El retorn de les tries a IFL ha estat prou disputat, amb participació fins i tot des de Tunísia, el Regne Unit i Argentina, no sé si de catalans “expas” o d’autòctons que visiten IFL, en qualsevol cas gràcies a totes i tots els que us heu pres el temps per sentir les cinc versions i després triar-ne només una, que jo crec que no era fàcil perquè les cinc versions tenen un alt nivell.
El primer que cal dir és que totes cinc sopranos són actuals i totes elles tenen aquest rol en repertori com es pot constatar en les cinc escenes, si bé la quarta és malauradament només un àudio “no oficial” d’una representació a l’ONP i la cinquena d’un concert només amb l’escena final, si bé la protagonista canta el rol regularment en teatre. Vaig decidir no posar cap de les Salome clàssiques i indiscutibles i apostar per l’actualitat, per diverses raons, en primer lloc, perquè són sopranos que em motiven i en cap cas no només canten, sinó que interpreten el que canten, són veus magnífiques amb talent interpretatiu; en segon lloc, perquè m’ha semblat molt més estimulant proposar veus que no siguin tan reconeixibles i fàcilment identificables que fessin més fàcil prendre una decisió sense risc i, en tercer lloc, no es tractava de saber qui era cadascuna, es tractava que diguéssiu quina us agradava més, sense que decidir l’una o l’altra no fos un rebuig a una cantant que la història ja ha situat a l’altar. Sent totes actuals i insisteixo, totes excel·lents, l’exercici era més “fàcil” o així m’ho semblava.
Hi ha hagut 34 vots repartits de la següent manera:
I qui són aquestes cinc sopranos que canten l’escena final de Salome?
La soprano de l’escena número 1, la més triada amb 9 votes (26,47% de la participació) i per tant guanyadora de la tria és, Vida Miknevičiūtė en una representació de l’any 2022 a Helsinki dirigida per Hannu Lintu
La soprano de l’escena número 2 ha obtingut 8 vots (23,53% de la participació) i ha quedat segona, és la soprano Lidia Fridman en una representacio al Maggio Musicale Fiorentino de l’any 2025 sota la direcciío d’Alexander Soddy.
Les sopranos de l’escena número 3 i la número 4 han empatat amb 7 vots cadascuna 20,59% de la participació i són Asmik Grigorian l’any 2023 a Hamburg sota la direcció Kent Nagano i Lise Davidsen l’any 2024 a París sota la direcció de Mark Wigglesworth.
Maluaradament de la Davidsen no tenim cap vídeo que pugui mostrar la seva actuació escènica, però tornaré a deixar l’àudio
La soprano de l’escena número 5 que només ha obtingut 3 vots (8,82% de la participació), és Elza van den Heever sota la direcció de Yannick Nézet-Séguin en un concert dels PROMS d’aquest estiu (2026), que ja va ser motiu d’un apunt a IFL.
La soprano guanyadora, Vida Miknevičiūtė va néixer el 13 de juliol de 1979 a Lituània. És una de les sopranos lírico-dramàtiques més destacades de l’actualitat. Reconeguda especialment per la seva potència vocal, intensitat dramàtica i versatilitat, ha destacat de manera molt notable en el repertori d’òpera alemanya de Richard Strauss i Richard Wagner i també en rols veristes.
Es va formar inicialment a la seva Lituània natal, on va obtenir el seu màster en cant a l’Acadèmia Lituana de Música i Teatre (seu de Kaunas). Posteriorment, va continuar el seu perfeccionament acadèmic i vocal a Alemanya.
Entre el 2011 i el 2020 va formar part de la companyia estable del Staatstheater de Mainz, un període clau on va poder desenvolupar un amplíssim repertori i consolidar la seva presència a la escena germànica.
Amb un timbre de gran volum i un característic vibrato que no agrada a tothom poseeix una veu molt rica de colors en tot el registre, de flexibilitat i gran expressió dramàtica. Ha estat especialment aclamada per la seva interpretació del paper titular a Salome (que ha interpretat a ciutats com Helsinki, el Palau de les Arts de València, la Staatsoper de Viena o a Austràlia), l’Emperadriu a Die Frau ohne Schatten, la Chrysothemis a Elektra, Marienne/Marie a Die tote Stadt de Korngold, Sieglinde a Die Walküre, Senta a Der fliegende Holländer, Elsa a Lohengrin, Freia a Das Rheingold i Irene a Rienzi del repertori wagnerià, així com la Fedora de Giordano, la Minnie a La Fanciulla del Westde Puccini, o Lisa a La dama de piques de Txaikovski, en teatres i sales de concert i directors del màxim prestigi.
No ha debutat al Liceu però si a l’Auditori de Barcelona en el cicle d’Ibercamera, el 18 de novembre del 2019 al costat de Michaela Zajmi (mezzosoprano), Aleš Briscein (tenor) i Edgars Ošleja (bajo) per cantar la Novena simfonia de Beethoven, amb la Prague Opera Orchestra sota la direcció de Karl-Heinz Steffens i l’Orfeón Donostiarra dirigit per José Antonio Sainz Alfaro.
Gràcies per participar i el pròxim més potser hi haurà una altra tria
Per accedir a l’apunt de la tria, aquest és l’enllaç
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Moltes gràcies! Totes eren meravelloses. Vaig votar per la Grigorian, peró com bé vas dir, no podia perdre. Abraçada!
M'agradaM'agrada
De fet, benvolguda, suposo que jo vaig ser l’únic a votar coneixent les cinc i no vaig triar la Grigorian, sent en principi la Salome que més s’adequa al meu ideal, veu lírica que s’apropa molt més a la joventut del personatge que moltes grandíssimes dramàtiques sempre he trobat que no acaben de donar la imatge d’una Lolita.
No tenia cap dubte que aquest apunt et motivaria.
M'agradaM'agrada
Excelente, Joaquim
Yo vote la 2 y no supe quien era hasta leer este apunte. Es de todas la más intensa, aunque estuve dudando entre ella y la 3 que resulta que era Grigorian. Si llego a saber que era ella, seguramente la hubiera escogido, por aquello de los seguidores y de no traicionarse uno mismo, pero me dejé llevar cómo tú nos proponías.
Las extraordinarias interpretaciones de las cinco han supuesto un reto.
Los vídeos, curiosamente, determinan más claramente el voto, con lo que la importancia de las puestas en escena y su influencia sobre la música y el canto abren un tema polémico, sin duda.
M'agradaM'agrada
Un tema muy interesante Wolf, escuchar sin ver y luego viendo la interpretación la valoración puede cambiar, pero estoy seguro que no será por culpa de la cantante, en este caso.
Gracias por participar.
M'agradaM'agrada
Gracias, Joaquin, per esa información que das, tan desconocida para mí, de todas esas cantantes actuales. Aunque no haya elegido a la primera por su vibrato que me molesta y siendo la ganadora, estoy satisfecho de haber votado a Asmik Grigorian porque de las sopranos actuales que conozco es una de mis preferidas.
M'agradaM'agrada
Gracias por participar, Rodolfo.
Ha sido disputado, aunque yo creí que habría más participación, ya que no se trata de ningún concurso, simplemenmte se trataba de escoger. ¿Quizás era demasiada escucha?, ¿pero el blog no está dirigido a personas que les gusta la música, la ópera y las voces?. Seguro que de haber sido la Pira de Il Trovatore, la participación hubiera sido más alta.
M'agradaLiked by 1 person
Seguro que sí.
M'agradaM'agrada
Y no sólo por el fragmento, es la erótica del tenor, que lamentablemente puede con todo 🤣🤣🤣
M'agradaM'agrada
Molt interessant la sel·lecció que vas fer.
Jo vaig votar per Vida Miknevičiūtė i no vaig saber qui era cap de les 5 proposades, totes elles excel·lents. Em va fer decantar el seu timbre que, de totes elles, era on hi reconeixia més la (idea que jo tinc de) Salomé.
Per altra banda, comentar que m’agrada retrobar aquesta cantant que ja vaig tenir la oportunitat de gaudir-la en una Elektra a Berlin cantant la Crisothemis, al costat de Merberth, Meier, Pape… Dirigides per Barenboim i producció de Chèreau. Vida Miknevičiütè va ser la més vitorejada.
Espero poder-la veure al Liceu abans que s’esguerri.
Una abraçada!
PD: No em molestaria gens que hi hagués una tria al mes 😉
M'agradaM'agrada
Gràcies, Rai. A mi feia temps que m’agradava molt Vida Miknevičiūtė, però va ser veure-la a Aix aquest estiu i encara m’agrada més i aquest vibrato que tant sembla molestar, en directe desapareix al davant de tot el que ofereix, però la competència era molt gran i mai vaig pensar que seria la guanyadora.
No sé si cada mes hi haurà tria, però que n’hi haurà més, quasi t’ho asseguro.
M'agradaM'agrada
Doncs sí sumem les dues terceres guanyen per golejada…de fet vaig està dubtant entre la tercera i quarta (sense saber qui era ninguna de les cinc és clar) però en aquest segona volta amb escena per mi guanya per golejada la Grigorian( llàstima de no tenir vídeo de la Davidsen)…i com dius
M'agradaM'agrada
Com dius tu escènicament és la més versamblable quan a presencia escenica tot i que la posta en escena no m’agrada gens…es curiós que les dues terceres són les que més hem pogut sentir i veure per les nostres latituds. I amb això no vull desmereixer ni la primera ni la segona però les seves escenografies encara m’agraden menys i no ajudant a que sumin punts… Veure actuar realment canvia molt el tema.
I estaria molt bé que repetissis experiència sense dubte… encara que no ser com tens temps per fer tantes coses. Les teves preparacions sobre les òperes del Liceu no poden ser més exhaustives !
M'agradaM'agrada
Sempre m’he estimat més que les sopranos que canten aquest rol siguin veus més líriques que dramàtiques, perquè Salome és una adolescent, i és clar que hi pot haver adolescents amb veus i presència dramàtica, però quan ho canta una veu més lírica, com la Caballé, la Behrens o en aquest cas, la Grigorian, que és la més lírica de les cinc, el rol pren una dimensió molt més seductora. En qualsevol cas celebro que t’hagin agradat les cinc i que òbviament hagis gaudit i participat de la tria.
M'agradaM'agrada
Que bones totes!
Una sorpresa ii encara que jo no votés la 1 perquè la veu no m’agradava tant com la 3 i la 4, que va ser el meu gran dilema, vista millora molt.
Jo també desitjaria d’ara endavant, que tornessin les tries regularment
M'agradaM'agrada
Quina vas triar, Jordi?
Hi haurà més tries, no sé amb quina regularitat, però n’hi haurà quan trobi cantants interessants per a una determinada ària, duo o escena, que no tot han de ser àries.
Gràcies.
M'agradaM'agrada
Me encantan las voces con vibrato ya que este potencia el poder dramático de la interpretación. Y con esta soprano, además, su componente psicótica es super patente. Oyéndola pensé (y perdonen si les parece una ordinariez en algo tan serio como enjuiciar este gran papel). «esta Salomé está, y conforme avanza la escena cada vez más, como una cabra». Gran mérito poner esta condición de manifiesto (y trascendiendo solo con el sonido), más mérito aun ¡y con qué clase y estilo; sin exageraciones! Su capacidad para superar los escollos de la partitura, la frescura y juventud de su voz y su timbre claro, nos muestran como casi nadie a este perverso personaje. Grandísima Salomé y enhorabuena a los valencianos, que pudieron verla.
M'agradaM'agrada
Es sin duda, una de las Salome del momento, pero afortunadamente, no la única cómo he querido dejar constancia en este post.
Gracias por visitar y comentar en IFL, espero que no sea la última vez.
M'agradaM'agrada
Hacía mucho tiempo que no comentaba en IFL, pero la sigo con gran interés. El “cebo” de de la escena final de Salomé era demasiado apetitoso para dejarlo pasar. En efecto, magníficas versiones de grandes intérpretes actuales. Salvo la 2 que, con todos mis respetos, parece una voz en exceso densa; las demás, magníficas. La 1, que fue mi elegida, mejor en el audio solo que con el video. ¡Qué pena de montaje escénico! No se acostumbra uno.
M'agradaM'agrada
Gracias por el retorno.
Una puesta en escena puede estorbar, estamos acostumbrados a sufrir algunas que a parte de no aportar nada, molestan, no todas, pero haberlas, haylas.
Los grandes cantantes están por encima de muchas puestas en escena y sus interpretaciones hacen que nos olvidemos de las estupideces que muchas veces están obligados a hacer, aunque algunos pueden negarse, pocos, pero haberlos también haylos.
M'agradaM'agrada
Yo dudé entre la versión 1 y la 3, votando finalmente a la Grigorian, una de las mejores Salomé actuales.
A ver si el Liceu contrata próximamente para cantar òpera por supuesto ( y no recital o concierto ), a Mickneviciute de la que disfrutė su Salomé em Les Arts pasada temporada y por supuesto, de su excelente Frau de Aix.
Por cierto, recalcar la carrera meteórica y ascendente de la joven soprano dramática , Lidia Friedman, a ver si la vemos pronto en el Liceu ( canta mucho Verdi joven y muy apoyada por Riccardo Muti ).
M'agradaM'agrada
La Grigorian parece un valor consolidado en la casa, por lo tanto vamos a esperar que sean Friedman y Miknevičiūtė las que nos visiten pronto. Teniendo en cuenta que la Davidsen también parece consolidada en la casa y el año próximo podríamos incluso ver lo que en este post no hemos podido, nos faltaría, de las cinco, Elza van den Heever, que es la que menos ha interesado.
Puestos a escribir a los reyes, hay otra Salome que fascina, Ambur Braid, la tintorera de Aix.
M'agradaM'agrada
Y aunque nada tenga que ver con las citadas, otra joven soprano lírica de apenas 29 años y que ya destaca con razón por bellísimo timbre de voz y expresividad en el canto es otra Grigorian, de nombre Juliana .
Ojo a esta joven soprano y a ver si nos vienes pronto por el Liceu ( lastima que no actúe en las próximas Boheme, en lugar de la cada vez menos interesante Yende ).
a ver si disfrutamos algo con los Capuleti
M'agradaM'agrada
Mejor que la Yende como Mimi, de aquí a Lima, La Bohème del MET con ella de Mimi, me gustó.
En cuanto a los Capuleti, pintan bien o así lo espero. Es una ópera que me motiva poco, la verdad.
M'agradaM'agrada
Iré a los Capuleti tampoco demasiado motivado, ya que además no entran en nuestro abono P. Me interesa el tándem belcantista Oropesa /Lupinacci. No es el Bellini más brillante
M'agradaM'agrada