IN FERNEM LAND

Natalie Dessay: preparant el canvi?


Nathalie Dessay_foto Simon Fowler

Natalie Dessay – Foto: Simon Fowler

Natalie Dessay està preparant a consciència l’evolució del repertori. Ja ho varem comprovar en la Manon del Liceu i sembla que de mica en mica es va apropant a rols més densos.

La Violeta de la Traviata no sembla que sigui un rol adient a les seves característiques vocals, si bé és veritat que moltes sopranos líric lleugeres si han acostat amb més o menys fortuna.

La Dessay de moment incorpora l’escena final del primer acte, el que li és més adient a la seva vocalitat, en els seus concerts i en el seu darrer treball discogràfic, tal i com ho va fer dilluns, dia 11 de febrer en un concert a la Deutsche Oper Berlin, sota la direcció de Pinchas Steinberg i amb la col·laboració del tenor Yosep Kang.

Coneixent les arts interpretatives de la Dessay, segur que ens emocionaria, ara bé, la qüestió vocal a partir del segon acte, pot resultar més discutible.

Us en deixo constància sonora i ja em direu que us ha semblat

15 comments

  1. Tosca

    Para mi no es Violeta. No he notado la desesperación, la duda, no me ha transmitido nada. Es un voz preciosa pero no puedo ubicarla en el papel, no por ahora pero… dadme tiempo igual me acostumbro y todo !!!!

    M'agrada

  2. Mei

    Caldrà esperar a sentir-la en aquest paper quan el debuti a la Santa Fe Opera pròximament… Si ella creu que pot cantar aquest paper em sembla bé que l’intenti, crec que s’ensortirà…

    M'agrada

  3. Vaig escribint, mentre escolto la Dessay. Incontestable la belleça de la veu. Potser si que li falta un punt de dramatisme. Pero a la Dessay encara li queden anys per a que li meduri la veu,

    M'agrada

  4. Teresa

    Uff, és que jo soc molt visual, i sentir-la sense veure-la…Ella interpreta molt bé, i no dubto que a l’escenari quedaría molt millor, més rodó, que només a l’audio, que canta perfectamente, però.. Aquests dies m’he estat repasant La Traviata de Salzburg de la Netre, i allí, en aquesta aria, la noia està magnífica. Amb el seu preciós vestit vermell, ens trasmet realment tot el vertigen…tota l’ebrezza…croce e delizia, efectivament.

    M'agrada

  5. Elvira

    Veu molt bonica, sí… però li falta pes a l’ànima… el sentiment, la dicotomia. No sé, com dir-ho. Com diu en Ximo, a partir del 2n. acte, jo tindria seriosos dubtes.

    M'agrada

  6. joanpau

    A mi m’ha agradat el que he escoltat. Quan li escolti el segon acte us diré el què. Estem tips d’escoltar aquesta escena per lleugeres i la Dessay tot i que justeta, ha passat a la classificació de lírica lleugera.
    La veu és preciosa i la intenció la justa, estem al inici del drama i tot el caràcter tràgic de la protagonista, encara pensa en la possibilitat de ser feliç. M’agrada la Dessay

    M'agrada

  7. En efecte, almenys aquí, la Dessay fa un acostament preciosista de la partitura (a més quins tempi tan lents!), però trobo igualment que una certa intenció dramàtica hi ha. Caldrà esperar veure els resultats quan canti el paper complet (i en escena). Però esclar al segon i tercer acte…

    M'agrada

  8. olympia

    Es una Violeta molt personal. La Dessay es fa seu tot el que canta. Hi ha moments que va molt justa i els seus preciosistes refilets em distreuen del drama. És, no obstant, tot un plaer escoltar-la, al menys en aques fragment que, gràcies Ximo, ens deixes assaborir.

    M'agrada

  9. La Dessay és molt intel·ligent i porta aquesta ària al seu terreny, recreant-se en la delicadesa i el lirisme, per això diem que falta dramatisme. Però com diu joanpau, estem encara a l’inici de l’obra i una visió no dramàtica encara és possible. Com rendirà la Dessay al segon acte, on el dramatisme és inevitable? De moment, cal concedir-li el benefici del dubte.

    M'agrada

  10. dandini

    Per mi Natalie Dessay té una veu molt bonica i canta molt be ,pero nomes amb això seria una Violeta més.
    Ella posseeix a més a més un gust i una inteligència pel matis extraordinaris .Tot està pensat i meditat en el punt just.Això li permet cantar amb èxits aclaparadors rols no especifics per les sopranos lleugeres com per exemple Manon.
    Preciosa la segona estrofa de l`ària amb pianíssim ,li dona una intimitat especial .
    Si a això li afagim una habilitat per l`escena d`un perfeccionisme insòlit i una dicció soperba ,doncs jo sóc com el públic assitent i dic brava .
    De ben segur que la seva Traviata ens farà descubrir detalls que ens havien passat per alt en altres interprets.

    M'agrada

  11. Benvingut Dandini, JA ERA HORA!
    Estem d’acord, la Dessay serà el que ella es proposi. És intel·ligent i sap com abordar els rols i sobretot en aquesta gravació ens manca la vessant escènica, que ella sap vestir tant bé.
    Espero comptar amb els teus comentaris més sovint.

    M'agrada

  12. colbran

    A mí la Dessay me gusta mucho y encuentro muy laudable que ahora, que parece ser que se le resisten aquellos agudos estratosféricos con los que nos dejaba con la boca abierta, quiera cambiar de repertorio por otro más lírico.
    En esta escena completa del final del primer acto está irreprochable de voz y de musicalidad, pero esta Violetta más parece una Manon que ha de ir al convento que una cortesana que se ha “hecho” con medio París. Es decir, está demasiado angelical y poco contundente en su expresión y si bien es cierto que la auténtica Traviata (Marie Duplessis) conoció a Alexander Dumas hijo (en la ópera Alfredo) con menos de 20 años y falleció a los 22, había “vivido” tánto que algo debe notarse en el canto y así lo compuso Verdi.
    Las grandes divas estallaban en una carcajada (Tebaldi incluída) antes del “Sempre libera”, para matizar que estaban de vuelta “de todo”. Pues bien la Dessay da la impresión en este aria que aún no sabe que los niños no vienen de París y ésto no puede ser.
    Muy bonito, muy angelical, pero poco convincente y con poco cuerpo e intención para mi gusto. Y éso en el primer acto que luego…si la hace en escena, ya veremos…

    M'agrada

  13. initiatio

    Jo no m’acabo d’acostumar a la Dessay. Trobo que té una rara facilitat per a la coloratura i aquí és on es destaca, però no m’agrada ni la seva emissió ni el seu fraseig. La primera, no la trobo gaire natural i em sembla que freqüentment s’apropa a una veu cridada, per la qual cosa sempre estic patint per la seva salud vocal (la vaig veure no fa gaire en una “Lucia” i cap a la meitat de l’obra se li notaven talls a la veu, la veu tenia aire i em va semblar que cantava amb esforç…); respecte el seu fraseig, el trobo d’allò més afectat, sobretot quan vol donar-li èmfasi i tensió dramàtica. De fet, la Dessay ja va tenir un ensurt que li va portar a la taula d’operacions (tenia nòduls a les cordes vocals, o no sé què…), i em temo que això pugui tornar a passar. Ella es va defensar dient que la seva tècnica era immaculada i que els nòduls no tenien res a veure amb el cant, però aquest argument em sembla més aviat un exercici d’auto-engany molt agafat pels pèls…

    M'agrada

    • Intiatio, ningú t’obliga a que t’hagi d’agradar tan si com no, la Dessay.
      Jo trobo que el més important d’aquesta gran cantant és la seva expressivitat i la seva musicalitat. Segur que aquest repertori més dens, i els problemes a les cordes vocals li passen factura, però crec que és molt intel·ligent i sabrà superar aquest període d’incertesa.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: