Michael Volle (Der Holländer), Nadine Weissmann (Mary), Georg Zeppenfeld (Daland) und Elisabeth Teige (Senta) im 2. Aufzug der Oper “Der fliegende Holländer” in Bayreuth. (© Enrico Nawrath/Festspiele Bayreuth/dpa)

Avui us parlaré de la transmissió radiofònica (meravellós treball de la BR–Klassik, transmès al món) de Der Fliegende Holländer.

La producció que no veiem, és la signada per Dmitri Tcherniakov, estrenada l’any 2021 i és molt interessant però allunyada de la història wagneriana, una “tcherniakovada” més, vaja!

La direcció continua sent la de la ucraïnesa Oksana Lyniv, que tan poc em va agradar al Liceu amb la mateixa obra i que a Bayreuth obté uns resultats espectaculars en comptar amb una orquestra meravellosa a llarguíssima distància de les condicions de la del Liceu l’any 2017. De fet, Lyniv tendia a un excés sonor que continua aplicant en les versions de Bayreuth (va estrenar la producció en l’edició del 2021 sent ella la primera dona a dirigir en el fossat del Turó Verd), si bé el resultat és tot un altre i ella manté la direcció, mentre que els protagonistes vocals han anat canviant, sobretot l’holandès que cada any, dels tres que porta programat aquest títol, han estat: Lundgren, Mayer i ara Volle, mentre que el rol de Senta el 2021 va ser la immensa Grigorian i el festival de l’any passat i aquest ha estat el nou fitxatge de la casa, la multi utilitzada Elisabeth Teige (Eva, Sieglinde, Senta). Daland, aquest si, s’ha mantingut inamovible en la veu del baix wagnerià del moment, el magnífic Georg Zeppenfeld i els Erik també han estat en els dos primers anys Eric Cutler i enguany Tomislav Mužek.

La direcció d’Oksana Lyniv és enèrgica, de dinàmiques agitades, amb tendència al nervi i l’esclat decibèlic i també perquè no dir-ho a un cert descontrol, sobretot als fionals de cada acte. Hi ha algunes pífies orquestrals que qui sap si s’evitarien amb una mica més d’amplada i volada en el tempo igualment vigorós, però sense anar al límit, com sembla que la directora ho porta tot, en les escenes de concertants i corals, sobretot.

L’orquestra sona magnífica, com el cor, però no us negaré que predomina massa el metall i fins i tot les veus femenines del millor cor d’òpera del món, semblen forçades a aquesta inquietant, en tots els sentits, direcció.

Pel que fa als cantants, Michael Volle és el gran experimentat, amb una línia senyorívola si bé la veu comença a mostrar signes de fatiga o del pas inevitable dels anys, una mica curt de fiato i amb el registre greu poc audible i tan important com és en aquest rol més de baix baríton. El seu holandès m’agrada més a partir del segon acte, però comparat amb els altres que han cantat aquesta producció, és el millor, per varietat de matisos i autoritat.

La Senta de la Teige no és Grigorian, ni de lluny, potser la seva veu, malgrat el vibrato, a moments més molest que altres i una emissió amb tendència al so fixat, és més adient, més dramàtica, però la seducció vocal de la Grigorian, amb aquella exuberància vocal d’esplendorosa joventut no és el que mostra Teige, una veu ferma, però de senyorassa, com tantes altres grans Senta, cal dir. La seva és segura i vocalment ben consistent, que potser li manca utilitzar més les mitges veus per fer del seu cant alguna cosa més seductora i no “només” com cal. Amb el duo amb l’holandès, el tercet del tercer acte i el gloriós final, brilla.

Georg Zeppenfeld tot ho canta bé, i el Daland per a ell deu ser com una mena d’exercici enmig del Gurnemanz, el Marke i l’Hunding.

No m’ha agradat l’Erik del tenor Tomislav Mužek. El poc que s’ha de fer, no té marge, o es fa bé o grinyola, i ell, no és concluent en l’emissió poc ferma, timbre poc atraient i aguts escadusers i escanyats.

Poc a dir de la Mary de Nadine Weissmann, amb sonoritats una mica “seña Rita”, que potser ja són les que s’ha de “lluir” en aquest rol massa poc definit, hereu de la tradició i que res aporta al desenvolupament dramàtic/musical.

Correcte el jove mariner d’Attilio Glaser, que millora prestacions anteriors.

És una representació més que correcta, que jo voldria una mica més reposada i amb algun lleuger canvi en el cast i d’aquesta manera podria esdevenir una més que bona representació.

I aquí, si no surt una transmissió no prevista del Tristan und Isolde, acaba la crònica estiuenca del festival de Bayreuth, una edició més, només una més.

Richard Wagner
DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

Daland: Georg Zeppenfeld
Senta: Elisabeth Teige
Erik: Tomislav Mužek
Mary: Nadine Weissmann
Der Steuermann: Attilio Glaser
Der Holländer Michael Volle

Orquestra i cor del Bayreuther Festspiele
Direcció musical: Oksana Lyniv
Director del cor: Eberhard Friedrich

Bayreuth 1 d’agost de 2023