i discrets, i que tot l’èxit de la proposta es concentri amb el director musical. Penso que si en el “cartellone” del Rigoletto no hi ha un veritable baríton verdià és inútil tornar a programar aquest títol tenint-ne altres del compositor tan oblidats (Les vepres siciliennes, Jérusalem, Stiffelio…) i la veritat és que el desitjat debut de Benjamin Berheim en el rol de Ducca no és suficient perquè la resta del repartiment voreja la discreció. M’agrada l’aposta decidida per artistes catalans en rols principals, quelcom que no hauria de ser noticia, però quan ho és cal celebrar-ho. Hi ha riscos importants però també oportunitats i deures pendents inexplicables: Núria Rial (Pamina), Xavier Sabata (Pierrot Lunaire), Sara Blanch (Zerbinetta i Reina de la nit), Joan Martín Royo (Papageno), Roger Padullés (Monostatos) o Marta Mathéu (Norma), a banda de la llarga llista de noms que assumeixen rols imprescindibles de menys volada i que van configuren carreres emergents.

El gran liderista Matthias Goerne, un cantant no gaire avesat als escenaris i que admiro molt tindrà una notable presencia com a fonamental Wozzeck, en el War Requiem i com a luxós orador a Die Zauberflöte. Molt content de comptar amb les grans Iréne Theorin com a Ariadne encara que això suposi no tenir a la soprano que va estrenar aquesta producció a Aix, la gran Lise Davidsen i el retorn de la gran diva de la casa, Sondra Radvanovsky que torna ara en el repertori eslau i en un rol que penso que li anirà molt bé com és la intensa Lisa de Pikovaia Dama, en un dels títols que espero més malgrat que fa més temps que esperem un Oneguin per no parlar d’altres títols cabdals del repertori eslau que fa molts anys que no es veuen al Liceu com El Príncep Igor, Russland i Ludmila, La núvia pel tsar o la monumental Khovantxina.

Tampoc em sembla bona idea insitir en Norma, un títol vist fa poc. Les tres sopranos protagonistes no em semblen prou adequades. Hi ha altres títols cabdals del belcanto mai representats al Liceu que clamen per la seva estrena, sense anar més llunys moltes de les òperes sèries de Rossini (La donna del lago o Ermione). Portar la proposta escènica de Ollé coproduïda per la casa no pot ser l’atractiu principal d’una òpera on són les veus les úniques i principals protagonistes.

També el cabdal Pélles et Mélisande amb un repartiment i proposta molt atractiva, va pujar a l’escenari del Liceu fa relativament poc i de manera satisfactòria, mentre que altres òperes essencials del repertori francès del segle XX, com pot ser Les Dialogues de Carmélites fa molts més anys que no es representa.

Die Zauberflöte a banda del retorn del reclam Dudamel que permet pujar el preu de les localitats vorejant el pecat mortal, compta amb un cast més farcit de lluminàries que la trilogia dapontiana.

Tot és discutible i per tant davant de la qualitat general del producte presentat sóc força optimista. Hi ha qualitat i una aposta clara per fer-la diferent. Bravo!

Hi ha per això una cosa que em sembla “lamentable” en aquesta temporada, sobretot per l’oportunitat perduda de fer un esdeveniment únic, es tracta del concert commemoratiu del 175è aniversari. En lloc de remoure cel i terra per fer honor a la casa, han anat a buscar el més fàcil contractant a l’encara ociosa Anna Netrebko i organitzant al seu voltant una gala d’aquelles que solen fer al MET o a Viena, amb tres actes d’òperes diferents per tal de que el divo o la diva de torn es llueixi. Aquí serà l’escena del Brindis de Macbeth, el segon acte de La Bohème i el segon de Turandot, acompanyaran a la diva en Joseph Calleja i l’Àngel Òdena i qui dies passa anys empeny.

En canvi, jo que com tants altres operòfils de la vella escola, una mica nostàlgics, mitòmans i romàntics, m’hagués estimat més una gran gala per homenatjar als cantants d’ahir que ens van donar grans nits de glòria a la casa, agafant el testimoni deixat per l’empresari Pamias en aquella Gala mal dita del 125è aniversari però que va arreplegar a un reguitzell de noms importants amb l’afegitó d’aquell “Nessum dorma” de Lauri Volpi que ja va quedar per l’història de l’òpera i el Liceu, en lletres daurades. Aquí és quan els responsables artístics del Liceu haurien d’haver fet una gran esforç aconseguint que noms estel·lars d’ahir, d’avui i de mà es reunissin sobre l’escenari per rebre una vegada més els aplaudiments, els bravos, la llençada d’octavetes acolorides, flors i fins i tot coloms si cal. Us imagineu veure asseguts sobre l’escenari a Marton, Carreras, Gruberova, Bruson, Nucci (encara feria 3 “vendettas”), Aragall, Bumbry, Domingo encara està hiperactiu i podria fer de Lauri Volpi (és fins i tot més gran), Tomowa-Syntow, Cossotto, Cotrubas, Tarrés, Mirna Lacambra, Lavirgen, Pons, Berganza, Dalmau Gonzalez, Eduard Jimenez, Rockell Blake, Samuel Ramey, Luis Lima, Ruggero Raimondi, Ewa Podles, Gwyneth Jones, Simon Estes, Marilyn Horne, Frederica von Stade, Bern Weikl, Dolora Zajick, Siegfried Jerusalem, René Kollo..,.què sé jo i tots aquests escoltant a Flórez, Camarena, DiDonato, Radvanovsky, Beczala, Alvarez, Goerne, Theorin, Pirozzi, Davidsen, Kaufmann, Kampe, Zeppenfeld, Netrebko, Rachvelishvili, Grigorian, Groissböck, Schager… Això hagués estat fabulós, però em penso que en el teatre actual no hi deu haver ningú amb ganes d’assumir aquest feinada, amb el “Netrebko & friends” compleixen i serà una gran festa, però no serà la FESTA. Em penso que no hi ha aquesta sensibilitat

I més enllà del que tothom ja ha comentat, no voldria oblidar l’assignatura pendent de la renovació urgent del cor, si amb l’orquestra ja es veu que hem sortit del forat negre i podem albirar moments magnífics, amb el cor no i una casa d’òpera no és una casa respectable si el cor no té el mateix nivell d’excel·lència que la seva orquestra, ambdós pilars fonamentals de la seva activitat i de la seva qualitat i prestigi.

En seguirem parlant uns quants dies

Per consultar el programa de tota la temporada:

https://www.liceubarcelona.cat/ca/programa-temporada-2021-2022

46 comments

  1. Leonor

    ¡Vaya gala has descrito! Eso sí sería una fiesta de lujo asiático vocal.
    Yo, como mozartiana de pro, no estoy interesada en los Mozarts; salvo el Strauss (y ahí, ahí por el elenco), los barrocos, la “Dama de Picas” (con el problema del Hermann) … Y poco más.
    Un saludo y cuidaos, infernems.

    M'agrada

  2. katiagusta@gmail.com

    Esperava el teu post i esperava just el que comentes.Tinc ilusio per la Dama de Picas i Pelleas,poca cosa més.
    Gràcies,com sempre,Joaquim,cuida’t

    M'agrada

  3. Retroenllaç: Enlaces de mayo de 2021 | Beckmesser

  4. Jordi Medallo Muñiz

    Jo encara no he revisat. I estic amb tu. Mozart 4-Wagner 0 i altres compositors que no veiem. Els que portem molts anys al Liceu volem coses noves… i menys repertori “sobat”

    M'agrada

  5. Ricard Vázquez Soler

    Moltes gràcies Joaquim pel teu post i pel sempre tan explícit amor a l’opera. No vaig seguir la presentació de la nova temporada, però em pregunto si algú va fer esment de la exorbitant pujada dels preus dels abonaments. Et segueixo amb silenci des-de fa molt temps i et vaig trobar a faltar, i molt, quand vas decidir deixar de fer aquella tasca esgotadora i que tant t’agraïa en silenci. Ara que tornes a estar present en aquesta nova etapa, es just que t’ho agraeixi i que et demani excuses per no haver-ho fet abans. Gràcies per tant, gràcies per tot. Ricard,

    M'agrada

    • Gràcies Ricard. Aquella tasca em va arribar a atabalar. Ara ho he espaiat massa, estic molt més tranquil i com que encara no puc dedicar-me amb més intensitat per qüestions laborals, m’ha anat fins i tot bé la malaurada pandèmia que ens ha fet posar el fre de mà en tantes coses . Potser més endavant intensificaré la freqüència de publicacions.
      Pel que fa als preus dels abonaments encara no m’ho he mirat, perquè penso que continuaré com ho he fet aquest any, triant dia, repartiment i localitat en funció del meu interès i butxaca. Una de les grans pèrdues, la fidelitat a l’abonament ha deixat de ser un tema tabú.

      M'agrada

  6. Jordi

    Molt decebut per la falta de Wagner, només espero que si aquest any fan una trilogía de Mozart l’any que ve, després de 3 temporades sense Wagner facin la Tetralogia.

    M'agrada

    • NO la faran perquè una Tetralogia s’emporta mig pressupost de la temporada. Amb Mozart i els cantants que porta Minkovski encara menys, això no passa. Ara bé, costa entendre perquè aquesta sobredosi mozartiana

      M'agrada

  7. Ricard Villuendas

    Gran analisis, un cop mes. Lo de la Gala hagues estat ade traca i mocador, pero no denem per mes…. 4 Mozarts i cap Wagner despres de haber anul.lat 2, es inadmisible…
    Aplaudeixo la novetat de cantants joves del pais que ho estan fent molt be a tot arreu, pero aquesta oferta operistica m’ aborreix…. m’estic plantejant no renovar i destinar els diner a marcar fora a veure el que m’agradi

    M'agrada

    • L’abonament ha deixat de ser una cosa imprescindible. Jo creia que no podria deixar-lo mai, que era com un lleig al teatre que tant estimo, però després de veure que ells no paren de fer-nos lletjos a nosaltres, vaig dir PROU, aquesta temporada encara no em motiva per abonar-me tot i la millora que suposa respecte a l’actual, però per abonar-me hauríem de tornar al nivell d’anys enrere i encara em sembla que no hi hem arribat.

      M'agrada

  8. Inés Tell i de Pallejà

    Ja podem cantar les absoltes al slogan Barcelona, ciutat wagneriana.

    Jordi, per veure un Anell sncer ja podem anar a qualsevol teatre que el facin. Pots veure el llistat a Wagnermania. Presentar la trilogia més el proleg és molt car i, com diu en Ricard, “no donem per més”. El Liceu no dóna per més.

    M'agrada

  9. Jordi M

    De nou gràcies na pels teus comentaris. Certament interessant amb alguns aspectes a comentar, Netrebko a banda, jo n’estic fart d’aquest plat. Els abonaments normals no cobreixen el cicle Mozart/Da Ponte, no sé quin marge hi haurà per assistir-hi. El Rigoletto repeteix la escenificació recent, però difícilment superarà el duo Álvarez-Camarena, el baríton aquí és essencial… Ens deuen ja dos Wagners anul.lats, jo esperava un al menys, si seguim acumulant deute aconseguirem una no-Tetralogia. En tot cas, hi ha arguments per estar motivat, esperem recuperar una certa normalitat. I per mi important, normalitzem l’horari d’inici de les funciona a les 19 hores, ja tocava!; a veure si els futurs Wagners comencen també a les 19h o els avancen encara més.

    M'agrada

    • Inéstell

      Jordi M, als anys 50 es representaven al Liceu 4 i/o 5 títols de Wagner cada temporada. Només hi ha que veure els programes per comprovar-ho. Sort en tenim de El Club Wagner Barcelona que projecta films de Richard Wagner i els seus epígons, conferències, films, tallers i maratons.ca

      M'agrada

    • Em sembla que un Wagner en versió de concert, si més no, era un bon consol, però ni així. És un maltractament manifest.
      L’horari és un encert, per alguna cosa haurà servit aquesta maleïda pandèmia

      M'agrada

  10. Inés Tell i de Pallejà

    Jordi M, als anys 50 es representaven al Liceu 4 i/o 5 títuls de Wagner cada temporada. Només hi ha que veure els programes per comprobar-ho. Sort en tenim de El Club Wagner Barcelona que projecta films de Richard Wagner i els seus epígons, conferència, films, tallers i maratons.

    M'agrada

  11. Alex

    A mi me parece hasta decepcionante esta temporada del 175 aniversario, no por los títulos ( pese a alguna repetición cansina ), sino principalmente por los solistas cantantes y lo que es de traca, el concierto “ Netrebko” y con precios abusivos con un programa únicamente de compromiso para ella el 2o acto de la Turandot.

    M'agrada

  12. Jesús G.

    Jo, que em declaro mozartià empedreït, també em sembla difícil justificar la manca de Wagner, després de quedar-nos amb l’entrada de Lohengrin a la ma. Per cert, també trobo molt a faltar Rossini.

    M'agrada

  13. Fer

    Es una temporada de transició, quin camí ha de seguir el Liceu a partir d’ara, per una part recuperar el repertori barroc, però per altra banda no em vist res escenificat de les arts fleurissants perque no fan el magnigic les indes galants de Rmeau que fa anys van fer a Paris, o alguna meravella escenificada de Vivaldi o lully per exemple,
    Aquesta temporada en canvi veiem un excés de Mozart, amb titols una vegada i altre repetits, l’ Idomeneo fa anys que no la fan i em de veure de nou el Don Giovanni, i també Rigoletto i Norma esclar mai vistes!!!, el mes interessant per a mi es La dame de pique, Pelleas et Melissande i el requiem de guerra de Britten, però queden tantes coses per veure i que no faran mai, caldrà buscar- les a altres llocs!!!

    M'agrada

  14. Fer

    Només cal pensar el que van fer amb el concert d’ homenatge a la Caballé pensar que vinguin totes aquestes figures i velles glòries, no els hi passa pel cap, temporada poc atractiva amb els títols ofertats, cap Wagner, un excés de Mozart i confirmat que les grans figures prefereixen venir a fer concerts enlloc d’ òperes representades

    M'agrada

  15. bocachete

    Hola,

    Com sempre, és qüestió de gustos, de ganes de veure novetats, de ganes de tenir veus… de moltes coses que a un poden agradar i a un altre no. En el plat negatiu de la balança, efectivament, un desequilibri evident (parlant de balances, és greu) i, per molt mozartià que hom pugui ésser, tampoc no cal caure en l’excés, que en sortirem empatxats. No cal dir la qüantitat d’òperes, “populars” o no, que fa temps que no es programen al Liceu i que podrien fer-se en comptes d’algun d’aquests Mozart. O si tenim els tres Da Ponte, guardem La flauta per a l’any vinent i fem una altra cosa ara… Pensava que, en haver cancel·lat Lohengrin, “vindria” de seguida que es pugués, però el cigne es deu haver cansat de tant anar i venir. Negatiu, igualment, això de l’aniversari. La resta… bé: hi ha un cert predomini dels primers anys del segle XX, el segle XX “fàcil”, per dir-ho d’alguna manera.

    Primer: cert que són 175 anys del teatre, de l’actual teatre, però el Liceu, la societat, l’entitat que dona origen al teatre, té deu anys més. Va començar a funcionar el 1837 al Teatre de Montsió i ja abans de venir-se a l’actual seu hi va fer una pila d’òperes: el Liceu, com a tal, té 185 anys i aquest aniversari s’hauria d’haver fet el 2011. Si posar una pedra i oblidar-se’n quaranta anys justifica un bicentenari del Real, començar a fer funcions en un altre teatre i funcionar durant deu anys deu justificar-ho encara més. De vegades, a aquest teatre nostre semblen curts de mires.

    Segon, que ja ho heu dit: vaja gala! Bé que Netrebko és l’estrella mediàtica del moment, però ens ven la moto cada dia perquè deixem que la vengui. Fora de la Iolanta, no ha fet res al Liceu que es pugui dir que hagi passat de complir l’expedient i, en algun cas, ni això. Però el recital dels 175 anys? Ens ve la Radvanovsky amb tres escenes seguides de triple salt mortal que, agradin més o menys, són arriscades, compromeses i representen un repte per a qualsevol cantant, fins i tot consagrada. I les treu bé i lliurant-s’hi. I vindrà Netrebko amb tres escenes on només s’arrisca en una, la de Turandot. Si el brindis de Macbeth és de pa sucat amb oli: ni dos minuts d’arieta que pot cantar bé qualsevol soprano professional una mica bé i la farà igualment bé i cobrant trenta vegades menys! I a l’acte II de La bohème? Què canta? El vals de Musetta? El mateix… I això el que ens pot oferir la gran, la sublim, la jo què sé què Netrebko? De bo de bo: que vinguin Radvanovsky, Vinke, Théorin i qui sigui que seran menys famosos, tindran veus més lletjotes, però que almenys es comprometen amb el públic i s’hi lliuren amb tot el que poden i més i surt dient “oooh” i no “i això és tot el que pot fer?”, com en els dos últims recitals de Netrebko, totalment decebedors per poca implicació de la cantant. Per a aquest pitafi de programa de “gala”, més valia haver muntat una altra cosa.

    De la resta, la veritat, Ariadna sembla equilibrada i interessant. El Pélleas, és cert que no fa molt es va fer (fa deu anys, que tampoc és poc), però aquella posada en escena de Wilson, tan estàtica, tan freda… penso que no va ajudar i si ara es fa d’una manera més “teatral”, potser es podrà gaudir millor. Wozzeck promet, però també és cert que Goerne no és el mateix cantant lied que quan fa òpera: no sé… Però si ell està bé, pot ser un Wozzeck bonic. El Orpheus, com que diu que està semiescenificat… El recital de Radvanovsky també era semiescenificat i ha funcionat, escènicament, millor que algunes òperes escenificades: si anés per aquest camí, podria estar bé. Almenys, serà una novetat en el repertori. Si el War requiem és acceptat com a òpera perquè s’escenifica… una cosa va per l’altra. També pot ser maco. I l’Oedipus rex amb Spyres… bé, com el Pierrot amb Sabata, També hagués preferit Oneguin a la dama, o una altra de la rodalia eslava, però en fi… Si és per la producció de Deflo… amb quatre retocs, es podria aprofitar per a l’Oneguin: tampoc no es notarà molt la diferència entra la cambra d’una comtessa russa i el saló d’una altra aristòcrata russa.

    Ens queixàvem que en papers secundaris venia gent de fora i no del planter i ara, directament, ens posen el planter al primer equip. D’una banda penses “bé”, però no sé… no és molt arriscat? I ho dic per elles, més que res. A Rial sí que la veig fent una bona Pamina i la Sara Blanch és cert que ens ha donat grans satisfaccions i que, probablement, pugui resoldre alguns papers, però no sé…. Zerbinetta no necessita una veu més gran? Potser m’equivoco. I la Matheu… és com un salt mortal: fins ara havia fet un repertori molt diferent. Tampoc no l’he seguit tant, però ho trobo una mica massa arriscat i espero, realment, que sigui una sorpresa i un èxit. Martín-Royo ja havia fet uns bons Figaro i Papageno: ell ja no és una promesa, sinó una magnífica realitat que, també és cert, hauria d’estar més present en les temporades.

    I això d’Òh!pera… pot estar bé. Si vau veure la retrasmissió de Sis solos soles, que es van haver d’anul·lar, n’hi havia propostes que estaven bé i amb aquestes pot passar el mateix. No s’hi acaba de confiar i no es fan a l’escenari gran (probablement, tampoc no s’ompliria, és cert), però es fan, que serà l’important.

    No sé… hi ha coses interessants, però no acaba d’ésser allò engrescador, engrescador. Ja ho veurem.

    M'agrada

    • Ollé és artista resident i per això es programa Pélleas i Norma. La nOrma ja l’he vist i no m0’interessa gaire, jo la proposta de Wilson la vaig trobar extraordinària, confio en la d’Oller i estic segur que serà orquestral i vocalment millor que l’anterior, que va ja ser bo.
      Tot és pura especulació encara, però hi ha coses engrescadores, coses que queden en dubte i coses que tots veiem que no van ni amb rodes. M’agradaria equivocar-me en aquesta darrera predicció.
      Gràcies pel teu saborós comentari.

      M'agrada

  16. Pere

    Per mi no és la temporada del 175è aniversari. Absents Donizetti (Lucrezia per ex…), Rossini (Donna dil Laog com apuntes tu mmateix), Puccini (un recitla no és una òpera… Fanciulla, Tríptic…), Wagner (recuperar el Lohengrin anul·lat…). Pikovaya en una producció bellíssima però ja vista en diverses ocasions i Evegueni absent des del Teatre Victòria…
    HI ha coses interessants, és clar, però tant com per conservar un abonament en el que la meitat dels espectacles no són operístics… No sé… M’ho pensaré…
    el recital de la Kozenà també em sembla de les coses més interessants.

    I pel que fa al concert aniversari, em sembla una presa de pèl i a més caríssima.

    Val a dir que el meu problema fonamental són les produccions que varen ser el motiu pel que vaig deixar l’abonament uns anys i al recuperar-lo les coses ham empitjorat segons el meu parer. Cada vegada em ve menys de gust aguantar els “capritxets” dels i de les registes i no aconsegueixo concentrar.me en el cant. El darrer Otello em va treure de polleguera i vaig marxar a la mitja part… En fi, això de la “cancel culture” avança de forma imparable (només cal veure la recent Aida de la Bastilla) i jo, com diu una amiga meva, sóc del segle passat. En fi, paciència, però tinc la sensació que no aconseguiré arribar al Paradís…

    M'agrada

  17. Pep2

    Algú ha parlat de la pujada del preu de l abonament. En el torn meu de 91€ per funció es passa a 113€. Si no m erro deu ser un 13% d augment. El cost de la vida i els salaris quant pujen? Entre 0 i 1%? Les pensions baixaran ja; s albira recessió, i Valentí Oviedo posa la directa….

    M'agrada

  18. Bravo! Dubto q cap article ho expliqui gaire millor.

    Albert.

    El ds., 15 de maig 2021, 0:53, IN FERNEM LAND va escriure:

    > Joaquim posted: ” He hagut de deixar passar unes quantes hores per pair la > nova temporada del Gran Teatre del Liceu, la del 175è aniversari de la seva > inauguració real, no com els 200 del Real, flamant i segurament per mèrits > treballats i picant molta pedra, millor te” >

    M'agrada

  19. martín

    Con dolor dejamos nuestro abono hace dos años, por los precios y la discutible calidad de algunas representaciones. El Liceu merece más. Gracias, Joaquim, por sus escritos.

    M'agrada

  20. Gràcies Joaquim pel teu magnífic post, m’ajuda a poder planificar que vull veure i que no. Hi han títols que trobo interessants com la Dama de Piques , Ariadne, Pelleas, War Requiem i algun mes , no em sembla malament l’aposta Mozart , encara que son títols que majoritàriament hem vist recentment , però si que em sembla que tres anys sense Wagner , pandèmia apart , es excessiu , en la meva opinió una temporada sense Wagner es una temporada incomplerta.

    M'agrada

  21. colbran

    A mí sólo me verán D.M. en “Pikovaya Dama” (por Radvanovsky y Zaremba) y, posiblemente, en el recital de Javier Camarena, el resto para mí es “supervisto” o decepcionante. Tengo demasiados años. El Teleman, el Händel y el Stravinsky lírico (con lo que me gusta el sinfónico y lo que aprecio al baritenor rossininiano Spyres) no me hacen salir de casa. Además ni un sólo Rossini que compuso 39 óperas!. Es una vergüenza. Inadmisible. Lo de Wagner ya lo habéis dicho todos y estoy con vosotros.

    M'agrada

Respon a Pep2 Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: