Programa de Bayreuth 2010

Si, si, Bayreuth 2010, ho heu llegit bé, no m’he equivocat d’any, dic 2010, quan encara els seients (per dir alguna cosa) estan tebis, doncs en prou feines fa deu dies que va acabar el Bayreuther Festspiele 2009.

Aquesta setmana, com cada setembre des de que vaig començar el ritual (fa 15 anys) de sol·licitar entrades, he rebut el programa amb la butlleta per emplenar i enviar abans del 16 d’octubre de 2009, que és la data que començaran a decidir, per mètodes encara no gaire clars, qui seran els privilegiats o no, que podran assistir-hi el proper any.

Això ja ho vaig explicar en un altre post i no vull tornar a insistir-hi. De moment les germanes Wagner no han fet canvis aparents al respecte, però espero que en els propers anys es comencin a notar.

El post d’avui és per fer evident un cop més, el meu enuig (hi deuen haver talibans wagnerians que no deuen estar d’acord amb mi, doncs per a ells el més important és anar a missa i no pas qui l’oficia) es motivat un cop més, perquè en el programa no figuren els cantants de cap de les òperes. Si que figura l’equip escènic al complert i el director musical, però els cantants no.

Les òperes del Bayreuther Festspiele 2010

És clar que si pel Ring des Nibelungen han de ser els mateixos, és normal que no els anunciïn.

A part de la broma fàcil o potser per això mateix, el Festival es reserva, malgrat les filtracions, moltes vegades dels propis cantants o agents, d’anunciar en el moment d’enviar els formularis amb les sol·licituds d’entrades, els repartiments. És inaudit, es miri com es miri.

Sembla un cop més, que la idea tan “wagneriana” dels vells guardians de  Wahnfried (estic acabant el Clan Wagner, l’excel·lent llibre de Jonathan Carr que serà motiu d’un post, espero que apassionant, en breu) de preservar l’essència de l’obra per sobre dels cantants que l’han de interpretar, és el que preval alhora que el membres de la secta demanin entrades per les funcions del festival.

Els temps han canviat, tot i que encara queden guardians embalsamats que volen fer prevaldre antics models. El món ha canviat molt i la gent no va a Bayreuth de genollons. Un bon repartiment, amb les màximes figures, és el que hauria de ser i els mateixos fonaments del festival, així ho exigien.

Les mateixes besnétes Wagner, atentes a donar nous aires i un canvi fonamental que fins ara ningú s’ha atrevit a fer, han començat a parlar de la possibilitat de programar en un futur no molt llunyà, les tres òperes primerenques i no acceptades fins ara, del compositor. És a dir Die Feen (1833), Das Liebesverbot oder die Novize von Palermo (1834-1836) i Rienzi (1837-1840).

Qui sap si la llosa del jardí de Wahnfried, saltarà pels aires o si s’escoltarà arreu, el crit desesperat de la Cósima, però el cert és que a Bayreuth li convé una airejada en profunditat.

Mentrestant i si l’any vinent vull tornar-hi (que si que vull) hauré de demanar les entrades de les funcions que m’interessen, sense saber qui canta, oficialment. Possiblement les produccions antigues i els corresponents cantants, estiguin subjectes a contractes signats i per tal de no pagar indemnitzacions per cancel·lacions, tot sabent que l’aforament, encara que cantin els meus amics Franz & Smith, estarà ple, no cal amoïnar-se.

Pel que fa a la nova producció de Lohengrin, que inaugurarà el 25 de juliol el festival, a part de que ens podem esperar el pitjor de Hans Neuenfels, desconec  al director musical Andris Nelsons. Sembla ser que comptarà amb Jonas Kaufmann pel rol de Lohengrin i la preocupant Elsa d’Annette Dasch. Lo de Kaufmann és important, doncs representarà aire nou i l’esperada revalida d’un cantant que ja sabeu que a part d’agradar-me molt, crec que està destinat a ser un wagnerià ferm. No tinc més dades, però la Elsa ja us dic que no m’agrada gens, malgrat les bones crítiques que rep a Alemanya. Tenint l’Harteros, la tria de Dasch em sembla absolutament fallida. És molt important saber qui interpretarà el matrimoni diabòlic. Cal tenir esperances que aquesta nova producció, sota el nou regnat, tindrà un altre caire vocal.

Pel que fa al gran éxit dels dos darrers anys, el Parsifal, comptarà de ben segur amb el mateix equip de cantants, força bo, malgrat la Kundry liderista de la Fujimura.

Meistersinger, tot i les esbroncades que conrea (aquest any també) la proposta escènica de Katharina Wagner, continuarà. Faltaria més!. Dels cantants segurament no haurem d’esperar grans canvis.

Finalment pel que fa al Ring des Nibelungen, la cosa és tan greu i complexa, que m’estimo més pensar que el Siegfried, el Mime i la Brünnhilde seran uns altres. De no ser així (i qui ho sap?) per molt Thielemann que oficii, em sembla que no demanaré lloc per anar a missa.

Us deixo el calendari de funcions. 6 Lohengrin, 6 Parsifal, 6 Meistersinger i 3 cicles del Rin, distribuïts d’aquesta manera:

CALENDARI BAYREUTHER FESTSPIELE 2010

Us deixo Mein lieber Schwan  per Jonas Kaufmann, dirigit per Claudio Abbado, provinent d’aquell disc que encara ha de sortir a la resta del món, però a Alemanya i a In Fernem Land, entre d’altres llocs, ja es troba.

Jonas Kaufmann (el nou Lohengrin de Bayreuth)