Benozzo Gozzoli Palazzo Pitti
Hi ha dies que necessites Vivaldi, no us passa?, doncs avui Vivaldi.
Equilibri, serenitat, harmonia, bellesa, n’estic necessitat.
He escollit un ària de l’Atenaide, un dramma per musica estrenat al Teatro della Pergola de Firenze a l’any 1728. D’aquesta òpera he triat un ària de contralt, del tercer acte “Cor mio che prigion sei”, cantada per la discogràficament excel•lent Nathalie Stutzmann amb el preciosista i preciosíssim acompanyament del Modo Antiquo dirigit per Federico Maria Sardelli.
És un post de manteniment que espero que us beneficií.
Les imatges procedeixen totes de Firenze, lloc de l’estrena de l’òpera i en la seva gran majoria del Palazzo Pitti i en obres que nodreixen les seves valuoses col·leccions.
[splashcast c ONSR6146ME]
Cor mio che prigion sei
In sen della beltà.
Pria di partir vorrei
Saper s’ella ti miri
Con occhio di pietà
So ben che lieto stai
Né curi libertà
Ma dimmi almen se mai
Gradisce i tuoi sospiri,
Chi sospirar mi fa.
Cor mio che prigio sei…
IN FERNEM LAND 
El neguit ens envolta constantment en la perifèria i en el nostre interior… el pensament ens ofega la puresa de l´esència del que som. Jo també n´ecessito l´equilibri, la bellesa i la serenitat que ens dona, entre d´altres, Vivaldi…
M'agradaM'agrada
Muchas veces nos hace falta esa belleza y pureza que mencionas 🙂 Y recordar con las fotos lo que a veces los humanos son capces de crear. Ojala toda persona pueda tener la suerte de ver esas bellezas y disfrutar con la musica.
M'agradaM'agrada
Per ser un post de manteniment és tot un luxe, Joaquim. Ella em sona, molt bé, com un contratenor. No cal que et digui que intentaré versionar aquesta bellíssima cançó de la qual, per sort, només en serà testimoni el silenci.
M'agradaM'agrada
Discogràficament excel·lent vol dir que en directe no ho és? A mi, quan la vaig veure, em va agradar molt. Per cert, ahir vaig encarregar a jpc el seu Winterreise, estic ansiós per sentir-lo.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim
M'agradaM'agrada
Dic discogràficament doncs quan canta en una sala de concert i amb una orquestra, la seva preciosa veu no es projecta gaire.
AL Liceu va fer un Fiodor del Boris que a penes va ser audible.
L’any passat al auditori, en una tercera de Mahler inoblidable, va tenir seriosos problemes per fer-se sentir en el desagraït Auditori.
És una llàstima, doncs és una de les cantants més sensibles que he escoltat mai.
El seu Winterreise, literalment em fascina
M'agradaM'agrada