Em quedaven poques esperances després del desastre de Le Nozze di Figaro, però vaig voler creure que hi havia marge per la millora, tot i que l’hiperactiu Robert Gleadow repetia passant de Figaro a Leporello, però la resta eren altres cantants que poc podia imaginar que fossin tan decebedors com els de dijous, sobretot perquè el protagonista era Alexandre Duhamel i aquest té un cert prestigi.
Marc Minkowski ha continuat fent de les seves, amb un inici vertiginós que ha posat en seriosos problemes als cantants, gens sobrats de recursos tècnics i més aviat curts de fiato. Semblava que tenia pressa i que amb una horeta i mitja ho enllestiria. Per sort ha anat reduint la conducció temerària tot i que el peu no ha deixat de prémer l’accelerador, però podríem dir que respectant els límits permesos amb aquell marge de tolerància que fins fa poc permetien.
Insisteixo que aquest Mozart Minkowskià m’atabala una mica, li manca matís, atmosfera i la delicadesa característica d’una orquestració cristallina i transparent que en les seves mans resulta de traç excessivament gruixut. D’acord que al Don Giovanni li va millor aquest dramatisme de so més dens que a Le Nozze, molt més embolcallada per una màgia ambiental que en el cas del Don, molt més dramàtica i nocturna, no es dona, però no he tingut la sensació en aquestes dues primeres jornades que Minkowski s’involucrés, més aviat semblava un tràmit que de no ser ell, possiblement el públic hagués respost amb menys entusiasme i qui sap si amb alguna protesta, perquè entre la velocitat, el motor tunejat i les veuetes de pissarrí, els desequilibris sonors entre fossat i escenari han estat constants en les dues representacions. Així i tot, la direcció m’ha agradat més en el Don Giovanni.
L’equip vocal ha estat novament molt decebedor començant per Duhamel, que ha resultat una total decepció per la manca d’implicació, per la manca de seducció, tant escènica, com vocal i musical. Un Don Giovanni sense personalitat no és res i ha anat clarament de menys a molt menys, amb una escena del sopar al límit del desastre. Incapaç de seguir el tempo en la primera escena i en el brindis, però quan s’hagués pogut lluir en la serenata o el sempre seductor, menys ahir, duet amb Zerlina, va quedar absolutament anònim i apagat.
Alex Rosen ha estat un Commendatore gens imponent, ni tan sols quan l’han amplificat, alhora que un Masetto només discret.
Iulia Maria Dan com a Donna Anna ha començat de manera prometedora amb un recitatiu de veu i intenció punyent i incisiva, llàstima que quan ha de prendre el vol, en les dues àries ha mostrat uns límits tècnics i de registre que han aigualit el vi. Molt bé a “Don Ottavio son morta i decebedora a un “Orsai chi l’onore” amb els aguts i la projecció escanyats, mentre que en “Non mi dir” ha mostrat bona línia fins que la part final el fiato, la coloratura i la fatiga l’han posat en trista evidència. Prometia molt i ahir vaig constatar una vegada més el dificil que és consolidar-se en el món de l’òpera.
A Julien Henric (Don Ottavio) li han fet un favor fent la versió de Praga, ja que si hagués hagut de cantar “Dalla sua pace” se’ns ofega. Amb “Il mio tesoro” he patit de valent amb el desplegament de mancances i sense xarxa.
Arianna Venditelli (Donna Elvira) ha estat potser la més discreta en el bon sentit de la paraula, no passaria a la final del Viñas, però en estalviar-li el “Mi tradi“, sense fer res excepcional, ha passat sense deixar cap mena de petjada.
Si abans-d’ahir em va treure de polleguera amb el pitjor Figaro que segurament he vist mai sobre un escenari, ahir Robert Gleadow em va enfurismar amb un Leporello (el pitjor que dec haver vist mai) més parlat i a vegades xiuxiuejat, que pròpiament cantat. Tan sobreactuat, excitat i hiperactiu, que talment semblava que el Don li hagués passat unes ratlletes de coca. Segons m’ha fet saber fonts ben informades, era un actor que es va iniciar a l’òpera amb els 30 fets. Podria fer teatre musical, tot i que mai seria ni Drake, ni Keel, ni Goulet, per exemple, però potser tindria més pietat i encert amb Berlin, Porter, Gershwin, Rodgers o Sondheim que amb Mozart. El seu cant no té cap línia ni estil, és exagerat i ple de recursos extramusicals per amagar les claríssimes deficiències. Sobreactuant fins a límits de crispació, assoleix un cert èxit d’un públic que semblava valorar més que es despullés i exhibís calçotets de manera injustificada en les dues ocasions que Alexandre per “exigències del guió”, li fa lluir el “palmito”, quelcom que li va de perles per amagar carències greus i deixar a un segon nivell una actuació musicalment lamentable.
Alix Le Saux que a Le Nozze va deixar una pèssima impressió com a Marcellina, ahir feia Zerlina. Com és possible que la mateixa cantant interpreti un dia el rol de la mare de Figaro, pel qual té l’edat adequada, i l’endemà el de jove núvia seduïda per Don Giovanni? Això si, ha continuat en la seva línia perfectament descriptible com deia l’enyorat Doctor Colomer, quan volia fer-se entendre sense ofendre.
A hores d’ara ja puc dir que l’invent d’Ivan Alexandre d’utilitzar un únic decorat per a les tres òperes, és una excusa per amb quatre cèntims d’euro fer passar bou per bèstia grossa. Si a Le Nozze la proposta queda com a una solució barata d’una proposta tradicional, més aviat plana i avorrida a Don Giovanni, sembla que s’hagi quedat sense idees i fins i tot el disseny de llums signat pel mateix Ivan Alendre i Nicolás Fischtel, ajuda al tedi, a la manca d’imaginació i en fer que l’espai escènic assoleixi nivells de lletjor incomprensibles, com l’escena del cementiri o la serenata. El petit treball d’actors no aporta res nou ni em fa veure la versió tradicional sota un altre aspecte, em costa entendre la interacció pretesa.
Aquest producte signat per Minkowski i Alexandre, que podia ser interessant, ha esdevingut una enganyifa vocal i escénica i una decebedora experiència musical.
Al Cosí no em veuran el pèl
IN FERNEM LAND 
Qué pena, qué lástima, qué decepción que suceda esto con dos de estas tres obras mozartianas.🤦
No tengo palabras.
Gracias, Joaquim por testimoniarlo.
Para cantar Mozart se ha de estar bien preparado. Ay, Minkowski.🤦
Saludos y salud, infernems.
M'agradaM'agrada
Ahora va a resultar que con su dilatado gran historial, Minkowski no sabe dirigir Mozart!, je..je..
Afortunadamente, temporada que viene previsto para concertar las Manon, con repartos vocales muy buenos ( a priori )
M'agradaM'agrada
cuando os daréis cuenta de que Víctor García de Gomar es un vendehumos que tiene engañado a todo el mundo?
M'agradaM'agrada
Pues no sé, Usted me dirá el motivo de su inquina
M'agradaM'agrada
Per cert, no sé si dirigir-me a vostè com a Joan Margarit, Joan Agustí, Juan, Jago Sarrias, Juan Mata o Luisa, Joana L, Joana o Juana.
Si darreramnent s’ha operat no m’importa si vostè és feliç, però jo penso que seria millor que s’atrevís a dir qui és realment a cara descoberta, perquè amagant-se darrera de diverses entitats em fa sospitar molt tot el que digui i les intencions.
Expliqui el motiu real de la cacera de bruixes copntra el teatre i anem per una latre tema, si us plau.
M'agradaM'agrada
Querido Joaquín, se puede usted dirigir a mi como Juana. Tengo 73 años. Hace mucho tiempo que sigo su blog, y al inicio por miedo, torpeza y no controlar estos temas preferí poner otros nombres. Me disculpo si le ha molestado. Y respecto a mi inquina acerca del teatro se lo responderé fácilmente si me lo permite. Durante 40 años he sido abonada y asistente al Liceu (ya no). Desde que está esta nueva directiva, cada vez me desilusioné más. No entiendo lo que proponen, no entiendo que el director artístico en tantos videos y aparaciones públicas diciendo tonterías, haciendo el ridículo, que sea tan pretencioso y que nos trate como si fueramos niños, y no entiendo que pasen cosas como la última noticia aparecida en diraioes sobre el teatro acerca de la filtración de datos de 600 personas, entre las cuales puedo estar yo o usted, o el desastre de esta trilogía. Me cuentan que ayer el Così fue de vergüenza ajena. Yo amo al Liceu y ma sabe muy mal ver en manos de quien está. Por eso, he dejado de asistir a casi todo, excepto producciones contadas, en cuento puedo permitirmelo me desplazo hasta Madrid que me parece mejor hecho todo. Han sido 40 años viajando por el mundo viendo producciones, y ahora que me puedo mover menos, en mi propia casa no me gusta ni lo que veo ni las personas que lo llevan. Espero haber aclarado su pregunta. No le moslestaré más. Perdone. Saludos. Juana
M'agradaM'agrada
Le agradezo la aclaración. Yo cuando un comentarista utiliza diversos nombres o lo descubro o lo cbloqueo. Con Usted hizo lo primero.
La trilogia mozartiana es un paquete que nos ha “regalado” el prestigioso director Marc Minkowski, con sus solistas incluídos. El Liceu deberá tomar nota, que no todo es aceptable aunque la propuesta provenga de un director de prestigio.
Espero que con las próximas propuestas liceistas empiece a cambiar de opinión respecto a la programación.
M'agradaM'agrada
¿Dónde lo has leído eso de que Minkowski no sabe dirigir Mozart?
Cuando hayas ido, si vas, comentas lo visto y oído. Y entonces también me dices porqué Minkowsky nos vende un producto completo con p`roducción y cantantes com este.
Y yo no me río.
M'agradaM'agrada
Fácil.. ( leyendo )
En el comentario de Leonor que textualmente y sin haber presenciado su dirección liceistica , dice…Ay Minkowski…( más emoticón )
La semana que viene iré a escuchar ese D. Giovanni
M'agradaM'agrada
Veo que habéis “ censurado” mi respuesta de hace un par de horas.
Repito no me refería a tu crítica del D. Giovanni, sino al comentario de Leonor sin estar presente en el Liceu…Ay Minkowski….+ emoticón tapándose los ojos
M'agradaM'agrada
No censuro nada, nunca, está en spam, ahora lo libero
M'agradaM'agrada
Lo mismo digo.
Y si se retransmite (que creo que no es así), lo comento.
Gracias, Joaquim.☺
M'agradaM'agrada
Mejor que no transmitan eso x 3.
M'agradaM'agrada
Avui toca Cosí, i el Gleadow fa el Guglielmo, (el ‘No siate ritrosi’ suposo que també serà un striptease). Em feia gràcia veure les tres obres seguides, però les Noces em van agradar mes que el Don Giovanni, espero que el Cosí millori una mica.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Enlaces de abril de 2022 | Beckmesser
A Leonor
I para interpretarlo, Leonor, para interpreatrlo también. Hace ya muchos años un pianista profesional me dijo que para tocar un concierto de piano de Mozart tenía que estar el intérprete muy preparado y él no se atrevía aún a hacerlo. Consideré que era una opinión acertada. Espero que con los años lo haya hecho. Por desgracia le he perdido la pista.
M'agradaM'agrada
Desde luego.
Mozart no es ningún “caramelito”; hay que saber frasear, cantar e interpretar.
Adoro Mozart.
M'agradaM'agrada
Ai… doncs jo tinc per a les Nozze passada la Setmana Santa. I pensava en algun Così, però vist l’èxit… Sap greu, perquè semblava que, encara que els cantants no fossin primeres figures, podrien ser adequats i formar un bon conjunt, ben concertat amb el director, etc. Potser funcionen en un lloc més petit, on no calgui un volum tan gran. No sé… ja ho veurem. Però un director experimentat com Minkowski, entenc que això ja ho hauria de preveure i de saber on va i com pot resultar en cada lloc. És una llàstima, tot plegat, ja que no crec que en una setmana canviïn tant.
M'agradaM'agrada
Nop sé si ja ho has comprovat, però no només és un problema de veus petites no aptes per un teatre de la dimensió del Liceu, és que alguns són directament i sense embuts, mals cantants o inadequats per cantar Mozart, deixa-m’ho dir així perquè els de pell fina no s’enfadin.
M'agradaM'agrada
No, no, Jordi. Minkowsky deu haver llegit les crítiques de les noces i del Don Giovanni i l’ha substituït per un tal Sempey. A veure si avui tenim més sort!!!!
M'agradaM'agrada
I ho soluciona amb un únic cantant? Amb un canvi ja està segur que tot anirà sobre rodes?. Quina indignitat!
M'agradaM'agrada
Benvolguts,
Jo vaig assistit al Don Giovanni i crec que va ser una representació inacceptable per a una temporada regular en un teatre com el Liceu, amb una història, un prestigi i un preu de les entrades tan elevat. Trobo que seria adequat per unes representacions de la trilogia fetes al marge,com un cicle a part en un teatre petit.
Minkowski és un director prestigiós, però la seva responsabilitat és no haver triat uns cantants de nivell adequat. Per altra banda, crec que això darrer és el que ha dit la Leonor.
Espero que el Liceu prengui nota i procuri evitar que li colin un altre gol com aquest. Per altra banda, jo dono crèdit a l”actual director artistic.
M'agradaM'agrada
Exactamente.
Mil gracias.
M'agradaM'agrada
Això deu ser el preu per tenir-lo sovint dirigiont l’orquestra de la casa. El que jo no acceptaria mai és que ell imposi uns certs cantants.
M'agradaM'agrada
Hola a tots, ahir vaig anar a veure Don Giovanni i estic d’acord amb tu, Joaquim, en tot. Quan ahir vaig veure-li el cul al Leporello, una de les tantes tonteríes, ja hagués marxat. No m’agraden aquesta mena d’innovacions (digue’m clàssica), però no hi tenía res a veure, primer, que aquest noi anés per l’escenari com si estigués enxufat a la corrent, i només es tocava els cabells i segón, que es despullés dues vegades. Mare meva!. En fí, ara no hi vaig fins la Norma. Salutacions.
M'agradaM'agrada
El problema, benvolguda Carme és que si el cantant hagués estat bo no recordaríem les anècdotes del cul o altres, però el cantant era molot dolent i aleshores tot esdevé incomprensible.
Una veritable llàstima.
M'agradaM'agrada
Hola a todos.
Ayer asistí al Don Giovanni. Y no es ya que fuese mala a nivel vocal, sino que me dió vergüenza ajena en muchos momentos.
Muy lamentable.
M'agradaM'agrada
Si, ya me temía que estas representaciones no levantarían nunca el vuelo y así ha sido. ;-(
M'agradaM'agrada