IN FERNEM LAND

LICEU: La Cenerentola, un regal per Nadal


Ahir varem viure una tarda d’òpera extraordinària.

Després del assaig general es preveia una festa total i veritablement ha estat així. El primer repartiment és un luxe, un regal, sobretot per l’Angelina de la Joyce DiDonato i el Don Ramiro de Juan Diego Flórez, la resta boníssims, però en el segon repartiment els trobem iguals o millors, a la parella protagonista no.

Joyce DiDonato és una mezzo aguda, amb una facilitat sorprenent en la zona aguda però sobretot el que més m’agrada és com canta. La naturalitat, l’elegància, el fraseig, els picats, els reguladors, les mitges veus i la prodigiosa coloratura en l’escena final.
La festa no seria complerta sense un Don Ramiro com cal i al Liceu ha fixat, no el millor Don Ramiro, si no el millor tenor rossinià de l’actualitat.

No és una sorpresa, el cant de Juan Diego Flórez es prou conegut i esperem que ho continuí sent, però sempre sorprèn la naturalitat i la facilitat en que afronta les dificultats escrites i les afegides, el cant legato, l’elegància musical i escènica. Juan Diego Flórez és un gran senyor del cant, quan canta les seves escenes, quan canta els concertants o quan el protagonisme no recau en ell. És un autèntic plaer i un privilegi poder escoltar-lo.

El duo del primer acte, “Tutto è desserto” entre DiDonato i Flórez ha constituït una experiència musical d’una sensibilitat exquisida i no em cansaria mai d’escoltar dos cantants d’aquesta categoria creant bellesa en cada nota i donant sentit al belcanto, no com a ornament si no com expressió suprema del cant.

Aquesta màgia s’ha tornat a repetir en el segon acte, en l’ària de Don Ramiro, “Sì, ritrovarla io giuro” on Flórez ha creat pura emoció i al final ha estat DiDonato amb un “Nacqui all’affanno” de senzilla elegància, emotivitat i expressivitat a flor de pell i amb un “Non più mesta” cantat a la boca de l’escenari amb un prodigi de vocalitat que ens ha fet embogir a tots.

El reconegut i sol·licitat Bruno de Simone es presentava al Liceu amb el Don Magnifico. M’ha decebut una mica, no pel cant sempre musical i molt rossinià, però si per la vocalitat. Aquest és un rol per un basso buffo i De Simone avui sonava a cantant buffo, però mai a baix. Hi ha hagut moments que el magnífic Dandini del baríton David Menéndez sonava més baix que ell. Aquest baríton asturià ha estat molt bé, sobretot en la segona part. En la seva ària de sortida ha volgut impressionar massa amb la rotunditat de la veu i en algun moment les coloratures i les escales vocals li han jugat alguna mala passada, un cop superat el compromís del ària, ha estat més distès i ha tingut moments excel·lents, sobretot en el duo del segon acte amb Don Magnifico “Un segreto d’importanza”, però també en el magistral sextet “Siete voi?”, on la seva veu ha mantingut sempre present la part greu del magistral fragment.

Simón Orfila ha cantat molt bé l’ària que va escriure Rossini, és a dir no l’original de l’estrena, tal i com ja vaig comentar en el post previ a aquestes representacions. “Là del ciel nell’arcano profondo”, va ser escrita per el baix Gioacchino Moncada per una reposició al Teatro Apolo de Roma a l’any 1820. La veu sonora d’Orfila s’ha imposat i ha estat ben controlada, amb una emissió segura i sempre musical.

Les germanastres, amb uns rols no gaire agraïts i sempre presents han estat cantades amb molta solvència per Cristina Obregón (Clorinda) i Itxaro Mentxaca (Tisbe). L’ària escrita per a Clorinda desprès del sextet i abans de l’escena final ha estat tallada. Una llàstima, l’Obregón l’hagués fet bé i a part haguéssim pogut escoltar la partitura sencera.

El treball, preciós i minuciós, del director i concertador Patrick Summers ha estat magnífic. Magnífic per la dinàmiques, volums i el so bonic de tota l’orquestra. Mai volia ser el protagonista i ha deixat cantar i respirar, sense perdre mai els papers, tot i que hi ha hagut un petit ensurt amb el cor, finalment ben resolt per part de tots.

La producció, celebradíssima pel públic, no m’agrada, sobretot estèticament. Potser amb uns altres colors i amb un vestuari menys estrafolari i sobretot amb una solució escenogràfica més variada la cosa m’hagués agradat més. El treball de Joan Font quasi sempre és bo, per bé que la solució de la tempesta o del magistral sextet és pobríssima i lletja i la incorporació dels ratolins és discutible. Aquests sis actors que no paren en tota la representació, per bé que el seu treball és molt efectista i molt ben ejecutat, a mi em sobren i molesten, però clarament és un problema meu, a la gent els hi ha fet molta gràcia i els hi ha agradat molt.

Ahir, Juan Diego Flórez no va sortir amb les perruques que va lluir Barry Banks al assaig general. Ja m’estranyava a mi, que Flórez es deixés posar una cosa com aquella. O és que a ell li queden millor?

Una producció pagada per quatre teatres ha de ser tan “barata”?. La capacitat tècnica del nostre escenari no s’utilitza i sovintegen els muntatges amb decorat únic.

Avui hi han hagut molts, però molts moments de silenci sepulcral. Moments màgics que solen passar quan a l’escenari hi ha un fora de sèrie i avui en teníem dos.

No us perdeu aquesta Cenerentola, és veritablement un espectacle molt important i musicalment una festa, un regal preciós que ens ha fet el Liceu per Nadal. Moltes gràcies

àudios de la funció del 27/12/2007 (Gràcies Vianant)

Si, ritrovarla Io giuro (Liceu 5 de gener de 2008) vídeo de Llunatiq

Crónica del assaig general
Crónica del segon repartiment (28/12/2007)


27 comments

  1. Tosca

    Grácies, gracíes de debó. Estava esperant la teva crónica i quasi em sembla haver estat a la sala. Que bé poder gaudir així!!! Era d’esperar amb el material que s’hi gasta.

    Bon Nadal amic !! Ja et diré el que en penso el tres de gener. Per a mi será un regal d’any nou.

    M'agrada

  2. Tomás

    Buenas noches.
    Es la primera vez que comento, pero esperaba lo de hoy con muchas ganas.
    He estado en el Liceu y también me he quedado como ximo, absolutamente saciado de la belleza vocal y del canto de esta fabulosa representación. Hoy el Liceu se ha situado a la altura de los grandísimos y privilegiados teatros de ópera que son capaces de reunir un cast así.
    Todos, me han gustado todos los cantantes.
    De la escena:
    Hace mucho tiempo que no espero nada de las puestas en escena y siempre me dan lo que no quiero, con lo cual, solamente pido que la parte musical sea excelente. Si como hoy la escena siendo pobre, pobre, pobre y chillona y con pocas ideas verdaderamente originales, no me ha molestado. Creo que els Comediants sin las ratas no hubieran aportado nada. Eso solo ya es suficiente para entender que no es una buena producción, es una más y ciertamente un poco más variada me hubiera gustado, pero antes esto que cualquier mamarrachada de la que tan asiduamente podemos ver por aquí y por todas partes. Lo del Tancredo del Real no tiene nombre.
    Gracias ximo por ser tan veloz.

    M'agrada

  3. Assur

    No saps com celebro aquest estat d’eufòria amb què ens fas partíceps del que has viscut al Liceu!

    Tot i que n’estava convençut, m’ha fet molta il·lusió especialment que la Joyce DiDonato hagi brodat el paper. M’agrada molt, moltíssim, aquesta dona, com a cantant i com a actriu.

    Celebro, també, que hi hagi hagut durant tota la representació molts d’aquells moments màgics que tan poc sovint es poden viure i és potser per això que tant s’agraeixen, així com que hagis fet referència al desagraït rol de les dues germanastres.

    En fi…, que estic molt content, home, que hagis disfrutat tant!

    Fantàstics els videos dedicats al Nadal! (al de l’escudella, eh?, i no pas al del tennis) :))

    M'agrada

  4. Judit

    Gràcies Ximo! Jo també l’esperava, és el primer que he fet quan m’he llevat, i estic molt contenta que hagueu disfutat tant, malgrat la producció. Després de tants dies de parlar-ne tinc molta curiositat per veure-la finalment amb els meus propis ulls i poder opinar amb coneixement de causa!

    M'agrada

  5. Como dice Papagena…¡¡Qué ganas de ir!! es una ópera de la que no me cansaría nunca, y encima con este reparto.
    Gracias por la crónica, por lo que parece, lo vamos a pasar genial!
    Feliz Navidad
    Coco

    M'agrada

  6. BENIGNO

    No puedo dejar pasar la oportunidad de darte las gracias por este magnífico y continuado trabajo.Tu blog es una auténtica referencia:todo un lujazo.Un abrazo entrañable.Bon Nadal,Ximo!

    M'agrada

  7. anna

    Ximo els teus comentaris són magnífics. Jo també hi vaig ser ahir al Liceu i m’ho vaig passar molt i molt bé. A mi em va agradar força la producció. Només estic d’acord amb tu amb el tema de la tempesta. Els ratolins, tot i que algunes vegades ens distreien, els vaig trobar entranyables i molt adients al conte. No em puc imaginar una Ventafocs sense ratolins!. Jo soc una enamorada de l’estètica de Comediants. Molt bones Festes a tots!. Feliç Any Nou.

    M'agrada

  8. Kundry

    Bon Nadal, Ximo. Y muchas gracias por tu crónica tan expresiva y descriptiva. Cuento los días que me quedan para ir a disfrutar de esta obra y sobretodo del reparto tan lujoso. Felicidades a todos.

    M'agrada

  9. Gràcies amic Vianant. Si, ja ho vaig veure que l’Emilio ens havia posat com a mostra en el foro que més mandra em fa. Al cap i a la fi són opinions tan vàlides com les nostres, res de nou doncs, ara bé, el que no m’agrada és que m’enllacin sense demanar-me permís, al foro amb menys credibilitat. Si la nostre opinió no és creïble, la seva no sé per que ha de ser millor que la nostre.
    Un dels comentaristes, el conec de fa molts anys quan vivia a Barcelona, li tenia una mania persecutòria a Claudio Abbado (imaginat!), tant sols per que el seu ideari polític era contrari al seu. Aquest és el que diu que la culpa dels amaneraments de la Fleming són del Patrick Summers, com si ella no hi tingués res a veure.
    Res de nou, els anys ens mantenen més o menys igual. Estic content, em sento rejovenit!

    M'agrada

  10. olympia

    EI XIMO1 MOLT BONES FESTES. JO TAMBE ESPERAVA LA TEVA CRÒNICA I ESTIC MOLT CONTENTA, ATÈS QUE ETS MOLT EXIGENT, QUE HAGIS GAUDIT TANT. JO TINC ENTRADA PEL DIA 18 DE GENER. DESITJO QUE ELS INTÈRPRETS NO ET FACIN QUEDAR MALAMENT. ELS HAS LLOAT TANT!
    OLYMPIA

    M'agrada

  11. Assur

    Ei, “infernemlanderus”!, que això de “La Cenerentola” encara cueja!

    Avui he assistit, per fi, a la representació, i he de dir que he disfrutat com un vedell pasturant. ME-RA-VE-LLO-SOS els dos principals protagonistes, i correctíssims la resta a excepció del Don Magnifico, que avui el feia Alfonso Antoniozzi, i al qual pràcticament no se’l sentia.

    Al sortir, les mans em eien mal de tant aplaudir i m’he trobat amb un vell amic de Madrid a qui feia temps que no veia i que ha vingut expressament per veure “El Niño”, tal i com ell anomena en Flórez.

    Me l’he trobat, en aquest amic, que s’estava ventant al carrer amb el programa degut a la sufocació que li ha agafat d’haver-s’ho passat tan rebé.

    Però això no ha estat tot, no…

    Resulta que, a la sortida, també m’ha semblat veure d’esquitllentes un personatge universalment famós que també havia assistit a la vetllada. Entre d’altra gent que l’acompanyava, aquest personatge, a qui particularment jo tan admiro, esperava amb en Narcís Serra que els vingués a buscar un cotxe, i li he dit a l’Olympia. “Oi que aquell del bigoti és en…?”

    I tant que l’era!, i l’Olympia i la seva germana han anat a saludar-lo immediatament (jo sóc molt tallat per aquestes coses, la veritat).

    Han tornat totes dues fetes um flam per l’emoció, perquè el personatge ha estat parlant molt cordialment amb elles, tant, que fins i tot els hi tenia la mà agafada mentre els parlava.

    Els ha dit, entre moltes coses, que li havia entusiasmat la funció i que ell, encara que feia anys que no hi vivia, li semblava sempre que encara vivia a Barcelona.

    No us dono cap pista del personatge en qüestió, perquè l’endevinaríeu de seguida i perquè m’estimo més que sigui l’Olympia qui us ho faci saber.

    Quina nit!… Uau!!!

    P.S. Teresa: Si llegeixes això, moltes gràcies pel detall que li vas donar per a mi a l’Olympia!

    M'agrada

  12. Judit

    Assur, m’alegro que disfrutessis tant. Jo hi torno demà amb el segon repartiment, però espero sortir tan entusiasmada com tu.
    Olympia!!!!! On estàs???? No es deixis amb l’incògnita, plissssss!

    M'agrada

  13. olympia

    Sóc aquí. A la panxa del bou on no hi neva n’hi plou, je je…l’Assur ha xerrat massa. Comencem per la funció que he trobat magnífica. Sembla increible la perfecció d’en Flòrez des de la vocalització fins al sentit de la melodia i guardant com a “Gran Reserva” aquells aguts infinits de puríssima línia com si ens digués: “Veieu, encara ho puc fer més alt i més llarg i no em sentireu respirar ni per equivocació.”
    Quan al que diu l’Assur de forma tan enigmàtica, he de dir que el famós amb el qual la meva germana i jo hem parlat a la sortida del teatre, era ni més ni menys que el mestre Gabriel García Márquez.
    Ahir nit, tot plegat em va semblar un miratge…la veu d’en Juan Diego, l’exquisida Joyce di Donato que és com la millor Caballé però en mezzo, aquelles coloratures etéries, un Simón Orfila amb un notable alt, i en sortir l’autor de Cien años de soledad que entre d’altres coses ens va dir que haver escrit aquest llibre encara li impedia poder sortir al carrer amb tranquilitat, i que s’havia cregut l’èxit i que era un home insuportable. Només ens va quedar dir-li: “Qualsevol geni deu ser-ho d’insuportable, com en Mozart per exemple”. I el mestre que ja somreia, ens va prèmer les mans amb força agraint amb naturalitat la comparació amb el grandíssim músic. Segur que amb els anys que té i malgrat els seus detractors, o simplement la gent que no gaudeix amb la seva obra, está ja més que acostumat a les floretes dels que li som incondicionals des de que vàrem descobrir Macondo i tantes coses més. Ell també fa música amb les seva divina manera de combinar paraules.
    Olympia

    M'agrada

  14. Pepa MG

    bueno, pues resulta que de esa opera hay una grabación que ví ayer…. vamos disiento completamente con vosotros, los trajes me han parecido MARAVILLOSOS, es una ópera completamente fallera, todo tonos pastel, lo digo en serio! entre eso y ver a Placido Domingo vestido de guardia de seguridad en un teatro (en un Trovatore), no hay color.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: