IN FERNEM LAND

LA ULTIMA MANON


Ahir es varen acabar (ja era hora) les interminables Manons.

La darrera havia de cantar-la Inva Mula amb el primer repartiment, és a dir Inva Mulaamb Rolando Villazón de Des Grieux. Era la única oportunitat a part de la substitució sobtada del diumenge tarda, on la Mula va cantar el quart i el cinquè acte.

Ha estat una llàstima no poder veure i escoltar la parella prevista. Inva Mula m’ha agradat moltísim. Un fraseig, una veu, una emissió de les notes i un domini dels pianíssims, extraordinaris. La seva veu m’ha recordat a la Freni dels primers anys.

Certament li manca l’animal escènic de la Dessay. És una actriu correcta i voluntariosa que fa allò que li han dit que te que fer, mentre que la Dessay ho viu intensament. Són dos concepcions absolutament vàlides i una no pot excloure mai a l’altra.

Stefano Secco és un cantant correcta, amb bona línia i una veu tirant a impersonal. Li manca carisma i una certa seguretat escènica. Vocalment fa coses boniques però no entusiasme. Fa us del falset i aleshores la veu esdevé quasi blanca. En el seu “En fermant les yeux” li manca seducció i a Ah fuyez! ha hagut d’eixamplar el so tan controlat fins aquell moment. A el duo de Saint Sulpice ha estat tapat per l’orquestra i ha forçat el instrument per no ser cruspit per la Inva Mula.

Jo crec que la Mula amb el Villazon hauria estat una Manon magnífica.

Després he marxat del teatre. No he vist ni el quart ni el cinquè acte. Estic una mica tip de Massenet, m’ho sabreu perdonar?

%d bloggers like this: