IN FERNEM LAND

IL VIAGGIO A REIMS DEL 2009 A LA SCALA


Final de la 1ª part Il Viaggio a Reims Scala 2009

Final de la 1ª part Il Viaggio a Reims Scala 2009

Quan el 18 d’agost de 1984 el ROF presentava al món operístic la joia de “Il Viaggio a Reims“, amb Claudio Abbado dirigint la The Chamber Orchestra of Europe i Luca Ronconi a l’escena, en la que va ser la primera representació d’aquesta obra en el segle XX. El llistó va quedar tan enlairat, que les posteriors reposicions que s’han fet sempre han quedat, en la seva globalitat, per sota.

És cert que quan un Chris Merritt o un Rockwell Blake en bona forma, es posaven en la pell del Cavalier Belfiore o del Conte di Libenskof, l’Eduard Gimenez o el Francisco Araiza originals, quedaven per sota, però el conjunt amb Cecilia Gasdia (Corinna), Valentini-Terrani (Melibea), Cuberli (Folleville), Ricciarelli (Cortese), Ramey (Lord Sidney), Raimondi (Don Profondo), Dara (Trombonok), Nucci (Don ALvaro) i els esmentats Araiza (Libenskof) i Gimenez (Belfiore) va ser definitiu, referencial, reclinatoriable i hores d’ara encara insuperat.

25 anys més tard, el Teatro alla Scala de Milà, reprèn la producció de Ronconi, amb canvis estètics notables, tot i que respectant l’essència original, amb Ottavio Dantone al fossar de l’excel•lent orquestra del teatre milanès, per oferir una versió, jo diria que molt descafeïnada d’aquesta preciosa joia rossiniana.

La funció d’ahir dia 14 d’abril, va ser retransmesa pels cinemes. A Barcelona tan sols als Icària i a jutjar per l’assistència, podem dir que la proposta no va tenir gaire èxit.

D’acord que l’obra no és de repertori i que la difusió que se’n ha fet als mitjans ha estat pràcticament nul•la. Tampoc el repartiment contava amb noms tan atractius com per desplaçar-se a la Vila Olímpica. Tan sols els més inquiets i decidits ens hem trobat al Icària.

El repartiment era el següent:

IL VIAGGIO A REIMS
Dramma giocoso in due parti di Gioachino Rossini.
Libretto di Luigi Balocchi.

Madama Cortese: Carmela Remigio
Corinna: Patrizia Ciofi
Marchesa Melibea: Daniela Barcellona
Contessa di Folleville: Annick Massis
Cavalier Belfiore: Juan Francisco Gatell
Conte di Libenskof: Dmitry Korchak
Lord Sidney: Alastair Miles
Don Profondo: Nicola Ulivieri
Barone di Trombonok: Bruno Praticò
Don Alvaro: Fabio Capitanucci
Don Prudenzio: Alessandro Guerzoni
Don Luigino: Enrico Iviglia
Maddalena: Paola Gardina
Delia: Aurora Tirotta
Modestina: Annamaria Popescu
Antonio: Filippo Polinelli
Zefirino: Patrizio Saudelli
Gelsomino: Fabrizio Mercurio

Coro e orchestra del Teatro alla Scala di Milano
Ottavio Dantone

M’han agradat molt Dantone i l’orquestra i cor de la Scala. El director, especialitzat en música barroca, ha ofert una direcció viva i enèrgica d’aquesta partitura. Havia de lluitar amb el gloriós precedent del mestre Abbado i la veritat és que potser sense el preciosisme i la finor orquestral del director milanès, Dantone ha ofert una lectura excel•lent.

Dels intèrprets cal dir que les senyores s’han menjat sense contemplacions als senyors. Elles, sense en cap moment fer oblidar a les cantants de l’estrena esmentada, han estat a l’alçada d’una bona reposició d’un teatre prestigiós, però no pas de la Scala. Ells no, ells han estat una caricatura del estil rossinià i de la categoria que haurien de tenir cadascun dels personatges en un muntatge d’aquesta òpera en un teatre com el milanès.

Alastair Miles (Lord Sidney) Scala 2009

Alastair Miles (Lord Sidney) Scala 2009

Podíem pensar que fossin cantants del segon repartiment, però mai del primer. El record de Ramey i Raimondi, trigarem molt a oblidar-lo Hi han molts enregistraments sonors i videogràfics de les interpretacions d’aquests dos cantants eminentment rossinians, en dos rols que semblaven escrits per a ells. Ni Miles, ni Ulivieri (amb notables problemes de rgeistre i fiato) podran acostar-si mai. Hi han baixos, avui en dia, que sense arribar a igualar als “originals” haguessin pogut fer quelcom més meritori.

Annick Massis i Juan Francisco Gatell - Scala 2009

Annick Massis i Juan Francisco Gatell - Scala 2009

Dels joves tenors podríem dir el mateix, tot i que m’han agradat una mica més que els baixos. Ni el tenor argentí Juan Francisco Gatell, ni Dmitry Korchak, que ja havia vist en més bona forma a Pesaro, m’han sorprès pel seu virtuosisme. Han complert, això si, però sense aquell punt de genialitat que requereixen les intervencions dels dos personatges.

El cas de Bruno Praticó és força sorprenent, doncs és un cantant que no té una corda definida i canta rols de baix bufo. Té la virtut de fer sempre el mateix rol, amb les mateixes gràcies vocals i els tics habituals. Ahir el vaig trobar especialment mediocre.

Potser el millor de tots els homes va ser Fabio Capitanucci en el Don ALvaro, però és clar, això és molt poca cosa.

Patrizia Ciofi Corinna a la Scala 2009

Patrizia Ciofi Corinna a la Scala 2009

De les senyores, la que més em va agradar va ser Patrizia Ciofi. És clar que les intervencions de Corinna són un bombó. Una demostració d’estil, de fiato, de bon gust, de musicalitat i d’emoció. Cada cop que recordo que aquesta senyora se la va protestar injustament a la Lucia al Liceu, se’m remouen les tripes.

Annick Massis fa una Contessa di Folleville molt lleugera, potser massa. Vocalment la soprano no te aparents dificultats, doncs la salut vocal és total, però a mi m’hagués agradat una mica més de picardia interpretativa i una mica més de cos vocal. En la seva gran escena del barret, fa una demostració d’agilitats i de total domini tècnic. En aquest sentit, res a dir.

Molt bé Carmela Remigio fent el sempre ingrat rol de Madame Cortese. Llàstima que la soprano italiana no tingui una veu més distingida, doncs ha salvat totes les dificultats sense immutar-se.

Nicola Ulivieri - Don Profondo Scala 2009

Nicola Ulivieri - Don Profondo Scala 2009

Daniella Barcellona sembla més apte pels rols transvestits que no pas pels femenins i còmics. Tot i així a la seva Melibea no se li pot retreure pràcticament res i sobretot a la Barcellona se l’ha de veure i escoltar en directa per gaudir de tota la seva vocalitat.

La resta del extens cast ha estat bé, però tenint en compte que les parts principals no han assolit el nivell que jo hagués volgut, diguem que aquesta sessió d’òpera al cinema, m’ha deixat bastant desencisat.

Insisteixo, és tractava de la reposició d’aquesta producció mítica de Ronconi, després de 25 anys de la seva estrena i en el primer teatre d’òpera de Itàlia. Quelcom més si que esperava, francament.

El dia 7 d’abril, aquest Viaggio a Reims es va retransmetre per la ràdio, si el voleu baixar, aquí us deixo els enllaços.

  1. Il Viaggio a Reims, Teatro alla Scala de Milà 07/04/2009 CD1
  2. Il Viaggio a Reims, Teatro alla Scala de Milà 07/04/2009 CD2

3 comments

  1. Jo no coneixia l’obra i la vaig gaudir molt. Segur que les anteriors produccions que esmentes, Joaquim, debien ser millors, però vaig quedar encantada d’aquesta, ara i aquí.

    És un Rossini virtuós, “solare”, divertidísim, molt alegre. La música flueix tota l’estona sense que importi la absència de drames argumentals, al contrari.

    El tenor Juan Francisco Gatell em va agradar moltíssim. Potser si que no té la genialitat que dius, però, per tenir 30 anys recient complerts, el vaig trobar molt segur, amb una veu preciosa i clara, una molt bona interpretració amb un punt seductor molt interesant, qua va culminar amb el duo amb la Ciofi, magnífic. En Gatell es argentí, descendent de lleidetans, i viu a Florencia ja fa un temps. En sentirem a parlar, d’aquest noi, segur!

    A part del que has dit, també destacar la elegant escenografia i vestuari de la Gae Aulenti, i les sorprenents titelles de Carlo Colla & Figli, que vam poder apreciar especialment bé a través de la pantalla.

    M'agrada

  2. colbran

    Yo me la pasé muy bien con esta retransmisión via cine porque la obra me entusiasma y la escena me gusta muchísimo, amén de una dirección musical de Ottavio Dantone brillante y muy rossiniana.

    En cuanto a las voces…: ay las voces! Hemos perdido muchos enteros desde su primera escenificación en Pesaro en 1984, pasando luego por Viena y hasta el presente, siempre con la misma escenografía y dirección escénica, aunque con ligeras variantes que la han mejorado.

    Carmela Remigio es la que sale mejor parada en comparación con la Katia Ricciarelli original y la posterior Caballé (ninguna de las dos en su mejor momento vocal, más bien al contrario). Pero Lella Cuberli estuvo mucho mejor que la actual Anick Massis y Cecilia Gasdia mejor que Patrizia Ciofi. Y Daniella Barcellona estuvo a años luz de la entrañable y profesionalísima Lucia Valentini Terrani (por no hablar de la inmensa Ewa Podles de A Coruña).

    Ciñéndome a lo que ví y escuché ayer, la mejor intérprete femenina fue la Ciofi y la peor la Barcellona que no sé dónde ha dejado sus graves porque ayer no tenía. Sigue siendo una buenísima cantante pero ayer Daniella Barcellona daba la impresión de que se estaba “asopranando”, con lo cual dado que la original Corina fue Giuditta Pasta, cuya voz era la clásica de la época, entre soprano dramática y mezzo actuales, bien hubiera podido interpretar este “role”, en lugar del de Marquesa Melibea que corresponde a una contralto.

    Annick Massis es una grandísima cantante pero carece del registro grave necesario para este papel que estrenara Laure Cinti-Damoreau, soprano dramática de agilidad francesa que estrenó todos los roles de soprano del Rossini en francés, aparte del “Viaggio”. En la zona aguda, aparte de algún ligero despiste, estuvo bien. Gracias a la estética ha pasado de parecerse a Mady Mesplé a una seudo Anna Moffo…

    Carmela Remigio cantó muy bien la Madame Cortese, el papel menos favorecido de esta cantata-ópera (baste recordar las desgracias de María Rodríguez en Madrid, cantante que me gusta bastante pero estuvo mal escogida en esta obra, o María Bayo en el Liceu…). Su voz es limpia, sin problemas de tesitura, es guapa y actúa muy bien. Para este “role” no se puede pedir más.

    Patrizia Ciofi no es una cantante que me entusiasme, siempre me quedo esperando más, pero en esta ocasión me ha gustado porque ha oscurecido más su voz, con lo cual se acerca un poco a lo que supongo que daría de sí la Pasta en su estreno. Escénicamente estuvo muy simpática y cantó con sumo gusto y musicalidad.

    En cuanto a los hombres, ay Señor qué pena, penita, pena! Se acabaron los baritenores y nos tenemos que conformar con contraltinos; el mejor Juan Francisco Gatell. Se acabaron los bajos rossinianos y nos tenemos que conformar con el insulso Alastair Miles y el escaso Nicola Ulivieri. Se acabaron los bajos bufos (bueno queda el inmenso Carlos Chausson, pero nadie le llamó para esta función) y tenemos que soportar al inclasificable Bruno Practicó (con una peluca que parecía el león de la MGM) que es un actor muy simpático pero un pésimo cantante y, además, los años y los kilos le pesan y ya no es tan gracioso como era.

    Y queda el barítono Fabio Capitanucci que cumplió muy bien y estuvo estupendo en el fandango. Fue el mejor de los cantantes masculinos, para mi gusto, junto con Gatell. El joven tenor Korchak, de seguir así, es una esperanza que se está convirtiendo en arrepentimiento.

    Cuando digo se acabaron…etc, me refiero a que si éste pretende ser un reparto ideal es porque no hay otras posibilidades, de momento, al menos para La Scala, lo cual da mucha pena. ..Pero yo me lo pasé muy bien porque adoro a Rossini y musicalmente estuvo espléndidamente servido, así como escénicamente, aunque vocalmente Don Gioacchino hubiera deseado mucho más y yo también.

    M'agrada

  3. Teresa, potser Juan Francisco Gatell farà una carrera impressionant. Segurament si, però situar-lo en un primer cast de la Scala em sembla prematur. En el seu lloc el més lògic és que el primer teatre de Itàlia hagués contractat a Juan Diego Flórez, i no hagués estat gens malament contractar a Michele Pertusi, i….en fi, lamento que els precedents d’aquesta obra, amb un llistó altíssim, a la mateixa Scala, no hagin trobat una justa correspondència amb els cantants actuals.
    Me’n alegro que t’hagi agradat aquesta òpera preciosa.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: