Dijous Sant és un dia assenyalat, el top of the tops ha d’estar a l’alçada. Avui toca Irving Berlinamb l’himne per excel·lència del teatre musical americà, és a dir, EL TEATRE MUSICAL:
There’s No Business Like Show Business, cantat per santa Merman, una santa amb una mica de mala llet i un escot impossible.
l’escena és una mica de setmana santa de tota la vida.
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
mentre escolto aquesta dona que aviat treuré del santoral per moltes raons no confesades espero amb ansia els vostres comentaris sobre la senta de la susan bayo anthony que ahir vaig veure al liceu,ai deu meu quina pena, anja on ets!!!
Hola de 9 Edita (2 comentaris seguits!!!!). Comprenc la més que probable retirada del teu particular santoral de la Merman, potser Colbran es retirarà la paraula?
La no per esperada, menys mal rebuda noticia del estat vocal de la Senta ex santa, em fa reflexionar. Què no ho veia el Matabosch l’any passat que això no funcionaria?. La resta del món ho varem pressentir.
Però sense voler entrar en comparacions, que en aquest cas són impossibles, l’Anja Silja, escoltada ara (post Gala Pamias) és més que discutible. Posats a escollir,la Stemme que vaig penjar fa unes setmanes a mi em fa bavejar directament. I si em de parlar de santes mortes, la llista l’encapçalen, sense cap mena de dubte la Varnay i la Rysanek.
L’avantatja de tenir molts anys es que quan parlo, parlo en present coses que vaig escoltar els anys 60’s (la meva estimada senta anja) ara clar ni per fregar la comuna del camarot del capità
Ja, però em sembla que no m’has entès. Si veus l’Anja Silja(el vídeo és dels anys 60), el que dic és què és discutible (com tot, ja ho se). Ara, que encara canta, be més aviat actua, la valoració és tota un altre.
Estimats meus,
No vull ferir cap sensibilitat referent a les santes i altars de les nostres catedrals de la nostra mitomania, me explicaré…
Com a referent jo sempre tinc al cap la nostra catedral de Barcelona que te un altar principal amb un crist horrorós d’en Marés y moltes capelletes precioses amb autentiques obres mestres del art religiós, traspassant aquest símil a tots els àmbits del meu santuari particular de Broadway, Hollywood, West End, Liceu etc. Jo ja no vull posar cap imatge al altar principal (el del esmirriat crist esmentat) en canvi tinc las dotzenes de capelletes plenes de gracies divines de tots tipus
Vull dir clarament que tots valen per coses concretes però cap val per a tot a deu gracies, i concretant a la excelsa santitat d’altar principal de la senyora Merman m’hi nego rotundament a col•locar-la a aquest lloc per moltíssimes raons i aquí en diré unes quantes:
A mi no em val el que 300 llibres diguin que aquesta senyora era la millor de totes amb distancia, pot ser si jo l’hagués vist en directe parlaria diferent, però la veritat es que nomes la puc jutjar per el poc que he vist de ella al cinema o escoltat en disc
Trobo el seu tó de veu moltes vegades irritant i soc incapaç d’escoltar un long play de 14 peces seguit sense que m’agafin ganes d’escanyar-la
Físicament em dona mal estar, es gruixuda, mal vestida i pèssimament mal pentinada
La veig incapaç de interpretar de manera mínimament acceptable una peça romàntica i tendre però…
Capella de luxe a la meva catedralitat particular si la té a la dreta de la senyora Ball i a l’esquerra de la senyora Lansbury i la té per moltes raons:
El disc de Gypsy, la còmica interpretació de Mad, mad world, Call me Madam, cine i disc i per la Dolly Donahue que tantes vegades he vist
… i tranquils estimats meus tampoc la Bette ni la Callas estan al altar principal de cap de les meves basíliques, la perfecció total no existeix però el talent, la bellesa y la genialitat si
mentre escolto aquesta dona que aviat treuré del santoral per moltes raons no confesades espero amb ansia els vostres comentaris sobre la senta de la susan bayo anthony que ahir vaig veure al liceu,ai deu meu quina pena, anja on ets!!!
M'agradaM'agrada
Hola de 9 Edita (2 comentaris seguits!!!!). Comprenc la més que probable retirada del teu particular santoral de la Merman, potser Colbran es retirarà la paraula?
La no per esperada, menys mal rebuda noticia del estat vocal de la Senta ex santa, em fa reflexionar. Què no ho veia el Matabosch l’any passat que això no funcionaria?. La resta del món ho varem pressentir.
Però sense voler entrar en comparacions, que en aquest cas són impossibles, l’Anja Silja, escoltada ara (post Gala Pamias) és més que discutible. Posats a escollir,la Stemme que vaig penjar fa unes setmanes a mi em fa bavejar directament. I si em de parlar de santes mortes, la llista l’encapçalen, sense cap mena de dubte la Varnay i la Rysanek.
M'agradaM'agrada
L’avantatja de tenir molts anys es que quan parlo, parlo en present coses que vaig escoltar els anys 60’s (la meva estimada senta anja) ara clar ni per fregar la comuna del camarot del capità
M'agradaM'agrada
Ja, però em sembla que no m’has entès. Si veus l’Anja Silja (el vídeo és dels anys 60), el que dic és què és discutible (com tot, ja ho se). Ara, que encara canta, be més aviat actua, la valoració és tota un altre.
M'agradaM'agrada
Edita, es pot saber, de on ve aquest antagonisme amb la Merman? Què tens una xafarderia “huis clos” que no sabem?
M'agradaM'agrada
Estimats meus,
No vull ferir cap sensibilitat referent a les santes i altars de les nostres catedrals de la nostra mitomania, me explicaré…
Com a referent jo sempre tinc al cap la nostra catedral de Barcelona que te un altar principal amb un crist horrorós d’en Marés y moltes capelletes precioses amb autentiques obres mestres del art religiós, traspassant aquest símil a tots els àmbits del meu santuari particular de Broadway, Hollywood, West End, Liceu etc. Jo ja no vull posar cap imatge al altar principal (el del esmirriat crist esmentat) en canvi tinc las dotzenes de capelletes plenes de gracies divines de tots tipus
Vull dir clarament que tots valen per coses concretes però cap val per a tot a deu gracies, i concretant a la excelsa santitat d’altar principal de la senyora Merman m’hi nego rotundament a col•locar-la a aquest lloc per moltíssimes raons i aquí en diré unes quantes:
A mi no em val el que 300 llibres diguin que aquesta senyora era la millor de totes amb distancia, pot ser si jo l’hagués vist en directe parlaria diferent, però la veritat es que nomes la puc jutjar per el poc que he vist de ella al cinema o escoltat en disc
Trobo el seu tó de veu moltes vegades irritant i soc incapaç d’escoltar un long play de 14 peces seguit sense que m’agafin ganes d’escanyar-la
Físicament em dona mal estar, es gruixuda, mal vestida i pèssimament mal pentinada
La veig incapaç de interpretar de manera mínimament acceptable una peça romàntica i tendre però…
Capella de luxe a la meva catedralitat particular si la té a la dreta de la senyora Ball i a l’esquerra de la senyora Lansbury i la té per moltes raons:
El disc de Gypsy, la còmica interpretació de Mad, mad world, Call me Madam, cine i disc i per la Dolly Donahue que tantes vegades he vist
… i tranquils estimats meus tampoc la Bette ni la Callas estan al altar principal de cap de les meves basíliques, la perfecció total no existeix però el talent, la bellesa y la genialitat si
M'agradaM'agrada
Mira Edita, hi ha un moment al segon acte de la Tosca que l’Scarpia li diu a la Tosca: Così, così ti voglio!, doncs això. CHAPEAUX!!! i gràcies
M'agradaM'agrada