Franz Schubert (pintura de Wilhelm August Rieder 1875)
No seré jo qui descobreixi l’encant que exerceix Riccardo Muti sobre els musics, cantants i el públic. Ell ho sap i es recrea, obtenint en la immensa majoria dels casos, resultats enlluernadors.
El 29 de maig del 2008, Riccardo Muti va dirigir a l’Orquestra Nacional de França i el Cor de Ràdio França, en un concert dins el marc del Festival de Saint-Dennis 2008, on va concloure el programa amb la Missa número 6, en Mi bemoll Major de Franz Schubert.
L’obra de Schubert és d’una gran bellesa melòdica. Va ser escrita pocs mesos abans de la seva mort. Estem parlant doncs, d’una obra de maduresa, hereva de la gran tradició polifònica alemanya, on la senzillesa i el recolliment de molts moments de la partitura, s’alternen amb la grandiositat dels plantejaments estructurals, amb un gran cor i 5 solistes vocals, soprano, mezzo, dos tenors i baix.
Muti m’ha fet redescobrir una obra que tenia oblidada, però que havia escoltat fa bastants anys, sempre endut per l’atracció que he tingut pel cant coral, ja us ho he dit moltes vegades.
El gran director napolità sap com ningú, crear uns climes i unes tensions dramàtiques de gran efecte i alhora és capaç, sense fer perdre mai la tensió, de portar-nos des dels moments més grandiosament exultants, com el Glòria, a altres de delicadíssimes textures o a la basarda que produeix el Crucifixus.
La darrera missa de Schubert es manté fidel a les convencions canòniques de les grans obres religioses, amb les concebudes fugues com el “Cum Sacto Spiritu” o “Et Vitam venturi saeculi”, però deixa escapar de tant en tant una alenada de novetat creadora, com el “Et incarnatus est”, amb una melodia molt schubertiana iniciada pels dos tenors i després la soprano, que queda dramàticament tallada per la inquietant Crucifixus del cor. Aquest diàleg entre el tercet solista i el cor és d’un impacte creatiu brillantíssim, que em té sotmès a escoltar-lo un i un altre cop.
Avui, emportat per aquesta fascinació de i per Muti i aquesta bellíssima obra de Schubert, us deixaré l’enllaç d’aquesta obra mestra, per tal de que la pugueu baixar, però no em resisteixo a deixar-vos un tast de dos fragments, és per allò d’anar obrint boca.
Començaré amb el “Et incarnatus est” que em trasbalsa d’allò més.
i acabarem amb el impressionant i inquietant “Agnus Dei”.
Us detallo la fitxa artística de la Missa en Mi bemol Major D 950
Genia Kühmeier soprano
Elina Garanča mezzo-soprano
Topi Lehtipuu tenor
Herbert Lippert tenor
Luca Pisaroni baixChoeur de Radio France – Direcor del cor: Bruno Casoni
Orquestre National de France
Director: Riccardo MuttiBasilique de Saint Dennis
29/05/2008
Si us han agradat els dos fragments premeu aquí, per baixar-vos la Missa sencera. Què ho gaudiu!
IN FERNEM LAND 
Ximo, regresar a tu blog y encontrar la música de Schubert, me ha causado una emoción inmensa; creo que voy a escucharla una y otra vez porque no me inquieta, me hace aflorar un sentimiento contenido que cursa agradecido por tanta belleza…
M'agradaM'agrada
Aquest Et inceranatus és preciós i resulta sorprenent la semblança d’un dels tenors amb Josep Carreras. Saps l’ordre de intervenció? És el primer.
Gràcies per l’enllaç. Ja s’està baixant
M'agradaM'agrada
El d’abans sóc jo, en JoanPau.
M’he fet un embolic i volia dir Et Incarnatus est i m’ha sortit una cosa tan divertida com Et inceranatus. Em dec haver llevat massa aviat.
M'agradaM'agrada
¡ Precioso ! Necesito escuchar más, así que….
Bajandoooo!!!!!!
Gracias
M'agradaM'agrada
EL GRAN MUTI EN ACCION. Preciosa música Ximo
M'agradaM'agrada
Ximo, tenemos predilección por la misma Misa de Schubert. Me alegro. Es una obra maestra se mire por donde se mire. Y además bajo la batuta de Muti, una garantía de intensidad; porque ya es hora de decirlo claro: Muti es un GRANDÍSIMO director: pasional, profundo, intenso, y siempre musicalísimo.
M'agradaM'agrada
M’encanten les misses: La en “Si menor” de J.S. Bach; la “Solemnis”, de Beethoven; la de “La coronació”, de Mozart, i la “Solemne de Santa Cecília”, de Gounod (quin “Gloria” tan mesuradament contingut, el d’aquesta preciosa missa!) són, per a mi, les “nomber uan”.
La meva mare, pobra!, sempre se’n feia creus de tenir un fill, com deia ella, “tan descregut” com jo, i un dia no se me’n va ocórrer cap altra que dir-li que no patís per la meva salvació, ja que havia escoltat tantes i tantes vegades “misses” que de ben segur que em valdrien per estalviar-me uns quants anys de cremar a l’infern. “Que n’arribes a ser, de ximple, Assur!”, em va dir, sense poder evitar que se li escapés el riure per sota el nas.
Des d’aquell dia, sempre que escolto una missa, me’n recordo d’ella.
Aquesta missa, “tengui”, però baixaré la versió d’en Muti que proposes. Gràcies!
M'agradaM'agrada
Assur, yo tampoco soy de misas pero esta en concreto me tiene robado el corazón, a lo mejor hasta voy al cielo y todo con la devoción que la oigo, la descubrí por cierto Ximo, en el Castillo de Barbebleue esta primavera. Me encanta esta coincidencia, ¡como no, claro¡
M'agradaM'agrada
Bufff, que locura!!! Bajando yo también, gracias!
(nos veremos todos en el infierno, eso sí, escuchando misas y Parsifales y músicas divinas …)
M'agradaM'agrada
Ja, ja,ja,ja Alvaro, eres la reos…..ai que no nos dejaran escuchar esas cosas en el infierno.
M'agradaM'agrada