IN FERNEM LAND

NO US PERDEU EL SEGON CAST


Ahir va tenir lloc la primera Cenerentola del segon repartiment.

Primer. Malgrat que la crítica s’ha carregat la direcció d’orquestra de Patrick Summers, jo continuo pensant que és una bona concertació. Avui l’orquestra ha sonat una mica més forta que el primer dia. Els cantants, sobretot el Don Ramiro i la Cenerentola tenen un volum més notable que Flórez i DiDonato i això potser ha fet augmentar una mica més del desitjable el volum de l’orquestra, però les dinàmiques i els tempos m’han semblat excel·lents, així com el so. Avui en comparació amb el primer dia, no he notat desajustos entre fossat i escena.

Segon. També haig de dir que aquest segon cast sembla molt més conjuntat i sobretot el treball escènic és molt més ajustat al que els hi demana Joan Font. Sobretot pel que fa al personatge del príncep, que a part del vestuari i perruqueria ridículs que ha de lluir i que Flórez canvia lleugerament, també en l’escena del ària, acabant les darreres notes de la cabaletta al darrere de la mampara que simula la carrossa, mentre que Flórez es queda palplantat davant de tot de la boca del escenari. Potser el divisme o el menor volum vocal i la projecció del agut final, fan que el divo es salti a la torera les indicacions de la direcció escènica.

L’escena em continua semblant lletja i al final em molesta moltíssim que el director, Joan Font vulgui esdevenir el protagonista, avui fent honor al dia, amb una llufa penjada a l’esquena i sortint a rebre els aplaudiments escombrant, com va fer el diumenge. No n’ha tingut prou amb aquest show, hi ha volgut esdevenir el protagonista, no tenint en compte que al costat seu tenia un equip que portaven tres hores cantant.

Carlos ChaussonPel que fa al personatge de Don Magnifico estem davant d’un altre concepció.

No se si Carlos Chausson fa el “seu” Don Magnifico o el que fa és el que li ha dit Joan Font i el que es passa pel forro les indicacions és el Sr. De Simone, però escènicament el Chausson és un luxe i vocalment és, sense cap mena de dubte, el cantant que hagués hagut d’anar al primer repartiment.

Això si que és un basso buffo que dona tota la rellevància, que és molta, al personatge. Avui talment me’n he adonat que ell és el que més canta. Tres àries, dos duets i els concertants.

A part que amb l’excel·lent actuació escènica, una mica, robava les escenes als demés.

Barry Banks és un tenor valent, amb una veu molt sonora i potent,Barry Banks però malauradament no gaire bonica. Això fa que la seva prestació, a part de que la figura no té l’elegància natural de Flórez i el vestuari encara el ridiculitza més, s’hagi de guanyar al públic a base de pinyols. La línea és correcta, però mai passa els límits que el portarien a l’excel·lència. Això si, és un bon cantant a tenir en compte.

Fabio Capitanucci guanya també, segons el meu criteri, al bon Dandini de David Menéndez del primer repartiment. Te la coloratura més polida i neta i el personatge el fa més divertit. Quina diferència de duo, el que han cantat ell i Chausson en el segon acte!

A Joan Martín-Royo el personatge d’Alidoro encara li ve una mica gran. La seva veu no és de baix, però això que avui no sembla un problema, doncs de veritat ni ha molt pocs, tampoc te la presència sonora que requereix aquest rol, sobretot si es canta l’ària escrita per Rossini, que és d’un gran compromís. Canta bé, però aquest no és, avui per avui, un rol per a ell. Ha quedat molt, massa, ensopit.

Les germanes dolentes (Mentxaca i Obregón), han estat bé com el primer dia, però con que avui tot anava més conjuntat, doncs han estat més encaixades en l’engranatge rossinià, que és tan important, sobretot en els nombrosos concertants que hi ha en aquesta obra.

Deixo pel final l’excel·lent i meravellosa Angelina de Sílvia Tro Santafé, que hauria d’anar la primera. Això és una mezzo. Una veu preciosa, amb un lleugeríssim vibrato que segons quines notes fa, recorda, salvant totes les distàncies, a la Supervia.

És una boníssima cantant. Ja ens ho ha demostrat altres vegades, però avui ha demostrat que te fusta de primeríssima. En molts moments no he enyorat gens a la DiDonato, és més, m’ha agradat més, sobretot per registre i presència sonora, al final s’ha quedat per sota de l’americana. Per què?, doncs perquè en les notes més agudes, no li han sortit un parell de crits però quasi, i sobretot perquè les coloratures, que son correctíssimes, no tenen aquell grau de perill i espectacle pirotècnic que fan que la DiDonato s’emporti clarament el gat a l’aigua. És veritat que l’americana es reserva més i per això arriba més fresca al final, i sobretot con que voreja el registre de soprano, al final i en les variacions, enlloc de fer les en la zona central i greu, que és el típic de les mezzos i el que diu la partitura, ella ho fa amb notes picades i agudes, amb la qual cosa guanya en brillantor. Tècnicament la DiDonato la supera, a part que te una simpatia natural que enganxa, però la Silvia Tro és una autèntica mezzo, que haurem de veure molt sovint, doncs estem al davant d’una cantant important, que ja ha fet el salt. La darrera vegada va haver de lluitar amb la Kasarova i tot hi estar estupenda en l’Ariodante, no va poder amb la búlgara. Aquest cop ha hagut de lluitar amb un altre crack, la DiDonato i aquest cop no ha quedat per sota. S’ha defensat, ha tret pit, ha imposat les seves armes i no ha perdut, potser tampoc ha guanyat. Però ha triomfat que és el que compta.

És un veritable luxe, que en aquestes representacions tinguem dos casts d’aquest nivell i que sobretot les cenerentoles siguin tant bones. Regal de Cap d’Any, no us ho perdeu.

Crónica de l’estrena

Crónica del assaig general

11 comments

  1. Teresa

    Completament d’acrod en reivindicar el segon repartiment. De fet, jo vaig disfrutar més amb aquest que amb el primer, encara que hem de tenir en compte que el dia de l’assaig general estava a primera fila de platea i l’altre dia al cinquè pis. Els problemes de volum des de dalt queden, a part de l’òbvia distància, explicats també pel que dius de la diferència de potència de la veu. Banks no és Flórez, però no ho fa gens malament. Trò no és DiDonato, però (heretgia al feu dels dinonatistes!) ni falta que li fa.

    M'agrada

  2. Tomás

    Si llego a saber que ayer estabas en el Liceu nos hubiéramos podido saludar.
    Me gustó muchísimo. No sabría decirte si más que el primer día.
    Si hemos de juzgar de manera aislada, Juan Diego Flórez y Joyce DiDonato con sus respectivas arias están por encima del bien y del mal, pero una ópera no es sólo una escena o una aria. Por eso me gustó tanto ayer, todos tenían un nivel excelente. Silvia Tro estuvo impresionante y no entiendo como a Carlos Chausson lo exiliaron al segundo reparto.
    En otro orden de cosas. Te mando hoy mi solución a los enigmas de la princesa Turandot. Nunca mejor reflejados. También son tres y difíciles.
    Finalmente he conseguido acertar, o eso creo, la primera. Permíteme decir que es jodida, pero me sonaba y al final he acertado con la grabación que tenía olvidada por casa. La segunda es fácil y en la tercera tengo dudas pero yo me lanzo.
    Buena iniciativa, señor simo. ¿Se puede saber en que consiste el premio? Apartamento no tengo, es por si no sabes que regalarnos.
    Saludos

    M'agrada

  3. ciaoooo ximo e come mi hai trovato tu ? ora hai capito chi sono ?? e pensa che stavo per mandarti un’email per dirti che anch’io sto provando a pasticciare sul blog ma non sono certo alla tua altezza … e se hai indovinato mandami subito un post …..vuoi un aiutino ?? che ne dici di Polígono Industrial Les Grases
    08980 Sant Feliu de Ll. ?

    M'agrada

  4. Ciao carissima. Adesso si, ti ho riconosciuto per l’indirizzo elettronico.
    Come sempre un piacere leggerti.
    Ti ho trovato perché ho visto l’indirizzo del tuo posto ieri nelle statistiche giornaliere che mi da il blog.

    M'agrada

  5. Moltes gràcies, Ximo. Espero poder sentir aquest segon repartiment, però tinc un problema de desdoblament. Algú vol una entrada per anar a sentir en Maazel a l’Auditori el dia 17 de gener?

    M'agrada

  6. Esteban Rodrigo

    Efectivamente, Silvia-Tro no tiene “en casa” el nombre que merece, al menos de momento. Es una cantante muy muy buena y en lugares como Ginebra (creo) Paris, Viena, es bastante considerada. Ademas es una chica muy maja y simpatiquisima. Espero que estas “Cenerentola” catalanas y su proxima participacion en el “Orlando” valenciano le sirvan para situarse donde merece en los teatros nacionales y es que, en su repertorio, que poco a poco amplia con mucha inteligencia, es de lo mejor que tenemos. Abrazos a tod@s y por si no nos leemos antes, MUY MUY MUY FELIZ AÑO 2008!

    Esteban.-

    M'agrada

  7. Vi la Cenerentola que se emitió por televisión y es cierto la escena, el vestuario igual que los cantantes me parecieron rídiculos, no captó favorablemente mi atención, a escepción de las variaciones de la diva Di Donato el los picados del registro agudo más propios de una soprano y no de una cantante que entiende para y quién se escribió su rol.Enorabuena al segundo reparto por las críticas recibidas,solo con haber llegado a contar y hacer mas creible a los personajes teneis mi incondicionado apoyo.Espero verte pronto en Orlando. Saludos para Silvia.

    M'agrada

  8. Hola María Ángeles, bienvenida.
    Creo que los dos repartos son excelentes. Según mi opinión tan ridícula está la DiDonato como la Tro. El Sr. Font lo ridiculiza todo, lo infantiliza, pensando más en el provecho que sacará del subproducto de esta infantiloide Cenerentola.

    Las agilidades de DiDonato son espectaculares y como tiene un notable registro agudo, lo aprovecha. Silvia Tro, con una voz más central y de mezzo, hace las agilidades en la zona centraly grave. Que esté más acorde con la partitura original no le quita ni un ápice de la admiración que siento por la americana. De la Tro creo que ha quedado claro que me ha fascinado. Dichoso yo que puedo disfrutar de ambas, ¿no?.
    Famosísimas Angelinas han sido cantadas por mezzos agudas y a nadi, hasta la fecha se le había ocurrido menospreciarlas. Ann Murray, Frederica Von Stade o Agnes Baltsa, por ejemplo enfocaban la vocalidad de la misma manera que lo hace la DiDonato. Tro Santafé se acerca más a Teresa Berganza, pero insisto que todas son excelentes y lógicamente las preferencias personales influyen en la valoración final.
    Espero seguir contando con tu colaboración.

    M'agrada

  9. colbran

    En mi opinion las dos Angelinas que podemos disfrutar estos días en el Liceu son válidas y están muy bien cantadas, pero yo prefiero la vocalidad más grave para este rol y, por consiguiente si tuviera que decidirme por una sola de las dos me quedaría con Silvia Tro, que, además, me recuerda un poco a mi idolatrada Conchita Supervía. Pero sigo siendo un devoto de la Di Donato, que me entusiasmó en su “Barbiere” de Pesaro de hace unos tres años y en su recital en el teatro Rossini, donde cantó un rondó de Angelina superior, en mi opinión, al espectacular que canta estos días en el Liceu.
    Por cierto, la Angelina de Ann Murray no me gusta nada.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: