IN FERNEM LAND

OBC: LA CREACIÓ


La Creació

Matinal de diumenge a l’Auditori per gaudir un cop més d’aquesta meravellosa Creació de Haydn, que mai em cansaré d’escoltar, ni mai em deixarà de sorprendre.

Per l’ocasió, una lògicament reduïda OBC sota la fínissima i acadèmica, potser en excés, direcció de Víctor Pablo Pérez, amb el Cor de Cambra del Palau de la Música i amb Ruth Ziesak substituint a la prèviament anunciada i esperada Alexandrina Pendatchanska, Steve Davislim i José Antonio López, han estat els protagonistes d’una excel·lent versió del oratori de Haydn.

Començaré per l’OBC sota la direcció de Víctor Pablo Pérez.

El director burgalés, controla i domina l’orquestra amb precisió, obtenint del conjunt i els solistes instrumentals (la fusta i el metall en particular), prestacions meritòries en l’acompanyament de les àries, amb un so molt net i pulcre en el conjunt, que ha fet gala de reguladors i dinàmiques variades.

Al inici he notat una mica de desequilibri sonor entre l’orquestra i el cor, no pas els solistes vocals, que sempre i en tot moment els hi hem sentit totes i cadascuna de les notes. En aquest aspecte BRAVO per Víctor Pablo Pérez.

No sabria dir-vos res negatiu del mestre, però en el conjunt li he trobat a faltar algun punt de geni, algun punt de lectura personal, que em sorprengués. La seva direcció ha estat tan previsible, que no m’ha sorprès res i una mica de genialitat, crec que li va bé en aquest repertori clàssic, on tots tenim al cap gravacions i versions referencials.

És clar que controlar un obra com aquesta amb tants detalls i paranys no és gens fàcil. Precisament Víctor Pablo Pérez no cau en una visió barroquitzant de l’obra, malgrat les clares influències handelianes i ofereix una versió, clara, transparent, fins i tot diria que ingènua de l’obra, quelcom que sense cap mena de dubte és un dels atractius d’aquesta “partitura jovenívola” d’un veterà compositor (66 anys), però repeteixo que algun toc de rauxa juvenil, també m’hagués agradat, precisament pel que acabo d’esmentar.

El tercet solista ha estat una agradabilíssima sorpresa, començant per la substitució de la soprano anunciada.

Haig de confessar-vos que quan he sabut que no cantava la Pendatchanska, he fet un oh! de decepció i en acabar el concert me’n he alegrat del canvi. No sé com ho hagués fet la prevista, però el que us puc dir és que la soprano alemanya Ruth Ziesak ha cantat la part de Eva i Gabriel magníficament, amb una projecció exemplar i amb unes notes agudes flotants, exquisides. Un cant acurat i deliciós que m’ha captivat. Tant de bo totes les substitucions fossin sempre d’aquest nivell.

El tenor australià Steve Davislim ha cantat la part de Uriel i m’ha agradat bastant més que quan va cantar l’Endimió de L’arbore de Diana al Liceu el mes d’octubre. Potser no coneixia tant l’obra de Martín i Soler com la de Haydn, però el cas és que ha cantat un Uriel magnífic. Sempre l’hem sentit (repeteixo aquest fet, doncs a l’Auditori sempre hem tingut problemes per escoltar els solistes vocals) i tant la línia, com la musicalitat, han estat molt acurades.

L’altre gran sorpresa ha estat José Antonio López, el baríton valencià que ha cantat les parts de Raphael i Adam.

La veu és preciosa, de baríton dels de veritat, amb un cos vocal molt notori i amb una adequació estilística perfecte. M’estranya molt que aquest cantant no sigui més conegut, doncs les qualitats són molt notòries i els barítons, barítons, no sovintegen precisament en els teatres i auditoris. L’únic però que li puc posar és que la part és més per un baix baríton, que no pas per un baríton i això vol dir, que en el moments més greus de la seva partitura, tenia que forçar una mica l’emissió i la projecció perdia intensitat. Un petit retret per una interpretació molt reeixida d’un cantant que hauré de seguir amb més atenció.

Que el Cor de Cambra del Palau de la Música és un cor d’extraordinari nivell, ja no és una novetat, és una evidència en cadascuna de les seves actuacions.

La ductilitat i homogeneïtat (ahir els tenors varen tenir algun moment tens) de les cordes, l’equilibri sonor, la perfecció tècnica, l’extrema musicalitat i la joventut dels seus membres m’omple d’il·lusió i satisfacció, abans aquests cors ens venien del estranger i ves per on, aquest és de casa.

Ells han estat els grans triomfadors per mèrits propis, sense solidaritats i mostres d’estima pels fets ocorreguts darrerament a can Palau, que podrien predisposar al públic a donar mostres generoses d’estima, que òbviament també hi són, però que vist el resultat artístic, són un plus afegit a l’excel·lent nivell i a la feina ben feta d’aquesta formació exemplar.

Un concert que arrodoneix un cap de setmana musical òptim.

Aquí teniu un petit tast, amb el deliciós duet amb cor, “Von deiner Güt, o Herr und Gott” (De la teva bondat, oh Déu i Senyor), amb Ruth Ziesak com a Eva i José Antonio López com a Adam, acompanyats pel Cor de Cambra del Palau i L’OBC (retransmissió del concert del dia 8 de novembre)

Us deixo els enllaços de la retransmissió de Catalunya Ràdio, que sobretot heu d’agrair a la Silvia.

Die Schöpfung (La Creació) Hob XXI:2 (Franz Joseph Haydn)
Oratori en tres parts per a solistes, cor i orquestra

Ruth Ziesak, soprano (Eva i Gabriel)
Steve Davislim, tenor (Uriel)
José Antonio López, baríton (Raphael i Adam)
Cor de cambra del Palau de la Música Catalana
Director: Jordi Casas
Continu: José Mor (violoncel) i Angelo Michele Errico (pianoforte)
Orquestra Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Director: Víctor Pablo Pérez

  • Part I i II (73’22”)
  • Part III (27’34”)
  • 8 comments

    1. Totalment d’acord, Joaquim.
      Jo hi vaig ser dissabte i la primera sorpresa va ser que els tres cantants solistes van estar a un gran nivell. Últimament, no sé si és que jo no havia tingut sort, però no encertava un concert en el que els cantants no em fessin patir.
      Només vaig trobar a faltar que l’orquestra brillés una mica més. Potser és per això que dius sobre el director. Però vaja, va ser un bon concert!

      M'agrada

    2. Jo hi era diumenge matí i no vaig ni respirar de tant plaer que vaig sentir en una Creacuó en directe tan reeixida. L’orquestra, jo crec, va deixar el protagonisme als cantants inclós el magnífic cor. El tenor pot millorar però té material per fer-ho, la veu és molt bonica però l’expressió un pel mancada d’enfasi. Qüestió de temps. El bariton, igual que a tu, Joaquim, em va semblar digne dels millors “Cartellone”. Hi arribarà com res perquè té un cant esplèndit i mostra una natural seguretat en la seva virtud. I la Ruth Ziesak amb una veu i un cant delicadíssims em va fer gaudir molt.
      Del director res en tinc a dir excepte que se’n poden esperar coses molt im portants.
      Una abraçada!

      M'agrada

    3. Magnífica obra del mai prou ben valorat Haydn. El moment en què es fa la llum, amb aquell pas de do menor a Do major, és un d’aquells instants extraordinaris de la història de la música.

      M'agrada

    4. Per a mi, una de les grans composicions de tots els temps, tant és així que fins i tot penso que si Haydn no hagués escrit res més (o s’hagués perdut la resta de la seva obra), “només” pel fet d’haver compost “La Creació”, el gran compositor austríac ja hauria passat a la història de la música.

      Vaig estar escoltant el concert a través de Catalunya Música, i si bé no ho vaig fer amb la concentració necessària, sí que et diré que em va agradar molt el chor i la veu del tenor i, ja com a curiositat, també et diré que tan bon punt el chor va començar a cantar em vaig emocionar moltíssim pensant en l’amor a la música que senten i tenen els seus components, i no em fa gens ni mica de vergonya dir com m’hauria agradat en aquell moment que el seu ex-president hagués hagut de sentir, com jo, el concert per la ràdio, però ell des de la presó.

      M'agrada

    5. Olave

      El concierto del domingo fue muy bueno en todos los aspectos. No obstante, desde el lateral del primer piso la voz de la soprano pareció muy pequeña y a veces inaudible en el registro medio y bajo, ello debido al timbre de la misma; sólo se le oía bien en la zona superior y eso que el número de componentes de la orquesta clásica viene a ser de 30 a 40. De todos modos hay que reconocer que cantaba muy bien, su línea de canto era cuidadísima y muy musical, y globalmente la interpretación del oratorio fue muy buena por todos: orquesta, coro, solistas y director.

      M'agrada

    6. Josep R. Noy

      Fa molt temps que ho tinc clar: Haydn era un gran músic, un dels grans, sens dubte. Aquest diumenge al matí ens ho vàrem passar d’alló més bé. D’acord, potser a la soprano li faltava una mica més de veu, però la seva interpretació fou exquisida amb tècnica i sentit molt refinats. En quant al director i l’orquestra potser li faltava un petit toc de romanticisme, pero tan ells com el cor ens donaren una versió excel·lent. En conjunt doncs molt bé. Tant de bó passi així cada concert.

      M'agrada

      • Benvingut Josep.
        Gràcies per deixar un comentari al blog. Espero que no sigui l’últim.
        Efectivament, Haydn és un dels grans i potser gràcies a les celebracions d’aquest any, alguns despistats l’han conegut amb més profunditat.

        M'agrada

    Els comentaris estan tancats.

    %d bloggers like this: