Les Musiciens du Louvre, Marc Minkovski, Magdalena Kožená, Anna Bonitatibus, Elisabeth DeShong, Erin Morley, Mercedes Gancedo, Alex Rosen i Valerio Contaldo. Alcina Gran Teatre del Liceu 17 de febrer de 2023. Foto IFL
Passar de la sorollosa Rambla, galdosament i grollerament carnavalesca, al món sonor de les subtileses handelianes d’Alcina, és tota una experiència gratificant i benefactora.
És un gran encert que el director francès Marc Minkowski, que tant mal sabor de boca ens va deixar la temporada passada amb aquella trilogia Mozat-Da Ponte, hagi tornat enguany amb aquesta Alcina en la gira europea amb Les Musiciens du Louvre, que també l’ha portat a Madrid i properament a València, perquè ell i malgrat un equip de cantants especialistes encapçalats per la gran Kožená i que al Liceu i a causa d’una “indisposició” del contratenor Alois Mühlbacher, ha comptat amb l’excel·lent Mercedes Gancedo cantant el rol d’Oberto. El director francès és l’artífex de l’èxit d’una versió preciosa d’aquesta joia handeliana, que juntament amb Giulio Cesare, Ariodante i Rinaldo, per a mi formen el pòquer d’asos del genial compositor.
L’orquestra, malgrat les trompes que no han tingut la millor nit a “Sta nell’Ircana”, és el que més m’ha agradat, juntament amb el seu director, és clar, per la brillantor i l’excel·lència tècnica, per la qualitat i la calidesa del so i per la ductilitat a les diabòliques dinàmiques i en els plaents i moments d’èxtasi acompanyant les meravelloses àries que farceixen l’extensa partitura i l’encert d’incloure el ballet que clou l’acte segon i que ha mostrat l’esplendor de la formació orquestral en solitari. Bravíssima formació musical i encertadíssima direcció, plena de contrasts, enèrgica i subtil, amb tremp dramàtic que mai va fer caure la tensió i fent lluir als magnífics solistes, en especial a la concertino de l’orquestra, Alice Pierot, en la magnífica ària de Morgana “Ama, sospira” i el violoncel·lista Gauthier Broutin, en l’ària també de Morgana, “Credete al mio dolore” i que el director el situa en el seu lloc de direcció sobre la tarima, per donar-li el just protagonisme. Moments gloriosos de música en el seu màxim esplendor barroc, de bellesa i sensibilitat colpidores.
L’equip vocal té molt bon nivell. Alcina ha anat a càrrec de la cantant txeca, no m’atreveixo a dir si soprano o mezzo, Magdalena Kožená. Exquisida, amb personalitat abassegadora i un control vocal admirable, tot i que la veu ja no és la d’anys enrere. Només pel catàrtic “Ah! mio cor” ja hauria valgut la pena tota la vetllada. Ella ha aturat el temps com només ho saben fer les grans, és clar que la màgia del millor Handel, extraordinàriament ben acompanyada pel director i orquestra en estat de gràcia, ho han facilitat molt. La veu de la inicialment mezzosoprano, ha guanyat amb cos, però no diria el mateix del seu registre greu, que hauria de ser inqüestionable i, en canvi, per a mi ha estat el menys rellevant, El centre és rotund i ben projectat, les agilitats molt més que correctes, però on llueix més és en el cant expressiu dels laments handelians, on arriba a commoure.
Amb ella l’han envoltat de veus de qualitat i estil indiscutible. Ruggiero ha estat la mezzosoprano italiana Anna Bonitatibus, que després d’un xiuxiuejant (potser massa) “Verdi prati” ha dit de manera ben sonora “Gracias Teresa” mirant al cel i fent, per tant, una dedicatòria molt emotiva a Teresa Berganza que feia una creació d’aquest rol. És una cantant magnífica, tant per la tècnica com per l’expressivitat del seu cant. El seu gran hàndicap és la projecció limitada i el Liceu se la menja. Des del quart pis central, un dels llocs de privilegi acústic, costava escoltar-la.
La mezzosoprano nord-americana, més aviat acontraltada, Elizabeth DeShong, ha cantat el rol de Bradamante. Veu excel·lent de bon registre i agilitat, també amb una certa dificultat en la projecció, sobretot en el cant més ornamentat. És fantàstica, però el Liceu és massa gran per a ella. Quan canta al MET la deuen ajudar?
També deuen ajudar a la projecció, sobretot al MET, a la soprano Erin Morley quan canta rols de repertoris orquestralment més densos. La seva Morgana és deliciosa, d’instrument limitat de volum, però de distinció inqüestionable. En la famosa i brillant “Tornami a vagheggiar” que clou el primer acte, ha tingut un gran èxit, però a mi m’ha agradat molt més a la ja esmentada “Ama, sospira”, amb un control del fiato i l’expressió molt més notable que les brillants agilitats, més aviat genèriques de la famosa ària de coloratura, que Joan Sutherland es va agenciar per a ella, quan va cantar aquesta òpera i feia el rol principal, no pas el de Morgana.
Mercedes Gancedo ha substituït a darrera hora al contratenor Alois Mühlbacher. Fer front a un rol amb tan poc de temps, ja té mèrit, sobretot en una companyia que va de gira i ja ho tenen molt per la mà. Per tant, li perdonem el descuit que ha tingut sortint a cantar un breu recitatiu tard, mentre ha fet esperar a tothom i el mateix Minkovski ha hagut de dir en veu alta que esperaven a un cantant. El director i l’orquestra en acabar han fet evidents mostres d’agraïment per l’excel·lent feina feta per a la soprano argentina, que sense cap mena de dubte està destinada a ser una de les grans. Tot el que fa i fa front a molts estils diferents, ho fa bé. En la seva ària final “Barbara!” ha estat més que notable. Ella si que no té cap problema de projecció
El tenor Valerio Contaldo, per a mi ha estat el més fluix de l’equip, correcte i prou, un cantant sense gaire distinció, en canvi el baix Alex Rosen m’ha semblat excel·lent en un rol massa anecdòtic per les seves possibilitats.
Aquesta gira sembla que porta associada la gravació del disc que es comercialitzarà i ben segur serà un gran èxit, perquè la immensa majoria de l’equip és per a gaudir-lo en disc, en teatres com el Liceu, no, les veus de projecció limitada no poden cantar en teatres tan grans on el públic hagi de fer esforços per escoltar tot el que canten i ahir en molts moments i en quasi tots els cantants hi va haver moments d’aquests on tendien a desaparèixer.
Suposo que quan el Liceu estreni la segona sala, aquest problema quedarà resolt, perquè el repertori barroc per lluir al màxim, necessita una sala de dimensions més adequades per a la majoria de veus escoltades en aquesta, sens dubte, excel·lent Alcina.
IN FERNEM LAND 
Me alegro de que, esta vez, haya sido afortunadísima la prestación de Minkowski en esta hermosa obra de Haendel; no se llega y se triunfa: se llega y se demuestra.
Lástima no se haya grabado: las críticas son excelentes o muy buenas
Yo me alegro por vosotros.☺
Un saludo, infernems. 🙋
M'agradaM'agrada
Si que se ha grabado, pero no la del Liceu, aunque luego en la edición pondran lo que quieran de cada uno de los conciertos hechos, para que quede perfecta. Ojalá aprovecharan a Gancedo.
M'agradaM'agrada
La segona sala és el Palau! Es megalomania pura de l’actual direcció lo de la segona sala. Prou ja!
M'agradaM'agrada
El Palau només de primer pis en avall, el segon pis és sord i en el Palau no es poden representar òperes amb criteris teatrals seriosos. Què vol dir Prou ja! De què vas?
M'agradaM'agrada
A ver que tal la implicación de M. Minkowski en las Manon del próximo abril, con dos muy notables repartos a priori.
M'agradaM'agrada
La espero con ganas, nada que ver con el experimento mozartiano que nos endosó, con cantantes de saldo que le hicieron ganar un buen sueldazo y un varapalo y desprestigio, cómo mínimo momentáneo, aun mayor.
M'agradaM'agrada
És tota una anècdota que no m’hagi adonat que estaves assegut al meu costat Joaquín, fins a passada la pausa. En tot cas ha estat un plaer tornar-te a veure després de tant de temps.
La Kàtia t’envia les seves salutacions.
Coincideixo amb tu en tot el que dius respecte a aquesta Alcina. Del que he vist en aquesta temporada per a mi el millor al costat del concert wagnerià de Davidsen, Theorin , Meir i Il Trittico.
Espero el teu comentartio respecte de Macbeth.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Guillem, va ser una trobada inesperada i excel·lent, estàvem tan concentrats en l’audició que no ho vàrem parar atenció, tot i que jo a l’entrar m’ho va semblar però en no saludar-me vaig creure estar confós.
Molts records a Kàtia i la crònica de Macbeth la tindreu, si no passa res imprevist, el proper dijous, quan hagi assitit a la meva funció d’abonament.
M'agradaM'agrada
Una gran nit, i espero que això es vagi repetint en temporades successives.
Com sempre és una llastima que el Liceu no estigués ple, tenint en compte que la nit anterior estava a vessar! No saben el que es van perdre!
Esperant amb candeletes el Purcell i el Monteverdi.
M'agradaM'agrada
Potser amb els preus de Madrid o València ho haguéssim vist més ple.
M'agradaM'agrada
Excel.lent comentari; estic completament d’acord. En aquesta ocasió he estat a l’anfiteatre i he pogut gaudir d’unes veus boniques i molt musicals. Crec és el problema de tots els teatres grans, que programen aquest tipus de concert coneixent el problema d’audició. També aquestes orquestres en són responsables, que saben les limitacions que comporta l’obra,a nivell de sala i públic, acceptar-ho. Però, que farem…!! la pela és, la pela!! El Liceu repeteix amb William Christie, Renè Jacob i algú altre. A esperar!
M'agradaM'agrada
Potser si respectessin l’orquestra al fossat i els cantants a dalt de l’escenari amb la pantalla de fusta al darrere per projectar, el resultat hagués estat, en l’àmbit auditiu, plenament satisfactori.
A algunes costava molt, massa.
M'agradaM'agrada
Jo vaig ser al palco 26 de platea.
No és el millor lloc però crec que ho vaig sentir millor que en els pisos alts.
Sóc abonadasel H…Que és això de que «l’eliminen»? Gràcies.
M'agradaM'agrada
Han d’eliminar per força perquè no pot ser que no omplin i s’hagin d’inventar descomptes de darrera hora i ni així aconsegueixen fer uns aforaments sostenibles.
M'agradaM'agrada
Em puc considerar un afortunat, ja que en poc més de tres mesos he pogut gaudir al nostre estimat teatre de 3 esdeveniments d’una gran qualitat.
El concert de la Davidsen (la avantposo a la Theorin, i els que hi vàreu anar ja saben perquè), Il Trittico (Un altre vegada la Davidsen, sense oblidar Ermonela Jaho), i ahir amb l’Alcina. (sobre tot si ho comparo amb la decebedora Tosca que em va tocar enguany en el meu torn d’abonament).
Sempre que assisteixo a una opera en versió concert, vaig amb molts dubtes, ja que l’opera és no només música. ( Per fer una comparança, és con prendre’s un tallat amb cafè descafeïnat, llet desnatada i sacarina!).
Feia por que la música del ballet no l’interpretessin, que l’opera perdria força, etc. Doncs no! Inclús diria que em vaig sorprendre gratament. Em va agradar el muntatge,i tal con dius, gran encert del concertino, del violoncel·lista i de les flautes, en la seva disposició escènica quan prenien protagonisme.
Poc a afegir al que dius, només comentar que el tema de les veus, vaig tenir la sort d’estar en una llotja de platea molt a prop de l’escenari (aquesta funció la tinc fora de l’abonament) i no vaig notar tant les mancances que comentes,. Per contra l’orquestra, fora del seu fossat, no la vaig poder gaudir al 100%. Des de la platea.
També gratament sorprès pel baix Alex Rosen, i com tu, vaig pensar que quina pena de veu per un paper tan anecdòtic i per la Mercedes Gancedo.
En fui per tercera vegada aquesta temporada, vaig sortir del teatre amb un ample somriure.
Salut!
M'agradaM'agrada
Certament, has anomenat, per ara, els tres esdeveniments més importants de la temporada, tots tres amb cosetes, si ens posem estupendos, però tots tres amb una qualitat i una intensitat que deixen empremta.
A veure si n’hi ha un altre per fer el pòquer o fins un altre més i fem el repòquer.
Gràcies per dir-hi la teva
M'agradaM'agrada
Gràcies com sempre per l’apunt, Joaquim. Un plaer reveure’ns al Liceu!
D’acord amb tot el que escrius, amb un petit matís. Per a mi, grans diferències individuals de volum. Morley, tot i tenir menys potència de Kozena, em va semblar adequada, si més no des de la segona fila del segon pis «central Rambla». Bonitatibus em va costar una mica escoltar-la en alguns moments. DeShong va menjar-se-la la sala al punt que jo no vaig assolir gaudir de la seva excel·lència.
Això dit, no s’hauria de saber que una òpera així no encaixa en un teatre modern?
Sabem com era el teatre pel qual Handel va escriure Alcina, o sigui el primer Theatre Royal de Covent Garden. Heus aquí una descripció molt detallada:
https://www.british-history.ac.uk/survey-london/vol35/pp86-108
Heus aquí una còpia millor del plànol:
http://www.arthurlloyd.co.uk/RoyalOperaHouse/FirstTheatrePlan.jpg
Aquell teatre era tan petit que pensaria d’equivocar-me intentant llegir el plànol en toeses franceses de 1,95 m, si no ho confirmés el text modern. El teatre sencer (escenari, orquestra, platea, amfiteatre i foyer amb galeries al damunt) cabia dins d’un rectangle de 34×17 m. El mateix rectangle per la ROH del 1858 i d’avui, tot i seguir al mateix indret, té una superfície més o menys quàdrupla (65×35 m). No tinc les seves dimensions exactes, però sospito que l’auditori barceloní que aproxima millor les del teatre de Handel sigui la Sala de cambra de l’Auditori!
Fora del país, he tingut el privilegi d’escoltar grans conjunts barrocs en espais així de petits. És una revelació. Tens tots els detalls exquisits als quals ja estem acostumats, però alhora tens una potència impactant que a les sales grans (n’hi ha prou amb el Palau) vam perdre deixant enrere els conjunts desmesurats i «històricament desinformats» de l’època de Klemperer.
Suposo que el problema és que omplir aquests espais petits com ho feia Handel és literalment impossible. Al 1790 es queixaven de tenir una fila cada 55 cm. Avui crec que som massa alts per cabre-hi, encara que ho volguéssim i que els bombers ens ho permetessin.
M'agradaM'agrada
Bonitatibus és una cantant excel·lent, però no projecta la veu prou bé. A Pesaro, que és un teatre ideal, petitet, de mides humanes i antigues, per entendre’ns, no la vaig poder escoltar gaire bé, i aquell teatre és de fusta i velluts.
Potser sí que com m’ha dit algú, Minkovsky va anar massa a la seva sense tenir en compte els diferents auditoris on han cantat aquesta Alcina de gira i el Liceu necessitava un tractament especial.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord
Amb els comentaris previs sobre la qualitat extraordinària del conjunt. Vaig disfrutar moltíssim. Jo estava en una llotja de platea tocant a l’orquestra i vaig pensar també que els cantants no se sentirien als pisos superiors. Millor el palau per aquestes òperes (recordeu l’Ariodante de Christie o l’Arsace de jarousski ?). La veu de la Bonitatibus em va recordar la Berganza i va ser un detall que li dediqués el Verdi Prati. En fi, per mi jna experiència fantàstica tot i les mancances que heu comentat.
M'agradaM'agrada
Gràcies Manel per deixar el teu parer.
M'agradaM'agrada
Completament d’acord Joaquim. Ahir vaig gaudir molt de la música de Haendel: fantàstica orquestra i molt bons cantants la majoria. La Sra.Kozena, tal com li passa a la Radvanovsky, ja no té la veu de fa anys, però és una artista i una música de cap a peus. Brava! I molt brava també la Sra. Gancedo tenint el coratge de cantar un paper preparat a corre-cuita com aquest, amb excel·lent resultat. Tens molta raó respecte al Palau: molt bona acústica ala part baixa, però no al segon pis. Haendel té algunes òperes magnífiques; recordo ara el que vaig disfrutar per exemple amb Rodelinda i les seves àries i duets.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Josep per comentar.
El Palau per a mi és una sala que intento evitar tant com puc, la trobo incòmode i no apta per a molts dels concerts que es presenten, ara bé, per l’òpera barroca en versió de concert i fins al primer pis, és més idoni que el Liceu, molt més.
M'agradaM'agrada
Doncs va ser un bon concert. No soc que fan de la musica barroca, pero vaig creure que valia la pena i vaig ananr-hi. En vaig sortir molt satisfet. Els moments més intimistes de les àries d’Alcina i Morgana em van semblar fantàstics! I com no, un plaer tornar-te a saludar, Joaquim. No vaig pensar a preguntar-te si estaves content d’haver-te trobat, per sorpresa amb la Gancedo, suposava que si!
Bon dia!
M'agradaM'agrada
Fa temps que a Gancedo li tinc reservat un petit altar amb un reclinatori inclòs.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Enlaces de febrero de 2023 | Beckmesser
Bon dia! Estic molt contenta! Perquè vaig poder assistir a l’Alcina i perquè el què jo vaig pensar respecte dels cantants, orquestra, etc., coïncideix amb la teva anàlisi. Després de llegir els teus comentaris durant tant de temps, n’he après una mica!! I vaig poder recordar l’Alcina que vaig veure a Aix-en -Provence allà per al 2015, amb posada en escena de Kate Mitchell!! Salut!
M'agradaM'agrada
Tinc el vídeo d’aquella representació a Aix, molt interessant.
Gràcies per comentar
M'agradaM'agrada