IN FERNEM LAND

EL FRACÀS DE SIR GEORG SOLTI A BAYREUTH


Georg Solti

L’Anell que va prendre el relleu al mític, signat per Pierre Boulez i Patrice Chereau, amb la producció teatral i operística, m’atreviria a dir que més influent de la història de l’òpera moderna, va estar encomanat a un equip anglès de prestigi més que contrastat. El director d’origen hongarès Georg Solti i el prestigiós director teatral Peter Hall.

El repte era complicat, doncs malgrat el descomunal rebuig i escàndol que va ocasionar l’estrena de la producció del equip Boulez – Chereau, de mica en mica, any rere any, es va anà imposant i va acabar sent en les últimes funcions (Festival 1980), un èxit descomunal. Hores d’ara aquell Ring des Nibelungen, quasi per unanimitat, ha estat reconegut fins i tot pels més ascèptics.

El fet d’encarregar la direcció musical al gran Georg Solti, wagnerià reconegut, admirat i artífex de la primera gravació d’estudi en so estereofònic de la monumental partitura, encara a hores d’ara un dels referents discogràfics de tots els temps, tot i que era el seu debut en el festival als 71 anys d’edat, era una declaració d’intencions artístiques, estètiques, polítiques i ideològiques. Un gran fitxatge de Wolfgang Wagner. Una aposta aparentment, segura.

Solti va voler deixar ben clar en unes declaracions prèvies, que el nou Anell era “no Marxista”, en clara al•lusió a la proposta anterior i fonamentat en la tradició, suposant un retorn a les visions més naturalistes

Certament era tota una declaració, fins i tot diria que una provocació que es va saldar amb un dels més grans fracassos del Festival de Bayreuth.

El que estava predestinat a ser una nova proposta referencial, va durar un any. Ni Georg Solti ni Peter Hall, varen repetir l’any següent. A Solti el va substituir Peter Schneider i la producció de Sir Peter Hall es va fer fins l’any 1986 amb canvis i sense la seva intervenció.

Les valoracions negatives varen ser generalitzades per part de la crítica i en el públic hi va haver divisió d’opinions, però el fet que els responsables, abandonessin el contracte al primer any sembla donar la raó a aquells que varen veure una manca de criteri i d’homogeneïtat en el discurs musical i teatral de l’obra.

La Decca, que tenia previst enregistrar el nou Ring, ho va desestimar, vist el resultat del primer any i la deserció del equip artístic responsable.

Tampoc amb els cantants hi va haver gaire sort. Sembla que Georg Solti es va queixar d’alguns dels cantants contractats pel festival. Però si que hi varen haver algunes unanimitats, la més destacada la intensa i passional Brunnhilde d’una esplendorosa Hildegard Behrens.

15730

Hildegard Behrens, Brünnhilde en la producció de Bayreuth de 1983 signada per Peter Hall.

Avui us proposo, malgrat aquest històric fracàs, en gran part motivat pel desgavell escènic que no veurem, de Sir Peter Hall i uns cantants millorables, que si que patirem, tot i que la crítica també va titllar el treball del gran Solti de manca de coherència i de homogeneïtat en el discurs global, escoltar tota aquesta Tetralogia.

Em sembla un document molt interessant, malgrat les pegues esmentades i segur que farà contents a tots aquells wagnerians que no ho tingueu, així com a la multitud de fans de Georg Solti.

Us detallaré el cast i la data del enregistrament, provinent de les retransmissions radiofòniques i després els enllaços.

DER RING DES NIBELUNGENG (RICHARD WAGNER)

LEITUNG: GEORG SOLTI

DAS RHEINGOLD
BAYREUTH 25 JULY 1983

WOTAN – SIEGMUND NIMSGERN
DONNER – HANS-JURGEN DREWITZ
FROH – MALDWYN DAVIES
LOGE – MANFRED JUNG
MIME – PETER HAAGE
ALBERICH – HERMANN BECHT
FASOLT – DIETER SCHWEIKHARDT
FAFNER – MANFRED SCHENK
FRICKA – DORIS SOFFEL
FREIA – ANITA SOLDH
ERDA – ANNE GYEVANG
WOGLINDE – AGNES-ADELE HABEREDER
WELLGUNDE- DIANA MONTAGUE
FLOSSHILDE – BRIGITTA SVENDEN

DIE WALKURE
BAYREUTH 26 JULY 1983

BRUNNHILDE – HILDEGARD BEHRENS
WOTAN – SIEGMUND NIMSGERN
SIEGLINDE – JEANNINE ALTMEYER
SIEGMUND – SIEGFRIED JERUSALEM
HUNDING – MATTHIAS HOLLE
FRICKA – DORIS SOFFEL
GERHILDE – ANITA SOLDH
ORTLINDE – ANNE EVANS
WALTRAUTE – INGRID KARASCH
SCHWERTLEITE – ANNE WILKENS
HELMWIGE – AGNES-ADELE HABEREDER
SIEGRUNE – DIANA MONTAGUE
GRIMGERDE – RUTH ENGERT-ELY
ROSSWEISSE – ANNE GYEVANG

SIEGFRIED
BAYREUTH 28 JULY 1983

SIEGFRIED – MANFRED JUNG
BRUNNHILDE – HILDEGARD BEHRENS
WANDERER – BENGT NORUP
ALBERICH – HERMANN BECHT
MIME – MANFRED SCHENK
FAFNER – DIETER SCHWEIKHARDT
ERDA – ANNE GJEVANG
WALDVOEL – SYLVIA GREENBERG

GOTTERDAMMERUNG
BAYREUTH 30 JULY 1983

SIEGFRIED – MANFRED JUNG
BRUNNHILDE – HILDEGARD BEHRENS
HAGEN – AAGE HAUGLAND
GUNTHER – BENGT NORUP
ALBERICH – HERMANN BECHT
WALTRAUTE – BRIGITTE FASSBANDER
GUTRUNE – JOSEPHINE BARSTOW
1. NORN – ANNE GYEVANG
2. NORN – ANNE WILKENS
3. NORN – ANNE EVANS
WOGLINDE – AGNES ABELE-HABEREDER
WELLGUNDE – DIANA MONTAGUE
FLOSSHILDE – BRIGITTA SVENDEN

Bé amics, em sembla que hi han prou atractius per baixar-vos els enllaços i de mica en mica, escoltar aquesta interessant Tetralogia.

Podreu comprovar, sobretot en el Siegfried i en acabar el Götterdämmerung, part de les airades protestes, contra algun cantant i la producció.

14 comments

  1. Tinc aquesta tetralogia i l’he escoltat algunes vegades, però el repartiment em supera i m’impedeix gaudir de les grans prestacions de Solti i l’orquestra.

    Així com els cantants dels primers 70 sí valen la pena malgrat la seva mala fama (recorda els articles que vaig dedicar a la tetralogia de Stein), els de primers 80 eren un desastre gairebé absolut.

    M'agrada

  2. toni

    Muchas gracias Joaquim.

    Tengo éstas grabaciones, y la verdad es que a mí me parecen poco relevantes.Parece ser que Solti, no entró con buen pié en el mítico FOSO de los milagros, por problemas surgidos con los músicos, y si a ésto le añadimos, que los cantantes eran manifiestamente mejorables en su gran mayoría, no había por donde sacar petróleo de allí.

    M'agrada

  3. Ricard

    Si no recordo malament, Solti va patir molt a Bayreuth durant aquelles representacions. Sembla que quedava esgotat per la forta calor i la llargada de les obres, fins i tot em sembla que alguna no la va poder acabar. Tots em vist la energia que posa Solti amb la seva peculiar (fins i tot diríem grotesca) manera de dirigir i per aquelles dates ja tenia més de setanta, per tan tot plegat és molt comprensible. Malgrat tot, per a mi sempre serà el “meu” director wagnerià i és una llàstima que no ho pogués rubricar amb un gran èxit al santuari de Bayreuth.

    M'agrada

  4. WILMER

    Parece que Solti quiso reivindicarse de este fracaso inesperado que tuvo en Bayreuth, en sus últimos años le preguntaron si podría volver a grabar la Tetralogía y él respondió diciendo que ganas no le faltaban pero que lamentablemente ya no habían voces wagnerianas como las de Flagstad, Nilsson, Hotter,Windgassen, Frick como para repetir aquella antológica grabación que muchos consideran la mejor de todos los tiempos. Sin embargo nos dejó un Meistersinger mejorado con Mattila, Heppner,Van Dam y Pape. Nadie puede dudar del profundo conocimiento que el maestro tenía de la música de Wagner pero aparte que no tenía los mismos cantantes con los que había brillado a gran altura, tampoco la orquesta del festival estaba al nivel de la de Viena o de su queridísima Sinfónica de Chicago, no hubo química con los músicos de Bayreuth y no toleraron su estilo impetuoso y amedrentador que a lo largo de su exitosa carrera lo caracterizara.
    Saludos Ximo

    M'agrada

  5. rex

    Moltes gràcies, Ximo. Aquest Anell és un excel.lent homenatge per a la Behrens, que acaba de morir a Japó.
    Va ser la meua primera Isolda, la primera que vaig veure en directe al Palau de la Música de València. Va estar genial en el Capvespre. Mai no la oblidaré. ERA Isolda. En poques ocasions vaig emocionarme tant com en aquella.

    També va ser la meua primera Senta. La vaig veure en el festival del Castell de Peralada. En les dues ocassions anava acompanyada per una altra gran figura: Matti Salminem fent de Hagen i Daland.

    Una gran pèrdua.

    Els wagnerians i aficionats en general estem de dol.

    Rex.

    M'agrada

    • Hola Rex. No et dono la benvinguda, doncs crec que no és la primera vegada que deixes un comentari, per bé, que l’altre, ho vares fer signant amb nom i cognom. Cap problema, fes-ho com més t’agradi.
      Si noi, la Behrens ens ha deixat una mica orfes. Hauràs vist que li he dedicat el post del retorn, després del període de repòs per vacances. S’ho mereix. Era una cantant i una intèrpret intensa i excepcional.

      M'agrada

    • Benvingut Acrisios:
      Estem força d’acord,però després del Ring de Boulez i Chereau,amb tot el que va suposar, era difícil arriscar amb una proposta naturalista, ara, estic segur que seria més ben rebuda.
      Gràcies per l’enllaç de les fotos i espero tornar-te a llegir per In Fernerm Land,

      M'agrada

  6. rex

    Gràcies per l’enllaç, Acrisios. Les fotos són molt boniques, una pena que no hi haja DVD de la producció.

    Per cert, ets l’Acrisios de WM? Jo en sóc el Rex.

    Una salutació des del País Valencià.

    Rex.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: