IN FERNEM LAND

Dissabte 13, Lobgesang (cant de lloança)


obc_12

Tot i que ho podria semblar amb aquest encapçalament , no parlo de futbol. El cant de lloança del dissabte 13 de desembre es va interpretar al Auditori, també es va fer el divendres i avui diumenge al matí, dins la temporada de la OBC.

Per interpretar el concert d’aquest cap de setmana, s’ha confiat la direcció de l’orquestra al director milanès Carlo Rizzi.

A la primera part s’ha interpretat la darrera simfonia de W.A.Mozart, la simfonia Júpiter, la que porta el núm. 41.

El primer que demanem a una orquestra és que soni bé. En algunes institucions de la ciutat encara estem en aquesta fase. Amb l’OBC estem molt més endavant, doncs fa forces anys que els diferents directors titulars, han anat fent una feinada i ara tenim com a resultat una orquestra molt equilibrada, amb un so força bo i que per brillar a gra alçada, necessita d’uns directors que li puguin donar personalitat.

Carlo Rizzi l’ha fet sonar de manera excel•lent.  So net i magnífica resposta de les diferents famílies amb una versió tan polida com mancada d’una personalitat que la faci memorable.

En el fantàstic darrer moviment, on conflueixen tots els temes en la genial fuga, Rizzi ha imposat finalment el seu criteri de manera nítida i ha finalitzat la primera part de manera molt esperançadora, de cara al Lobgesang que ens esperava.

La simfonia núm. 2 de Mendelssohn es situa més en el món de la cantata que no pas en el de les simfonies clàssiques, amb els seus quatre moviments tradicionals.

Les 10 parts de la Lobgesang (cant de lloança), l’opus 52 del seu compositor és una obra que et va atrapant de mica en mica. El seu inici orquestral despista, no és fins la primera entrada del cor “Alles, was Odem ht, lobe den Herrn!” (Que tot el que respira lloï el Senyor!), que l’obra pren la magnificència i l’esclat solemne que ja no abandonarà fins el “Al•leluia. Que lloï el Senyor!”, final.

La tasca pel director és àrdua i Carlo Rizzi ha tret un resultat magnífic de l’OBC i del Cor de Cambra del Palau, en la millor prestació que jo li recordo.

És cert que hi han agut algunes petites pífies en el metall, però són petits accidents que no li resta vàlua al resultat final. Excel•lent les diferents seccions de la corda i la fusta.

Carlo Rizzi ha situat als solistes en la meitat del hemicicle i en un lateral, obtenint el resultat esperat, que es projectessin millor que al seu costat, al davant de tot.

Preciosa l’actuació de la soprano valenciana Elena de la Merced. La veu s’ha projectat de manera esplèndida, netíssima i amb uns aguts esplendorosos. Això al Auditori, té un mèrit extraordinari.

Elena de la Merced no té l’anomenada que es mereix i és una soprano líric lleugera de gran categoria.

La part del tenor ha estat cantada per un tenor espanyol, de cognoms estrangers, que no havia escoltat mai, ni tan sols l’havia sentit anomenar. Agustín Prunell-Friend, pel seu currículum, s’ha dedicat molt al repertori barroc i a les òperes per contraltino de Giochino Rossini, és a dir, El Don Ramiro, o el Narciso de Il Turco in Italia. El seu cant és musical, però la veu és molt ingrata. AL costat de la puresa de la soprano, la seva veu encara sobtava més.

En el duo del Andante, la soprano Ulrike Haller, ha fet una bona replica a la Elena de la Merced, tot i que ha quedat una mica coberta.

El Cor de Cambra del Palau és un cor magnífic. Els seus 40 membres tenen la suficient qualitat vocal per projectar la veu com si fossin 80. Molt bé totes les seccions, si bé al final les sopranos han patit una mica en el primer atac dels dos sobreaguts que els hi toca fer, però la impressió que m’han causat ha estat aclaparadora. Magnífica tasca la del seu director, el pluriempleat Jordi Casas Bayer, que dirigeix dos cors a Madrid i aquest a Barcelona.

Fantàstic Cant de lloança, que es retransmet per Catalunya Música a les 11 del matí d’avui. Per tots aquells que no la podeu sintonitzar o que no podreu escoltar-la no us amoïneu, la deixaré penjada en el post per tal de que la baixeu i així constatar el motiu de la meva satisfacció.

Per Radio Clásica de RNE el concert es retransmet avui a les 19h.

One comment

  1. De la Merced nos hizo hace unos años una fantástica y ligera Rossina en el Teatro Principal en un escandaloso montaje del recientemente premiado Carles Santos, lo que retengo en la memoria de aquella función es que cuando daba notas agudas un surtidor de agua soltaba un chorro impresionante, fue muy gracioso pero hubo parte del público que se lo tomo mal. Hace mucho que no la escucho, me alegra saber que está en buena forma y de que hayas disfrutado.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: