IN FERNEM LAND

LICEU 2021/22: WAR REQUIEM


Matthias Goerne, Mark Padmore Foto de © A Bofill gentilesa del departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu

Vaig conèixer per primera el War Requiem en una interpretació al Palau de la Música Catalana en el marc del Festival Internacional de Música de Barcelona que es celebrava a principis de tardor del 1977 i dirigia Ros Marbà, em vaig quedar colpit d’aquella obra que no havia escolt. Han passat molts anys i després d’assistir a la primera representació de la mateixa obra al Gran Teatre del Liceu en l’arriscada proposta que ens ofereix en el marc de la temporada 2021/2022 he sortit absolutament trasbalsat. Tot i que ho desitjava no m’ho esperava, sobretot per la vessant escènica de la que en parlaré al final.

La complexitat i dificultat musical del War Requiem de Benjamin Britten és enorme. Es necessiten dues orquestres (una simfònica de 72 musics incloent organista i un conjunt de cambra de 12 musics), un cor mixt (ahir 80 membres) i un cor de veus blanques i tres solistes vocals que han de portar a bon port un himne grandiós de pacifisme, quasi sempre des de la introspecció, el recolliment i una aparent simplicitat i senzillesa cistercenca, embolcallada d’una complexa harmonia sonora que ens apropa tant al text llatí de la missa de difunts com als poemes (anti) bel·licistes de Wilfred Owen.

Veure el fossar des del cinquè pis imposava molt

.

El mestre Josep Pons potser ahir va signar la seva millor direcció al teatre. Va fer un treball meravellós, en una obra de complexitat extrema per a l’orquestra i el cor. La formació orquestral sona esplèndida, tant en els moments de grandiositat sonora com en aquells molt més cambrístics. Des del bell mig del cinquè pis s’escoltaven tots els matisos amb una claredat i transparència marca de la casa, però també amb una qualitat i homogeneïtat sonora de grandíssim nivell. Mai cap solista o els cors van ser tapats per la immensa massa orquestral i la riquesa tímbrica va lluïr de manera esplèndida. Un treball extraordinari, d’una inspirada serenor, que ha sabut colpir molt més que en la recent correcció i prou, de l’Ariadne innaugural. Treball exquisit de resultats espectaculars d’una orquestra que ha fet un tomb espectacular i de la que esperem moltíssim aquesta temprada.

Ahir s’estrenava com a director del Cor el mestre Pablo Assante, i ho feia amb una obra de gran complexitat i compromís, pensada per ser cantada amb partitura i amb totes les cordes agrupades com és habitual a les sales de concert, en canvi degut a la concepció escènica el cor no canta amb partitura i pren protagonisme escènic amb els seus membres barrejats, doncs bé, tot i amb aquesta dificultat, feia molt de temps que no escoltava una qualitat, varietat de matisos i homogeneïtat sonora tan notable. Si que en algun moment les sopranos van emetre sons més tibats del que seria necessari, però hi havia un treball sobretot en la diversitat de intensitats, en les mitges veus i en el cant piano, sempre audible però realment piano, excel·lent. Un gran debut que esperem que continui amb les degudes incorporacions dels nous membres que ja s’estan seleccionant i amb un treball que retorni el gran nivell que tenia fins que van arribar les dures retallades. Bravo també pel cor!

El cor infantil VEUS dels Amics de la Unió de Granollers dirigit pel mestre Josep Vila Jover va començar amb dubtes i certes dificultats amb les notes més agudes que van persisitir durant les seves intervencions, però cal a dir que a mida que va avançar la representació van millorar i en el seu global van ajudar a mantenir el bon nivell de la proposta.

El tercet solista era veritablement de luxe i la direcció artística va tenir el detall de mantenir les nacionalitats dels cantants de l’estrena en aquell volgut sentit ecuménic de reconciliació dels bàndols enfrontats; baríton alemany, tenor anglès i soprano russa. Per l’ocasió han estat Matthias Goerne, Mark Padmore i Tatiana Pavlovskaya. Veus, però sobretot intèrprets de gran categoria, no debades es tracta d’espedialistes en el lied, que van saber colpir, especialment Padmore en un “I am the enemy you killed, my friend” que tallava la respiració, cantant amb un xiuxiueig que omplia la immensa sala. Pel que fa al gran Goerne res nou a dir d’aquest eminent artista que té per costum trasbalsar amb el seu cant. Veu cada vegada més d’ample registre que es va projectar amb notable suficiència i intensitat dramàtica, mai grandiloqüent i sempre imponent per l’acurada musicalitat. Gran impressió la de Tatiana Pavlovskaya, que després de la seva Giulietta dels Contes d’Hoffmann de l’any 2013 ha millorat molt o ha cantat una part que li va molt millor, amb la seva veu poderosa de tonalitats dramàtiques, ben controla i de projecció notable, especialment colpidora en la intervenció del Benedictus a l’Hosanna.

Musical i vocalment el resultat voreja l’excel·lència quelcom que podia ser previsible si bé us dic que ha millorat les bones expectatives que ja tenia, ara bé, el gran dubte era la proposta escènica de Daniel Kramer, una coproducció de la English National Opera i National Kaohsiung Center for the Arts (Weiwuying), ja que em temia que les imatges o el moviment escènic serien més una nosa amb la pretensió de distreure que no pas un reforçar visualment i de manera respectuosa, poètica i potent sense aclaparar. Òbviament no té cap narració dramàtica més enllà d’oferir aquest suport que ajuda a concentrar-se amb la intensitat musical. Anava amb una idea preconcebuda dels mappings que es van posar tan de mode fa pocs temps i en canvi el que Daniel Kramer i el seu equip encapçalat pe l’escenògraf i vídeocreador Wolfgang Tillmans proposen és un embolcall poètic d’imatges potents i suggeridores al voltant del confrontament bèl·lic, la soledat, la mort i l’esperança, que ni distorsionen ni adulteren el missatge musical. Ho he trobat tan ben fet i tan elegant, que estic convençut que han ajudat a una part del públic poc predisposada a la música de Britten a concentrar-se i als que ja en som fidels admiradors a reforçar molts moments que de ben segur ja ens quedaran retinguts a la memòria, com tota l’escena del enterrament d’una força poètica extraordinària. Només cla lamentar una vegada més que els espectadors dels pisos alts es perdin tot el que passa al fons de l’escenari, en aquest cas la immensa majoria de les projeccions de Tillmans.

Hi ha algun suport sonor no escrit per Britten en alguns canvis d’escena, no em semblen cap traïció tot i que s’haguessin pogut evitar.

Productes d’aquesta categoria son els que fan prestigiós un teatre, això no és un bolo o una proposta qualsevol que es pugui veure arreu, no, això és una proposta d’aquelles que deixen una petjada tant al públic com a la institució que l’acull. Bravo i gràcies.

Victor García de Gomar abans de començar s’ha dirigit al públic per dedicar les representacions d’aquest War Requiem a Edita Gruberova, fent un parlament curt però emotiu dedicat a la soprano que tantes nits de glòria ha fet viure al Liceu. El teatre també posa a disposició un llibre de condolences en el vestíbul per tal de que tots aquells que ho vulguin s’acomiadin de la insigne Edita.El públic ha respost amb una llarga, intensa i sentida ovació i algunes mostres sonores poc intel·ligibles, de suport i record. Ha estat un digne record abans d’una nit inoblidable.

No us ho perdeu!

51 comments

  1. Ricard Villuendas

    Me alegro que gaudeixis tant de l’obra en questio, pero despres de la fantastica conferencia de Albert Ferrer a Sitges, i aquests darrers dies escoltar-la,,se que se em fara “eterna”…

    M'agrada

    • Espero les teves opinions. M’agradaria tornar-hi però si no puc veure tota l’escena no ho faré. Les localitats a 30€ ara les han deixat per aquelles que no tenen bona visió. tenen molta cara els del Liceu.

      M'agrada

      • JordiP

        Doncs, com bé dius vaig veure els preus i em van semblar un xic cars, especialment quan no les tenia totes, així que vaig anar directament a les entrades més econòmiques. Després, en processant la compra vaig veure que podia agafar-les a preu tancat 30€, així que no m’ho vaig pensar. Vaig provar si les bones que quedaven lliures també tenien descompte, però no.

        Quant a la funció, quan va començar em va despertar una inquietud d’aquelles que m’agafen a vegades de “vols dir que connectaré jo amb això” però conforme la peça anava agafant el vol, va desaparèixer i em va deixar clavat amb la barbeta a la barana del balcó del cinquè.

        El Lacrimosa em va semblar meravellós, i el Dies Irae esborronador. I quan em pensava que ja s’acabaria amb aquell summum apoteòsic, comença el diàleg final dels dos enemics que primer em desconcerta, però conforme avança m’atrau i em concentra encara més en la peça, i quan apareix el cor infantil cantant des de les portes del passadís, com si tots fossim al paradís i ens rebessin els àngels, allò m’acaba de colpir i a banda del calfred a l’espinada m’acaben saltant les llàgrimes d’emoció. D’aquella emoció que neix de ben endins i no saps molt bé què és però que s’expandeix de dins cap fora i et trasbalsa profundament. Magnífic.

        M’hi va acompanyar una amiga i van sortir amb la boca oberta i dient, ja s’ha acabat, però que no acabem d’entrar?

        Per a mi va ser una nit memorable, d’aquelles que feia temps que no veia.

        M'agrada

  2. Ernest

    Gràcies per la crònica, Joaquim.
    Jo tenia les meves reticències, sobretot per la part escènica, però ara hi aniré amb la millor predisposició; el teu entusiasme s’encomana.

    M'agrada

  3. Moltes gràcies Joaquim pel post, quines ganes d’anar-hi després de llegir-te. Ja en tenia moltes de descobrir aquesta òpera , que encara no he pogut veure.
    Hauré d’esperar fins el 2/11, es farà llarg 😉

    M'agrada

    • Benvolgut Joaquim, doncs desde ahir al vespre encara estic colpit i trasbalsat. La obra em sembla una meravella , belllisima i d’una profunditat que arriba al fons del anima . De la representació d’ahir només puc dir que en la meva opinió , va ser excelent : la direcció musical i la
      Orquestra, la feina del cor , els tres cantants van estar superbs i la direcció artística em va semblar molt notable i que s’integrava molt bé en el conjunt . Va ser una d’aquelles vetllades perfectes i amb aquella màgia de les grans ocasions.

      M'agrada

  4. Jordi T

    Gràcies per la crònica Joaquim, espero gaudir-la tant com tú, en tinc moltes ganes. Vaig descobrir aquesta obra fa uns 10 anys quan es va estrenar al Liceu i des de llavors que la tinc entre les meves preferides. A part que qualsevol Britten m’interessa i aquest en concret encara més degut a la història de la seva concepció i estrena absoluta. Bravo pel Liceu per haver fet aquesta aposta.

    M'agrada

    • La versió de Boder amb Kampe, Mattei i Bostridge va ser memorable, aquesta també ho és i tenint en compte l’escenificació, és com una altre obra. Jo espero que amb aquest War Requiem el Liceu comenci la remuntada desitjada

      M'agrada

  5. Romeo

    Espero poder ver/escuchar en los próximos días esta obra pero……..lo de “celebrem que estem al 100%” funciona en el Liceu? Solo lo vi activo por unas horas y luego desapareció. Dudo mucho que de todas las funciones de esta obra se agotara ese 30% de aforo adicional a 30€. Anunciar lo anuncian pero lo de aplicar pues como que no.
    El Liceu sigue siendo ese lugar opaco en cuanto a venta de localidades a precios desorbitados. Nada que ver con el Auditori que a fecha de hoy sigue anunciando y aplicando el mismo lema y a 10€ por localidad.

    M'agrada

    • Cierto Romeo. El Liceu continua palicando este descuento pero en las entradas que les parece, puedo comprar una entrada de zona 4 y visión reducida por 30€ pero para el mismo día no puedo comprar una platea a ese precio. Son muy opacos y lo que en el Auditori es fácil y persiste la oferta hasta el 31 de octubre en el Liceu no es así. Llamé por teléfono y me dijeron que la sentradas a 30€ eran por las que no se podían vender del 30% y ahora resulta que de platea ya no hay entradas, no se lo cree nadie.

      M'agrada

  6. alex

    Iremos a la última el día 2 de noviembre, más teniendo en cuenta los comentarios tan elogiosos de Joaquim.
    Otra cuestión , sería recalcar nuevamente lo que citado Romeo y esa errática política del Liceo de precios tan elevados que han tenido que bajarse “ del burro” y poner todo tipo de localidades a 30€ desde hace unas 2 semanas ( tomadura de pelo para quienes hayan pagado en sus abonos o en localidades compradas anticipadamente, precios muy superiores a esos 30€ de última hora ).
    Pero esa política de precios tan elevados vs.visibilidad tan propia del Liceu, Real y otros teatros españoles, es para tratarlo en otro apartado o en otro hilo ( hace menos de un mes y aprovechando un fin de semana en Firenze, cacé una entrada de Galleria, 2a fila casi céntrica y plena visibilidad, para una Traviata dirigida por Mehta, 50€!!! )

    M'agrada

    • Y anos daran tu opinió ALex. Lo d elos precios es escandaloso. Una entrada parecida a la que compraste en Firenze aquí cuesta el doble, sobretodo si en el foso tienes a un Mehta, que es lo que sucede con las que dirige Dudamel, a pesar que los cantantes sean del montón.

      M'agrada

      • alex

        Joaquim, diría incluso que más del doble porque el nuevo Maggio Musicale es Auditorio ( se parece algo al de Ópera Bastille , Arts, etc..) y lo que ellos llaman Galleria es como aquí en el Liceu, un tercer piso con unas 15 /18 filas. ( nosotros 2 estábamos en la 2a, casi centro)

        M'agrada

      • Alex

        Impactante y muy notable acierto, la programación de este WAR RÉQUIEM, pese a las rebajas de última hora en detrimento de quienes ya habían pagado los precios habituales.
        Intenso, emotivo, bien interpretado este alegato anti belicista , no solo por orquesta y coros ( muy notable el trabajo de Pons con la orquesta), sino por el conjunto de las 3 voces principales, Goerne especialmente.
        Anoche, estuve en la ultIma de las representaciones.

        Ahora ya a sufrir , creo, con los próximos Rigoletto, con esa producción ya conocida de Wagemakers, rebuscada y nada cómoda para los cantantes ( me temo que vamos a sufrir con los barítonos que están previstos para el jorobado )

        M'agrada

        • Estupendo Alex, ciertamente hay casi una total unanimidad en el brillante resultado.
          En cuanto al Rigoletto solamente me interesa el Ducca de Berheim, debut importante, pero ni los barítonos ni las sopranos me parecen estimulantes. En cuanto a la dirección de orquesta me parece una garantia y la producción escènica a mi no me desagradó en absoluto, aunque una segunda programación me parece excesiva.

          M'agrada

  7. Maria

    pues yo puede comprar en plena platea buena entrada a 30 euros el segundo dia de la promocion . , para el mierkcoles 27 .. y habia bastantes en platea libres, pero supongo que funciono el boca oreja y se agotaron rapido . yo misma informe a muchos amigos de la promocion y compraron tambien .. Para orfeo si que estaba peor, porque menos dias, claro … pero pude comprar 2 piso primera fila . osea que los mas rapidos, por lo menos los 2 primerosdias de la oferta, doy fe de que habia, y en platea ¡¡¡¡ no seamos tan mal pensados siempre ¡¡¡¡¡

    M'agrada

    • Yo mismo compré una platea el primer día para el Orpheus de Thelemann, o sea que me aproveché de esa oferta, lo que ocurre és que ahora para el War Requiem solamenmte hay entradas con la oferta a partir de la zona 4 cuando aun hay entradas dispnibles en mejores zonas y por eso existe la duda. Estamos tan escamados con la poca transparencia en la venta de entradas que es lógico que tengamos dudas.

      M'agrada

  8. Jordi M

    Un luxe de crònica Joaquim, com sempre moltes gràcies.
    Aquesta tarda-nit he pogut comprovar que la proposta és de molta volada. Sempre hi ha qui li deixa indiferent tot allò que no encaixi en esquemes molt clàssics, però jo he sortit trasbalsat i encantat. Repetiré, doncs vaig tenir la sort (i la previsió) de poder comprar una de 30 eur per divendres…a primera fila d’una llotja d’amfiteatre! Mai havia aconseguit una butaca per òpera en temporada regular allà, lo meu és el quart pis. La incoherència és que per exemple dimarts 2 no queda cap entrada d’oferta, però les que resten a la venda a preus considerables són les dels pisos superiors, mentre que platea està totalment venuda, això no té cap sentit, han limitat les entrades a 30 eur a un nombre X i no a la totalitat de les entrades no ocupades (el 30%), altrament estaria tot repartit d’una altra manera.
    En tot cas, em quedo amb la part positiva, ho recordaré sempre, una obra cabdal del s. XX amb un nivell musical excel.lent i escenificada d’una manera magnífica.
    Salut
    Jordi

    M'agrada

  9. Montserrat

    Colpida, trasbalsada i corpresa. Així acabo de sortir del Liceu després d’aquest imponent War Requiem. He hagut de reprimir les llàgrimes com he pogut. Em feia por que les imatges em distraguessin, però ha estat tot al contrari: les projeccions han ajudat a enfortir el text i la música i han fet que com a espectadora em sentís molt identificada amb el que estava veient i escoltant . Retindré aquest War Requiem a la memòria per molt temps.

    M'agrada

      • Giacomo Ponzetto

        Absolutament d’acord. Una interpretació immillorable, a l’alçada de la gravació original. I una obra que jo trobo musicalment molt accessible encara que sigui efectivament contemporània (ja no meva, però de molts). Clar que és també un rèquiem que colpeja i trasbalsa i no ofereix molt en el costat de la consolació i esperança … Per a mi, això el fa més difícil d’escoltar com a meditació privada a casa. Llavors, s’agraeix encara més que ens el portin a l’escenari. A mi tampoc no em van molestar les projeccions que es veien poc des del cinquè pis.

        Llàstima però que aquest divendres el Liceu era més que mig buit. Ni tan sols van posar a la venda les localitats del cinquè pis que es quedaven lliures per la pandèmia. Amb el meu veí d’abonament seguíem tenint tres seients per dues persones. I encara pitjor a baix! S’havia d’acabar tan aviat la promoció dels 30 €? Entenc que també és un problema omplir el teatre a 30 € quan hi ha qui ha pagat 200 €, però tot aquest buit és dramàtic. Per la funció del dimarts vinent els laterals queden totalment buits, però tampoc aquells no els han deixats a 30 € …

        M'agrada

        • Giacomo

          En aquest cas puntual, jo també crec que sí. Tenien la promoció excepcional per la fi de les restriccions de l’aforament, que tampoc no és solament seva, sinó coordinada amb l’Auditori, el Palau, el Mercat de les Flors, el TNC i el Lliure. Em sembla prou extraordinària per no marcar massa el precedent i no crear la expectativa que sempre hi hauran entrades a 30 € per Britten.

          Perquè retirar la promoció anticipadament deixant el teatre mig buit? Avui també, com al divendres, a la web no es veu gaire disponibilitat. Però això és només perquè han deixat la meitat dels seients inactius. Quin sentit té? No hauria sigut millor activar-los i vendre’ls a 30 €?

          Als que havien comparat abans entrades cares, diguem de les Zones 1 – 4, potser se’ls hauria pogut oferir quelcom per compensar-los. Per exemple, la possibilitat de comprar un parell d’entrades més a 10 € en lloc de 30 €. No crec que hauria sigut impossible per a ells tampoc entendre la excepcionalitat de la situació.

          Jo mateix, que tinc un abonament bastant bonic, bo, i barat, evidentment m’he trobat pagant més per tenir menys dels que van aprofitar de la promoció mentre hi havia. Nogensmenys hauria preferit poder convidar tres amics i no només un, que és el que vaig assolir abans que la promoció desaparegués.

          En fi, concentrem-nos en el gran èxit musical que tenim amb aquest War Requiem. Entendre també les polítiques de preus del Liceu és demanar massa …

          M'agrada

  10. bocachete

    Realment, ha estat preciós i rodó. Ahir diumenge, tot va anar sobre rodes: feia anys que no sentia tan bé l’orquestra i el cor. I els solistes, magnífics i Goerne se sentia bé, que hi havia por que el teatre se li fes massa gran. Una escenificació molt adequada, amb alguns moments bellíssims i on, certament, s’ha de retrreure, com és habitual, que no es pensi que el Liceu té cinc pisos i que hi ha una franja a la boca de l’escenari que tapa qualsevol cosa que estigui a una certa profunditat. Podria haver-se projectat la imatge, com es va fer en alguns moments, també en les superfícies laterals, permetent de veure què hi havia darrere. Fora d’això, la resta va ésser perfecta. Ara, val a dir que “la culpa” és de l’obra: és tota una lliçó, magnífica, immensa… Una gran vetllada i, si comptem la prèvia amb Telemann, un excel·lent cap de setmana. A veure si l’excel·lència es perllonga en les següents funcions.

    M'agrada

    • Me n’alegro molt que ho gaudissis, de fet és un èxit quasi unànime, gràcies òbviament a una feina molt ben feta però en una obra que ja de per si és una glòria i que sortosament les dues vegades que s’ha fet al Liceu ha estat a un nivell d’excel·lència, si bé aquesta vegada hi havia el risc de l’escenificació, que molts temíem, el resultat ha estat esplèndid.
      L’he vist dies vegades, una des d’una localitat central de cinquè pis on com molt bé dius es perd la profunditat del que es projecta a la pantalla del fons però el so arriba millor que en cap altre localitat del teatre i la segona en una localitat bona de platea on veritablement s’aprecia tota la dimensió escènica, tot i que tampoc és tan definitori com per dir que et vas perdre el 50% de la producció, no.
      Avui sorprenentment he llegit una crítica negativa, sobretot injusta amb el cor, que ha fet un canvi com un mitjó de la temporada passada a aquesta.
      La deixo aquí per si algú està interessat,

      https://www.classicalsource.com/concert/benjamin-brittens-war-requiem-from-barcelona/

      M'agrada

      • Giacomo

        Doncs jo també al final hi vaig tornar: després del divendres al meu estimat cinquè pis d’abonament, avui a un seient més burgés al tercer, que estava horrorosament buit. És cert que s’aprèn molt anant a escoltar la mateixa obra dues vegades, malgrat que no totes les produccions del Liceu s’ho mereixen, i no totes les que s’ho mereixen ho permeten també, si es cuida una mica el gast. Nogensmenys, no presumeixo de tenir les qualificacions per parlar aquí del War Requiem mateix, doncs més aviat algun comentari afegit sobre la producció.

        Primer, desprès de veure-la des del tercer pis, trobo que no m’havia perdut res des del cinquè. N’hi havia prou del fons de les imatges per reconèixer la catedral vetlla de Coventry i el seu “Father forgive,” per llegir l’adreça web de la fundació Remembering Srebrenica, per entendre que els hooligans ho eren. No m’havia acudit que els hooligans d’una banda eren polonesos, però fins i tot millor no veure-ho: no crec que hi hagués cap missatge en aquest sentit, ans més aviat el contrari.

        Segon, confirmar que la crítica negativa de Classical Source és subjectiva i injusta amb el cor. No tindré les qualificacions per discutir si estava “rhythmically nebulous and underwhelming,” però no es pot dir objectivament que “its grasp and enunciation of the Latin text … was mostly indecipherable.” N’hauria pogut fer jo una transcripció gairebé sencera, tret algun passatge del Quaerens me i sobre tot el “In Paradisum” des del passadís del cinquè pis. Clar que ja conec el text, però absolutament no tot sencer de memòria. Era més fàcil entendre el llatí de la soprano? No m’ho crec. Per a mi, el més difícil era entendre les paraules exactes dels poemes cantats per Goerne, malgrat que sigui un gran cantant que ha fet una gran interpretació.

        Sospito que el que passa és senzillament que el crític és anglès. Llavors, primer, coneix l’anglès molt millor del llatí, i potser també els poemes de Owen tant com o millor que l’ofici dels difunts. Segon, té experiència de la gran tradició coral anglesa, i troba a faltar que el del Liceu no sigui un cor anglès i no canti el llatí com un cor anglès. Aquesta pot ser una crítica objectiva: no conec bé els cors anglesos, però no em sorprendria gens que els nostres no semblin anglesos en absolut. També pot ser una crítica raonable: hom pot entendre el War Requiem com una obra d’art universal o com una obra extremadament anglesa — fins i tot crec que és correcte intentar veure’l de les dues maneres al mateix temps, tot i que alguna tensió entre les dues em sembla inevitable. El que tot això no significa és que el llatí dels nostres cors sigui indesxifrable pels que no estem acostumats al llatí dels cors anglesos, sinó més aviat al dels mediterranis i romanços.

        Tercer apunt, combinació dels dos primers. Estic força convençut que quelcom feia servir els altaveus al sostre. Suposo que l’orgue al passadís del cinquè pis, i probablement també un reforç del cor de veus blanques des del mateix passadís, que no crec que sinó es podria sentir bé des de primeres files de platea. Cap problema des del tercer pis. Però al cinquè se sentia un petit però molt enutjos soroll electrònic des dels altaveus, que a mi em va molestar bastant al Libera me. Entenc que és difícil d’eliminar aquests sorolls electrònics, però per com a públic del cinquè pis m’importaria molt més eliminar-los que no veure tot el que es projecta al fons de l’escenari.

        Quart i darrer — i disculpeu-me si em faig tant llarg. Tampoc no coincideixo amb el crític anglès que la posada en escena quedés “increasingly a distraction.” Entenc que sigui una distracció enutjosa (sobre tot pels anglesos) que el director hagi declarat que hi vol veure alguna relació amb la Brexit. Però això queda totalment fora de la producció mateixa: si no t’ho diuen, segur que no ho veus. Nogensmenys, hi ha un moment de intervenció directorial en el qual no em vaig fixar la primera vegada. Gairebé tot el que passa a l’escenari subratlla molt senzillament el text i sens dubte les intencions de Britten. No diria que és així pel funeral militar al Sanctus. A mi no em molesta de cap manera, però crec que és un afegit en qual no pensaríem si no ens ho proposés el director, i tampoc no estic convençut que fixant-nos-hi entenem el War Requiem millor. Llavors se’l podria qualificar de distracció.

        De totes maneres, un cop més, quin èxit artístic (i malauradament no de taquilles) del Liceu! Esperem seguir així! Amb Monteverdi, Stravinsky i Schönberg (i perquè no, el retorn del taquiller Dudamel) aquest podria ser un mes en el qual el nostre Gran Teatre llueix una veritable grandesa.

        M'agrada

        • bocachete

          Com que la pronunciació exacta del llatí clàssic no s’ha transmès, el llatí es pronuncia a cada lloc segons l’ús habitual que en feien els eclesiàstics, que pronunciaven adaptant-lo a la fonètica (especialment en el cas de les C i G) de la llengua predominant de cada zona. Així, la pronunciació del llatí a Itàlia és diferent de la que es fa a França, a Espanya, a Anglaterra, etc. Com no sigui això, que en sentir una pronunciació diferent a l’habitual al Regne Unit… Ara, això ja se sap i no seria de rebut que un crític format, només per una tradició diferent de pronunciació, desqualifiqui un cor d’un altre lloc. No sé… Jo, la veritat, també trobo que van pronunciar bastant clarament.

          M'agrada

        • Fantàstic què repetissis i més fantàstic encara que a la segona hi trobessis més punts d’interès.
          Pel que fa a la crítica no vull perdre el temps, em sembla destructiva i no aporta res més que una enveja soterrada perquè un teatre del “tercer món” (segurament aquest anglès ho deu viure així) hagi programat amb resultats més brillants que a l’estrena d’aquest invent a la ENO. Els arguments que utilitza no són gaire convincents sobretot si has anat amb por i has sortit entusiasmat com va ser el meu cas.
          Pel que fa al cor infantil situat al passadís del cinquè pis només puc dir que el primer dia em va semblar excessiu, perquè jo estava preciosament a cinquè pis, mentre que el segon dia que estava assegut a platea, l’afecte eteri, llunyà i flotant per sobre dels nostres caps era molt aconseguit i magnètic, en cap moment em va semblar amplificat, ara bé, és la segona vegada que surt el tema de sons electrònics molestos, la primera vegada arran de l’Ariadne auf Naxos i ara pel War Requiem, em neguiteja molt. .

          M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: