IN FERNEM LAND

UNA IMATGE DEL LICEU QUE M’INTERESSA POC


Ahir dimecres es va inaugurar la temporada 2021/2022 del Gran Teatre del Liceu, jo hi aniré diumenge perquè ahir no vaig poder assistir en no ser una inauguració oberta al públic, tot era per invitació i no van posar cap entrada a la venda, ni tan sols aquelles que segur que al no tenir visió i en són moltes, no hi van posar cap polític, cap espònsor o mecenes, ni cap famós/famosa dels que hi varen assistir.

El mateix Liceu ha penjat a les xarxes un vídeo on es pot veure l’entrada dels vips que hi varen assistir i què prèviament passaven per la catifa vermella per ser fotografiats i filmats per les càmeres de TV i així quedar immortalitzats.

Entenc que tots aquells que patrocinen i fan possible les temporades tinguin garantida l’entrada a la  inauguració i que aquesta es vulgui vestir de solemnitat, l’ocasió ho mereix. És bo que hi siguin els representants polítics de totes les administracions que participen amb un quasi 50% del pressupost, però una vegada més el teatre s’equivoca amb les formes i comet sota el meu parer, equivocacions que caldria esmenar, tot i que em temo que la direcció actual ho rectificarà, ans al contrari. Els representants polítics cal que es facin la fotografia a l’entrada? Cal fer tot aquest teatre per inaugurar la temporada del Liceu?

Què n’ha quedat d’aquell Liceu de tots? D’aquell entusiasme de les primeres temporades després de la inauguració del tercer Liceu, amb més de 21.000 abonats ja no en queda res i això que tots sabíem que no era normal i que tindria la seva lògica davallada, ha caigut en picat perquè ençà de la crisis econòmica del 2007, tant mal  gestionada per la direcció, no hem aixecat cap i les  polítiques artístiques fetes per atraure nou públic han estat a l’hora que infructuoses, de pèssim nivell. No cal recordar les campanyes de màrqueting de l’equip dirigit pel Sr Guasch, ni les actuals, que poc difereixen de les anteriors, si bé de moment no han caigut amb la grolleria de fer “flyers” i llençar-los per la Rambla com aquell que anuncia El Tablao Flamcenco o la paella i sangria, com s’havia fet.

La fixació per portar sigui com sigui als menors de 35 anys a un preu irrisori, i amb atractius addicionals, que va engegar l’anterior equip directiu i que tant agrada a l’actual és un clar exemple, per  a mi, de com no s’han de fer les coses i en aquest sentit recomano que llegiu l’article que ha escrit Jaume Radigales al respecte.

L’Òpera….que guai, no? (unes reflexions sobre el Liceu #UNDER35)

La meva reflexió d’avui va adreçada a aquesta manera que té la direcció del Liceu de menystenir a l’abonat i al públic que està veritablement interessant en l’òpera, ja sigui no fent-lo partícip de la inauguració, o ja sigui amb la política de preus i diferents i desconcertants maneres d’anar oferint les entrades o els abonaments depenen de l’èxit o el fracàs de l’oferta i la demanda. Aquesta setmana de ben segur molts heu rebut correus del teatre oferint abonaments al 50%

Si la funció inaugural ha de ser fora d’abonament per donar cabuda a tots els compromisos em sembla raonable, però invitar a la “gent maca” (Beautiful people) que mai s’apropa al Liceu, jo crec que banalitza la pròpia inauguració i això ja no em sembla bé.

Si volen fer una inauguració sonada que imitin al Teatro alla Scala de MIlà i que posin a la venda tot l’aforament disponible a preus desorbitats ( vull dir més desorbitats del que ja tenen els del concert del 175è aniversari) i d’aquesta manera fer calaix i equilibrar les pèrdues de les funcions del Under35, que ho facin, però és important o en a mi m’ho sembla, que a la inauguració hi tingui dret a assistir tothom.

Aquesta mateixa setmana el Palau inaugurava la seva temporada i a la llotja centralk també hi havia honorables de tota mena i condició, però la resta de públic que assistia al concert eren els abonats i el públic que va comprar com jo l’entrada a taquilla i que van fer gràcies a l’actyuació dels artistes que la funció fos un èxit sonat. Suposo que el divendres anterior a L’Auditori va succeir, sense tant boato, el mateix amb la inauguració de la temporada de l’OBC i en cap dels dos casos la direcció va fer aquesta mena de pantomima ostentosa a l’entrada. No és el normal què sigui així? No hauria de ser el normal també al Liceu?.

Ara ho volen fer glamuróis, però de moment vist el que s’ha vist per la TV, una mica “cutrelux”. Potser la culpa rau en que a la invitació recomanaven anar vestit de còctel i no tots els assistents van entendre bé el que vol dir això o els seus còctels són diferents dels que marquen els protocols. Tot i així posats a fer-ho bonic, Ariadne auf Naxos mereixia una funció de gala en tots els sentits.

Doncs això amics, aquesta mena de Liceu m’interessa poc, m’allunya, si bé és veritat que el que m’interessa més per apropar-me és el contingut i d’això ja em vaig parlar, però com que és el que és, avui m’he fixat en l’embolcall i no em fa gens de goig.

A veure si dilluns us puc escriure un apunt entusiasta de la representació del torn T, que serà la veritable inauguració de la temporada.

44 comments

  1. Katia Gustà

    Queda clar que segons quan i que hem d’anar guapos,guapíssims.Personalment em molesta tants tonteria,dels vips que hi van anar comptarien amb els dits d’una sola mà a qui realment li agrada la òpera, però per lluir fantàstics de la vida fan qualsevol cosa
    Jo hi vaig dilluns,he hagut de fer canvi de localitat perquè la màquina que adjudica la butaca no és amiga meva i la cadira nova és inviable pel meu estat de salut, però,ni cas.Psgant Sant Pere canta i és el que he hagut de fer si volia veure la funció amb comoditat.
    Gràcies, Joaquim

    Liked by 1 person

    • Mudar-se per segons quines ocasions em sembla bé, sense que això signifiqui que si no vas d’etiqueta no puguis entrar.
      Invitar a vips per fer bonic i evitar que el públic interessat pugui compartir la inauguració de la temporada em sembla lamentable.

      M'agrada

  2. Manu

    Es el reflex de la frivolitat i superficialitat sense límits del Sr. director general, Valentí Oviedo. Que aquesta mediania infantiloide sigui el responsable de la principal institució cultural del país ho diu tot sobre el nostre país, aquell que alguns diuen vol ser independent.

    Liked by 1 person

    • Sin Theorin, segurament el segundo cast es más apetecible porqué parece ser que Johanni van Oostrum
      es muy interesante i la substituta, no. Claro que Ariadne es mucho más y hay más roles importantes, pero ya sabemos que volver a tener a alguien a la altura de Gruberova será muy dificil, y mura por donde, ahora que teniamos a DiDonato, hubiera estado bien contar con ella para el compositor. En cuanto al tenor, dificil lo tienen todos.

      M'agrada

  3. colbran

    Desde noviembre de 1954 -que me inicié en el Liceu- asistí a varias inauguraciones nocturnas porque aunque figuraban autoridades, propietarios de butacas y palcos y alguna aristócrata cuajada de esmeraldas y acompañada de sus “gigolos” y era obligada la etiqueta, con vestidos despampanantes de noche y smokings (me vi obligado a comprarme uno para esas ocasiones y otras de gala), podíamos asistir todos los que compráramos la entrada aunque para ello tuviéramos que participar de tamaña estupidez, por los muy “pudientes” muy celebrada. Pues bien, yo creía que la susodicha estupidez estaba totalmente desarraigada ya que durante muchos años se prescindió de ella, pero veo que ahora se ha vuelto a implantar y me sonrojo de vergüenza, tanta como la que me produjo el ver y escuchar en TV como un “high class”, cuando “se” quemó el teatro y se procedía a la reconstrucción, abogaba por las alfombras que se hundían varios centímetros al pisarlas…

    Esta estupidez clasista que impide que los verdaderos aficionados asistan a la inauguración de las temporadas la pretenden imponer para quedarse, en una época en la que a la Giulietta de Bellini se le hace subir a un lavabo para entonar un aria?

    Qué satisfecho estoy de haber renunciado a mi abono de 65 años!

    P.S. Los vestidos de cóctel suelen utilizarse por las tardes, por las noches se utilizan los vestidos de noche y quien viste de cóctel desentona.

    Liked by 1 person

  4. Gràcies per aquest necessari apunt, Joaquim, i m’alegra llegir-te novament aquí, Colbran, tot i que el motiu que t’hi ha portat de tornada és lamentable. Amb tot, el pitjor és la falta d’honestedat: la mediocritat a preu d’or; l’intel·lectualisme de pa sucat amb oli com a simple frontispici d’un discurs realment indigent, buit; el glamur de quincalla a propòsit d’un reguitzell de personatges que responen indefectiblement a l’arquetip del farsant, en totes les seves variacions. Tot plegat, un gran esforç per mantenir vigent tots els llocs comuns que hisòricament han llastat la percepció pública de l’òpera: elitisme, superficialitat, conservadurisme, etc. Un gran esforç que justificarà definitivament allò que deia Groucho Marx a la película més divertida de la història: “¡Si me descuido, tengo que oir la ópera…!”.
    Resulta, si més no, estrany que la promoció, la divulgació de l’òpera romangui en mans de qui la desconeix o de qui només l’empra com a coartada cultural o com a blanqueig d’una buidor intelectual. Una buidor que curiosament sempre es pretén dissimular amb interpretacions calçades a contrapel, amb l’addició, per defecte, de més pa que formatge. Tot plegat només confirma un postulat general, per part dels responsables del teatre: que l’òpera, com a tal, no és prou interessant. Com bé va dir el Joaquim, no fa gaire, l’òpera és, llevat d’un grapat de casos puntuals, cultura popular, melodrama. Ni més ni tampoc menys. L’embolcall intel·lectualoide d’avui és tan pudent com la tronada mundanitat d’ahir, i darrera aquest flaire fastigós l’òpera segueix allà on sempre, amagada i malmesa, irreconeixible a primer cop d’ull.
    Aquesta temporada, “el paradís ens espera”.Un paradís on no hi es Wagner. Un paradís pel que Theorin ja no hi passarà. Més que el paradís, jo desitjaria que m’hi esperés l’òpera.
    Bona Mercè a tots els barcelonins i bon divendres a tots!

    M'agrada

    • Gràcies per la teva interessant aportació.
      Més enllà d’aquest inici tan poc brillant, sembla que a tots nivells, tinc l’esperança en aquesta temporada o en algunes de les propostes d’aquesta temporada.
      Certament cada vegada tinc més dubtes del que ens espera en un futur, però vull creure, perquè potser sóc massa ingenu malgrat tot, i m’agradaria tornar a veure un Liceu admirable tot i que per ara poques coses m’ho fan creure.
      Gràcies per participar a fer més plural el blog.

      Liked by 1 person

      • operabominable

        Tan debò tornem a veure un Liceu admirable. En tot cas, jo també tinc l’esperança de veure alguna bona sorpresa aquesta temporada. Me’n vaig ara a llegir la teva crítica de l'”Ariadne auf Naxos”, a veure si hi ha hagut bona sorpresa.
        Gràcies a tu pel blog.

        M'agrada

  5. Jordi M

    Encertadíssima reflexió, com també les d’en Jaume Madrigales i la que aquest últim referencia d’en Ferran Vila. Recordo quan vaig portar el meu fill per primera vegada a l’òpera, un Rigoletto de molt bon resultat…vaig invertir moltíssim més temps en preparar-ho al llarg dels mesos precedents que no pas el què va durar la representació. Una altra cosa és que creixi o no la llavor, però s’ha de plantar fonda i regar bé amb amor i amb la rigorositat que pertoca segons la edat. Si les autoritats segueixen per aquest camí acabaran fent karaokes al Liceu i trobarem personal competint per imitar na Florence Foster – per qui no li soni el personatge vegeu https://iopera.es/la-peor-soprano-de-la-historia/

    M'agrada

    • Benvolgut Jordi
      Pensar que qualsevol inicialment poc interessat en l’òpera pot apropar-se amb esquers modernets és lamentable. Pot ser que algú que no sàpiga de que va quedi enganxat, no et diré que no, però l’òpera és una experiència que necessita d’una preparació (diguem-ne educació prèvia). No tothom està obligat a gaudir-la, ha d’estar a l’abast d etothom, això si, però aquestes promocions a 20€ només per joves de menys de 35 anys és ridícula i injusta.
      Gràcies per participar

      M'agrada

    • Maribel

      Jo personalment crec que és un error(a part d’un insult) aquesta “veneració /obsessió” per la joventut. És tracta d’això, de sembrar la llavor, però els joves tenen una altra música, es el que toca, però si hi ha la llavor, quan aquesta joventut arriba a un punt de tranquil·litat emocional es va canviant també el que escoltes. Sembla que el Liceu vulgui ja enterrar als abonats més grans per deixar espai als joves…..clar, voler atraure abonats de 50 no deu tenir glamour…..

      M'agrada

  6. Retroenllaç: Enlaces de septiembre de 2021 | Beckmesser

  7. Inés Tell i de Pallejà

    Abans per la ianuguració la Junta anava de frac i, si no ho recordo malament, no eren els únics. De catifa vermella, càmeres de televisió i “teatre”, res de res.

    M'agrada

    • En realitat es pot anar de frac i semblar una disfressa, l’elegància és quelcom que surt de dins, ara bé, no calen les gales o millor no cal exigir anar de gala. Tampoc em sembla bé els que entren amb xancles i bermudes, que consti

      M'agrada

  8. Luisa

    Estimado Joaquín, gracias por sus acertadas reflexiones. El Liceu actualmente está sumido en un provincianismo en caida libre, celosos y pendientes siempre de lo que hace el Real. Sólo un detalle: en el Real el fotocall estaba dentro del Teatro y en el Liceu en la calle. Con eso se lo digo todo: la apariencia es lo que cuenta mientras la ventas caen en picado y pierden abonados (la próxima seré yo), el director general, Sr. Oviedo, se gasta el dinero en campañas estériles y anuncios sobre las óperas que llegan mal y tarde; el director artístico, Sr. García de Gomar, nos tiene a los abonados hartos de sus propuestas de bolos, sus escritos y discursos vacíos de contenido y pretenciosos que ponen de manifiesto cada vez más su ignorancia y vanalidad; y un Director Musical, Sr. Pons, que en lugar de estar dirigiendo una orquesta sinfónica, está en el Liceu por la cantidad de dinero indecente que le pagan según comentan fuentes informadas. Como mínimo él ha demostrado su valía en otros terrenos, pero los otros dos deberían dejar de pelearse entre ellos y dimitir. Es vox populi que se odian y no se entienden, y así no hay futuro posible. Y mientras tanto, ante tanta mediocridad el Sr. Alemany mira para otro lado, el Ministro de Cultura no se entera de lo que sucede y el Patronato debe estar encantado porque el Liceu vuelve a ser de unos pocos. No les deberían renovar el contrato a ninguno de ellos, los abonados decimos basta: directiva dimisión.

    M'agrada

    • Hola Luisa,
      Yo no lo veo tan así. El Real ha hecho los deberes, aunque últimamente creo que está perdiendo los papeles con tanta promoción de los bises en la Tosca, donde cada noche querían convertirla en la noche del siglo cuando lo que se oía era más bien discreto, tampoco el lío que tienen entre la falsa celebración del bicentenario y ahora esas 100 temporadas que no acaban de cuadrar, digamos que los perjudica. Y sobretodo si el Liceu hubiera presentado la temporada 2021/2022 que han presentado ellos, la inmensa mayoría del público y abonados del Liceu estarían echando chispas. Ellos han sabido vender su producto, tienen una red de esponsors muy bien consolidada y que en el total del presupuesto nos supera en 5 millones de €. Creo que esa diferencia tan necesaria el Liceu no la busca bien y eso es responsabilidad directa de la dirección general.
      Lo del Liceu es otro tema. No me atrevería jamás a decir que el director artístico actual es un ignorante o que el maestro Pons debemos enviarlo a una orquesta sinfónica, ya que este no es su sitio. Ciertamente no era un director de teatro d eópera, pero su proyecto no era dirigir óperas, el proyecto que le dieron era hacer una orquesta y ahí el se entusiasmó. Para hacerlo se necesitan muchos medios aparte de tiempo y si eso ha coincidido con crisis de toda índole y condición y eso ha retrasado en exceso unos resultados que ahora empiezan a mostrarse aunque ciertamente tarde. Usted cree que los directores que se empiezan a anunciar para dirigir la orquestra lo harñían si esta no estuviera en condiciones? Pues esas condiciones han sido gracias al trabajo arduo y poco agradecido que ha hecho el maestro Pons, incluso teniendo que soportar indecentes abucheos.
      La dirección general del teatro me preocupa, si, y a partir de ahí todo peligra. No tengo pruebas fehacientes de eso odio que Usted dice que es Vox Populi, pero si es así alguien tendrá que poner orden. Quizás sea un problema de egos, no es la primera vez que lo vemos en el teatro, acuérdese de la dirección del Sr. Marco que ponía palos a la rueda a la dirección artística. El SR Guasch optó por la mediocridad y la falta de liderazgo artístico para intentar cuadrar los números a la vez que intentar hacer una revolución interna que nos ha llevado hasta la actualidad. Recuperar el nivel que teníamos (por encima del Real obviamente) antes de la desolación necesita más del triple de tiempo que se necesitó para hundirnos en la mediocridad.
      El Liceu si no ofrece calidad no será de nadie porqué esos pocos que Usted dice no lo pueden sostener. Los abonados tienen la opción de dejar de serlo, que es lo que yo hice y de momento sigo ahí, si en un futuro hay motivos para volver al abono y comprar más funciones de otros repartos y otros programas que no entran en el abono escogido, lo haré, no tenga duda. Con decir que los abonados decimos basta, pienso que no es suficiente.

      M'agrada

  9. Inés

    Luisa, ¿se ha preguntado por qué el Liceu está pendiente siempre (el subrayado es suyo) del Real? ¿No será por un cuestión de dinero? Respecto a que Liceu vuelve a ser de unos pocos, ¿se da cuenta que es de los que pueden pagar el precio de una entrada? Y los demás, ¿dónde están? ¿En las nubes? ¿O lo oyen por radio?

    M'agrada

    • El Liceu és car, molt, massa, sobretot perquè el que ofereix no ho val.
      Però sense possible comparació miri el que costa una entrada al Tivoli per anar a veure Cantando bajo la lluvia. D’acord que l’espectacle del Tivoli és privat i el Liceu no, o quasi. Amb això vull dir que l’òpera és cara arreu, i que també es pot anar al teatre en unes condicions pèssimes de visió per relativament pocs diners, cosa que al Tivoli no passa, entrades cares amb visió deficitària, no debades també és un teatre de ferradura.
      AL Liceu li cal més qualitat de les propostes o de so ser així, rebaixar el preu i el model del teatre que es pretén.
      Gràcies per comentar.

      M'agrada

  10. Maribel

    Absolutament d’acord amb tots els apunts d’aquesta entrada. Sóc abonada i em sento menyspreada. Primer els “VIP’S”, després els de 35 i jo, amb 57, i molts dels abonats, de diferents edats, fantasmes invisibles per la direcció del Liceu.
    Anem molt malament, però molt malament….!!!!

    M'agrada

    • Aquest menysteniment del públic que far el gruix del teatre és inacceptable i aquí si que jo penso ser absolutament intransigent i mentre el bloc existeixi no em cansaré de cridar-ho, si fa falta.
      Gràcies Maribel.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: