IN FERNEM LAND

Així parlà Oue, en català.


obc-27

El mestre Oue, amb la seva habitual i desbordant simpatia, abans de començar el Així parlà Zarathustra ha agafat el micròfon i s’ha dirigit al públic que casi omplia el Auditori, per felicitar justament, el desè aniversari del equipament i commemorar també el 65 è aniversari del primer concert de la primitiva OBC, l’Orquestra Ciutat de Barcelona, és a dir la OCB, amb el mestre Toldrà dirigint entre d’altres, Les aventures de Till Eulenspiegel del mateix Richard Strauss.

Ho ha fet llegint el text en català, amb evidents problemes de pronunciació de difícil comprensió, però rebudes amb agraïment i estima per un públic majoritàriament a la seva butxaca de bell antuvi. Ha acabat amb un gràcies, que crec que anava molt més enllà d’un educat formulisme.

De res, mestre, ans el contrari.

El concert d’ahir, em sap greu dir-ho, sense ser un concert dolent, ni de bon tros, no ha assolit el nivell que jo esperava.

En la primera part, el mestre Oue ha tornat a demostrar allò que jo li retreia al principi, de no saber acompanyar al solista.

Per interpretar el concert per a violí i orquestra de Johannes Brahms ha vingut Christian Tetziaff, un encara jove violinista alemany que ha agradat moltíssim.

El so no és gaire gran, però sap extreure uns dolcíssims pianíssims, acompanyats d’un virtuosisme afinat i pulcre amb resultats espectaculars, sobretot en el Adagio.

En acabar ha obtingut una allau d’aplaudiments que han estat correspostos amb dues propines del gran Bach. És el que m’ha agradat més del concert d’ahir.

Oue no ha acompanyat bé el concert. Semblava que l’orquestra i el solista ballessin coses diferents. Dic ballessin doncs tant Tetzlaff com Oue (com és habitual) han coreografiat les seves prestacions. Llàstima que no hagin pensat en Ginger i Fred, o Nureyev i Fontayn, artistes complementaris.

L’orquestra per altre part ha comés errades, cosa força inaudita darrerament. És clar que una nit dolenta la pot tenir qualsevol, però avui semblava que els astres s’havien posat d’acord per fer la guitza. Entrades imprecises, esgarrades del vent i el metall i sobretot en la primera part, descompensació entre el so del solista, no gaire voluminós i el de l’orquestra. On s’han quedat aquells volums emprats amb Vadim Repin? i aquella concentració?. Avui no ha pogut ser.

Després del parlament d’aniversari l’orquestra ha atacat el famós inici del poema simfònic de Strauss i he pensat, anem bé. Però tot i no anar malament, a mida que la música de Strauss, anava fluint, constatava que en el concert li mancava la màgia o la guspira d’altres vegades.

Hem enyorat a Mireia Farrés, la fantàstica solista de trompeta de l’OBC que està de baixa, però també hem vist cares noves, cares joves, que potser estan fent suplències i que no han estat a l’alçada en que ens té acostumats l’OBC darrerament.

No ha pogut ser. Jo espero que els que hi anireu avui i demà, ens en feu cinc cèntims i sobretot espero que el resultat sigui òptim i si pot ser amb guspira i calfred a l’espinada, millor que millor. Jo avui tan sols he dit un isolat bravo. Ha estat, seguint la meva tradició, quan Oue ha sortit a dirigir a la segona part. És la meva mostra sincera de gratitud per tot el que ha fet per l’OBC.

Avui en acabar l’he aplaudit a ell i a l’orquestra, és clar que si, però no com hagués volgut jo.

De fet, estant l’Auditori ple com estava, a la sortida no s’ha quedat la gentada que acostuma a fer-ho, per esperar la sortida del mestre Eiji Oue i retre-li el darrer aplaudiment, com acostuma a passar en els seus concerts. Avui érem quatre gats i si us haig de ser sincer, m’ha agafat al mig d’una conversa entre amics, no pas per voluntat, com si he fet sempre. Ell com sempre, educat, agraït i content, ha saludat a tothom.

Millorarà, n’estic segur. Aquest és un concert que li va com anell al dit. Alguna cosa s’ha confabulat en contra, però el mestre Oue ha demostrat amb l’OBC que es capaç de fer coses grans.

A veure si aquesta setmana tornaran les crítiques als diaris.

4 comments

  1. Smile

    Hola Joaquim, vengo del concierto y creo que hoy ha estado mejor que ayer, por lo que tu cuentas. El brahms ha sido magnifico, tanto por el solista, que dos propinas de bach, ademas, como por la orquesta calida pero respetuosa y sobretodo una cuerda entregada a la música y a su director. El Strauss no fué tan bien, sin llegar ser malo, algo faltaba, tal vez esa magia que Oue ha tenido tantas veces. Versión mas que digna, pero solo eso. Yo tambien quiero que Mireia vuelva cuanto antes, es una garantia de calidad y sin querer desprestigiar a su sustituto, no hay color. Ha sido madre, y se merece su descanso, pero se la echa a faltar. Gracias por tu labor, muchos ánimos para seguir, tu trabajo hace mucho bien. Gracias

    M'agrada

  2. bocachete

    Hola,

    Avui, diumenge, el concert ha anat bé. Suposo que és una qüestió de temps i d’assajos, però els diumenges, en ésser l’últim dia de concert, l’orquestra va més rodada. Tampoc no està bé: els assistents dels divendres tenen tot el dret d’exigir a l’orquestra el mateix rendiment que un dissabte o un diumenge, però sembla que no és així. Habitualment, els crítics també hi van el primer dia de concert i això potser explica alguna divergència d’opinió.
    El cas és que el concert de Brahms, avui, ha sonat molt ben conjuntat i es notava l’Oue molt pendent del violinista. En cap moment l’ha tapat o ha anat pel seu compte. Curiosament, he trobat l’Oue més “quiet” que d’altres cops, sense moure’s d’una manera tan ostensible com en d’altres concerts. El violinista, amb unes baixades a notes apianades d’una extrema delicadesa, ha brodat la seva part i l’orquestra, la veritat, també. L’últim moviment ha estat fabulós en el ritme, en la compenetració… molt bo, realment.
    A la segona, i després de les dues propines de Telzlaff (suposo que les mateixes: també eren de Bach) i de l’horrorós discurs (ho sento: no m’esperava que la pronunciació fos tan nefasta; ja entenc que no sé si jo sabria pronunciar una cosa similar en japonès, però en fi… Això sí: queda confirmat, per l’entonació de les frases i del discurs en general, que Oue té vocació de pallasso (i ho dic amb tot l’afecte per aquest director i aquesta professió de pallasso): El “Bon dia” i “Com esteu” , amb una entonació interrogativa exageradament marcada, ha sonat al “¿Cómo están ustedes?” dels Gaby, Fofó, Miliki i companyia; i, és clar, la resposta del públic (“Bééééééé”) no podia deixar de recordar el mateix programa; és simpàtic, el nostre titular, però millor que es dediqui a la direcció i deixi l’oratòria per a més endavant), l’orquestra del Zarathustra ha estat molt bé, trompeta inclòs. I la direcció, també. L’ha sabut portar, ha mantingut els diversos plans en els moments que tota l’orquestra toca al màxim, i ha sabut contrastar aquests moments amb els pocs de més “intimitat”. Els metalls, molt bé, sense màcula. I les cordes, sobretot les greus, que en aquesta peça es fan notar, també molt bé. De fet, el públic, avui, ha ovacionat les dues parts durant bastant estona i amb més d’un bravo. Jo diria que ha convençut. No puc dir-ne gran cosa més perquè és una obra que, personalment, no m’agrada gaire (la trobo excessivament grandiloqüent, tatxún-tatxunaire i buida) i mai no m’ha dit gran cosa (com, en general, tot el Strauss simfònic; en canvi, com a operista o liederista el trobo excepcional): no puc, per tant, valorar si hi ha hagut aquesta guspira d’entusiasme que faltava.
    En fi, que crec que avui l’orquestra i el director estaven a un nivell similar al d’altres concerts anteriors, molt alt. Que potser el divendres, primer dia, va ser l’últim “assaig general” i hi van fallar coses (insisteixo que no trobo que sigui una excusa i que és imperdonable, si es dóna sovint, com sembla), però que avui, la veritat, ha sonat com comença a ser (benauradament!) habitual en aquestes circumstàncies. Ja, fins a final de maig, no podrem comprovar-ho. Potser sí que dirigeix poc, per ser el titular… no sé: un 28 % dels concerts, si fa no fa. També s’hauria de comparar amb d’altres.

    M'agrada

  3. Gràcies Smile i Bocachete per compartir les vostres experiències.
    Me’n alegro que la cosa millorés respecte a la meva impressió del divendres. És clar que caldria saber que haguéssiu dit vosaltres del concert de divendres o jo dels de dissabte i avui diumenge. Tot i que estic segur que la cosa ha millorat. Potser caldrà que faci un pensament i canvií el dia d’assistència als concerts de l’OBC.
    Per altre part m’han dit que la setmana passada a can OBC ha estat bastant tensa i que el mestre Oue ha passat per circumstàncies personals doloroses.
    És clar que això que efecte a qualsevol persona no ha de ser un condicionant. El concert de divendres s’havia de polir i pel que em diuen s’ha polit.
    Bocachetre, també penso el mateix del Strauss simfònic i fins i tot del operístic, llevat de les 5 perles de la corona, Salome, Elektra, Rosenkavalier, Die Frau ohne Schatten i Ariadne auf Naxos, i a una certa distància el Capriccio, la resta del seu opus operístic és molt fluix, amb moments i espurnes del geni inicial, però molt lluny d’aquestes obres esmentades.
    Curiosament avui he deixat un comentari similar en el blog dels meus amics samfainers, arran d’un magnífic post dedicat a la Salome.
    Per altre part les cançons de Strauss les trobo magnífiques

    M'agrada

  4. Silvia

    No creo que los conciertos de los viernes sean los más flojos, de hecho muchas veces los “nervios positivos” del primer concierto favorecen a la concentración. Admito que en este caso pudo haber habido más desajustes el viernes que en el resto de los conciertos, pero nuestra entrega es siempre la máxima. Nuestra obligación moral es dar lo mejor en todos los conciertos y me duele si no siempre logramos dar la talla o emocionar. La respuesta del público ha sido impresionante los tres días.
    Efectivamente hay bajas significativas, de hecho en casi todas las secciones falta gente (permisos, excedencias, bajas, plazas por cubrir) que se suplen con bolos, sin desmerecer a nadie esto da una cierta inestabilidad al grupo.
    Los directores titulares tienen asignadas un número de semanas, si no me equivoco esta temporada Oue está 12 semanas, similar a sus predecesores, aunque no siempre son actuaciones en el Auditori, hemos tenido semanas de conciertos por Catalunya y una de grabaciones.
    Acabo de escuchar la retrasmisión del concierto del sábado por RNE, el comentarista Javier Pérez Senz ha halagado mucho la versión de Oue del Strauss y ha resaltado “su increíble sintonía con los músicos y el público nunca antes vista con otros titulares”. Afortunadamente se está cambiando el tono, ya no se ven comentarios denigrantes de tipo payaso-torero… Oue es una de las personas más respetuosas con el prójimo que he conocido y hace su trabajo con honestidad. Se opine lo que se opine de él como director, pase lo que pase con su renovación, no merecía ese trato.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: