IN FERNEM LAND

SONDRA RADVANOVSKY CANTA VERDI


Ernani0708.06

*

En tres ocasions ha visitat Sondra Radvanovsky el blog. En el post que vaig dedicar a una de les meves òperes més estimades “Les Vêpres Siciliannes“, parlant del Festival del Castell de Peralada del 2007 i el post dedicat a Il Trovatore del ROH amb l’Alagna on ella interpretava la Leonora.

Sondra Radvanovsky, malgrat aquest cognom de reminiscències poloneses, va néixer a Berwyn Illinois el 11 d’abril de 1969, iniciant els seus estudis molt aviat i comptant entre els seus professors de cant a Marcial Singher, Ruth Falcón i Diana Soviero.

Aquesta soprano que podríem qualificar de líric spinto, s’ha especialitzat en el repertori verdià més exigent i compromés (Leonora de Il Trovatore i de la Forza del Destino, Elvira d’Ernani, Elisabetta de Don Carlo, Elena de Les Vêpres Siciliannes, també en la versió italiana, Violeta Valery, Aida, Lina, Luisa o la part de soprano del Rèquiem) tot i que el seu repertori també abraça a Puccini (Tosca, Suor Angelica, Manon Lescaut, Musetta), Donizetti (Lucrezia Borgia), Alfano (Cyrano de Bergerac), Wagner (Gutrune, Freia, ), Bizet (Micaela), Mozart (Donna Anna), Dvorak (Rusalka), Floyd (Susannah), Rossini (Stabat Mater), J.Strauss (Rosalinde).

Al Estat Espanyol ha cantat a Bilbao la Rusalka i la Leonora de Il Trovatore, a Las Palmas la Lucrezia Borgia i a Les Arts de València va fer al costat de Plácido Domingo, la Roxanne del Cyrano de Bergerac. Al Festival del Castell de Peralada al estiu del 2007 va fer un concert amb Sonia Ganassi.

Leonora de Il Trovatore a Bilbao

Leonora de Il Trovatore a Bilbao

Al Liceu encara no l’hem vist. La temporada 2009-2010 hagués estat idònia, doncs una de les seves targes de presentació és la Leonora de Il Trovatore, on la veu càlida i plena d’harmònics llueix de manera especial.

Escolteu-la en l’ària d’entrada del primer acte “Tacea la notte placida”, amb la seva corresponent cabaletta.

Elena a I Vespri Siciliani al MET (2004)

Elena a I Vespri Siciliani al MET (2004)

És clar que potser ens la reserven per quan el teatre es digni a reposar Les Vêpres Siciliannes, on ella és el referent absolut, en aquests moments, pel rol d’Hélène, ja sigui en la versió original francesa, que és la que m’agradaria que el Liceu programés, o en la tradicional italiana i que no es programa des de les llegendàries representacions de 1974 amb la Caballé i Domingo, sota la direcció d’Eve Queler.

Escolteu com la Radvanovsky canta l’ària del quart acte i el famós i difícil bolero del acte 5è. Té tot el registre necessari i supera les exigències de les escales ascendents i descendents de manera brillantíssima.

Arrigo! ah! parli a un cuore

I ara “Mercé, dilette amiche”, el famós Bolero que exigeix a una soprano líric spinto o dramàtica, unes coloratures i en el cinqué acte d’una òpera molt llarga, més properes a le s lírique lleugeres, que varen agafar aquest fragment per incloure’l en els seus lluïments virtuosístics.

Finalment escotarem el “Pace, pace mio Dio!” de La Forza del Destino. Algunes vegades he llegit que a la Radvanovsky li manca una mica de varietat expressiva. Podria ser, acostuma a passar amb aquestes veus tan complertes, què sembla que tot ho tenen fàcil, però jo crec que si es topen amb un director d’escena i sobretot amb un director musical, que li puguin extreure tot el suc, el plaer és majúscul, doncs la veu, a part de maca, és de gran categoria i amb el color i gruix necessari per aquest repertori.

Elisabetta del Don Carlo a San Diego

Elisabetta del Don Carlo a San Diego

Sondra Radvanovsky ha esdevingut una soprano imprescindible al MET, on va debutar el 12 de setembre de 1996 cantant la Contesa de Ceprano i al cap de dos anys, el 19 de febrer de 1998 ja debutava en un rol protagonista, cantant l’Antònia de Les Contes d’Hoffmann (també va fer en les mateixes funcions la Stella).A partir d’aquell moment, tot i fer alguna col·laboració luxosa com una de les serventes de l’Elektra l’any 1999 o la Gutrune i la Freia en el Ring del 2000, ja no ha fet altre cosa que els primers rols protagonistes, sobretot de les óperes de Verdi.

Actualment té la seva residència a Toronto (Canada).

Tots els fragments que heu escoltat pertanyen a un concert que va tenir lloc el 22 de maig del 2009 a la Gran Sala de Conservatori de Moscú, on la Sondra Radvanovsky va estar acompanyada per l’Orquestra Estatal de Cambra, sota la direcció de Konstantin Orbelian.

Si us interessa aquí us deixo el programa

G.Verdi:

Nabucco, obertura
Il Trovatore, “Tacea la notte placida”
Il Trovatore, “D’amor sull’ali rosee”

G.Puccini:

Manon Lescaut, intermezzo

G.Verdi:

Un Ballo in Maschera, preludi Act 2
La forza del destino, “Pace, pace mio Dio”
I vespri siciliani, “Arrigo! ah! parli a un cuore”
I vespri siciliani, “Mercé, dilette amiche”

J.Offenbach:

Orphee aux Enfers, obertura

G.Puccini:

Tosca, “Vissi d’arte”
Madama Butterfly, “Un bel di vedremo”
Gianni Schicchi, “O mio babbino caro”

Sondra Radvanovsky (soprano)
Russian State Chamber Orchestra
Director: Konstantin Orbelian

Gran Sala del Conservatori de Moscú

22 de maig de 2009

Per baixarvos tot el cocert, premeu aquí

Espero que us agradi

9 comments

  1. dandini

    La soprano Sondra Radvanovsky és avui en dia una cantant de gran qüalitat amb un timbre de spinto molt atractiu i que defensa el repertori verdià de forma excel·lent.De ben segur que si fos nascuda a Getafe o Viladecans per exemple gaudiria d’un extens club de incondicionals entre nosaltres.He llegit que el Met pensa prescindir de la seva col·aboració les properes temporades,no seria doncs mala idea que el Liceu és fixés en ella i poguessim gaudir-ne una mica.Com a petits retrets vocals cal esmentar que l’ascensió al registre agut acostuma a augmentar lleugerament el seu vibrato i li resta certa fermesa en el discurs dramátic.D’altre banda la darrera nota del bolero (mi bemoll?)tampoc és ben reixida i lluiria més si no l’emetés.

    M'agrada

    • Hola Dandini.
      Jo tenia entès que aquí es valora més el de fora que el nostre, però si tu creus que no, no seré pas jo qui encetaré una polèmica en aquest sentit.
      La Radvanovsky estic segur que si vingués per aquí, tindria molt èxit, si el tenia la Susan Neves, no et dic res d’aquesta. Si no ha vingut fins ara, deu ser per qüestions de managers i agències.
      És trist, però hi han agències que no treballen amb el Liceu o el Liceu amb elles, conseqüència?, doncs deixem de veure a cantants excel•lents i d’altres els veiem massa.
      Per últim, aquest si bemoll, per bé que escanyat, en directe, segur que ens feria dir bravo, però a casa davant del ordinador i amb la lupa i el bisturí preparat, fa tot un altre afecte.
      Esperem que vingui, i ja veuràs com tindria una legió de seguidors. Saps que ha passat al MET?

      M'agrada

  2. Joaquim,
    A mi m’ha agradat molt. per veure-li un defecte diria que l’excessiva facilitat pel cant, la magnífica veu, engoleixen la dramatització. També penso que les àries en recital es canten o sonen diferent de quan són interpretades dins del context de l’òpera.
    T’agraeixo, com sempre, l’aportacio que fas i em guardo el nom d’aquesta dama que tan de bo vingués al liceu.
    Un petó.

    M'agrada

  3. He oído todo el recital y me parece una espléndida cantante,a la cual no había escuchado hasta ahora. Si cogemos “lupa y bisturí” seguro que encontramos aspectos mejorables, pero, vamos, tal y como está el patio, me parece que puede ser una soprano de referencia. Sin duda.
    Gracias por este regalo.

    M'agrada

  4. alex

    Para mi gusto, la mejor soprano actualmente para el repertorio típico verdiano de lírica spinto .
    Precioso el color, voz amplia y carnosa de muy notable proyección, registros muy homogéneos .
    He tenido el placer de escucharle dos Leonoras de TROVATORE ( una en París, con Alagna y Lucic), Hèlène de VEPRES SICILIENNES ( con Giordani y Michaels-M.) y la Roxane del CYRANO ( con Domingo).

    Lástima que no esté prevista en los próximos TROVATORE y FORZA DEL DESTINO liceisticos , donde arrasaría .

    M'agrada

  5. Jordi Magriñá

    Gracies per ferme sentir aquesta soprano que no coneixia. Com escriu Olimpia, la qualitat de la veu pot engullir la dramatització, potser si, pero aixó jo també ho he sentit dir de la Tebaldi ja fa anys.
    Jordi

    M'agrada

  6. Juanjo

    Ara m’escoltaré tot elque has penjat, Joaquim, però si que us puc dir que aquesta senyora pot venir a fer el que vulgui, més ben dit, hauria de venir a fer el que vulgués.
    Jo no sóc gaire de veure coses a fora. No tinc gaires oportunitats, ni de temps, ni de diners. Per motius familiars vaig anar a Bilbao i em van convidar a una funció, potser la millor que jo he vist mai, d’una òpera que no havia vist i que em va semblar preciosa. Cantava la Sondra com es digui.
    Jo, si t’haig de ser sincer, no recordava el nom, però al llegir el que ens dius de ella i veure que havia cantat la Rusalka a Bilbao, he vist que era la mateixa cantant.
    A Bilbao es tornaven bojos amb ella. Va ser una gran nit, doncs els decorats i tota la resta, la varen fer excepcional.
    Gràcies per regalar-nos el concert.

    M'agrada

  7. Olave

    He tenido la suerte de oírle cantar \”I Vespri Siciliani\” al Carlo Felice de Génova y me gustó muchísimo por todas las cualidades que se han descrito (potencia vocal, color del instrumento, homogeneidad en los registros, proyección perfecta, etc.).

    A ver si tenemos la suerte de recibirla en Barcelona antes de que le aparezca un vibrato más acusado…

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: