IN FERNEM LAND

MET 2021/2022: DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG (VOLLE-VOGT-DAVIDSEN-KRÄNZLE-ZEPPENFELD-APPLEBY, MAHNKE;PAPPANO)


Michael Volle i Lise Davidsen New York, NY. Photograph: © 2021 Richard Terminer PHOTO CREDIT – RICHARD TERMINE

Un matí de dissabte plujós invita més a quedar-se a casa que a fer la desitjada caminada dels caps de setmana, i m’ha semblat que era l’ocasió propicia per escoltar la retransmissió radiofònica de la primera funció de Die Meistersinger von Nürnberg al MET de Nova York que va tenir lloc el passat 27 d’octubre.

El gegantí títol és l’única presencia wagneriana al teatre novaiorquès en la temporada post confinament pandèmic que va mantenir tancat el teatre durant tot l’any 2020. Només un títol (nosaltres al Liceu cap) però el títol més llarg del compositor i amb un embolcall musical i vocal de primeríssim teatre.

Antonio Pappano tornava al MET des del ja llunyà 1997 que va dirigir Evgeni Oneguin, per fer-se càrrec de la monumental partitura. La tria és excepcional perquè la direcció és tan lluminosa i detallista, com dramàticament fluïda, quelcom que en una òpera tan llarga és essencial. Mai avorreix ni decau l’interès, sobretot aquest fet és extraordinàriament valuós sense el suport essencial de l’escena. Extraordinari joc dinàmic i del control de les escenes, ja sigui aquelles més intimistes del segon acte o de la primera escena del tercer, amb un refinament prodigiós, com en aquelles concertants on el endimoniat contrapunt que domina la partitura des de la primera  a l’última nota, pot posar en perill tot el prodigiós conjunt. Un control absolut, una serenor i una frescor admirable son el que caracteritzen aquesta direcció enlluernadora del gran Pappano.Espècialmet notable en l’obertura i sobretot en la delicadíssima versió del preludi del tercer acte.

Bon nivell de les forces del MET amb una estel·lar actuació orquestral i bon nivell del cor, tot i les esforçades sopranos, que fan que no s’arribi a l’excel·lència.

En el generós repartiment necessari per portar endavant aquest monument, el MET no ha estalviat en buscar les millors, o quasi, veus wagnerianes actuals.

Michael Volle és un Sachs sensacional, segurament el millor en l’actualitat. La veu és esplèndida i es conserva en plena forma i prou resistent com per arribar al final amb íntegra frescor. Extraordinària demostració de control de la diversitat de registres dramàtics i expressius que ha de tenir aquest polièdric i complexa personatge, en els seus filosòfics monòlegs intimistes i sensibles, o en les seves exaltades proclames. Grandiós Volle.

Klaus Florian Vogt en la seva línia blanquinosa i tova no va tenir una gran nit. La veu que sempre va mostrar dificultats en la zona de pas i en el registre més agut, ara a més mostra una certa decadència, ja no sona tan exultantment feridora per la seva manca de cos que no s’ha de confondre amb el volum vocal, quelcom que segurament ha fet que fes front a rols que el sobrepassaven amb més o menys encert,  però que sempre l’han permès superar la barrera densa de l’orquestra wagneriana. En aquesta funció es mostra vocalment decadent, malgrat la seva musicalitat i fraseig. Quan ha de mostrar   l’exultant desvergonyiment de la poderosa joventut que l’ha de permetre endur-se a la noia, pateix i fa patir de valent, sense que sortosament arribi a cap accident, sobretot  en el tercer acte

Lise Davidsen sembla un malbaratament de recursos i talent tan exultants com els que posseeix la genial soprano noruega, per a un rol tan breu i sense cap moment solista de relleu i lluïment, però el cas és que signa una grandiosa Eva, amb una veu esclatant de bellesa i poder, sensibilitat musical i especialment emocionant en la seva cabdal aportació en el quintet acompanyada d’una direcció de calfred, que fan oblidar les febleses tenorils. Un prodigi.

Johannes Martin Kränzle és un bon Beckmesser, en la línia del gran Herman Prey, que va molt més enllà de la ridícula caricatura còmica que tants barítons i directors han atorgat a aquest rol, molt més humà i carnós. M’ha agradat Kränzle i m’ha mancat més que en cap altre, la part visual per arrodonir l aimpressió definitiva.

Comptar amb un Pogner de tanta categoria i elegància com Georg Zeppenfeld denota la cura que ha tingut el director del MET,  en atorgar a questes representacions wagnerianes del màxim nivell, fins i tot en el rols importants però no tan rellevants. La categoria vocal del baix alemany fa de la seva intervenció un luxe.

Magnífic el debut de Claudia Mahnke al MET amb una bona Magdalene, un rol poc lluït i complicat, però que hi ha de ser. Lamentablement no puc dir el mateix del David de Paul Appleby, molt just i precari en la zona aguda.

Bon nivell dels mestres i especialment notable la intervenció de Alexander Tsymbalyuk com a sereno al final del segon acte.

És una retransmissió radiofònica que no ens dona la veritable dimensió de la representació, això només els afortunats assistents (sembla que el MET mostrava molts llocs buits) ho van poder gaudir en la seva veritable dimensió, però l’excel·lent retransmissió radiofònica, més que no pas les que es fan als cinemes on les veus sempre sonen excessivament presents, dona una clara mostra de com va anar la representació i en qualsevol cas es pot gaudir magníficament de la direcció, el grandiós i principal mèrit de la retransmissió.

Llàstima que el MET no inclogués aquesta representació en la seva tempòrada pel cinema, tan poc estimulant en la majoria de títols i repartiments

Aquí, al Liceu,  mentrestant als wagnerians només ens queda esperar que la propera temporada ens arribi un títol del seu opus després de tanta sequera.

Metropolitan Opera House
27 d’octubre de 2021 Broadcast/Streamed
Richard Wagner
DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG

Hans Sachs…………..Michael Volle
Eva…………………Lise Davidsen
Walther von Stolzing….Klaus Florian Vogt
Magdalene……………Claudia Mahnke
David……………….Paul Appleby
Beckmesser…………..Johannes Martin Kränzle
Pogner………………Georg Zeppenfeld
Kothner……………..Martin Gantner
Vogelgesang………….Miles Mykkanen
Nachtigall…………..Mark Delavan
Ortel……………….Bradley Garvin
Zorn………………..Chaz’men Williams-Ali
Moser……………….Robert Watson
Eisslinger…………..Scott Scully
Foltz……………….Richard Bernstein
Schwarz……………..Scott Conner
Night Watchman……….Alexander Tsymbalyuk

Cor i Orquestra del Metropolitan Opera House
Director musical……………Antonio Pappano

8 comments

  1. Katia Gustà

    No hi vaig pensar però és que llegint el teu post ja m’he quedat contenta.
    Jo vaig aprofitar dimecres per veure i escoltar Britten i va ser demasie.
    Gràcies,Joaquim

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: