Les Musiciens du Louvre i Marc Minkowski amb els solistes de l’Orlando de Handel. Dimarts 24 de març de 2026. Foto IFL
L’òpera Orlando, que reconec que no coneixia tret d’una ària molt sovintejada per les mezzosopranos, contratenors i contralts, té un argumenta provinent del poema renaixentista Orlando furioso de Ludovico Ariosto.
Com és habitual en les òperes de Handel l’argument és una amanida d’elements èpics, amorosos i fantàstics, que té com a centre neuràlgic la bogeria d’Orlando al no ser correspost amorosament per la dona que estima, evidenciant una lluita entre la raó i la passió, mostrant de manera poc comuna, la fragilitat de l’heroi. D’una manera molt embrionària s’avança a un estil més dramàtic que es desenvoluparan molt més tard amb el belcanto i el romanticisme musical.
Forma part del període londinenc de Händel, quan treballava per al King’s Theatre, es va estrenar l’any 1733 i s’allunya una mica de l’estructura habitual de les òperes sèries, no fent tant ús de les àries “da capo” i, per tant, guanyant en continuïtat dramàtica, alhora que l’orquestra pren molt més protagonisme per expressar els sentiments i l’estat psicològic dels protagonistes, sobretot en el brillantíssim i dramàtic final del segon acte. Aquests canvis van ser deguts a la intenció del compositor d’innovar davant la competència que exercia Opera of the Nobility i també al canvi de gustos del públic.
Marc Minkowski i Les Musiciens du Louvre han tornat a visitar-nos en una d’aquelles gires que fa ell, amb un paquet que també inclou els cantants i que els teatres o agents, compren sencer i en aquest sentit, ja sabem molt bé el pa que si gasta en aquesta mena de productes, ja que en el Liceu hem patit veritables estafes, la més notòria aquella trilogia Mozart-Da Ponte d’infausta memòria.
La majoria d’aquests grans directors i orquestres historicistes han gravat aquestes òperes amb figures rellevants i quan ho porten de gira abaixen el llistó, ho hem vist amb Jacobs, Christi, Gardiner i tants d’altres però cap més especialista per donar gat per llebre que el mestre francès.
Aquestes òperes i si es fan en versió de concert encara més, necessiten grans cantants per defensar un estil molt elaborat de virtuosisme i tècnica, i els cantants que porta Minkowski són en el millor dels casos mitjanies, que en mans d’un altre director esdevindrien mediocritats, però aquí rau el punt mercantilista de l’operació, amb guanys evidents pel mestre francès i perjudici per un públic que embolcallat per l’aura que el director i orquestra arrosseguen s’ho empassen i fins i tot arriben a bravejar-ho tot. Així va succeir ahir al Liceu.
Res a dir de la direcció vibrant i inspiradíssima del mestre parisenc, ni tampoc de la seva orquestra que és magnífica en totes les famílies i en conjunt. Extraordinària interpretació carregada de tensió, dinàmiques de vertigen, i seducció sonora aclaparadora en l’escena de la bogeria d’Orlando que clou el segon acte i moments veritablement màgics com l’acompanyament de l’aria d’Orlando en el tercer acte “Già l’ebro mio ciglio” amb el duet del violí i viola d’amore i acompanyament dels contrabaixos.
Si no fos per director i orquestra, de veritable categoria, hauria marxat a tot tardar en acabar el segon acte.
El rol d’Orlando va ser escrit per a Senesino, el famós castrat. Ara el rol el canten contratenors o mezzosopranos i si n’hi ha alguna disponible, les contralts. Minkowski ens ha portat a Aude Extrémo, mezzosoprano francesa d’ampli repertori, del barroc a Wagner i una veu entre estranya i fingida que a mi no m’ha agradat, no ja la veu, sinó l’emissió poc natural, el so gutural i canviant per fer creure que és una contralt i que enlletgeix el seu cant. S’esforça molt perquè el rol és exigent, però de l’ària més coneguda de l’obra i que canta al primer acte “Fammi combattere”, l’hem sentit cantada de manera més precisa, virtuosa i excitant. El maquillatge vocal que utilitza acaba sent fals, poc natural i només el virtuosisme orquestral i la direcció embogida i espectacular a l’escena de la bogeria, l’han fet sobresortir de la mediocritat. No penso ja en Podles, però la Kasarova, la Bartoli dels grans anys, la Larmore o la mítica Horne eren veus mereixedores del rol.
El rol d’Angelica és per a una soprano lírica i Ana Maria Labin ha estat força bé a l’ària del segon acte “Verdi allori” però després en el tercer, m’ha semblat que es desinflava i no ha lluït gaire a “Così giusta è questa speme”.
El rol de Medoro ha anat a càrrec del contratenor Yuriy Mynenko, Les seves àries no presenten una extraordinària dificultat, ni tampoc són especialment brillants o lluïdes; així i tot, és potser el cantant que m’ha agradat més de tots, per regularitat, bellesa vocal, sensibilitat i musicalitat en el seu fraseig.
Dorinda, el típic rol per a soprano lleugera, aquells rols de caràcter pastoral que sovintegen a les òperes barroques ha anat a càrrec d’Alina Wunderlin, que al Liceu ja va cantar en el Fledermaus dirigit per Minkowski. No em va agradar aleshores ni tampoc m’ha agradat ara. Típica veu de soubrete que vol caure simpàtica i potser jo no tornava a tenir el dia. Una insignificança que ha agradat molt al públic en la seva ària del tercer acte “Amore è qual vento”.
Finalment, el rol més filosòfic de l’òpera el de Zoroastro, encarregat a un baix ha estat interpretat per Edward Jowle, amb prou feines un baríton que se les ha vist i desitjat per tirar endavant una tessitura que el sobrepassava als quatre vents. Però també ha estat bravejat.
Ni mencionaré la presumpta escenografia de Loïc Richard, que menciona el programa i que no he vist per enlloc llevat que fos el xicotet que treia faristols i feia saltirons per l’escenari. També deu cobrar?
M’agradaria molt veure tornar a veure al mestre Minkowski dirigir a l’orquestra del Liceu i amb cantants contractats pel nostre director artístic, si pot ser en òpera francesa, la Gran Opera francesa, de Gounod, Massenet, Thomas, Auber o fins i tot Meyerbeer. Si ve a fer barroc amb la seva orquestra, si us plau, cantants al nivell del preu que paguem. Gràcies
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Jo he marxat a la mitja part.
Si hagués fet un concert d’obres orquestrals de Hansel, segur que m’hauria quedat fins al final.
M'agradaM'agrada
Gràcies per comentar, Carles.
A la mitja part no vas ser l’únic a marxar, hi va haver una diàspora.
M'agradaM'agrada
Qué lástima la parte vocal, según narras; es una ópera que me encanta (igual que el “Orlando furioso”); al menos, Minkowski y “Les musiciens” sí estaban.
Un saludo, infernems.
Leonor
M'agradaM'agrada
Gracias, Leonor.
Es mi opinión, pero ayer en el Liceu se lanzaron bravos para todos, debo ser yo. 🙏
M'agradaM'agrada
O no.
M'agradaM'agrada
😘😘😘
M'agradaM'agrada
Meyerbeer al Liceu… i ara, no! Dues puntualitzacions: l’ària del somni té un duo de violí i viola d’amore. I Angelica no canta “Verdi allori”, sinó Medoro
M'agradaM'agrada
Gràcies, Dani.
Meyerbeer, quan el facin, ara o quan calgui i dirigit per Minkowski, sí, perquè si ell ens porta els cantants, no m’hi veuran pas..
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias musicales de marzo de 2026 | Beckmesser
Totalment d’acord, benvolgut Joaquim. Però en aquest cas es veia venir exactament el que va venir, així que no em sento estafat. També és cert que vaig pagar un preu al nivell dels cantants que porta Minkowski: només vaig agafar entrades perquè en vaig trobar disponible un parell de les increïblement boniques, bones i barates de segona fila central del 5è pis.
Al final, contents d’haver pogut senti un Orlando en viu jo i encara més l’amic barroc que vaig convidar-hi. Però ja li deia en sortir que és una llàstima que aquest directors suposadament tan historicistes acabin desnaturant totalment l’òpera barroca.
Els cantants que vam escoltar ahir anirien bé per a la música religiosa barroca. Segur que la canten millor que la majoria dels solistes de les esglésies del segle XVIII, o si més no tan bé com ells. Però les òperes s’escrivien per fer lluir els grans divos com el Senesino. Insisteixo que era més fidel a l’esperit de Handel representar les seves òperes amb orquestra tardoromàntica però amb Sutherland, Berganza, Freni i Alva, com es feia fa dècades.
Potser fins i tot seria millor i més autèntic tornar a fer transposicions dels rols de castrato? No em recordo la última vegada que n’he escoltat un cantat de manera veritablement satisfactòria, si és que ha passat mai. Els dos darrers rols del Senesino que he escoltat al Liceu es van agafar dels dos costats oposats, però van acabar malament els dos: Sabata com a Giulio Cesare no arribava al tercer pis, Extremo com a Orlando no arribava al registre greu sense fer-nos patir.
M'agradaM'agrada
Jo sempre em sentiré estafat quan em donen gat per llebre i malgrat que sigui la pràctica habitual de Minkowski quan porta és el responsable del producte, no per això deixaré d’anar al concert a veure una òpera que desconec, però tampoc i pel mateix, deixaré de dir-ho tantes vegades calgui que fer una obra que com bé dius, va ser escrita per a lluïment dels millors cantants de l’època, l’interpretin mitjanies i més quan és l’estrena al Liceu. I per acabar de reblar el clau, s’ofereix el producte a preu de tarifa de luxe.
Gràcies per comentar.
M'agradaM'agrada
Molt content que en Marc Minkowski tingui a bé incloure el liceu a les seves gires. Aquest cop segons va dir la debutava al liceu, amb la qual cosa és de suposar que estaran tots més rodats en sucessives representacions. Amb el barroc tothom retalla per tot arreu, no s’escenifica gairebé mai res i com a molt es semiescenifica, que ahir tampoc va ser gaire el cas. No he llegit l’Orlando sencer (sí alguns fragments) que crec que hauria ajudat que no m’avorrís tant la primera part. Assumeixo de grat per força que IFL no faci apunts preparatoris de ballet ni de barroc, però en aquest cas va resultar del tot contraproduent llegir en el programa de mà: “El protagonista, Orlando, és un cavaller medieval que, enmig de la guerra, s’enamora perdudament de la bella Angelica. No obstant això, la història fa un gir tràgic quan Angelica s’enamora de Medoro, un jove que, al seu torn, rebutja les atencions d’Orlando. Consumit per gelosia i desesperació, Orlando perd el control de la seva raó, la qual cosa el porta a una bogeria temporal. En el seu deliri, Orlando es converteix en un personatge complex i ambigu, atrapat entre la noblesa del seu caràcter i la irracionalitat de les seves emocions.”D’haver estat així estaríem davant d’un Orlando “despechao” avant la lettre i avant la Woolf que avorrir-me no m’hauria avorrit gens ni mica. L’òpera té moltes àries de bravura que no coneixia, però són de la factoria Händel i algunes d’elles com el “Vaghe pupille” cantades com sigui són molt interessants.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joan.
Vols dir que no és a l’inrevés? És el Liceu el que compra el producte i Minkowski l’inclou al seu calendari?
Abans que al Liceu, es va interpretar a València. Era l’estrena de l’òpera del Liceu, però la primera funció de la gira no va ser Barcelona.
De totes les que conec de Händel, que ara ja en són bastants, aquest Orlando només em va interessar en l’escena de la bogeria, que em va semblar que Minkowski excel·lia, la resta, narinan.
M'agradaM'agrada
pues Joaquim , vas a quedar satisfecho porque tengo entendido ( a falta de confirmación oficial ) que Minkowski, volverá temporada que viene , no para dirigir Barroco, sino un clásico del romanticismo francés en versión concierto que será un Gounod ( 1 o 2 funciones ), con algun cantante de excelente nivel.
Posiblemente, ya lo sepas, je..je..
M'agradaM'agrada
Hasta que no se presente la temporada, yo 🙈🙉🙊
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias musicales de marzo de 2026 | Beckmesser