Jonas Kaufmann, Lise Davidsen, Aušrinė Stundytė, Eleonora Buratto, Anita Rachvelisvili, Freddie De Tomasso, Javier Camarena, Tamara Wilson, Julia Lezhneva, Michael Volle, Adriana Gonzalez, Varduhi Abrahamyan, Magdalena Kožená, Elena Pankratova, Nadine Sierra, Maria Agresta, Gerald Finley, Elizabeth DeShong,
Noms, noms, noms, alguns dels més valorats i esperats per a mi, altres que no esmento m’importen poc i altres ni els conec o recordo, el que no vol dir que no m’acabin agradant, però per a mi una temporada no són noms, ho he dit moltes vegades i ho repetiré tantes com faci falta o forces em quedin per dir que:
Carmen, Turandot, Ballo in Maschera, Cenerentola o fins i tot Adriana Lecouvreur m’interessen més aviat poc, perquè havent-hi Les Troyens (per estrenar encara), Sanson et Dalila (òpera que podem considerar popular i que fa molts més anys que no es representa, Dialogues des Carmelites (prevista eternament, però mai definitivament programada, Louise (una òpera estimadíssima al Liceu fa anys i panys), Les vepres siciliennes o la versió italiana (ja em conformo) que no es representa al Liceu des de fa més de quatre dècades, Ernani o I Masnadieri, La donna del lago (per estrenar al Liceu), Guillaume Tell (no s’ha fet mai la versió francesa), Ermione, Zelmira, Mosè o Francesca da Rimini, La Fanciulla del West, Fedora (ara tan de moda) o per què no, La Rondine…
I podria seguir i seguir, amb títols imprescindibles i fins i tot de repertori que no es fan. Txaikovski més enllà de l’Onegin i la Pikovaia té una Mazzepa que espera la seva oportunitat, com l’espera una imprescindible Khovantxina absent des del 2007 o Sadko, Una vida pel Tsar, Russland i Ludmila, per no parlar del sempre desitjat Príncep Igor o Els diables de Loudun. Què esperen per a Die Soldaten, Das Wunde der Heliane o Die Frau ohne Schatten?
Aquestes i tantes altres òperes que prestigien una temporada, no hi són, i en canvi tenim allò que podem veure a Sabadell, amb tots els respectes, eh? i possiblement amb millors resultats i sense tantes pretensions.
Programar el Messiah de Handel escenificat quan no és una òpera i quan falten tantes obres cabdals, és si més no, una provocació. Va funcionar el War Requiem, però insisteixo, falten molts títols, repertoris i fins i tot òperes del mateix Handel, per representar abans que l’oratori tantes vegades programat pels volts de Nadal. Ah! Schubert té molts cicles de cançons i tornem amb Winterreise? Tip del meu cicle preferit, tip!.
Quins són els al·licients? Els cantants que poden fallar, emmalaltir, trair o denunciar al Liceu per ser anunciats i mai contractats? o els títols que mobilitzen, engresquen i sacsegen al públic internacional i local i que no programen els altres teatres?
És una temporada, una vegada més, pensada per omplir, però no per deixar empremta i ser referent. Això mateix ho podem veure en qualsevol altre lloc, quasi tot podrien ser franquícies que podem veure en altres teatres, amb millors o pitjors cantants, però és allò que no trasbalsa ni fidelitza.
Repetir la producció per a Turandot de l’Espert denota, per una banda, el fracàs de l’última proposta (aquella dels leeds ideada per Franc Aleu) per retornar a la inauguració del tercer Liceu, repetida fins a l’avorriment. Em consta que estava prevista una altra, però deuen haver retallat. També repeteixen la producció de Bieito de la Carmen. Ningú ha tingut la valentia i gosadia de tornar a programar el Ballo del director més odiat? Doncs penso que convindria revisar-la al cap dels anys i deixar el títol de Bizet i el brau d’Osborne en repòs definitiu. No és una butada, ho dic seriosament.
Només té sentit programar un títol d’aquests tan repetits si el cast ho justifica. No és el cas de la Carmen o Turandot. A Carmen l’únic que em fa realment il·lusió és veure el debut de Jan Antem al Liceu (pell de gallina garantida). Pensen, és clar, que la Carmen omple amb qualsevol repartiment i no cal esforçar-se gaire.
No m’atrau tornar-me a abonar.
M’interessa el títol de John Adams, l’Onegin tot i que el cast no em motiva especialment, el Fidelio malgrat ser un bolo luxós, El Castell de Barbablava (una única funció) o aquest primer acte de Die Wallküre que mai podrà servir per assedegar aquesta sequera wagneriana que futurs projectes anunciats mai serviran de consol. Com també m’exaspera que Richard Strauss o els romàntics alemanys no hi siguin representats.
Som un contenidor d’espectacles, no som un generador de propostes. No som la diferència, no marquem tendència ni provoquem il·lusió, som un teatre més de l’estat, comparable amb Oviedo, Sevilla o Les Arts actualment, amb espectacles interessants però res especialment entusiasmant. El Real aposta a una altra lliga i està per veure si es consolidarà o serà un foc d’encenalls molt ben promocionat. No volia parlar d’altres cases d’òpera.
Creia sincerament que a Victor García de Gomar el deixarien fer, però em sembla que més aviat el retallen i l’obliguen a fer el que no voldria. Res de nou però especialment preocupant. La seva agenda de contactes era prou estimulant per anar temporada rere temporada fent passes i deixar enrere l’anodí llegat que va rebre. Però vosaltres creieu que la 2023/2024 és un pas endavant enfront de la temporada l’actual?
No m’agrada aquesta temporada vinent, tot i comptar amb dues de les tres santes que més desitjo, no m’agrada. Només són noms.
Hi ha concerts i gal·les farcides de noms, repeteixo, que poden caure i ser substituïts per altres, però aquest any la cosa va d’esquerdes irreversibles, i em preocupen les esquerdes i si són irreversibles, encara més.
Agraeixo una gala a una cantant referencial, que té un cartell luxós, ja era hora!. Molt millor que les fetes darrerament al voltant de grans noms de la lírica que no han estat homenatjats com calia. M’encanta, per tant, la gala dedicada Victoria De los Angeles,i també la gala dedicada a la gran pianista Alicia de Larrocha, no tan lligada al Liceu com el recentment desaparegut Pedro Lavirgen, que calia homenatjar en vida i aneu a saber si també l’oblidaran després de mort. Quan faci 100 anys del seu naixement ningú dels vius sabrà qui era i si esperen el centenari de la seva mort, el Liceu estarà sota el nivell del mar (canvi climàtic dixi).
Concerts interessants, píndoles luxoses del barroc habitual i altres espectacles que no sé exactament com enquadrar-los (calia el concert de Víctor Manuel en la presentació de la temporada?, de veritat?).
Farceixen una programació que amaga una reducció d’abonaments absolutament necessària i encara no sabem les noves tarifes de preus.
Esquerdes irreversibles després de visitar el paradís i fer un salt al buit? Em fa por imaginar el leitmotiv de la propera, francament.
No m’agrada la temporada, però no perquè no hi hagi els títols que m’agraden a mi i que mobilitzen a les tietes de l’Eixample sense inquietar-les gaire. No, no m’agrada perquè darrere les esquerdes irreversibles de l’edifici intueixo que hi manca aquell projecte que mai s’explica i que acaba conformant, any rere any, un desencís. Un projecte que més que esquerdes hauria de ser la bastida d’una nova casa d’òpera referencial.
Altres anys us parlava de l’equilibri o desequilibri de títols i repertoris, estadístiques, al cap i a la fi. Aquest any, en canvi, us he deixat sense cap ordre ni concert, tot un seguit de neguits que m’han anat sorgint, mentre intentava trobar un sentit a aquesta llista de títols, noms i coses presentades.
Passi-ho bé, estigui boneta, que deia en Rossinyol.
IN FERNEM LAND 
Tristament, molt d’acord. He escoltat la presentació i només hi havia buidor, autocomplaença en un discurs farcit de llocs comuns.
Em temo que qui mana de veritat són els marits més prominents d’aquestes tietes de l’Eixample, i tots plegats, inclòs l’equip artístic, ben acomodats dins el discurs eficaç de la “cooltura”, on hi cap de tot i res. Al final res, i, per suposat, molt ments el record d’algú com Pedro Lavirgen.
.
M'agradaM'agrada
Molt menys el record d’algú com Pedro Lavirgen, volia dir.
I aprofito no per repetir res del que s’ha dit, que ho subscric completament, sinó per afegir una altra cosa. Molt oportunament, diu en Joan, més abaix, que “fiar-ho tot als noms té el risc de que Alagna cancel·li i quedi Tosca”, como ens ha passat aquesta temporada. Doncs bé, això ja ha tornat a passar. M’explico. A les imatges promocionals de la propera “Adriana Leocuovreur” hi apareix en Roberto Alagna, qui evidentment no cantarà el Maurizio. També hi apareix la Barbara Frittoli i, en una de les imatges, hi surt en Joan Pons. Ni una ni l’altre cantaran respectivament els rols d’Adriana i de Michonnet. D’on venen aquestes imatges? És clar, de la darrera “Adriana Lecouvreur” vista al teatre, la temporada 2011/2012, i com que era la mateixa producció que ara s’ha tornat a programar, la d’en David McVicar, doncs tot queda justificat. Justificat? No ho crec pas.
Imaginem que el Liceu tornés a programar “Sly” de Wolf-Ferrari i que aprofités aquella producció d’en Hans Hollmann (última i també primera d’aquesta òpera al Liceu) que es va presentar la temporada 1999/2000. Imaginem, llavors, que ara el Liceu, com a imatge promocional, ens mostrés al Josep Carreras en aquella producció. No seria estrany? Força estrany i estic segur que no passaria desapercebut. Per què? Fonamentalment, perquè al Carreras encara el coneix força gent, ni que sigui pels Tres Tenors o per la fundació que porta el seu nom (molt poques entrevistes al gran tenor he vist que no orbitin al voltant de la leucèmia, la fundació, els Tres Tenors, el Barça… tot deixant de banda allò que ha fet d’ell un artista meravellós). A Alagna potser ja no l’identifica ningú i menys encara a en Joan Pons (parlo del públic actual, no de qui participa en aquest blog). Potser són vistos com anònims models que han sigut contractats per a una sessió fotogràfica promocional.
Ara bé, jo els conec i els que voltem per aquí també i, senzillament, que utilitzin d’aquests cantants per a promocionar funcions que comptaran amb cantants diferents té un nom ben clar: publicitat fraudulenta. El mateix frau que suposaria que la Scala de Milà, en la seva recent reposició de “La bohème” del Zeffirelli, hagués emprat una imatge de Pavarotti, en lloc d’una de Freddie de Tommaso.
En fi, frau, sense embuts. Tot i que un frau normalitzat. Sense anar més lluny, al Palau de les Arts, a propòsit de la seva “Jenufa”, han utilitzat una imatge (entenc que de la mateixa producció) de l’Evelyn Herlitzius. Si hagués estat prevista veritablement Herlitzius, no hauria dubtat en agafar entrada. Vaig haver comprovar, amb desencís, que en realitat, la cantant prevista era la Petra Lang.
En fi, només un altre exemple de quin és l’estat de les coses.
M'agradaM'agrada
Muy de acuerdo esta vez con toda la decepción expresada por Joaquim, salvo las excepciones también expuestas y de las opino como él
M'agradaM'agrada
Una temporada de nombres, de los cuales un buen % no vendrán. Volver a poner en escena “La Cenerentola” de Rossini es un insulto a sus 26 magníficas óperas serias, muchas de ellas nunca estrenadas en el Liceu. De esta manera todos seguirán creyendo que Rossini era un compositor de óperas buffas e ignorando la fabulosa valía de sus óperas serias que afortunadamente hemos podido ver en nuestros múltiples viajes a Pésaro y que también se programan año tras año en Wilbad i Naxos edita con muy buen criterio, si bien no siempre con resultado artístico óptimo, en CD y DVD.
Tanto barroco me empalaga y nunca se pone un Vivaldi, para mi el mejor de los compositores barrocos con una cantidad ingente de óperas que afortunadamente conocemos a través del CD y DVD, pero que el Liceu sigue ignorando y considerando que es el autor de las bonitas “Cuatro estaciones” y nada más, pura falta de conocimientos operísticos.
Estrenos de autores catalanes, bien, pero por qué no revisar óperas de Albéniz, de Arrieta, de Yradier, de Bretón, de Chapí que hay que conocer pues sus grabaciones fonográficas indican que tiene un valor bastante ignorado.
Y por qué no se programa ningún Menotti, Rota o el actual Marco Tutino que ya tiene un considerable número de óperas, algunas fácilmente localizables en YouTube como “La Ciociara” que es excelente y se ha estrenado ya en múltiples países con éxito merecido.
Y menos mal que no nos programan los inefables “Il trovatore” y “L’elisir d’amore” que ya han “muñido” hasta el aburrimiento y me han desplazado del abono que tenía desde hace 68 años.
Es cierto que cada espectador programaría diferente, pero obligarle a ver otra vez la “Carmencita” de Bieito (ya no es de Bizet) y el “Turandotito” de la Espert (ya no es de Puccini) me parece bochornoso y de imaginación torpe y vulgar. Veremos al menos “Eugene Oneguin” que según unas informaciones es de Donizetti (sic), como si no existiera otra ópera rusa. Ahora nada más faltaría que en la posterior temporada se programara “Doña Francisquita”, la única zarzuela del repertorio de las más de 10.000 cuyas partituras están conservadas y catalogadas en la SGAE.
Suerte y conformación a los que seguiréis abonados al Liceu que no merece teneros, pues el staff directivo es tan poco imaginativo, como ignorante y “Pesetero” o mejor ahora “Eurotero” y que de seguir así vaciará la barraca pues ni siquiera la descarada claca actual podrá crear éxitos de algo que no se lo merece. Bon profit!
M'agradaM'agrada
Donde digo Yradier, compositor que respeto, me refiero a Carnicer.
M'agradaM'agrada
muy descriptivo, amigo Fede pero yo creo y con los precios anunciados o previstos, que la próxima temporada 23/24, no será ” ni Pesetera ni Eurotera” en cuanto a abonos y compra de localidades. Preveo más lucecitas verdes que este año , tal como está sucediendo actualmente.
Si bajas calidad en su conjunto ( bajar calidad incluye para mi reiteraciones, tipo CARMEN, TURANDOT, etc..y sus producciones más que vistas, más otra vez BALLO y CENERENTOLA ), pues tienes que bajar logicamente precios de localidades y esto aquí, en el Liceo ( como en buena parte de los Teatros de ópera españoles ), no sucede.
Desde luego que si cazas con tiempo un viaje a buen precio, más vales pasarte un fin de semana en Berlin ( visitas la ciudad tan cultural, más luego apareces por la Unter den Linden, Deutsche y Komishe Oper y la Philarmoniker ), con excelentes orquestas, programaciones más de interés y precios…repito precios de localidades, casi un 50% más económicos que por nuestros lares. ).
Como bien dices, desmotivación a los abonados de siempre y creo, poco motivador para nuevos adeptos.
Una pena!
M'agradaM'agrada
Esa visita a Berlín ya la hemos hace unos años y vimos “Pelleas et Melissande”, “Mahagony” y no recuerdo si en el mismo viaje “Tannhäuser” y “Don Carlo”. Esa ciudad te ofrece un abanico de posibilidades a unos precios de platea que aquí son de primera fila de cuarto o quinto piso central…También aventuro yo que con la política de precios y programaciones del actual Liceu se les puede “vaciar la barraca”…, a pesar de que la claca cree éxitos en cada función.
M'agradaM'agrada
Doncs també molt d’acord. Tret del que és en VC i es podria programar per tant perfectament al palau o a l’auditori, el que es veurà escenificat és exactament el mateix de sempre, llevat de l’Antony and Cleopatra o l’Oneguin. És una temporada que si la tens al costat de casa hi vas però difícilment pot motivar un viatge. Fiar-ho tot als noms té a més el risc que Alagna cancel.li i quedi Tosca, cosa que si el títol programat fos la Fanciulla fora molt diferent. Esperem a veure què programa el Real per fer agenda…
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Enlaces de abril de 2023 | Beckmesser
Jo també estic molt d’acord amb tu. Ja saps que jo no estic a la vostra alçada però, programar tantes obres que no fa tant de temps que hem vist, no m’agrada gens. De la llista que tu fas ni ha unes quantes que jo també havia desitjat que es representessin.
Crec que la propera temporada es picaran els dits.
M'agradaM'agrada
Avorriment, avorriment, avorriment
Cada any el mateix, haurien de dir que el Liceu es un teatre de repertori i prou, amb alguns concerts barrocs interessants que fàcilment els podriem veure al Palau, ja veurem si aquests cantants venen finalment o cancel.len, o passa com l’ homenatge a la Caballé amb el concert de la Victòria dels Angels, ja fa dues temporades que no estic abonat, i seguiré així,
De Massanet també només es representa Manon o Werther ,Per quan? Esclarmonde, Don Quixot, Roma, Le Cid, La Navarresa etc. Per quan Tancredi o l’ assedi de Corint, o el magnific Guillerm Tell representat de Rossini per l’ òpera irlandesa, només mig Wagner l’únic alicient es la Davidson i tots els cantants que diuen que vindran, ja veuerem que passa finalment, jo ja he renunciat a veure Les vespres sicilianes o Estifelio o altres com Le due foscari o Juana d’ Arc fa temps que no espero res
M'agradaM'agrada
D’acord absolut amb tu i Colbran,sembla que ens llegiu el pensament.No em crec l’anunci de grans figures,com Kaufmann que fa poc temps no va poder venir per lRingutud i que el mateix dia cantava a Viena.Ho vaig seguir per Live Direct fins que escoltant el director m’adono que no em diu res que m’interessi.A casa,fins i tot, ens plantegem l’abonament que en el meu casa es de 40 anys d’antiguitat.Estic molt decebuda,potser la temporada en què em sento més enganyada.
Gràcies, Quim, com sempre
M'agradaM'agrada
Per cert cap homenatge al gran tenor Pedro Lavirgen, després de quasi 20 anys cantant al Liceu ja ningú el recorda
M'agradaM'agrada
Sí, és una vergonya que ningú recordi aquest tenor. Ni a la televisió ni a la ràdio i menys a la premsa se n’ha parlat de la mort d’aquest cantant que va actuar ininterrompudament al Liceu durant tantes temporades. Aquest matí, a Catalunya Música, al programa Tots els matins de món tocava parlar d’òpera, com cada quinze dies. Dons el presentador, un tal Montagut, no ha fet ni un sol esment d’aquest cantant. Ha parlat de la propera temporada del Liceu (elogiant-la, com no podia ser d’una altra manera), però de la mort del Pedro Lavirgen, ni una paraula. Una autèntica pena…
M'agradaM'agrada
Referent a Kaufmann volia dir Laringitis
M'agradaM'agrada
Completament d’acord i coincideixo amb la llista que fas i encara es podria afegir Attila, altres òperes de Giordano, a més de la Fedora, molts dels Donizettis que estan recuperant a Bergamo, Meyerbeer, que alguns teatres com el de Berlín intenten rescatar de l’oblit, i un llarg etcètera. En fi, després de 23 anys, crec que aquest any deixaré l’abonament i compraré les poques entrades que m’interessen amb les ofertes que fan per la Mercè, dia de l’òpera, Nadal, etc. Ja m’he cansat de veure Turandots i Carmens cada dos anys. A part, que, per a mi, el Liceu ha de ser el Liceu de l’òpera, no el Liceu de les arts amb l’artista resident, el poeta resident i tots aquests complements que tant agraden al director artístic i que poc o molt, deuen requerir diners que es podrien destinar a potenciar les activitats operístiques.
M'agradaM'agrada
pues hay un messias escenificado de Claus Guth de 2009, muy localizable en youtube, que está bastante bien… sí, es posible que sea dificil conciliar el texto con lo que está pasando en la escena, pero a eso ya está el personal acostumbrado.
M'agradaM'agrada
Costa endevinar cap a quin tipus de perfil dirigeixen la selecció d’espectacles de la temporada. Ja fa un temps llarg que el Liceu es va afegir a l’inerzia de fiar gran part del negoci a la captació de turisme per salvar les temporades i poder pagar els preus de les entrades. Crec que s’han afegit al gran parc d’atraccions en què s’ha convertit Catalunya, fent la seva aportació operística en forma de títols súper coneguts a gran nivell. I de l’aficionat real? Doncs, es el mercado amigos i qui vulgui major exigència i qualitat que la cerqui a un altre lloc.
M'agradaM'agrada
El Liceu és com si fos un teatre de repertori, és a dir. com si fos la Staatsoper de Viena, però amb nou títols i cap mdels aventatges de la hist`roca òpera vienesa.
Repetir programació i produccions fins a esgotar la paciència dels abonats és la mort, perquè ni els repartiments o justifiquen, ni el prestigi que tenia el teatre ho mereix.
M'agradaM'agrada
Es pot dir més alt, però no mes clar!
Els que ja tenim certa edat i portem dècades i òperes a les espatlles ens dol que hi hagi òperes que mai veurem en directe al Liceu , tu n’has dit un bon grapat.
Diuen que l’esperança és el darrera que es perd…
M'agradaM'agrada
Per si et pot interessar
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim, per els teus comentaris i la teva valentia! Concepció Gavaldà i Aran
M'agradaM'agrada
Gràcies pel comentari. Molt d’acord amb les mancances. He de dir que em fa il·lusió la programació de La Cenerentola. Al final, davant la manca de Rossinis, qualsevol engruneta fa il·lusió.
El dia que programin unes Goyescas, òpera fantàstica, i que rarament s’escenifica (no hi ha ni una versió amb escena decent a YouTube), crec que cridaré d’emoció.
M'agradaM'agrada
Esplèndid comentari.
Amb més de vint anys d’abonat, he pogut conèixer el repertori més mínim i bàsic; algun bon regal operístic, molt excepcional, i el mateix teatre ja em cansa i desil·lusiona. Totes les ganes són per marxar i els darrers temps pandèmics he donat crèdit, però ara ja sí que arriba quan tot té el seu límit. Si no poden ni programar un Wagner per temporada pels recordats 700.000€ de dèficit, ja és de tan poc i poc nivell… quan després no donen cap xifra de la inutilitat de la inversió en Plensa…. Munich: 10 estrenes i multitud de reposicions; passen de vint en total i em perdó al comptar del web, però potser voregen la trentena?. A la roda de premsa ja cap dada econòmica; 52 milions i llestos. Ni abonats, ni despeses, … lo de 850.000 euros de mitjan en les òperes pròpies i per resposta a periodista, sinó muts. Transparència zero.
El més trist és l’acció, gestió i programació, del mateix Liceu provoqui desencant, avorriment i fugida d’aficionats que volen i poden mantenir-s’hi lligats. Segurament segueixen mirant el “ticketing” de la marca (ja decadent) Barcelona.
M'agradaM'agrada
M’hauré d’afegir al cor dels decebuts. Crec que el problema és prou senzill. La temporada 2023-24 té com tema veritable el de les retallades brutals.
En aquesta temporada 2022-23, que està sent excel·lent, tenim 11 òperes (Don Pasquale, La Gata perduda, Il Trovatore, Il Trittico, Tosca, Macbeth, Alexina B., Manon, Parsifal, Dido & Aeneas, L’Incoronazione di Poppea) i una casi-òpera (7 Deaths of Maria Callas).
Semblaria normal que un Gran Teatre d’òpera programés una dotzena d’òperes cada temporada. En programa 12 el San Carlo a Nàpols, 12 la Fenice a Venècia, 11 + 1 musical el Comunale a Bologna, 9 el Costanzi + 2 les Termes de Caracal·la a Roma … No parlem de la Scala a Milà, que en programa 14. Fins i tot el Regio de Torí, que passa una crisi molt greu, ha programat una mitja temporada amb 7 òperes del gener al juny de 2023.
A la propera temporada del Liceu tenim un altre cop dues estrenes ultra-contemporànies (Antony & Cleopatra, Orgia) i una casi-òpera (Der Messias). Tenim dos títols ultra-repetits i esperem que taquillers (Turandot, Carmen). Cap d’aquests no m’entusiasma, però els entenc tots, i potser m’acabaran agradant si més no alguns.
El problema és que caldria afegir set òperes més i només n’hi ha quatre (Evgenij Onegin, Un ballo in maschera, La Cenerentola, Adriana Lecouvreur). Déu-n’hi-do, com es troben a faltar les tres que falten! Hi cabria, per exemple, un títol wagnerìa i dos dels pocs o mai sovintejats que esmenteu a dalt. La temporada tindria tot un altre al·licient.
És molest que la presentació intenti amagar aquesta absència amb trampes infantils, posant-nos dins de la llista de les òperes els que són només concerts (Orlando Paladino, Médée, L’Orfeo, El Castell de Barbablava, Fidelio, fins i tot un extracte de La Valquíria).
Després hi ha onze concerts honestament presentats com tals. Alguns dels quals són interessants, estem d’acord. Però queda la impressió dominant que als que han programat aquesta temporada els molesta tenir un teatre d’òpera. Més aviat voldrien tenir una tercera sala de concerts en competència amb el Palau i l’Auditori. Pobre Liceu!
M'agradaM'agrada
Fantàstic el resum dels dos darrers paràgrafs. I sí, pobre Liceu, amb tantes “Arts” i tan poca “òpera”.
M'agradaM'agrada
Molt d’acord amb tu.
Per cert quan parles de l’opera prevista eternament, però mai definitivament programada, m’has fet recordar el que va passar amb Lady Macbeth de Minsk, que durant uns anys deien que la tenien prevista, però dissortadament mai es feia!.
També una pena que el castell de Barbablava només tingui una representació. I com molts, ja tips del Toro d’Osborne, del Turandot de l’Espert, etc.
Per cert, seguiré amb elmeu torn d’abonament, però degut a l’increment de preu gens justificat per la poroposta que fan, tornarem al benvolgut 4rt. pis, i molt probablement si no canvien molts les coses el proper any, aquest estarà el nostre darrer abonament
Ho deixaré després de més de mig segle! ( en més de 50 anys tantes i tantes operes repetides i tantes i tantes per estrenar o tornar a fer, la llista és realment molt extensa!!)
Finalment totalment no puc estar més d’acord amb tu en lo referent a que “Som un contenidor d’espectacles, no som un generador de propostes”. I un repte: de les figures anunciades quantes cauran? jo dic que un mínim de 3, temps al temps
Salut a tot@s
M'agradaM'agrada
N’hi ha vàries que esperen eternament, Dialogues des Carmelites, per exemple, també Les Troyens.
La Lady estava programada per inaugurar aquesta temporada, però a algú li va semblar massa llarga i forta per a la fashion people que inviten a la primera, alhora que costosa i incòmode. Amb un criteri molt més que discutible i provincià van decidir que l’òpera inaugural fos Don Pasquale. Ja veus el nivell.
Perdona per respondre tan tard.
M'agradaM'agrada