IN FERNEM LAND

Nathalie Stutzmann: Cor mio che prigion sei


Benozzo Gozzoli Palazzo Pitti

Benozzo Gozzoli Palazzo Pitti

Hi ha dies que necessites Vivaldi, no us passa?, doncs avui Vivaldi.

Equilibri, serenitat, harmonia, bellesa, n’estic necessitat.

He escollit un ària de l’Atenaide, un dramma per musica estrenat al Teatro della Pergola de Firenze a l’any 1728. D’aquesta òpera he triat un ària de contralt, del tercer acte “Cor mio che prigion sei”, cantada per la discogràficament excel•lent Nathalie Stutzmann amb el preciosista i preciosíssim acompanyament del Modo Antiquo dirigit per Federico Maria Sardelli.

És un post de manteniment que espero que us beneficií.

Les imatges procedeixen totes de Firenze, lloc de l’estrena de l’òpera i en la seva gran majoria del Palazzo Pitti i en obres que nodreixen les seves valuoses col·leccions.

[splashcast c ONSR6146ME]

Cor mio che prigion sei
In sen della beltà.
Pria di partir vorrei
Saper s’ella ti miri
Con occhio di pietà
So ben che lieto stai
Né curi libertà
Ma dimmi almen se mai
Gradisce i tuoi sospiri,
Chi sospirar mi fa.
Cor mio che prigio sei…

6 comments

  1. Josefina

    El neguit ens envolta constantment en la perifèria i en el nostre interior… el pensament ens ofega la puresa de l´esència del que som. Jo també n´ecessito l´equilibri, la bellesa i la serenitat que ens dona, entre d´altres, Vivaldi…

    M'agrada

  2. Muchas veces nos hace falta esa belleza y pureza que mencionas 🙂 Y recordar con las fotos lo que a veces los humanos son capces de crear. Ojala toda persona pueda tener la suerte de ver esas bellezas y disfrutar con la musica.

    M'agrada

  3. OLYMPIA

    Per ser un post de manteniment és tot un luxe, Joaquim. Ella em sona, molt bé, com un contratenor. No cal que et digui que intentaré versionar aquesta bellíssima cançó de la qual, per sort, només en serà testimoni el silenci.

    M'agrada

  4. Dic discogràficament doncs quan canta en una sala de concert i amb una orquestra, la seva preciosa veu no es projecta gaire.
    AL Liceu va fer un Fiodor del Boris que a penes va ser audible.
    L’any passat al auditori, en una tercera de Mahler inoblidable, va tenir seriosos problemes per fer-se sentir en el desagraït Auditori.
    És una llàstima, doncs és una de les cantants més sensibles que he escoltat mai.
    El seu Winterreise, literalment em fascina

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: