IN FERNEM LAND

Le portrait humaine et La voix de Manon


Una mica trastocat si que m’he quedat, però no vull avançar esdeveniments.

Ben be podria ser La Voix de Manon, docs el vell Des Grieux, recorda al inici d’aquesta obreta, la veu de la seva estimada. Més aviat viu encara, obsessionat amb el record de la veu i la imatge del portrait que venera com una relíquia.

També podria ser Le portrait humaine, doncs l’obra de Poulenc, és un veritable retrat humà, d’una dona abandonada.

Curiós aparellament el d’aquestes dues obres a la temporada del Gran Teatre del Liceu.

Le portrait de Manon, com a curiositat està be, sobretot dintre d’aquest homenatge a la heroïna de Prévost, però no va gaire més enllà del entreteniment. Potser hagués estat millor gaudir de la Manon Lescaut d‘Auber.

També podríem dir que el més idoni hagués estat veure-la després de les representacions de LA MANON, doncs aquest divertissement, és una anècdota del cavaller Des Grieux, ja vellet, amb una neboda de la Manon, que mira que ja es arrissar el rinxol.

Escena molt senzilla, senzillíssima. Situada sobre el fossar de l’orquestra i l’orquestra al darrere, dins l’escenari. Boníssima idea, sobretot per La Voix Humaine, doncs apropa l’acció i fa viure el drama intensament.

Desprès del desencís de saber que dues de les estrelles prèviament anunciades, el baríton Dwayne Croft i la mezzo Marina Domasxenko, no vindrien, sorpresa agradabilíssima pels dos substituts. El jove baríton brasiler Paulo Szot, posseeix una veu ample, bonica, amb projecció i un acurat francès. M’agradaria veure’l en un altre rol on ens podés demostrar més coses, doncs aquest Des Grieux no te gaires possibilitats.

La més jove encara, mezzo croata, Janja Vuletic, ens ha sorprès també per la qualitat de la veu, la línea i el timbre jove i atractiu de una mezzo aguda que segurament la veurem aviat fent cosses més importants que aquest irrellevant personatge.

Debut al Liceu de Isabel Rey, ja era hora. Tot i que jo crec que va cantar en un concert, fa anys, per recaptar fons, no se si per les desgràcies de Colòmbia o Nicaragua, però potser estic equivocat. Jo crec que va cantar La Sonnanbula. La veu es més ample que fa uns anys, una bona lírica, amb línea de cant immaculada, tot i que aquesta neboda de la Manon, tampoc li dona gaires moments d’esplendor. En la seva ària ha pogut demostrar-nos el per què ha fet la carrera, sobretot a Zuric, que està fent.

El darrer personatge d’aquesta historieta, és el tenor canadenc, Gordon Gietz, que francament, entre el gorret que li han fet portar (ell no en te cap culpa), i la veu que no m’ha semblat res de l’altre món, m’ha decebut bastant. L’acció escènica irrellevant i el vestuari, idoni, però francament lleig de combinació de colors. Aquelles mitges verdes amb el vestit vermell, que li han fet dur a la mezzo, encara em fan mal als ulls. Potser per això no ha vingut la Domashenko!!!L’orquestra, que sonava una mica en sordina pel fet d’estar al darrere de l’acció, a estat correcta, però sense un so gaire bonic. Amb una direcció discreta del valencià Josep Vicent.

Un cop acabat aquest entremès, més aviat de menú de gasolinera, ha arribat La voix Humaine i la de de la Blancas.

L’escena exactament situada com a la primera òpera, però substituint la taula i la cadira, per un blanquíssim sofà i un telèfon amb cable. Difícil traspassar aquesta obra als nostres dies i amb un mòbil. El cable dona molt joc i la operadora és el tercer personatge en discòrdia.Musicalment l’obra és una meravella, que no seré pas jo qui la vagi a descobrir i defensar. És un autèntic tour de force per a una cantant, que si no te tantes dots escèniques com vocals, fracassarà estrepitosament.

La Ángeles Blancas, te les dues i amb escreix. La temporada no s’ha acabat encara, i falta un dels plats forts, l’esperadíssima Manon de la Dessay i el Villazón i la Norma, sobretot la de la Cedolins i la Ganassi, però de moment i aferrada al cap de munt, jo ja tinc el meu vot pel millor cantant de la temporada.

La Blancas, amb una veu més voluminosa encara que la darrera vegada que la vaig veure, a la Rusalka de Torí (potser el fet de l’orquestra al darrera encara ho potenciava més), ha fet una interpretació captivadora i quan s’ha acabat, amb aquest final tan colpidor, per darrera l’esquena m’ha passat un calfred com un llamp, un calfred d’emoció, un calfred per què el que ha fet aquesta senyora, és senzillament magistral. S’ha arrossegat, no tan sols físicament per l’escenari, també per la partitura i el llibret, fent viure cadascuna de les paraules i les notes, amb la intensitat justa, la intenció, la passió, el pànic, la tendresa i la desesperació que aquest cinquanta minuts de música, exigeixen a qualsevol cantant i actriu que vulgui interpretar aquest rol. L’emoció ha esclatat amb una gran ovació. Ha estat un èxit sense discussió. Segurament altres cantants més coneguts, estrangers i mediàtics, han fet aquesta temporada èxits similars, però de l’emoció i el calfred per l’espinada, ella és de moment, l’única responsable i culpable.

L’orquestra ha quedat massa en segó terme i en l’obra te molt protagonisme. Potser la concentració estava fixada en exclusivitat per la  Blancas. El senyor Josep Vicent li ha deixat tot el protagonisme, ha fet ben fet.

BRAVA!!!

3 comments

  1. colbran

    Isabel Rey només va cantar al 1986 en la final del Francesc Viñas.
    Evidentment Angeles Blancas es una digna candidata al nostre premi del 4rt i 5e pis. Meravellosa en tots els conceptes.

    M'agrada

  2. Paulo Szot é um barítono brasileiro ainda jovem, muito talentoso. Após carreira com sucesso, no Brasil, vem se destacando no exterior, tendo já cantado em várias ocasiões nos EUA, inclusive na Ópera de New York. Suas últimas atuações têm sido cobertas de elogios . Vide http://deoperaeconcertos.blogspot.com/2007/05/paulo-szot-em-boston-2.html http://deoperaeconcertos.blogspot.com/2007/05/paulo-szot-em-boston.html
    http://deoperaeconcertos.blogspot.com/2007/02/paulo-szot-continua-somando-sucessos_22.html
    http://deoperaeconcertos.blogspot.com/2007/02/paulo-szot-em-cosi-fan-tutte.html e, na Ópera de Marseille, na versão inglesa da obra de Gian Carlo Menotti “Maria Golovin”, ao lado de Nuccia Focile.
    Abraços
    José Carlos

    M'agrada

  3. Muchas gracias José Carlos y bienvenido al blog. Esperemos una gran carrera para este joven barítono, así como poder verlo y escucharlo, en una ópera más importante.
    Muito obrigado

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: