El Festival de Bayreuth ja ha anunciat l’edició de l’estiu del 2027, amb els repartiments complerts dels rols importants:

LOHENGRIN (25 i 30 de juliol, 3,6,10,14,20 i 24 d’agost de 2027)
Director musical: Tarmo Peltokoski
Producció: Ilaria Lanzino
Escenografia: Martin Hickmann
Disseny de vestuari: Vanessa Rust
Dramaturgiea Wiebke Hetmanek
Director del cor  Thomas Eitler-de Lint

Heinrich der Vogler: Georg Zeppenfeld
Lohengrin: Michael Spyres
Elsa von Brabant: Elsa Dreisig
Friedrich von Telramund: Jordan Shanahan
Ortrud: Judit Kutasi
Der Heerrufer des Königs: Thomas Lehman

PARSIFAL (26 i 31 de juliol, 4,8,12,15,19 i 22 d’agost de 2027)
Director musical: Christian Thielemann
Producció: Ersan Mondtag
Escenografia: Neo Rauch, Rosa Loy
Disseny de vestuari: Neo Rauch, Rosa Loy
Dramaturgia: Till Briegleb
Director del cor: Thomas Eitler-de Lint

Amfortas: Michael Volle
Gurnemanz: Mika Kares
Parsifal: Christopher Sokolowski (31.07., 15.08., 19.08., 22.08.), Piotr Beczała (26.07., 04.08., 08.08., 12.08.)
Kundry: Michèle Losier
Klingsors Zaubermädchen: Evelin Novak, Julia Grüter, Natalia Skrycka, Serafina Starke, Lavinia Dames, Marie Henriette Reinhold

TANNHÄUSER (27 de julio, 1,5,11,16 i 21 d’agost de 2027)
Director musical: Thomas Guggeis
Producció: Tobias Kratzer
Escenografia: Rainer Sellmaier
Disseny de vestuari: Rainer Sellmaier
Disseny de llums: Reinhard Traub †
Video: Manuel Braun
Dramatúrgia: Konrad Kuhn
Director del cor: Thomas Eitler-de Lint

Landgraf Hermann: Tareq Nazmi
Tannhäuser: Klaus Florian Vogt
Wolfram von Eschenbach: Markus Eiche
Walther von der Vogelweide: Kieran Carrel
Biterolf: Derrick Ballard
Heinrich der Schreiber: Martin Koch
Elisabeth, Nichte des Landgrafen: Vida Miknevičiūtė
Venus: Jennifer Holloway

DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG (29 de juliol, 7,13,18 i 23 d’agost de 2027)
Directora musical: Simone Young
Producció: Matthias Davids
Escenografia: Andrew D. Edwards
Disseny de vestuari: Susanne Hubrich
Disseny de llums: Fabrice Kebour
Coreografia: Simon Eichenberger
Dramatúrgia: Christoph Wagner-Trenkwitz
Director del cor: Thomas Eitler-de Lint

Hans Sachs, Schuster: Michael Volle
Veit Pogner, Goldschmied: Georg Zeppenfeld
Kunz Vogelgesang, Kürschner: Martin Koch
Konrad Nachtigal, Spengler: Werner Van Mechelen
Sixtus Beckmesser, Stadtschreiber: Michael Nagy
Fritz Kothner, Bäcker: Michael Kupfer-Radecky
Hans Schwarz, Strumpfwirker: Tijl Faveyts
Walther von Stolzing: Klaus Florian Vogt
David, Sachsens Lehrbube: Sebastian Kohlhepp
Eva, Pogners Tochter: Vida Miknevičiūtė
Magdalene, Evas Amme: Alexandra Ionis
Ein Nachtwächter: Mika Kares

A on segur que no em trobareu és a Tannhäuser, on crec que l’únic que veritablement paga la pena és la Elisabeth de Vida Miknevičiūtė, ni tampoc als Meistersinger, on crec que fins i tot la mateixa soprano està fora de lloc fent Eva. Michael Volle m’està bé com Amfortas, però fer-li cantar també el Sachs ja voreja el delicte, en tractar-se d’una sobreexplotació en un moment de la carrera on caldria fer més repòs (ves que no li passi com a Schager aquest estiu), repòs que fa Georg Zeppenfeld, perquè el Veit Pogner i Heinrich der Vogler, són poc per a tant.

Ara bé, tant el Lohengrin inaugural, sense saber quina sorpresa ens pot portar la producció de Ilaria Lanzino, ni l’aposta per la direcció musical del joveníssim Tarmo Peltokoski (Vaasa, 21 d’abril del 2000), el repartiment ofereix l’estimulant al·licient del Lohengrin de Michael Spyres, la més que solvència de Georg Zeppenfeld i l’Elsa dolcíssima d’Elsa Dreisig. Més dubtes em provoca el Telramund de Jordan Shanahan i l’Ortrud de Judit Kutasi, mezzosoprano hongaressa que només conec en òpera italiana i no sempre m’ha convençut.

També em produeix certa salivera el Parsifal, malgrat que la tria del responsable de la proposta escènica recaigui en Ersan Mondtag, el responsable del nyap de l’estiu del 2026 a Salzburg (Ariadne auf Naxos), ja comentat a IFL. Tampoc és que les versions conegudes de Christian Thielemann amb aquesta òpera tan especial, hagin estat les que m’ha trasbalsat més, però sempre és una garantia, és clar. A ra bé en l’apartat vocal sí que és de gran interès la presentació a Bayreuth del jove tenor nord-americà Christopher Sokolowski en quatre de les vuit representacions programades, i les altres quatre hi trobem a Piotr Beczała, en una nova incursió wagneriana després del seu referencial Lohengrin. Ambdós tenors em farien anar al Turó Verd, com també la Kundry de l’estupendíssima mezzosoprano Michèle Losier que en el repertori francès és una glòria i de la que podem esperar una interpretació volcànica com a Kundry. Michael Volle com Amfortas em sembla magnífic i el Gurnemanz de Mika Kares, tenint encara de bon veure i millor sentir a Georg Zeppenfeld, l’aposta pel baix finlandès que ha esdevingut un dels referents dels darrers anys, pot semblar arriscada. Aquesta, ben segur, serà la revàlida definitiva per consagrar-lo.

Això sí, és el festival per a lluïment del cor del Festival, que té una feinada imponent, només hi manca Der fliegende Holländer, per fer el repòquer de grans òperes corals wagnerianes. Ara bé, en una mateixa temporada escoltar-lo cantant Parsifal, Tannhäuser i Meistersinger, amb la propina no gens menyspreable de Lohengrin és tan valuós com comptar amb Thielemann, Beczala, Sokolowski, Spyres, Miknevičiūtė, Lossier o Georg Zeppenfeld. Gran feinada per a Thomas Eitler-de Lint, el director.

Només falten onze mesos per tornar-ne a parlar

Mentrestant, tota la informació a: https://www.bayreuther-festspiele.de/programm/