Samuel Barber va composar Antony and Cleopatra per la inauguració del nou Metropolitan Opera House, després de que Rudolf Bing li fes l’encàrrec pensant que es repetiria l’èxit clamorós de Vanessa, l’òpera estrenada a l’any 1958, amb llibret de Gian Carlo Menotti.
En la sèrie d’àries favorites avui us proposo una raresa, Give Me my Robe.
El llibret de l’òpera va anar a càrrec de Franco Zeffirelli,
tenint com a base l’obra de William Shakespeare.
L’estrena mundial va tenir lloc a la nova seu del MET en el Lincoln Center el 16 de setembre de 1966. La producció escènica va anar a càrrec del mateix Zeffirelli i la direcció d’orquestra va estar encarregada a Thomas Schippers.
Els intèrprets principals eren tota una garantia d’èxit, Leontyne Price com a Cleopatra, Justino Díaz com a Marc Antoni, Jess Thomas com a Cèsar i la mezzo Rosalind Elias com a criada.
L’estrena va constituir un absolut fracàs i la crítica va massacrà l’òpera. Sembla ser que la producció zefferilliana no tenia res a veure amb la música intimista de Barber. Possiblement la riquíssima platea del MET esperava una Aida moderna i en canvi es varen trobar amb una tragèdia íntima amb una música bellíssima, que no valen voler entendre.
Barber no es va recuperar mai del fracàs i de les crítiques
absolutament sarcàstiques i negatives que va rebre. Tot i així va fer una revisió de la partitura i l’òpera es va estrenar a la Julliard’s Scholl on va ser molt més ben rebuda.
L’amic de Barber, Giancarlo Menotti le va estrenar al festival de Spoleto a l’any 1992 de la que hi ha una versió discogràfica disponible. L’òpera també es va representar a l’òpera de Chicago (vídeo disponible al final).
Si he de fer cas al fragment que us proposo escoltar, l’òpera té un interès musical extraordinari.
Gime me my robe, és el darrer solo de la protagonista abans de morir.
Leontyne Price, la creadora del rol, ja va col·laborar amb Barber, en el seu recital de debut a New York a l’any 1954, quan va estrenar-li les Hermit Songs. Barber va escriure una partitura adaptada a les característiques de la gran veu de soprano spinto, capaç de les subtileses més enlluernadores de la seva veu i de la capacitat dramàtica del seu cant.
L’escena s’inicia amb un preludi orquestral de gran força dramàtica, que serà el motiu de l’intensa frase “Give me my robe”. La partitura, sempre tonal, juga amb les dissonàncies i amb una riquíssima orquestració.
Escoltem doncs, aquesta escena impactant i alhora tan teatral i digueu-me si no caldria una reestrena amb tots els honors.
Acompanyen a la gran Leontyne Price, l’orquestra New Philharmonia dirigida per Thomas Schippers.
Us deixo també, una versió alternativa força interessant. La soprano és Carol Vaness i l’enregistrament prové de la setzena edició de la Gala de la Fundació Richard Tucker celebrat al Avery Fischer Hall, el 10 de novembre de 1991, sota la direcció de Jame Conlon i un vídeo provinent de la colecció de Onegui65 a Youtube (amb algunes deficiències visuals i auditives), amb la Catherine Malfitano a l’Òpera de Chicago a l’any 1991, de gran interés.
IN FERNEM LAND 
il tuo commento è il più gradito ! un augurio speciale tutto per te.
M'agradaM'agrada
Ximo, me ha encantado el video de la Malfitano.
Aun me acuerdo de su Violeta en el Liceo
He podido apreciar que el final de la escena es distinto al de la Price. Seguramente debe ser la versión revisionada que comentas.
Recibiste el mail del concurso, pero¿alguna pista de mi grado de acierto?
BON ANY!
M'agradaM'agrada
Espero poder comprar aquesta opera, si puc el dia 5 al espai Liceu, i comentar posteriorment la impressio final. Respecte a la acollida de la premier al Met, no es estrany ja que la majoria del public del Met. que conec molt be es com dius tu de Aidas, Traviatas i Bohemes i cada vegada mes japonesos. Pero a un teatre de capacitat per 3700 espectadors tambe hi entren molts interesats per el repertori menys conegut. El canvi de director que vas comentar a un dels primers post espero que porti novetats a la programacio.
M'agradaM'agrada