IN FERNEM LAND

ROSSINI OPERA FESTIVAL 2008


ROF 2008

El sempre suggerent Rossini Opera Festival (ROF) també m’ha enviat la programació preliminar del proper festival.

Els responsable del ROF, no deuen haver llegit alguns dels retrets que vaig escriure en la crònica que vaig fer arran de la visita d’aquest estiu passat, sobretot pel que es refereix als auditoris emprats pels esdeveniments programats. 4 dels 6 espectacles es faran al Adriatic Arena, que amb aquest nom tan ostentós, no és altre cosa que el Palau d’Esports on juga el famós equip de bàsquet de Pesaro, però situat molt lluny del centre i en un ambient industrial, absolutament envoltat de naus enmig d’un polígon més aviat poc operàtic i allunyat del glamour dels festivals europeus.

Dit això, la inauguració del festival és absolutament de traca i mocador. Un recital de Juan Diego Flórez, que també és allà el rei de la casa. El programa és atrevit, doncs anuncia pàgines del Guillaume Tell i de La Donna del Lago.

Una de les grans produccions serà sense cap mena de dubte l’Ermione. Aquesta òpera tan sols s’ha fet una vegada a Pesaro (1987) i és un dels fracassos més grans del festival. En aquella ocasió es va reunir a Montserrat Caballé, Marilyn Horne, Chris Merritt, Rockwell Blake, Giuseppe Morino i Giorgio Surjan, sota la direcció de Gustav Kuhn i Roberto de Simone. Sembla mentida que fos un desastre oi?

Aquest any tan sols sabem que ho dirigirà escènicament Daniele Abbado, de la resta de cantants no en sabem res. Potser serà la fantàstica Antonacci la que ens cantarà el rol d’Ermione? o la Pendatchanska? o la Tamar? . L’Andromaca podria ser la Barcellona i els tenors? Doncs Meli, habitual en els últims festivals, te bastants números, però manquen dos tenors més, Kunde potser?.

El segon títol operístic i aquest es farà al Teatro Rossini, serà L’Equivoco Stravagante dirigit escènicament per Emilio Sagi. De la resta, nulla silenzio.

La tercera òpera i en l’Adriatic Arena, serà Maometto II, en una nova producció de Michael Hampe, però a part del imprescindible Michele Pertusi, que penso que cantarà el Maometto, qui seran els alres cantants?. Rimane il silenzo.

El 19 d’agost i en la odiada Adriatic Arena tindrà lloc un recital de la Joyce DiDonato, celebrant el bicentenari del naixement de la Malibran. D’aquesta manera la DiDonato agafa el testimoni de la Bartoli i s’apodera del personatge en el bressol del cant rossinià.

Finalment el festival es conclourà amb el quasi imprescidible Stabat Mater que acostuma a dirigir el director del festival, és a dir Alberto Zedda.

No us puc oferir gaire cosa més, però per suplir la manca d’informació he anat a Youtube i he trobat:

L’increïble Rockwell Blake a Pesaro cantant Ah come nascondere l’any 1989, al costat de Giuseppe Morino de l’Ermione.

I finalment dos fragments del Maometto II, el Samuel Ramey quan era indiscutible

i la Podles cantant Non temer d’un basso affetto, tots dos del Maometto II.

Pesaro, com Bayreuth no anuncia els cantants fins que falten pocs mesos pel inici del festival. A Pesaro, al menys abans de comprar les entrades, cosa que a Bayreuth es va de manera oficial, totalment a cegues.

4 comments

  1. joanpau

    ximo, tan sols que els cantants que cantin en el festival del 2008, siguin com els dels vídeos que has posat, me’n anava a Pesaro sense pensar-m’ho.
    Sensacional la Podles i el Ramey. El Blake no m’agrada gaire, crec que el Flórez és molt millor.

    M'agrada

  2. colbran

    Al ROF jo hi aniria a cegues. Encara que aquest estiu no ha estat a la alçada d’altres anys, no per això ha deixat d’esser interessant. Els títols del proper estiu son prou atractius. Sonia Ganassi s’encarregarà del rol d’Ermione, fent un altre personatge creat per a la Colbran, en la seva intenció de cantar totes les 10 òperes que Rossini va escriure per a ella. Ja ha cantat: “Elisabetta, regina d´inghilterra” i “La donna del lago” i preparada la “Semiramide” i ara l’Ermione. La seva veu, dit per ella mateixa, te la tessitura de Isabel Colbran i la sobrepassa, car la dona de Rossini tenia com a límit superior el si bemoll i la Ganassi arriba fins al do.

    M'agrada

  3. Amfortas

    Respecte al comentari sobre Rockwell Blake, a mi em semble que no te veu maca, pero la seva tecnica i la facilitat als aguts, aixi com el record de funcions rossinianas que he tingut oportunitat de assistir i el fantastic recital que va fer al Liceu fa anys, fan de aquest tenor un dels meus favorits al repertori de Rossini. Del recital Rossini que va fer al Liceu recordo de manera especial que ja desde lo primer que va cantar de L’occasione fa il ladro fins al final del Cessa di piu resistere de Il barbiere, mes les propines amb el Ah! mes amis,quel jour de fête. Inolvidable recital. Dos o tres anys enrere vaig sentirle una Cenerentola a Bruselas que varen retransmitir per Radio 2 i vaig tornar a gaudir de la seva perfecció tecnica. Es possible que el dia 5 e en Florez em torni a emocionar i que sigui millor que Blake, però per tot lo anterior per mi i per sempre Rocwell Blake: Caro nome il tuo sera.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: