CONCURS AGOST 2026: RAIMON TORRES CLAVÉ


Raimon Torres, com a Boris Godunov

Raimundo (Raimon) Torres Clavé (setmana 6) va néixer el 10 de maig de 1912 (setmana 2)  al número 5 del Passatge Méndez Vigo de Barcelona (primera foto de la setmana 1). Va ser el fill més petit del matrimoni Raimundo Torres Grau i Rosa Clavé Carbó.

El pare i l’oncle eren arquitectes reconeguts de la Barcelona dels inicis del segle XX i fundadors del Fomento de Obras y Construcciones fills també d’arquitecte. El germà gran de Raimon Torres Clavé també va seguir la tradició familiar i va ser membra destacat del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània).

Raimon Torres Clavé, a causa d’un caràcter mogut i entremaliat va ser internat a l’Escola Pia d’Olot (foto 3 de la segona setmana). En acabar els estudis va entrar a la Universitat iniciant, és clar, els estudis d’arquitectura, però ell ja havia mostrat entre altres interessos com l’esport i la natura, un especial interès per la música i l’òpera. Després de veure a Feodor Chaliapin cantant el Boris al Liceu quan ell era un nen de dotze anys i com aquell que no dius res, va sentenciar que ell cantaria allò mateix al Liceu, i ho va fer no una, sinó en dues ocasions, l’any 1946 (tres representacions) i l’any 1950 (quatre representacions).

Els estius de la família Torres Clavé els passaven al poble de Tiana, a la Masia de “Can Marí” que més tard seria el Casino de la localitat maresmenca (fotografia 2 de la setmana 2) i allí va conèixer la que després seria la seva esposa, Maritxu.

Les inquietuds del jove, no passaven per l’arquitectura, tot i ser un gran dibuixant, i la música i el cant l’atreien molt, només va faltar que un dia en una trobada d’amics i on ell va cantar, li diguessin que tenia molt bona veu i que anés a veure a un professor de cant per veure si hi havia possibilitats. Va iniciar els estudis de cant amb Ana Militch, professora russa que vivia a Barcelona i que també va ser mestra de Manuel Ausensim o Josep Simorra, entre molts altres. Amb l’arribada de la Guerra Civil l’oncle que li va fer de pare, per aquest va morir quan ell era molt petit, i la mare varen decidir enviar-lo a París per continuar els estudis de cant. Un cop a la capital francesa li varen aconsellar que anés a estudiar amb una professora que vivia al Midí francès, a Éauze (fotografia 4 de la catedral de la ciutat francesa, recreada per a la IA i transformada al blanc i negre per a mi per fer-vos suar una mica més la cansalada, de la setmana 2) i que ningú ha encertat.

Yul Brynner i Raimon Torres el 28 de juliol de 1939 a Saint Pierre en Port.

La professora era una mezzosoprano francesa que va fer una certa carrera en rols secundaris als Estats Units (Metropolitan inclós) i que va donar classes de cant a la gran cantant australiana, Majorie Lawrence, la professora es deia Cécile Gilly (setmana 5) Cal dir que la senyora que apareix a la capçalera de l’apunt d’aquella setmana és l’actriu Ann Codee que a la pel·lícula Interrupted Melody (1955) interpretava a Madame Gilly, és a dir, una setmana us faig suar la cansalada i en altres us vaig donar una pista, més o menys amagada per ajudar-vos.

Entre els alumnes que Raimon va trobar a les classes de la Cécile Gilly hi havia un parell de germans, Vera i Yul Bryner!, amb qui va establir una gran amistat, mentre Yul va romandre a França abans de marxar als Estats Units i fer història a Hollywood, amb entre altres grans pel·lícules, The Kind and I (1956) que va iniciar el concurs en el pròleg.

Un concert l’any 1937 amb els alumnes de Gilly al Thêatre Municipale d’Éauze, va ser el tret de sortida d’una carrera que no trigaria a ser fulgurant, ja que la crítica va destacar a Vera Bryner, Heln Lang i Raimon Torres. l’11 de novembre de 1938 va actuar per primera vegada a París, al costat de Vera i en intervencions més puntuals, Yul Bryner, acompanyats al piano per M.Jarecki.

Després d’un recital a Montecarlo va tornar a Barcelona acabada la Guerra Civil, en travessar la frontera va ser empresonat a Figueres, d’on va poder sortir gràcies a una estilogràfica d’or que la mare del baríton va fer servir per “sobornar” al funcionari franquista i òbviament corrupte.

l’1 de juny de 1941 Torres inicia la carrera operística cantant el Silvio de Pagliacci al Teatro Coliseum, en una companyia dirigida per la famosa Rosetta Pampanini. Després de repetir el Silvio ara al Teatro Tivoli, va començar una gira per l’Estat que va acabar amb el debut al Liceu el 27 de gener de 1942 en un concert lamentable en honor al Dictador, on es van interpretar els actes I i II de Madama Butterfly amb Mercedes Capsir i Joan Nadal i ell cantant el Scharpless i el primer acte de “Lohengrin” amb Aga Joesten (Elsa) i Alfred Rauch (Lohengrin) i segons explica el mestre Tribó en els annals (permanent font de consulta) el personatge homenatjat va arribar a la meitat de l’acte 1er i es va aturar la representació, es van encendre els llums i l’orquestra va tocar l’himne nacional que va provocar catorze minuts d’aplaudiments. Història negra del Liceu sense cap mena de dubte.
Aquell debut va suposar l’inici d’una activitat en el gran teatre de Barcelona, veritablement notable:

Extret dels annals: Raimon Torres

D’aquesta magnífica llista ja surten molts dels fragments musicals dels dos minuts de la setmana quatre, que eren:

Faust de Gounod, del que Torres va cantar Valentin (Palma 1942, Liceu i Zaragoza 1943, Nova York 1950) i Mephistopheles (Karlsruhe 1959); Peter Grimes del que va cantar el rol de Balstrode a Karlsruhe (1958); Canigó, l’òpera d’Antoni Massana que va estrena al Liceu en el rol de Guifrè (1953) i després va interpretar el de Tallaferro en la reposició de 1968); El Giravolt de maig del que va cantar el rol de Perot a Barcelona (1964 i 1972) i Madrid (1972), The Consul de Giancarlo Menotti que va cantar al Teatro de la Zarzuela l’any 1969; La Atlantida de Falla que va cantar a l’estrena a Barcelona 1961 (corifeu i Narrador) i posteriorment a Cádiz i Edimburg; La Bruja de Ruperto Chapí que va fer de gira per España l’any 1966; la part de baríton de Vespre Solennes de Confessore de W.A.Mozart que va cantar a Cuenca l’any 1964; El Pessebre de Pau Casals que va estrenar a Asís l’any 1962 i posteriorment a Florència, Tolossa de Llanguedoc i l’any 1966 a Sant Miquel de Cuixà, al 1967 i 1970 al Palau de la Música Catalana, Toledo (1970) i el 8 de juny de 1974 al Pavelló Esportiu Municipal de Granollers (foto número 5 de la primera setmana) i que va ser la darrera actuació de la seva carrera professional i finalment Die Walküre que va cantar a Venècia l’any 1949 en les mítiques gravacions amb Maria Callas dirigides per Tullio Serafin.

Òbviament, qui canta l’ària de Baco del Macbeth de Giuseppe Verdi és ell l’any 1968 al Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del mestre Michelangelo Veltri. Per algú dels participants una pista fonamental.

Em sembla que no em deixo res de tot el que calia per arribar a Raimon Torres, un cantant massa oblidat i amb una biografia apassionant. Un personatge controvertit que anava contra el sistema i va prescindir dels agents artístics, decisió que va motivar molts problemes professionals.

La seva carrera professional va ser notòria, cantant a teatres importants i amb companys de repartiment de primeríssim nivell: Maria Callas (Die Walkure i Tristan und Isolde), Renata Tebaldi (Tannhäuser a Nàpols, Lohengrin a Verona, Andrea Chénier a Rovigo, L’Asedio di Corinto a Florència, La Traviata a Nàpols), Toti dal Monte (Il Barbiere di Siviglia), Gina Cigna  (Aida a Madrid, Lisboa), Victoria de los Ángeles, Mercedes Capsir, Hipólito Lázaro, Beniamino Gigli, Mafalda Favero, Clara Petrella, Gianni Poggi, Lina Pagliughi, Elena Nicolai, Cesare Siepi, Fedora Barbieri, Boris Christoff, Ebe Stignani, Max Lorenz, Nicola Rossi-Lemeni, Mario del Monaco, Giacomo Lauri Volpi, Miriam Pirazzini, Maria Caniglia, Elsa Cavelti, Anny Konetzny, Mariano Stabile, Mirto Picchi, Giulio Neri, Fedora Barbieri, Ira Malaniuk, Giulietta Simionato, Fernando Corena, Gre Brouwestijn, Hilde Konetzni, Elisabeth Schwarzkopf, Hans Beirer, Antonieta Stella, Gianni Raimondi, Maria de Los Angeles Morales, Anna Maria Iriarte, Raffaele Arié, Margherita Carosio, Hans Hopf, Ferdinand Frantz, Helena Braum, Lily Pons, Pilar Lorengar, Nicola Zaccaria, Tancredi Pasero, Mariano Stabile, Mirto Picchi, Richard Lewis, Gianina Pederzini, Carlo Bergonzi, Ramon Vinay, Georgine von Milinkovic, Giacinto Prandelli, Maria Curtis Verna, Francesco Albanese, Gianna d’Angelo, Alfredo Kraus, Ludwig Weber, Kurt Bohm, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Juan Oncina, Pedro Lavirgen, Pierre Duval, Vicenç Sardinero, Peter Glossop, Grace Bumbry, Ernest Blanc, James McCraken o Josep Carreras.

Va fer un gran repertori que abraça des del barroc de Monteverdi (Il combatimento de Tancredi e Clorinda) al classicisme de Mozart (Don Giovanni, Figaro, Papageno), i Gluck (Alceste), al belcanto més lluït de Rossini, Bellini o Donizetti, Verdi i els veristes (Puccini, Mascagni, Leoncavallo, Giordano, Zandonai, Wolf-Ferrari) i repertori francès, des del primeranc Rameau, a Gounod, Saint-Saëns, Massenet, Offenbach; eslau amb Mussorgsky al capdevant, Dvorak i Penderecki) i és clar, el repertori alemany, amb Beethoven, Mendelsshon, Weber, Brahms,D’Albert, Strauss, Hindemit  i Wagner (Telramund, Wolfram, Holländer, Kurnewal, Amfortas, Wotan a Das Rheingold i Die Walküre, Hans Sachs) i finalment una amplissima llista de compositors espanyols i catalans: Falla, Usandizaga, Arrieta, Bretón, Eslava, Chapí, Albeniz, Casals, Manen, Massana, Mompou, Toldrà.

EL RESULTAT DEL CONCURS.

En l’edició del 2026 han participat 20 seguidors del blog (per ordre d’aparició): Leonor, Jesús Gascón, Jaume Mulet, Esteve Costa, Eva Calero, Jesús Giralt, Marta Parera, Giacomo, Francesc S., Pepa Marin, Carles Ferragut, Maria Teresa Dordal, Agustí Olivé, Antonio Sans, Jordi Font, Xavier, Josep M Fajeda, Jordi Pera, Roger Fontcuberta, i Christine Douciere.

La primera setmana (fotos) la cosa va anar així. Ningú va encertar les cinc fotos, per tant, ningú va puntuar amb un 10. No vaig comptar com a vàlid si a la foto 1 no em dèieu Passatge Méndez Vigo. Les puntuacions varen ser aquestes:

Giacomo 4, Jordi Pera 4, Roger Fontcuberta 4, Jordi Font 4, Carles Ferragut 4, Jesus Giralt 4, Francesc S. 4, Jaume Mulet 4, Antoni Sans 3, Leonor 3, Esteve Costa 3, Maria Teresa Dordal 3, Josep M Fajeda, 3, Xavier 3, Agustí Olivé 3, Antoni Sans 3, Jesús Gascón 3, Eva Calero 3, Pepa Marin 3.

Setmana 2, la data. Antonio Sans va ser el primer a dir correctament el 10 de maig de 1912, per tant, va puntuar amb un 10, també van encertar la data i, per tant, varen obtenir 5 punts: Giacomo, Jordi Pera, Roger Fontcoberta, Carles Ferragut, Francesc S. Jesús Gascón, Marta Parera, Eva Calero, Pepa Marin i Xavier. La resta no vàren puntuar.

Setmana 3, els dos minuts de música. Hi va havder de tot, però ningú va endevinar els 10 fragments i ningú va puntuar amb 15 punts. Només van participar en aquesta prova 9 dels 20 concursants, amb aquests resultats: Antonio Sans, Jordi Pera, Roger Fontcoberta, Marta Parera i Jordi Font 8 fragments encertats; Carles Ferragut, Jesús Gascón i Eva Calero 7 fragments encertats, Giacomo 6 fragments encertats.

Setmana 4, la senyora. Només 4 encerts, el primer a dir Cécile Gilly va ser Giacomo, que es va endur els 10, els altres van ser Jordi Pera, Jesus Giralt i Jesús Gascón que van sumar 5 punts.

Setmana 5, el personatge. La primera a dir Raimon Torres ha estat Pepa Marín que s’emporta els 10 punts i després han contestat correctament el nom del baríton-baix català i amb argumentacions diferents i curioses, Giacomo, Antoni Sans, Jesús Gascón, Marta Parera, Eva Calero, Jordi Font, Jesús Giralt i Xavier.

Sumant tots els punts dels quI han dit Raimon o Raimundo Torres, aquest és el resultat:

Pepa Marin 18, Giacomo 30, Antoni Sans 26, Jesús Gascón 25, Marta Parera 21, Eva Calero 20, Jordi Font 17, Jesús Giralt 14 i Xavier 13. Per tant, el guanyador de l’edició d’agost del 2026 és el mateix que l’any passat, en Giacomo. Auguri, caro! 

La puntuació general és la següent:

Giacomo 30
Antonio Sans 26
Jesús Gascón 25
Jordi Pera 22
Marta Parera 21
Eva Calero 20
Pepa Marin 18
Jordi Font 17
Roger Fontcuberta 17
Carles Ferragut 16
Jesús Giralt 14
Xavier 13
Francesc S. 9
Jaume Mulet 4
Leonor 3
Esteve Costa 3
M.Teresa Dordal 3
Josep M Fajeda 3
Agustí Olivé 3
Christine Douciere 0

Moltes gràcies per participar a totes i a tots, com aquelles i aquells que des de casa ho han anat seguint i no s’han atrevit a participar. Espero que us hagi distret i agradat.

En Giacomo rebrà com a  premi, el llibre Raimundo Torres que va escriure Santiago Vela i es va publicar a l’editorial Témenos Edicions, l’any 2013 i que consta d’una breu biografia, un recull interessantíssim de fotografies de la vida privada i artística de Raimon Torres, amb el detall de tot el repertori l´ñiric del cantant, el repertori liderístic i la cronologia complerta del cantant. El llibre també conté unes petites resenyes de cantants i persones que van tractar-lo com Begoña Torres, la seva filla, Raimon Torres Torres, el nebot arquitecte i Ana Maria Iriarte, Antonio Lluch, Enric Serra i Jaume Tribó. El llibre de 178 pàgines, contè un  pròleg de Montserrat i Carlos Caballé.

Aquest llibre ha estat fonamental per l’elaboració del concurs.

 

Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari