IN FERNEM LAND

TIEFLAND d’Eugen d’Albert


Neue Deutsche Theater  de Praga, en l'época de l'estrena de Tiefland 

El 15 de novembre de 1903, avui fa 104 anys, es va estrenar al Neues Deutsches Theater de Praga, l’òpera d’Eugen d’Albert, Tiefland, és a dir Terra Baixa, basada en l’obra més emblemàtica del teatre català, escrita per Angel Guimerà.

El llibret de Tiefland va ser escrit per Rudolph Lothar i malgrat conservar l’essència i els personatges, es va permetre, juntament amb d’Albert, unes llicències si més no curioses, vistes des de la perspectiva catalana.

Tiefland està considerada l’única aportació alemanya a l’òpera verista. La influència de l’escola italiana no va afavorir gens en l’acceptació per part de la crítica, si del públic, de l’obra més coneguda del cèlebre pianista i compositor.

La utilització dels Leimotive per descriure els personatges i sobretot els dos mons que ens descriu l’obra, el món cruel i realista del pla i el món idealitzat i pacífic de la muntanya.

Eugene D'AlbertD’Albert utilitza algunes dissonàncies i un cert llenguatge post wagnerià, emprant recursos tímbrics i orquestrals molt germànics i fent us del melodisme més italianitzant. En el relat del llop, eix central de l’obra de Guimerà i de l’òpera de D’Albert, el compositor utilitza tercets molt marcats i sincopats, que retornen en el moment de la mort de Sebastiano. El motiu per el qual s’italianitzen els noms de Sebastià, Tomàs (Tommaso) o es castellanitza el Manelic en Pedro, és tot un misteri.

L’obra es va estrenar a Praga, doncs els empresaris alemanys es mostraven contraris a l’obra d’un pianista famós però d’un compositor poc valorat, influenciat per la música del gran Wagner.

El èxit del públic de Praga, no va ser secundat per la crítica, ni pels empresaris ni els editors. L’estrena a Alemanya, a Dresde, no va suposar cap repercussió important, cosa que va decidir a d’Albert a retocar l’obra i que va assolir l’acceptació definitiva de l’obra en el repertori i teatres d’arreu, després de les reestrenes a Hamburg i Berlín a l’any 1907.

Al Metropolitan de Nova York es va estrenar el 23 de novembre de 1908 amb Emmy Destinn i Erik Schmedes i al Liceu de Barcelona es va estrenar a l’any 1910 amb el llibret traduït en català.Callas com a Marta a Atenes a l'any 1945

Curiosament, la Marta ha estat un rol decisiu per a moltes sopranos en els inicis de la seva carrera. La gran Kirsten Flagstad va debutar en el teatre, a l’edat de 18 anys amb aquest rol (1913). També Maria Callas va cantar el rol a Atenes en la temporada 1945 i Montserrat Caballé que durant els primers i difícils anys 50’s i 60’s la va cantar multitud de vegades a Basilea.

Els personatges operàtics són:

  • Sebastiano, (baríton)
  • Marta, (soprano)
  • Pedro, (tenor)
  • Nuri, (soprano)
  • Tommaso, (baix)
  • Pepa, (soprano)
  • Antonia, (mezzo-soprano)
  • Rosalia, (contralt)
  • Moruccio, (baix)
  • Nando, (tenor)  

A l’any 2007 s’ha reposat a la Volksoper de Viena amb Torsten Kerl en el rol titular i sembla ser que aviat la veurem al Liceu amb Peter Seiffert com a Pedro i la inefable Petra Maria com a Marta.

Al Liceu es va fer per darrera vegada a la temporada 1972-1973 quan la companyia de la Royal Opera Flamand d’Anvers sota la direcció de Frits Celis i amb Peter Gougaloff i Nick Dumont com a Pedro’s, Jan Stroobants com a Sebastiano i Anne-Marie Antoine, le varen cantar al desembre de 1972.

Algunes gravacions d’interès són:

  • Günter Treptow, Helena Braun, Ferdinant Frantz – Orquestra Simfónica de la Ràdio de Viena, Rudolf Moralt 
  • Hans Hopf, Gré Brouwensteijn, Paul Schöffler – Wiener Symphoniker , Rudolf Moralt – Philips 1957
  • René Kollo, Eva Marton, Bernd Weikl – Münchner Rundfunkorchestre, Marek Janowski – Acanta 1983
  • Johan Botha, Lisa Gasteen, Falk Struckmann – Vienna Radio Symphony Orchestra, Bertrand de Billy – OEHMS 2003. 

Basant-se en l’òpera de d’Albert, la cineasta alemanya, addicta al III Reich, Leni Riefenstahl, va dirigir i interpretar la  pel·lícula del mateix nom, on va utilitzar a components de la raça gitana com a extres en algunes escenes. Aquests gitanos, un cop acabada la pel·lícula, varen ser deportats als camps de concentració.

[splashcast FTRZ2853YP]

  1. El muntatge musical està composat de tres fragments.
    El fantàstic i enigmàtic tema de “la mantilla”. Escoltarem a Eva Marton, Rene Kollo i Bernd Weikl.
  2. El segon fragment es el relat del llop, pel magnífic Johan Botha, també escoltarem a Lisa Gasteen.
  3. Finalment escoltarem la fantàstica escena de Marta i Tomasso amb una plenament en forma Eva Marton i Kurt Moll.

Les fotografies corresponent a muntatges de Praga, Hamburg i Zuric, fotografies i cartells de la pel·lícula de Leni Riefensthal i cantants de principis del segle XX, així com la famosa fotografia d’una jove Callas interpretant la Marta a 1945.

18 comments

  1. Yo conocí Tiefland por una grabación de Eurodisc con Rudolf Schock e Isabell Strauss, dirigidos por Hans Zanotelli.

    Recomeindo la escucha de sus pasajes instrumentales, en especial el Intermedio. A veces son de una popmposidad casi hollywoodiense.

    Yo creo que la ópera alemana tardoprromántica entre Wagner y R.Strauss nos es muy desconocida.

    De d’Albert también recomiendo una rareza llamda “Die toten Augen”, no tan efectiva como Tiefland pero mucho más elaborada y misteriosa.

    A disfrutar.

    M'agrada

  2. colbran

    Tiene razón Mocho, “Die Toten Augen” es una maravilla. Yo la tengo en una versión comercializada pero no comercial. La versión que menciona Mocho de “Tiefland” con Isabel Strauss también la tuve en su día, pero me la vendí, junto con unos 6000 Lp´s más, cuando me dió la fiebre del Cd. Afortunadamente ya no me dará ninguna fiebre más.

    M'agrada

  3. Ximo, me has pillado con el Tiefland de la Volksoper de este año entre las manos; por cierto dirigido por Weigle. Aún no he podido formar opinión, sólo decir que suena muy bien.

    La ópera alemana de fin de siglo hasta la ascensión nazi no sólo es desconocida sino extraordinaria en cantidad y calidad. Hermosa, variada, imaginativa, fecunda, decadente,… sólo me salen piropos.

    PS: Ximo, muy majo el player. ¿es de Evoca, no?

    M'agrada

  4. Yo tengo la de Eva Marton y Kollo. Es cierto lo de los instrumentales que menciona Mocho. A mí me gusta Tiefland, y eso que soy poco germanófilo.
    Oye, me encanta el reproductor que has puesto, es precioso.

    M'agrada

  5. Titus

    Jo també tinc la versió Kollo / Marton, però la vaig haver de escoltar sense el libretto (només el tenia en alemà, llengua que desconec)i això és una cosa que no m’agrada gens. M’agradaria trobar un libretto en alguna altra llengua que sí conega.

    M'agrada

  6. Barbebleue el player IS MINE. Desde que tengo este vicio del blog, he dejado de dormir varias horas. Poco a poco voy buscando cosillas para hacerlo un poco más ameno y diferente. Los youtubes están bien pero es el recurso común.
    El SplashCast permite hacer presentaciones incorporando las imágenes y la música que uno quiera. Unos pocos minutos menos de dormir y aquí tenéis el resultado. Muchas gracias por vuestro reconocimiento.
    Pel que fa a la preciosa òpera d’Albert i al repertori alemany, més enllà de Wagner o Strauss, és tot un món interessantíssim que espero al que espero dedicar-li posts.
    Titus, la versió de la Philips (Brouwenstijn-Hopf-Schöffler-Moralt), porta llibret alemany – anglès i la versió de Bertrand de Billy (Gasteen-Botha-Struckmann tan sols el llibret en alemany. Jo de totes maneres i malgrat l’estat vocal del Kollo, m’agrada molt la versió deJanowski i la Marton està immensa.
    Teresa’s podeu identificar-vos amb el nick de La Tertulia o amb la primera inicial del cognom després del nom, o feu el que més us convingui. Jo ja us tinc identificades, però per la resta trobo que estaria bé una diferenciació.
    Gràcies, tots em teniu molt distret i content.

    M'agrada

  7. Awake, en 1907 Fructuós Gelabert, filmó una versión, evidentemente muda, de Terra Baixa. Fructuós Gelabert, junto a Segundo de Chomón, fueron los pioneros del cine en España.

    M'agrada

  8. Assur

    Potser no sigui aquest el lloc adient, pel que et demano disculpes per anticipat, Ximo, però ja que “Terra baixa”, l’obra amb què es va basar l’òpera “Tiefland” i de la qual en parles en aquest post, és una de les peces cabdals de la dramaturgia catalana de tots els temps, no voldria que se m’escapés l’oportunitat de reivindicar la figura d’Àngel Guimerà, dramaturg per excel·lència que va poder veure en vida la seva obra traduïda, representada i reconeguda als millors teatres del món. Proposat per rebre el Premi Nobel de Literatura el 1904, que havia de compartir-lo amb Frederic Mistral com a reconeixement de l’Acadèmia envers l’impuls emergent de dues llengües romàniques, pressions polítiques del govern d’Alfons XIII van fer que Mistral compartís aquell any el Nobel de Literatura amb José de Echegaray, curiosament el traductor al castellà de l’obra de Guimerà.

    Manelic.- Marta! Ai, Marta!… Si jo no et puc matar, no, perquè t’estimo, Marta! T’estimo! I t’estimava des d’allà dalt, al pujar tu, que jo era un grapat de neu que es va fondre mirant-te. I t’he estimat encara més al venir a trobar-te, pobre de mi, davallant a salts, com l’aigua dels cims a ajuntar-se amb l’aigua del mar, que diuen que és amarganta! Que ho siga, d’amarganta; que ho siga; ella atrau com tu m’atraus a mi; perquè et desitjo i t’estimo, Marta!

    Oi que és preciós aquest fragment?

    M'agrada

  9. Tosca

    Hey… sóc l’última Teresa, la 2!!!!!! A partir d’ara seré Tosca per no trepitjar la més antiga. Disculpas Teresa nº 1 , no me’n he adonat fins ara. Sorry!!!!!

    M'agrada

  10. Retroenllaç: DIE TOTEN AUGEN d’Eugen d’Albert « IN FERNEM LAND

  11. Roger Alier

    La història de Tiefland és molt curiosa, perquè sembla que Guimerà va vendre dos cops els drets d’autor; el segon cop a un compositor belga-francès (Ferdinand Le Borne) que va reclamar danys i perjudicis i més tard va estrenar la seva versió, La Catalane (Opera de París, 1907), sense gaire èxit. També Le Borne va castellanitzar els noms dels personatges en la seva versió;sembla que els costi, a tots plegats, els noms en catalá.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: