No parlaré de les veus del assaig general de la Manon d’avui, no tinc ni ganes, ni esma. Un assaig general és això, un assaig general i per tan, haig de dir que no han estat al 100%, s’han reservat, s’han sentit coses molt interessants i altres gens, però hem d’esperar.
La direcció d’orquestra de Victor Pablo Pérez m’ha semblat extraordinària i la resposta de l’orquestra ha estat a l’alçada del director, brillant, apassionada, refinada, amb un tempus subtil, com demana Massenet. El so de la corda ha tingut moments extraordinaris i en tot moment ha portat l’òpera amb ma segura i control sobre les veus. Si alguna vegada han quedat tapades ha estat per que s’han reservat o be, per que no són les idònies per aquest repertori.
El cor be, com darrerament ens te acostumats, però les seves intervencions no són del compromís de la Khovantxina.
La direcció escènica és treballada en el moviment i actuació dels cantants-actors, però l’he trobat lletja, vella, avorrida, fosca i monocord. Tota l’estona és el mateix decorat, una espècie de plaça de toros, que encercla l’escena, que canvia amb lleus retocs, que si ara una taula, que si ara unes cadires. El Liceu hauria d’haver apostat per una producció a l’alçada de les expectatives que han creat aquestes representacions. Ja comença a ser alarmant això del us i abús del decorat únic, ara que tenim un escenari que en teoria, hauria de permetre solucions més imaginatives i espectaculars. El teatre també és això, o no?L’escena de Cours-La-Reine m’ha semblat del pitjor que he vist escènicament aquesta temporada. El ballet anecdòtic.
He sortit, en contra de la majoria de gent amb la que he parlat, molt desencisat. En cap moment, m’he emocionat i la Manon com a mínim, te tres o quatre moments, que et poden emocionar, avui no ha estat el meu dia. Esperem a l’estrena de dijous.
IN FERNEM LAND 
Fins que no arribi l’estrena estarem patint…
M'agradaM'agrada
Venga, ánimos que seguro que han estado muy reservones y para el estreno “se vienen arriba”.
Eso si, la puesta en escena no tiene remedio.
M'agradaM'agrada
Jo no més puc jutjar sobre els dos primers actes. M’ha semblat d’un avorriment mortal. Sense emoció, sense interés. No més destacava l’orquestra sota l’estupenda direcció de Victor Pablo. L’escena un desastre total. La direcció escènica una pífia i allò del teatre dins del teatre comença a provocar-me nausees.
M'agradaM'agrada
Zerlina, estoy seguro que saldrán motivados y con ganas de agradar. Soy más partidario de ensayos generales flojillos y estrenos apoteósicos y espero que sea así, aunque para la apoteosis tienen que confluir factores que desgraciadamente, aquí no se dan.
La parte visual es muy importante y aunqie yo no soy tan radical como Colbran (y eso que él no ha visto lo peor), en este caso tendrá que ser el aspecto musical (el más importante) que tendrá que defender el espectáculo.
A pesar de los pesares, cruzo los dedos y espero que Villazón descanse mucho hoy y mañana. Tiene toda mi confianza.
La Dessay no me preocupa, está que se sale, dentro de sus posibilidades, que son muchas, pero que en aspectos de registro para este personaje, un tanto limitadas. Esto ya lo sabíamos de antemano y el éxito, creo que lo tiene asegurado, es una bestia de teatro.
Mei, que es sufridora innata, tiene el 40% de motivos para estarlo, ya que ella es muy Dessayniana y al menos esta parte la tiene cubierta.
M'agradaM'agrada
Ay, que me está dando un miedo Villazón…
M'agradaM'agrada
Salarino, no nos llega la camisa al cuello.
Yo no me he atrevido a decir lo que realmente pase ayer en el general, esperando la función de mañana. Pero repito que o era yo que tan solo oía lo que oía (el resto salvo conocidas excepciones, me dijeron de todo por osar criticar esta Manon), o mis orejas estaban conectadas a un canal diferente que las del resto del teatro.
M'agradaM'agrada