IN FERNEM LAND

Das Rheingold a Bayreuth 2008, comença el Ring


Permeteu-me que m’hagi saltat els Meistersinger per actualitzar-me. No els he pogut escoltar tots i entre Die Walküre i el Siegfried ja un dia que m’anirà de perles per parlar de la segona escridassada a la Katharina.

Si hi ha una cosa que manté encara el meu màxim interès per tornar a Bayreuth és veure una Tetralogia complerta en una setmana i si pot ser dirigida per Thielemann millor que millor.

La manera que té el director alemany de traduir el Ring em retorna als grans directors dels 50, que s’alternaven fins arribar a la gloria dels festivals del 1956, 57 i 58, on el Ring en mans de Knappertsbusch i amb el cantants més insignes que hom pugui trobar, es va fer com mai més s’ha fet fins ara, tenint en compte el material de que disposem, que és molt, però no tot.

Thielemann torna a emprar una manera germànica d’entendre l’anell, amb un so contundent i amb uns tempos pausats, que no lents, per esprémer de la fabulosa orquestra del festival i de l’acústica de la sala, tota la màgia i l’esperit de les velles essències. Les lectures més líriques, lleugeres i “assimilables” emprades per altres directors, queden enrere i malgrat no tenir les veus dels 50, retornem a una concepció èpica i majestuosa d’aquest monument operístic.

Aquest és el tercer any d’aquest Ring. El primer, com acostuma a passar, varen quedar dubtes en la direcció d’escena, resolts amb lloances unànimes per part de tota la crítica especialitzada, i amb retocs en alguns cantants rellevants con el Wotan de Albert Dohmen, que per sort repeteix aquest any. Del que no hi va haver dubtes des de el primer any, va ser de la magnífica direcció orquestral.

Cal saber que Thielemann te un enfrontament amb el seu veí de l’òpera de la ciutat de Berlín. Ell dirigeix la Deustche Opera i Barenboim la Stastsoper. Els dos models estètics son oposats i els polítics també. Thielemann representa un retorn a les essències i a la tradició, mentre que Barenboim sempre s’ha posicionat en un àmbit més obert, progressista i innovador. No cal dir que l’admiració que sento per Barenboim com a líder, més enllà de la seva fabulosa faceta de pianista i director supera en molt a la de Thielemann, però renoi, quan he escoltat al director alemany haig de rendir-me entusiasmat als resultats. El concert de Wagner al Palau de la Música, romandrà com quelcom de inoblidable. Tota la resta de coses m’interessa poc o gens, un cop aquell cap, aquells ulls i aquells braços deixen de dirigir, passo pàgina. Amb Barenboim això no passa, té tantes coses a oferir com a persona, amb els seus fantàstics projectes, que més enllà del gran director (el seu Ring m’encanta) queda molta més cosa de què parlar.

Així les coses, i sense poder anar a veure un Ring en directa, fins que els designis del Senyor, em tornin a afavorir amb un “aquest any si”, m’he disposat a escoltar el pròleg. Haig de dir que una part l’he escoltada al cotxe, en directa, però a casa he començat des de el principi, fins acabar tot just fa una estoneta.

Thielemann m’ha agradat, però m’ha quedat una mica la sensació de que podíem demanar-li més. Sobretot en la primera hora. Després ja en la Verwandlungsmusik entre la segona escena i la baixada a can Mime, surt el gran Thielemann que no desapareixerà fins el últim acord de l’entrada magnífica del Déus a la torreta que s’han fet fer.

De les veus, com sempre hi ha de tot i jo crec que millorable. El millor sense cap gènere de dubte, Albert Dohmen, que tot i que m’ha semblat que estava una mica reservat (potser per commocionar-nos avui amb Die Walküre). De totes maneres és un Wotan amb tots els ets i uts. La veu clara i neta, si, i segurament hi haurà que s’estima més una veu més fosca, jo també, però si és majestàtic i es mostra digna i poderós, com ell, és un Wotan com cal.

Després ja sabem que a Das Rheinglod, la cosa és molt coral, però tothom té el seu moment de glòria.

Molt bé els dos gegants, Youn, que s’ha tornat un imprescindible del festival i jo me’n alegro i Köning, potser no amb tota la rotunditat necessària, però en qualsevol cas magnífics gegants.

Arnold Bezuyen és un tenor liric remarcable, però com a Loge m’ha deixat una mica la sensació quasi bé sempre en aquest rol. M’agradaria una veu de tenor heroic, però això sembla ser que ja no ho tornarem a sentir mai més. És un bon cantant, sense les tendències al histrionisme, que ja és molt.

L’Alberich de Shore no passa de corrent, quan aquest personatge t’ha de fastiguejar tant sols escoltant-lo, potser veient-lo la cosa canvia, però no m’acaba de impressionar.

El Mime de Gerald Siegel m’ha agradat, així com la Fricka de Michelle Breedt, un descobriment el d’aquesta cantant sud-africana que tan em va agradar com a Brangäne l’altre dia. Les altres senyores m’han deixat bastant estorat, fins hi tot m’ha semblat que les nenes del Rhin estaven massa xopes, no sé. Pel que fa a la Erda i el seu primer solo, no m’ha agradat el cant, la veu és bonica però no de contralt. Bé en els greus, però els aguts eren més crits que no pas notes precises i ben entonades.

El que m’ha semblat absolutament dantesc ha estat el Donner de Ralf Lukas. Ja ho sé que és un acudit fàcil, però “hasta luego Lukas”.

Bé ara us deixaré el final, és clar, per predisposar-nos d’allò més per la gran jornada, la primera. Des de “Was gleicht, Wotan” que canta Loge fins a l’espatarrant estrena del piset, passant per les frases desastroses del tal Lukas, allò tan impactant de “He da! He da! He do!”. És clar que immediatament apareix l’escolanet que canta el Froh, per tal de que quan Wotan diu allò de “Abendlich stralth der Sonne Auge” sapiguem qui és el propietari del tros, Thielemann of course.

Conductor Christian Thielemann
Production Tankred Dorst
Stage Design Frank Philipp Schlößmann
Costumes Bernd Ernst Skodzig
Wotan Albert Dohmen
Donner Ralf Lukas
Froh Clemens Bieber
Loge Arnold Bezuyen
Fasolt Kwangchul Youn
Fafner Hans-Peter König
Alberich Andrew Shore
Mime Gerhard Siegel
Fricka Michelle Breedt
Freia Edith Haller
Erda Christa Mayer
Woglinde Fionnuala McCarthy
Wellgunde Ulrike Helzel
Flosshilde Simone Schröder

9 comments

  1. D’acord amb tu, si no arriva a ser per la direcció de Thielemann, això no s’hauria salvat, de les veus només Dohmen va estar realment bé. Ara, gràcies a Thielemann no només es va salvar, sino que va ser una gran funció, sobre tot el majestuós final.

    M'agrada

  2. wimsey

    Només he pogut sentir la primera mitja hora, i al palacio encara no hi és. M’hauré d’esperar. Avui em poso amb els Mestres per veure si en Weigle ha millorat tant com diuen.

    M'agrada

  3. Esa vuelta a la tradición que comentas ya me conquistó desde el primer año: esos son mis Anillos (53-55-56)
    Siento decir que una orquesta y un director construyen un Ring, las voces ayudan pero por sí mismas no lo mantienen en pie.
    Y ocurre con los más grandes, caso Thielemann, siempre les pedimos una “mica” más, un paso adelante. Somos insaciables…

    M'agrada

  4. Isolda

    Afortunadament, ahir l’Anell el vàrem poder escoltar sense interrupcions. Francament el vaig trobar fantàstic tant la direcció orquestral com els cantants. En aquesta òpera qué surten tants personatges sempre hi ha algun que no està tan fí,però en general per mí va èsser un gran èxit.

    M'agrada

  5. Golaud

    (Escribo en el descanso de Walky).

    A mí también me dio la sensación que la orquesta y Thielemann fueron ayer in crescendo en la dirección, alcanzado el punto álgido en el descenso al Nibelheim. De todas formas, al terminar, pensé que lo mejor estaba por llegar, y así es, vaya primer acto de Walküre…(perdón Ximo).

    El reparto, en conjunto, me aburrió mucho. Dohmen tiene buenos detalles, medias voces que se agradecen, pero ayer no me pareció gran cosa, y lo más llamativo es el registro agudo, inconsistente y áfono, ¿de verdad gusta este Wotan en el final de la obra? Muy blando para mi gusto. A ver qué tal hoy.

    En el caso de Youn, otro de los nombres destacados, creo que la voz se queda un poco corta para Fafner, pero es buen cantante; mejor como Gurnemanz.

    El resto, con sus más, Siegel, por ejemplo, y sus menos, cómo no iban a caer truenos con ese Donner, tampoco me hicieron saltar de la silla.

    Bueno, nos vemos en el próximo post, hojotohooo.

    M'agrada

  6. Alberto Giménez

    Buenos días:
    ¿Sería posible tener disponibles los enlaces de descarga del Anillo del 2008 en Bayreuth?.

    Felicidades por la página web, completísima

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: