El dilluns 22 de setembre s’inaugura oficialment la temporada 2025/2026 del Gran Teatre del Liceu amb Příhody lišky Bystroušky és a dir, La Guineueta Astuta de Leoš Janáček. Prèviament, el dissabte 20 de setembre s’haurà fet una representació, jo diria que a manera d’assaig general pagant, pel públic que ara en diuen entre generacions a 35 € cada localitat sense distinció de zones. El dia 22 no cal dir que seguint la tradició imposada des de fa uns anys, només es pot accedir al teatre per invitació i només són invitats personatges que lluiran sobre la catifa vermella (aquest any ho tenen complicat amb les obres de la Rambla) el glamur descafeïnat de la nostra “gent bonica”, però que poc tenen a veure amb els veritables aficionats operístics de la ciutat i del país.
El primer dia d’abonament de les 5 representacions restants és el dimarts 23 de setembre que serà la que comentaré al blog, coincidint amb el meu torn.
Que s’hagi triat aquesta petita i meravellosa miniatura de Leoš Janáček potser sorprèn i fins i tot neguitegi al públic tradicional del teatre. Possiblement, molts recordareu que quan Joan Matabosch era el director artístic del teatre i va començar a programar títols del compositor txec, així com de Benjamin Britten, ambdues assignatures pendents de les temporades del Liceu, la caverna tradicional inamovible va posar al crit al cel fins i tot de manera no teòrica, en alguna representació.
Jo crec que les inauguracions dels teatres d’òpera han de ser un dels punts forts de tota la programació i per tal que això es compleixi, com a mínim sobre el paper i avant matx, s’han de reunir una sèrie de condicionants, que per a i són:
Una obra de qualitat que tingui rellevància internacional i que ens situï dins del panorama operístic, amb la direcció “obligada” del director musical de la casa, una nova producció pròpia i és clar, i no menys important, un cast immillorable amb noms que cridin l’atenció dels aficionats, àvids sempre de les millors veus.
Aquest any es compleix tot, diria jo. L’obra és una joia, que sigui poc coneguda a casa nostra no li treu ni un bri de la bellesa musical que conté i de la poesia del seu llibret, aparentment un compte infantil que amaga reflexions molt pertinents. La dirigeix Josep Pons en un repertori que li escau d’allò més. Enrere quedarà aquell error d’inaugurar amb un Don Pasquale i a més a més dirigit per ell, en un repertori que li és totalment aliè. Pel que fa a la producció és una coproducció del Liceu amb la prestigiosa Bayerische Staatsoper del sempre estimulant director australià Barrie Kosky, que ha signat veritables produccions de mèrit i que ja ens va agradar molt en aquella llunyana Die Zauberflöte presentada la temporada 2015/2016 i que ha trigat massa a tornar amb un nou títol. Segur que no hi haurà animalons, ni bosc, però també estic segur que hi haurà poesia a dojo i això és essencial per explicar bé i emocionar.
Pel que fa a l’equip vocal cal dir que l’òpera necessita més una companyia que funcioni com un rellotge precís, més que grans divos, que també els tindrem, ja que per cantar el rol de guardabosc tornarà al Liceu i ara per primera vegada en escena, el prestigiós baríton suec Peter Mattei que va debutar amb el War Requiem de Britten la temporada 2009/2010, mentre que per fer front a la guineueta el Liceu comptarà amb la soprano russa Elena Tsallagova que debuta en el teatre. Una soprano habitual a Berlín on canta tant en la Staatsoper com sobretot a la Deutsche Oper, a banda de Munich, Teatre Reial danés, París, Viena i altres centres de renom. La Guineu serà la mezzosoprano irlandesa Paula Murrihy i per la resta de rols la direcció artística seguint la política dels darrers anys d’oferir oportunitats als artistes locals, ens proposa una llista d’insignes i reconeguts cantants com: David Alegret (mestre d’escola i mosquit), Anaïs Masllorens (dona del guardabosc i mussol), Sara Bañeres una soprano emergent que debuta al Liceu amb els rols de Sra, Pásek i el gaig, Mireia Pintó (gos Lápak i el picot), Roger Padullés (el gall), Mercedes Gancedo sempre disposada a cantar rols més petits del que es mereix (Chocolka), i els debuts a la casa del mexicà Alejandro López (el rector i el teixó), el baríton serbi Milan Perišic (Harašta) i José Manuel Montero (Pásek).
Aquesta òpera al Liceu només s’ha representat anteriorment en cinc ocasions, la temporada 2001/2002 en una discreta producció en anglès!!!, provinent de la companyia de L’Opera North de simpàtic record i res més. Per tant, podríem considerar que aquesta serà la definitiva.
Leoš Janáček té un opus operístic de nou títols:
- Šárka (1887), segona versió l’any 1888, tercera versió 1918, revisada al a924 i estrenada l’any 1925.
- Počátek románu (L’inici d’un romanç) (1891), estrenada l’any 1894
- Jenůfa (1893-1903), estrenada l’any 1904.
- Osud (1904), estrenada l’any 1958.
- Výlety páně Broučkovy (Les excursions del senyor Broucek) (1908-1917) estrenada l’any 1920).
- Katia Kabanová (1921) estrenada el mateix any de la composició.
- Příhody lišky Bystroušky (La Guineueta astuta) (1921-1923) estrenada l’any 1924
- Věc Makropulos (El cas Makropulos) (1923-1925), estrenada l’any 1926.
- Z mrtvého domu (De la casa dels morts) (1930), estrenada el mateix any de la composició.
Al Liceu s’han representat al llarg de la seva història cinc d’aquests nou títols:
- Jenůfa en tres ocasions, les temporades 1964/1965, 1989/1990 i 2004/2005 amb un total de 17 representacions, sent el títol fins ara, més representat del compositor.
- Katia Kabanová en dues ocasions, les temporades 1972-1973 i la 2018-219 amb 15 representacions en total.
- Věc Makropulos la temporada 1999-2000 amb 6 representacions.
- , com ja he dit la temporada 2001/2002 amb 5 representacions.
- Z mrtvého domu, la temporada 1975/1976 amb 3 representacions
També cal esmentar Zapismík zmizelého (Diari d’un desaperegut) que és un cicle de cançons de Leoš Janáček que va orquestrar Gustav Kuhn i que es va representar juntament amb el Castell de Barbablava en una producció d’Àlex Ollé i Carlos Padrissa (La Fura dels Baus) primer a París i posteriorment al Liceu la temporada 2007-2008 amb un total de 10 representacions, com si es tractés d’una òpera.
Ens queden encara uns quants títols per estrenar (Šárka, Počátek románu, Osud i Výlety páně Broučkovy) i sobretot la reposició d’obres mestres com Z mrtvého domu o Věc Makropulos, i és clar Katia Kabanová i la més popular Jenůfa, sempre benvingudes i massa absents.
De l’òpera que ens ocupa us aconsello que us documenteu amb el material que posa a disposició la pàgina web del Liceu, amb videos, enllaços i texts d’interès:
De La Guineueta m’agradaria dir-vos a banda que Alex Ross en el seu imprescindible “The Rest is noise” la qualifica possiblement com la millor òpera del compositor, cosa que també deia el mateix compositor i òbviament jo no discutiré, tot i no ser la meva predilecta, però sí que és una filigrana orquestral d’aparent simplicitat, com la historieta que narra, però que amaga, a banda de l’habitual estudi profund de les melodies i el material folklòric moravià, una textura dramàtica i una tensió discursiva admirable. Estem davant d’una òpera que podríem classificar com a simfònica, amb breus escenes intercalades amb magnífics preludis i moments coreogràfics per descriure sobretot aquest món de les bestioles del bosc.
Janáček desenvolupa l’acció a través de breus melodies que denoten els sentiments dels personatges, no pas les situacions com feia Wagner en els seus reconeguts leitmotiv. Els animalons actuen com els personatges humans tot i que els humans i els animals tot i comportar-se com els humans, no s’entenen entre ells.
El bestiari està integrat majoritàriament per veus femenines o de tenor, mentre que els humans són barítons, baixos o tenors, a banda dels personatges femenins, és clar.
L’orquestració s’emmarca en una escriptura tardoromàntica, post wagneriana, podríem dir que debussiniana per a gran orquestra que després s’ha reduït per a una orquestra més petita amb una restricció a dos instrumentistes per a cadascun dels grups de vent i també una secció de corda reduïda, per tal de facilitar la representació a molts més teatres. Desconec si el Liceu utilitzarà aquesta versió, però suposo que escoltarem l’original ara que disposem d’una orquestra en plena forma. El compositor utilitza la politonalitat i riques variacions harmòniques que recreen primer amb simplicitat i en el darrer acte i després de la mort de la Guineueta (no és cap espòiler) tota una altra dimensió que trasbalsa, no debades la música que clou l’òpera és la que Janáček va demanar que es toqués en el seu funeral.
El conte de la guineu de Bystrou Theka es remunta a la dècada de 1890. Al principi hi havia els petits esbossos del pintor i antic paisatgista Stanislav Lolek (1873-1936), un reconegut i distingit artista. La història de Bystroukaka va ser convertida en el que ara coneixem com un còmic en el diari de Praga Lidové Noviny del 7 d’abril al 23 de juny de 1920 i va tenir un gran èxit. Els dibuixos alegres i el text enginyós van trobar una gran acceptació en un ampli espectre social. Janáček va començar a plantejar-se compondre una òpera sobre aquest tema després de comprar tots els episodis de publicats al Lidové Noviny i una vegada acabada la composició de Katia Kabanová va començar a treballar amb la seva estimada guineueta el gener de 1922. El compositor volia fer ell mateix el llibret i no va comptar amb l’autor del text original si bé el va convidar a visitar-lo en el moment en què ja estava treballant en l’òpera.
Janáček va fer un intens estudi de la natura prenent tota una sèrie de notes després de les llargues passajades pel bosc observant a coloms, ocells de tota mena, un petit gripau, una granota, i animalons diversos, tenint en compte les sonoritats i comportaments de tots ells i donant-los protagonisme a l’òpera. Un idil·li forestal amb connotacions filosòfiques del pas del temps, el cicle de la vida i el comportament humà.
Mentre que els dos primers actes segueixen l’història original de la novel·la i les tires del còmic, el tercer acte podríem dir que agafant material de diferents escenes, és obra totalment del compositor.
La famosa estrena mundial de l’òpera va tenir lloc al Teatre Nacional de Brno el 6 de novembre de 1924. La recepció va ser esclatant i el mateix compositor va quedar content amb la posada en escena d’Ota Zítek i l’escenografia d’Eduard Milén (que també va dissenyar la portada de la partitura per a piano i que il·lustra aquest apunt).
Com que ja us he comentat que aquesta obra és bàsicament simfònica, crec que és bo per començar a capbussar-se en el meravellós i hipnòtic món de les criatures del bosc, escoltar les suites simfòniques que s’han extret de l’òpera i res millor que escoltar la versió que Sir Charles Mackerras va gravar per a la DECCA i que a causa de la curta durada de l’obra, que no arriba a les dues hores, es van incorporar al final del segon disc. Els intèrprets són la fabulosa Wiener Philharmoniker i el director Sir Charles Mackerras l’any 1981.
I per acabar vull que escolteu ‘escena final amb la música que Leoš Janáček va voler que l’acompanyés en el seu funeral. El rol de guardabosc el canta Dalibor Jedlicka i el rol de granota Peter Saray, mentre que l’orquestra és la Wiener Philharmoniker i el director Sir Charles Mackerras l’any en la gravació per la DECCA de 1981.
Aprofiteu que amb el poc entusiasme que per ara ha mostrat el públic les entrades s’ofereixen al 50% per enuig, com ja és habitual dels que hem comprat l’abonament i entrades a preus més cars, i per tant és una excel·lent ocasió per gaudir d’una òpera preciosa que segurament serà un èxit artístic. En parlaré la setmana vinent.
IN FERNEM LAND 
Gràcies per l’apunt preparatori!
Em permetràs dues petites correccions, o si més no una, ja que potser no he entès bé què volies dir escrivint que Elena Tsallagova “debuta en el teatre i en aquest rol.”
De totes maneres val la pena subratllar que Tsallagova ja va cantar Bystrouška a Glyndebourne, Múnic i París. Les crítiques van ser òptimes, així que tinc grans expectatives de la seva interpretació.
Encara una raó més, que tampoc no faltava, perquè sigui immerescudíssima la falta d’entusiasme del públic. Quina pena!
Nogensmenys, la qüestió de les entrades al 50% no és res més que un error de comunicació.
Ja s’havia anunciat al llibre de la temporada que les entrades per a La Guineueta astuta serien més barates de l’usual: de €110 per a la Zona 1 a €28 per a la Zona 6. Els abonats vam tenir el nostre descompte del 20% sobre aquest preus anunciats.
Encara no ha sortit cap descompte pel públic general. Al contrari, algunes entrades han pujat de preu. Per exemple, per la funció de 23, la Zona 1 ja costa un 10% més.
Però al final de l’estiu algun responsable del màrqueting del teatre va decidir de publicitar que els preus eren la meitat del normal. No cal dir que és una publicitat despistada. Primer, és inexacta: per exemple, la Zona 5 és més reduïda del 50%; costa 38 € per La Guineueta astuta però tornarà a costar entre 82 € per Le Nozze di Figaro i 105 € per Tristan und Isolde.
Segon i pitjor, segur que tothom va pensar que hi hauria un nou descompte sobre els preus anunciats. Qui sap quantes trucades hauran rebut de persones que no assolien aplicar el descompte a la web! Ara hi han posat per tot arreu grans anuncis que expliquen (amb èmfasis estranya en l’original):
“Totes les funcions de La guineueta astuta tenen un descompte del 50% sobre el preu habitual de les òperes en celebració dels 25 anys del ‘Petit Liceu’ i el ‘Liceu per a tothom’. Aquest descompte ja està aplicat en el preu de compra indicat per a cada zona en aquesta pàgina.”
M'agradaM'agrada
Gràcies, Giacomo.
Anem a pams.
Segurament hauré de deixar de consultar la pàgina web del Liceu que tan fervorosament recomano en aquest mateix apunt, ja que en ella ens diu d’Elena Tsallagova:
…els propers moments destacats de la temporada 2025/26 inclouen el seu debut en el paper titular de La guineueta astuta de Janáček al Gran Teatre del Liceu…
Jo crec que si hagués dit:
…els propers moments destacats de la temporada 2025/26 inclouen el seu debut al Gran Teatre del Liceu amb el paper titular de La guineueta astuta de Janáček…
Jo no hauria comès l’errada.
Pel que fa als preus.
Una altra vegada enganyats per l’estratègia del departament comercial del Gran Teatre, òbviament.
Si diuen llençant als quatre vents que per aquestes funcions i en commemoració del 25è aniversari de la reinauguració, totes les localitats de la sala tenen un 50% de descompte és fer trampes al solitari, si més no perquè no és ben així quan les entrades ja des d’un inici tenen la rebaixa esmentada, no es tracta de cap promoció pel 25è aniversari. Les entrades són més econòmiques per intentar ser un esquer atractiu en un títol no comercial. Aquesta tarifa de La Guineueta només es torna a repetir en el recital de Roberto Alagna (té tela que el tenor i pianista costi el mateix que una òpera amb tota una producció) i la Festa Criolla de Jordi Savall, cap òpera representada té aquesta rebaixa.
És una estratagema comercial, sí, que indueix a l’error i a una mala llet que s’haguessin pogut estalviar fent un anunciat que s’ajustés més a la veritat.
Diguem que per acabar, que en aquesta oferta de llocs de treball que acaba de penjar el Liceu a les xarxes, haurien d’afegir també un redactor com cal, perquè en el cas de Tsallagova la redacció és dolenta i en el cas de la tarifa reduïda si el redactat i anunci és correcta, té mala llet encoberta.
Salutacions cordials.
M'agradaM'agrada
Absolutament d’acord, Joaquim: hi ha errors de comunicació tremends.
Afegim-hi això de la promoció per algun 25è aniversari. És un idea dubtosa que ja estava al llibre de la temporada: “La guineueta astuta, primer títol de la temporada en la que celebrem els 25 anys del Petit Liceu, incorpora uns preus especials que promouen l’accés a una funció d’òpera escenificada.” Descripció discutible des del principi, que esdevé incomprensible quan converteixen els preus especials en suposats descomptes del 50% i els 25 anys del Petit Liceu en suposats 25 anys del ‘Liceu per a tothom.’ Així acabaran convertint-nos en malagraïts.
La veritat sembla ser que el Liceu està fent tot el que li demanem sempre: un títol important, rar i agradable; un repartiment d’excel·lència mundial, liderat per la gran Bystrouška del moment; una ocasió per lluir l’orquestra i el mestre Pons; uns preus ajustats, sobre tot per a nosaltres els abonats. S’ha d’agrair-ho tot. Ja els ho agraeixo molt, fins i tot abans de descobrir si tot estarà a la altura de les grans expectatives.
Però si ho diuen d’una manera tan absurda que no ho entens ni tu, qui mai ho podrà entendre? Qui sap ara on m’equivoco jo …
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies molt interessant.
Abraçades.
M'agradaM'agrada
De res, Paco, a disposar
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim. Estic molt il·lusionat en poder veure i escoltar aquest títol, Janacek sempre ha estat d’impacte en les operes escoltades al Liceu.
M’agradaria escoltar un dia Desde la casa dels morts.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Josep.
En la meva primera temporada d’assistent al Gran Teatre del Liceu, l’any 1975 La casa dels morts i va ser amb la companyia de l’òpera de Brno.
Jo, malgrat haver-me iniciat la temporada anterior amb Billy Budd i en aquella mateixa 1975/1976 amb el Lohengrin i tot el que va seguir, La casa dels morts no la vaig gaudir, va ser bastants anys més tard que la vaig entendre, en aquell moment que no em volia perdre res, la vaig trobar feixuga, em faltaven moltes hores de vol.
Cal dir que aquells anys tan precaris, vaig assistir a representacions de títols, com bé saps, que difícilment tornarem a veure.
No era un bon teatre per molts motius, bàsicament econòmics, però mai estarem prou agraïts a l’empresari Pàmies de la varietat de títols amb estrenes absolutes incloses, que oferia en quatre mesos d’activitat. Sortosament, la qualitat actual és tota una altra, però aleshores que envejàvem, més que ara els grans teatres, teníem una quantitat de títols, imponents i que ara somiem. Les coses de la vida.
M'agradaM'agrada
No havia vist el plànol del teatre mai amb tantes entrades disponibles per a una òpera. Ni amb les rebaixes del 50% o l’òpera entre generacions han omplert una mica. Em posa trist. Tampoc l’òpera és d’aquelles rareses que no es fan mai enlloc. A tots els teatres importants s’hi ha fet últimament. Si amb Janacek ja hi ha problemes per vendre, a d’altres ja no els veurem mai al Liceu…
En temporades vinents, a gaudir dels verdis i els puccinis de sempre 😦
M'agradaM'agrada
Ostres!! gràcies per retornar al vell costum dels “tot preparant” gran secció que tant m’agradava. Sàpigues que, seguint els bons aprenentatges del mestre, l’he implementat, en les sessions d’òpera entre generacions. A la meva prole els en faig un abans de les sessions. Salvant les diferències del mitjà (els he fet un xat de whatsapp) i el contingut (que és exacte però buscant que sigui interessant per que no els pugui el sopor).
Gràcies,
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies de l’extens apunt preparatori. M’ha agradat molt llegir que és un bon repartiment perquè de veus només conec Mattei i Gancendo. Per a mi sí és l’estrena perquè en anglès em vaig negar en rodó a anar-hi. Sí que he vist la rest de Janaceks i Brittens de la meva edat d’or del liceu . Sana enveja que hagis pogut veure de la casa dels morts ique m’agradaria molt poder veure-a mi també juntament amb les excursions del senyor Broucek i el Destí en aquest ordre. Guardo molt bon record d’aquell diari d’un.dedaparegut/castell de barba blava que per cert enguany proposa el real amb el mandarí meravellós a banda de l’Ariadna i Barbablava de Dukas ( aquí vam tenir en Van Dam ) Que ens vingui Alagna a cantar tot Puccini em sembla un luxe,que en Savall vingui amb el códice de Trujillo, doncs també i que després vingui Akenhaton…gairebé no m’ho crec. En lloc d’aquests megadescomptes jo optaria pels packs d’entrades com es feia fa temps. Així potser algú que només comptava veure Tosques i Traviates acaba assistint a una guineu i la disfruta i recomana.
M'agradaM'agrada
Doncs mira, fa molts anys vàrem tenir la sort de veure les excursions del senyor Broucek a Londres amb el gran Graham Clark de protagonista.
Avui hem anat a l’assaig general al Liceu i és una autèntica meravella.
M'agradaM'agrada
Jo tinc 21 anys i aquest és el meu segon any com abonat. Estic d’acord amb que ja no és fan títols no tan comuns, com be has dit en alguna ocasió I Vespri Siciliani, Guilerm Tell, La Rondine etc.
Pero jo noto com que no sé ben be que vaig a veure entorn a la Guineueta Astuta. Amb Akhnaten em dona la sensació de tenir-ho més clar. Però potser al motiu per el qual la gent no mostra tant d’interés potser és perque no està ben informada sobre que és l’obra. Ja queda clar que no és perque no hi ha hagi públic operístic perque el recital del Florez ja és sold out. Per tant potser el teatre ha de trobar una forma més accesible i potser més directe en torn a com explicar operes com aquestes. Perque no fa falta que ens expliquin ,tot i que a mi m’agrada molt, L’Elisir d’Amore. Quan porti 40 anys anant al Liceu potser acabo jo també fart jajaja.
Gràcies per les teves observacions.
M'agradaM'agrada
Hola, noi, gràcies per comentar, t’ho agraeixo molt, de veritat.
Tens el privilegi dels joves, l’empenta, les ganes de conèixer tot i, per tant, és lògic que allò que per a molts de nosaltres és rutina per a tu pot ser novetat i com a obres mestres indiscutibles que són, les has de conèixer i segur que serà així, i quasi et diria que te n’arribaràs a cansar perquè aquestes no falten mai.
Em sorprèn, que amb l’Akhnaten estiguis preparat pel que vas a veure i, en canvi, per a una òpera d’un compositor cabdal i consagrat, tot i que a casa nostra no es programi gaire i d’una òpera que fa més de cent anys que es va estrenar i de la que en el mercat hi ha gravacions d’àudio i vídeo a l’abast i referencials, em diguis que no saps ben bé el que vas a veure. Penso que l’interès dels aficionats aquí és totalment secundari, a tu deixa’m dir-te que t’ha d’interessar tot i després ja aniràs fent la selecció natural que segurament al llarg dels anys anirà canviant com ens ha anat passant a tots.
Només em permeto un consell, tot i que ja ets abonat i veuràs tot allò que t’hagin posat a l’abonament i segurament altres coses i faràs bé de veure-ho tot, no te la perdis.
Aquesta temporada ha començat amb dos títols poc freqüents i jo me n’alegro, i després la resta és gran repertori. Que algú que fa anys que va al Liceu, abonat o no, renuncií a assistir a la Guineueta m’entristeix, però aquesta actitud impròpia de qualsevol persona culturalment inquieta, encara que malauradament en siguin moltes, no ha d’arronsar als directors del teatre, sobretot perquè el Liceu és un teatre públic que a banda de quadrar els resultats econòmics, sobretot ha d’oferir una programació que sense defugir l’atractiu popular, doni a conèixer títols nous o poc freqüents i si com en aquest cas es tracta d’una obra mestra, molt més encara.
Ja ens diràs que t’ha semblat.
M'agradaM'agrada
Bones Joaquim, Doncs ja l’he vist. He sortit bastant content del teatre avui. M’he donat compte que aquesta música no es pot escoltar de la mateixa manera que quan s’escolta una òpera de Verdi ja que és totalment diferent. Al principi m’ha costat una mica però a mesura que ha anat passat la funció m’he sentit bastant cómode i m’agradat molt. Totalment d’acord que aquesta òpera no és per a nens com a tal ja que la història dona per a pensar molt la veritat. La posta en escena ha sigut molt maca però s’em feia pesat estar veient tot el rato aquelles teles (molt ben ficades i molt maques per a la vista això si).Trobo que ha sigut un encert anar-hi i sobretot començar a apendre com s’ha d’escoltar música. El proper gran repte per mí serà el Tristan und Isolde ja que serà el meu primer Wagner ja que no vaig tenir la valentía per anar al Lohengrin la temporada passada. El meu objectiu es entendre totes les músiques i sobretot apendre a com escoltar cada música perque ja em vaig adonar compte l’any passat que no puc anar a sentir la música de Bellini esperant el mateix que espero de Verdi, tot i les similituts que tenen els dos. Agraeixo la recomanació que has donat per anar a veure la Guineueta i et dic que estaves en tot lo cert, s’ha d’anar a aquestes funcions i un ha de ser inquiet tant cultural com musicalment. Salutacions!Marc.
M'agradaM'agrada
Magnífic, Marc. Me n’alegro molt que sortissis satisfet i t’agraeixo que ho comentis aquí.
T’esperen moltes representacions estimulants i no tinguis por, Wagner mai s’ha menjat a ningú i el perill rau que quan el coneixes, t’acabi agradant tant que trobis la resta, inferior.
M'agradaM'agrada
Vaig ser a la funcio de dissabte, amb la meva generacio posterior. El resum, ras i curt: un 10! Mira que hi anava amb un cert recel, per a mi mateix i per als neofits, que van gaudir amb la Rusalaka, pero no tenia clar com encaixarien un Janacek. Doncs, per a la meva sorpresa van sortir encantats! Cert que li has de donar una mica de temps a la historia per a agafar volada, pero fora d’aixo, una meravella.
Es tot genial: la musica, l’orquestra i la direccio, les veus principals i la posada en escena!
Ara be, sembla que no tothom opina igual per que crec que l’aforament deuria rondar el 40%. I sembla que deuen estar mirant de salvar els mobles per que va tot descomptat. Una pena.
Si algu en te dubtes, no us ho penseu! Endavant, per que es una funcio de les que fan aficio!
Salut
M'agradaM'agrada
Gràcies, Jordi, també per esperonar al galliner, mai millor emprat, per no deixar-se perdre aquesta perla, que no pel fet de ser més rareta, deixa de ser un joiell molt valuós.
Content que tota la família la gaudís. De fet, és la prova més fefaent que la direcció artística de la casa no s’ha equivocat, no podem dir el mateix d’altres direccions perquè no han sabut vendre un producte que prestigia la casa, cosa de la qual també n’estem necessitats.
M'agradaM'agrada
como siempre Joaquim, gran previa.
Dicho esto y particularmente mi denuncia como tomadura de pelo por parte del teatro ( y eso que me beneficio del ” regalo”), al anunciar por email a los abonados a eso de las 16h, que para la función del jueves 25, se regalan 2 entrdas por abonado a quien lo desee. Eso, repito, es un agravio comparativo para aquellos que ya han comprado su entrada.
Y tal regalo, no hay que ser un lince, es porque estas funciones de la ZORRITA ASTUTA, son impropias para inaugurar una temporada 25/26 de un Teatro que se precie ser de Champions League y son impropias, porque que el aforo está practicamente vacío, es decir con lucecitas verdes en más de un 75% del teatro.
Eso no se le puede permitir ningún teatro de ópera internacional el tener el aforo casi sin vender ; un palo económico para la gestión y resultados a presentar.
Lo manifiesto personalmente con toda sinceridad y eso que me acabo de beneficiar con 2 buenas entradas de regalo en anfiteatro que nunca las hubiera pagado. No es justo!
M'agradaM'agrada
Lo trágico es que esa función (que es la de mi abono) no se llena ni regalando las entradas. Sin duda hay un problema con el puente de la Mercè: al parecer los barceloneses se van, pero los de fuera no tienen festivo y no pueden venir. Pero el problema mayor me parece el desinterés del público. Las otras funciones están muy vacías también.
Esta Zorrita astuta no es la maravillosa Rusalka que tuvimos en primavera, de acuerdo, pero sin duda merece más de lo que está consiguiendo. ¿Porqué no te parece apta para inaugurar temporada? El repartimiento es muy parecido al que tenía la Opéra National de París el pasado enero: Tsallagova, Murrihy i Siljanov, que no me parece más llamativo que Mattei. Ahora mismo París inaugura su temporada con la Ariodante de Handel, que no me parece ni más interesante ni más taquillera. Si no juega en primera división la ONP, pues ¿quien?
Por fin, entiendo que este estoicismo mío es minoritario, pero quedo de la opinión que cuando adquieres entrada para el Liceu ya tienes que saber que otros tendrán descuentos y regalos. Hay unos muy transparentes: los dependientes y más aún los jóvenes siempre tienen descuentos impresionantes; los merecedores estan convidados a los ensayos generales, los ilustres a la inauguración de gala. Seguro que algunos son bastante ilustres para ser invitados a las otras funciones también. Cuándo el teatro está tan vació como el jueves, ¿por qué no invitaros también a otros bastante merecedores? No me parece nada injusto, aunque a mi no me hayan invitado a nada, pese a ser dos veces abonado. Claro que me gustaria ser considerado merecedor también (o ilustre, mejor aún!) pero esto es subjetivo.
También hay que reconocer que los merecedores podéis ir al anfiteatro sin pagar nada, pero quien quiera puede ir pagando 15 € para una entrada sin visión: una vez entrados, nadie controla que se queden vacíos los desiertos que ni se alcanzó regalar. No quise hacerlo y hasta pagué un pequeño suplemento para mejorar mi localidad del abono, pero sabia perfectamente que lo estaba haciendo para dar mi soporte al teatro y a esta Zorrita astuta. No no me molesta que lo hagan otros.
M'agradaM'agrada
Hola Alex.
Hay abonados de primera y segunda. Yo no he recibido ese regalo que te aseguro que lo hubiera aprovechado. Claro que es un agravio, hace mucho tiempo que lo vengo diciendo, pero prefieren regalar a los abonados (supongo que a los más antiguos y como yo fui un desertor, ahora eso me castigan) lo que no deja de ser una deferencia que no tienen con otras personas que quizás quisieran ir regaladas y claro, no les llega, ese sería un agravio peor. Cualquier cosa a estas alturas de la tragedia, mejor que ver el teatro casi vacío. Luego ya llegarán los castigos a quien corresponda y seguramente los recibirá quien más se ha esmerado por ofrecer un producto de gran calidad artística, pero en ningún caso yo diría que esta opera no es digna de ser la que inaugura una temporada. De haberse representado a mediados de febrero el resultado quizás hubiera sido incluso peor, pero eso no debe ser un motivo para no programarla. Lo que si deben hacer es promocionar e incentivar más al publico, con precios realmente populares aprovechando el 25 de aniversario y las fiestas de la Mercè, lo que sea, pero hacerlo mejor. Es un título que no atrae, ni en Milán, ni en París, ni aquí, quizás en centro Europa y lógicamente en Chequia, eso no debe ser un motivo para no programarla.
Ya nos dirás que te ha parecido.
M'agradaM'agrada
por lo que dices entre líneas, Víctor Garcia de Gomar que en mi opinión es un notable profesional, no tiene ninguna culpa en la gestión económica ni en las decisiones sobre precios y sistemática venta de entradas y abonos.
Repito el Liceo, el Real y casi todos los teatros españoles tienen precios abusivos.
Que tomen ejemplo de los teatros alemanes y otros centro europeos : por ejemplo, Berlín, Staatsoper , La Mujer sin Sombra y la Mujer Silenciosa, dirección de Thielemann, y un buen elenco vocal, encuentras plateas a 70€ y entradas más caras a 140€. Esto es impensable por qui.
saludos
M'agradaM'agrada
Así es, la responsabilidad de la gestión económica, o mejor dicho, de la falta de ocupación, es la suma de muchas cosas mal hechas y yo diría que ninguna de ellas es responsabilidad de la dirección artística, a no ser que opines que esta ópera no debería inaugurar una temporada, cosa que muchos de los que lo dicen, han sabido responderme.
Ya he comentado en a otro seguidor, que esta opera también pinchó en la Scala y en la Bastilla recientemente. ¿Será que todo el mundo operístico se está adocenando? Nadie se ha atrevido a decir que es una obra sin interés, ni musicalmente irrelevante, pero la cuestión es que no interesa.
Por lo que a los precios se refiere, creo que la aportación del estado alemán a la cultura y a los teatros de íopera en particular, nada tiene que ver con la que otorgan las distintas administraciones públicas a los teatros del Estado, ahora bien, es cierto que los precios del Real y el Liceu son estratosféricos y si encima los comparamos con Les Arts, no con Berlín o Múnich, aun más.
También el diseño de temporadas no tiene nada que ver con el de Berlín o Múnich y también te diría que los repartos tampoco, son mejores, en general, los de aquí que los de allá, sobre todo en el repertorio italiano. Allí cómo sabes, tienen compañías estables y aquí queremos siempre grandes nombres, incluso si ya no existen.
M'agradaM'agrada
Bones Joaquim,
Doncs ja l’he vist. He sortit bastant content del teatre avui. M’he donat compte que aquesta música no es pot escoltar de la mateixa manera que quan s’escolta una òpera de Verdi ja que és totalment diferent.
Al principi m’ha costat una mica però a mesura que ha anat passat la funció m’he sentit bastant cómode i m’agradat molt. Totalment d’acord que aquesta òpera no és per a nens com a tal ja que la història dona per a pensar molt la veritat.
La posta en escena ha sigut molt maca però s’em feia pesat estar veient tot el rato aquelles teles (molt ben ficades i molt maques per a la vista això si).
Trobo que ha sigut un encert anar-hi i sobretot començar a apendre com s’ha d’escoltar música. El proper gran repte per mí serà el Tristan und Isolde ja que serà el meu primer Wagner ja que no vaig tenir la valentía per anar al Lohengrin la temporada passada.
El meu objectiu es entendre totes les músiques i sobretot apendre a com escoltar cada música perque ja em vaig adonar compte l’any passat que no puc anar a sentir la música de Bellini esperant el mateix que espero de Verdi, tot i les similituts que tenen els dos.
Agraeixo la recomanació que has donat per anar a veure la Guineueta i et dic que estaves en tot lo cert, s’ha d’anar a aquestes funcions i un ha de ser inquiet tant cultural com musicalment.
Salutacions!
Marc.
M'agradaM'agrada